De totes les classes de ballar que hi ha al DiR, la que més m'agrada de totes és l'step. Per què? Molt fàcil, perquè em permet fer una cosa que a les altres classes no puc fer. I què és, us preguntareu? Doncs, com no té nom, he decidit batejar-lo com a Step Custom (mmm o potser Step Tunning, o TunStep? Bé, ja ho decidiré). Com explicar-ho... Millor posar un exemple.
Agafem la coreografia que vaig fer dijous passat, que és aquesta (no es veu gaire bé però en fi, no tinc més espai a casa xD):
L'heu vist ja? Doncs segurament us ha assaltat la pregunta: no era molt fàcil? (i si no us ha assaltat el dubte, doncs sí, és facilíssima xD). La veritat és que amb aquesta coreografia, suar el que es diu suar, sues, però per a algú com jo que ja en sap, resulta fins i tot avorrida de fer. Com solucionar el problema? Aquí és on intervé el Step Custom, que podeu veure en el següent video:
Què us ha semblat? Enteneu ara què és? Senzillament, consisteix a integrar a la coreografia original elements que la facin més difícil i molt més entretinguda (bàsicament, girs a saco paco xD) però sense afegir cap pas de més. Així, una cutre-coreografia pot passar a ser de les millors que has fet mai. Però el problema? Al DiR de Gràcia, que és on vaig jo, no deixen gaires llocs on poder integrar girs a les coreografies perquè ja són molt xungues de per si (hi ha bastant de nivell allà), i a mi em diverteix molt però a vegades trobo a faltar poder fer TunStep. I és que girar m'agrada molt xD
Però... casualment, un dia vaig trobar la sol·lució al problema, ja que un dia vaig anar al DiR d'Avinguda Madrid, al costat de casa meva, perquè em feia pal anar al meu, que el tinc a tres quarts d'hora de casa, i allà el nivell és molt baix, i les coreografies molt senzilles. Així que cada dijous, vaig amb el Joan (un amic del DiR) a fer Step Tunning per allà xDD Lo bo és que clar, com ens posem davant de tot de la classe, la gent que tenim darrere es perd, i a vegades hem sentit com ens criticaven a l'esquena xDDD (Sempre ens riem amb la frase que vam sentir: "es que estan girando lo ingirable!!!!"). Ara amb el Joan quan quedo amb ell sempre fem la conya de quan anem a crear mala maror a Avinguda Madrid. El primer dia que hi vam anar, la profe se'ns va quedar mirant amb una cara de: "Estan bojos", i després ella al sortir em pregunta: "Escolta, i tu no et mareges amb tanta volta?" xDDD Però és molt simpàtica, per sort no li ha sabut greu que fem això.
And that's all folks! Bon cap de setmana passat per H2O!
Step Custom
Ja sé que us rallo però...
...És el meu blog així que us foteu xD Au, aquí teniu la versió de proves número 3 de To Zanarkand. Millores respecte la segona? Ara vàries parts em surten més fluides, però segueixo cagant-la una mica (he fet una cagada pel mig de la cançó IMPERDONABLE, però em feia pal tornar-me a gravar :P). Per cert que acabo de revisionar el primer video on em vaig gravar i deu meu, quin horror. No sé ni com la vaig poder penjar, que malament que la tocava xD
Apa aquí teniu:
I per fer una altra recomanació musical, digui el que digui la Steffy, aquesta cançó roolz:
Guru Josh Project - Infinity (Klaas vocal edit)
dijous, 16 / octubre / 2008
Ale is back!
Així que m'he passat per aquí per explicar una mica la meva vida en aquests dies (mesos ja) post-viatge al Japó. Han passat tantes coses...
Lo primer, és que sembla que el meu futur laboral és una mica incert, perquè la jefa aquesta setmana rebrà la resposta sobre qui li comprarà la farmàcia: si una amiga meva que va fer la carrera amb mi (la seva mare va ser la primera farmacèutica que va tenir la jefa a la farmàcia) ---> Opció Guai; o bé a algún altre desconegut per mi ---> Opció xunga/incerta. Ja vorem què passa, però espero que almenys m'apujin el sou xD I sinó, a buscar una altra farmàcia, però fa paaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal, i més ara que estic bé amb la gent d'allà, ja porto quasi dos anys i ja em conec a tota la barriada. Em serà difícil despedir-me de certa gent si al final es dóna el cas que he de marxar.
I d'altra banda, també entrant al terreny laboral, m'han proposat una idea que no paro de donar-li voltes: la coordinadora del DiR de Gràcia em va dir l'altre dia si m'interessaria fer-me monitor de gimnàs, perquè m'havia vist ballant i creia que tenia qualitats per esdevenir-ne un. Només hauria de fer un curs que crec que dura sobre 5 mesos o així, i si veuen que ho faig bé, en teoria m'agafen (es veu que van molt necessitats xD). Tot i que en un principi li vaig dir que no (el curs és dissabtes pel matí, i jo treballo dissabte si, dissabte no i per tant no el podria fer), no hi he parat de rumiar-hi des de llavors... Val, he de reconèixer que lo que em va dir em va pujar la moral (xD), però hi veig massa contres, el primer de tots l'edat que tinc. Tinc 25 anys a punt de fer-ne 26, no sé si podria aguantar el ritme tan bèstia de donar 4 hores de classe al dia. Si amb una hora o dues que faig ja surto mort! Val que no hauria de ballar les 4 hores, però osti... és molta sobrecàrrega, i ja no sóc un crio. Si m'ho haguéssin propossat fa 3 o 4 anys, quan encara estudiava... segur que hagués dit que sí, però ara... dubto. A més, si sóc fatal per parlar en públic, imagina't damunt una tarima fent el boig xDDD (tot i que m'he desinhibit bastant des de que he començat a ballar. Cosa de les descàrregues d'adrenalina i d'endorfines xD) Però... seria fer una cosa que realment m'agrada molt, no com la farmàcia que està bé però tampoc és una meravella. Bé, tinc fins l'estiu per pensar-ho, que llavors faran un curs intensiu al què sí que podré anar.
I pel què fa a la resta, només una paraula: ICSBOCSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!! (Steffy la vas cagar comprant una ps3 xD). L'Ayu va venir a casa meva el dissabte i em va vendre una que li va tocar en un concurs, i bé, ens vam passar des de les 12 fins les 20:30 quan va marxar viciant-nos non-stop (excepte pausa d'una hora per dinar del xino d'abaix xD) amb el Sergi (el meu company de pis) i esporàdicament amb el Pau i l'Alicia, dos amics meus, bàsicament al Halo3 online. Quin mareig quan et vaig acompanyar a l'estació, Ayu. Em vaig cremar els ulls el dissabte xD I diumenge encara més, jugant online amb l'Ayu i parlant pel micròfon, quin gran invent xDDD
De moment he començat a viciar-me al Ninety-Nine Nights, prefereixo començar un per un que sinó després... 400 jocs començats i cap d'acabat. Però tinc una llarga llista de jocs per viciar-me:
- Halo3 (del Sergi)
- Gears of War (Del Sergi)
- Ninety-Nine Nights (L'únic meu! xD)
- Eternal Sonata (de l'Ayu)
- Assassin's Creed (de mon germà)
- Bioshock (de mon germà)
- Dead Rising (de mon germà)
- Viva Piñata (de mon germà)
- DOA 4 (De mon germà)
I de jocs que vull tenir algun dia: Soul Calibur IV, Lost Odissey, Mirror's Edge, Dead Space, Tetris (com no xD), Devil May Cry 4. i un llarg etc.
I bé, ja us he avorrit una mica amb les meves històries, deixem unes quantes per la propera entrada :P
Vagi bé!
dimarts, 14 / octubre / 2008
Kyoto II: Els temples contraataquen
Avui toca el setè dia, Kyoto un altre cop, ja que no ens va donar temps a veure-ho tot en un sol dia. Només ens quedaven tres coses per veure: el Kinkaku-ji (temple daurat), el Sanjusangen-do, i el temple de Fushimi-Inari. La putada? Cada un estava a una punta diferent de la ciutat -.-
Així que un cop desperts, després de comprar-me una llauna de cafè amb llet (és flipant, a les màquines de begudes pots comprar cafè amb llet calent o fred, i tots dos estan molt més bons que alguns de cafeteria que he provat a Barcelona. Em vaig quedar les llaunes de record, les tinc a l’estanteria aquí al pis xD), vam agafar l’autobús a l’estació de Kyoto cap a la nostra primera destinació: el Kinkaku-ji, el temple daurat, que havia estat seleccionat per a ser una de les set meravelles del món modern (al final no sé si el van agafar), i que estava situat al nord de la ciutat, a les muntanyes quasi. Després d’una hora al putu bus on ens vam estar descollonant de com vestia la gent (sobretot de les bambes horroroses d’una noia), vam arribar-hi. Tal i com deia la guia, hi havia molta gent visitant-lo, però al ser tot a l’aire lliure s’hi estava bé. A l’entrada hi havia una campana d’aquelles enormes amb una espècie d’ariet que estires i deixes anar per tocar-la, però el cartell de “Pay to play” em va fer enrere xD
I seguint un grup de guiris, vam arribar al temple daurat, situat al fons d’un estany molt maco, i que fa que sembli que el temple estigui al bell mig del llac. El temple, segons vam llegir, havia estat la casa d’un senyor feudal. Al morir ell, el fill la va convertir en temple. El temple (com no) es va cremar, i quan el van reconstruir li van afegir la capa daurada que el fa tan característic (ni que dir que, sense la capa de daurat, el temple no valdria res, seria un de tants). La putada era que no s’hi podia entrar, només veure’l per fora i no sé... era bonic i tal, però per ser una de les set meravelles del món què vols que et digui... hi han monuments molt millors. Va ser una mica decepcionant, jo tenia moltes ganes de veure’l perquè les fotos que n’havia vist m’havien agradat molt, i al final tampoc n’hi havia per tant.
Bé, total que ens vam fer les fotos de rigor al temple i vam estar passejant pel recinte, que no tenia res gaire destacable, excepte que vaig trobar allà... Fanta de meló! Sense pensar-ho dos cops me’n vaig comprar una, oh que bona! En aquest viatge m’he enviciat a tot el que sigui de meló xD. Em vaig comprar també un tros de fusta amb una imatge del temple per tenir-la de record (la tinc penjada a l’habitació) i vam baixar cap a l’autobús, parant per les tendes de souvenirs on la Sandra es va comprar uns mitjons per fer joc amb el seu kimono, i una samarreta per sa germana que posava I love Japan. Vam agafar el bus i vam tornar al punt de partida: l’estació de Kyoto amb el seu infumable pirulí anomenat Kyoto Tower (que lletja era per favor!), i d’aquí vam anar caminant cap al Sajusangen-do, un altre temple que s’anomena així perquè té trenta tres “espais” (ves a saber si són metres o un altre mètode de mesura japonès) entre columna i columna de la sala principal del temple (sanjusan vol dir trenta-tres), i on hi ha 1001 estàtues de la deessa Kannon (que té nosequants braços, cadascún amb una arma diferent), i apart 28 estàtues de deus guardians, i als extrems les típiques estàtues de Fuujin i Raijin, els deus del vent i del tro respectivament.
Les estàtues estan col·locades d’aquesta manera: Hi ha una estàtua gegant i molt molt bonica de Kannon situada al bell mig de la sala, i 500 estàtues a escala real humana a la dreta i 500 a l’esquerra. Al davant de totes elles, es van alternant les de les 28 divinitats, i als extrems hi ha Fuujin a l’esquerra i Raijin a la dreta. Em va agradar moltíssim aquest temple, va ser una llàstima que no s’hi poguéssin fer fotos a dins, però us en poso una que he trobat per internet:
Secció dreta de l'estàtua principal. Si ja impressiona això, imagineu 500 estàtues més a la banda esquerre i una estatua impressionant i enorme al centre.
Segons deia la guia, els japonesos s’entretenen en aquest temple buscant cares de familiars o coneguts a les cares de les estàtues, ja que cada una de les 1001 estàtues te una cara diferent. Frikis xD
Al sortir d’allà, vam anar passejant pel recinte, on es celebren competicions de tir amb arc cada any, i vam tirar cap a l’estació per dinar-hi allà. L’Alicia es va comprar un préssec enorme per combatre la calor de passada. Vam dinar a l'estació, i l'Alicia va dir que anava a l'hotel a dutxar-se, mentre nosaltres ens vam quedar al restaurant parlant. Quan va tornar, vam agafar el metro per anar al tercer i últim lloc: Fushimi-Inari. Aquest temple és conegut per les seves múltiples Torii, les portes vermelles típicament japoneses. Endintsant-se 4 kilòmetres a la muntanya, els seus múltiples camins estan bordejats per portes vermelles d'aquestes, i també per tot d'estàtues de guineus.
Torii d'entrada al recinte del temple
Aquests dos camins estaven infestats d'aranyes xD
El temple principal està just a l'entrada, i pels camins vas trobant santuaris més petits, cementiris i un llarg etcètera. Ens vam passar tota la tarda allà, fent fotos a les portes, rodejats de bitxos (se'm va caure una "cigarra" tamany godzilla morta al meu costat, quan estava fent una foto xD I també vam veure un munt d'aranyes, una de les quals tenia aspecte verinós... puaj) i amb una calor asfixiant.
Jo armat amb dos ventalls amb funció espantacalor i espantabitxos
L'Alícia a mig camí va dir que se'n tornava a l'entrada, però nosaltres vam seguir pels camins vagarejant sense rumb fins que va arribar un punt que ens vam adonar que estàvem perduts xD Allò era com un laberint de portes vermelles! Ens vam trobar amb una parella espanyola que feien cara de perduts i evidentment també ho estaven xD Vam tornar per on haviem vingut i poc a poc es va anar entreveient la sortida. Per fi! Ens va retrobar amb l'Alicia i cap a l'hotel. Allà, vam obligar a la Sandra a què es provés el kimono que s'havia comprat, i tots els accessoris per veure com li quedava. A "regañadientes", se'l va posar. La veritat és que li quedava molt bé!
Vam provar de convèncer-la per a què sortís a sopar així, però no hi va haver manera ><
Aixi que vam anar a sopar, crec que l'Alicia es va demanar sukiyaki (o era tempura? no me'n recordo) i jo unes gyozes no gaire bones. Un cop sopats, cap a l'hotel! Dutxa, bany, futon i a sobar!
A la propera entrega: Nara o Killer Deers
divendres, 5 / setembre / 2008
Kyoto o... Geishas!
Avui toca el sisè dia, Kyoto. Com que quan ens vam repartir les ciutats per mirar informació em va tocar a mi Kyoto però no vaig poder mirar res perquè em va pillar la mudança, no teniem cap planning fet, així que vam decidir fer un recorregut per vàrios temples que posava a la guia que portàvem. Després de despertar-nos per segon cop (el primer havia estat a les 5 i mitja del matí perquè la Sandra s'havia oblidat de treure l'alarma del dia abans. El crit de l'Alicia mig dormida de "PERO SI SON LAS CINCO DE LA MAÑANAAAA!!" va ser brutal xD) , vam anar cap a l'estació a pillar l'autobús esmorzant abans allà
Entrada al temple
La font en qüestióEn aquest temple també hi havia una altra cosa curiosa: les Love Stone. Eren dues pedres separades uns 20 metres i havies de caminar d'una a l'altra amb els ulls tancats. Si arribaves sense cap mena d'ajuda, el teu desig d'amor es complirà aviat. Sinó, el teu desig trigarà molt temps a fer-se realitat. Ara, si algú t'ajuda a arribar-hi, aquella persona t'ajudarà a aconseguir que el teu desig es faci realitat. Vam provar-ho, primer l'Alicia que va arribar bé, després jo, que em vaig desviar cap a la dreta (-.-), i després la Sandra, que es va xocar amb un tio que caminava per allà i es va acabar desviant a l'esquerra xDD Però l'Alicia la va ajudar a arribar a la pedra. La conya amb "Uala habrá roces con terceras personas en tu relación!" no em vaig poder estar de fer-li a la Sandra xD Sóc un cabró, ho sé xD
Un cop vist tot, vam tirar cap al barri de Gion, el barri de les geishes per excel·lència, on deia a la guia que hi havien dos carrers amb tot d'antigues cases de te molt bonics. No esperàvem veure cap geisha, però de sobte... PAM! Dues geishes pel carrer! Això si, molt lletges xD
Sempre m'ha fascinat els dibuixos que es fan al collAnaven amb dos homes, suposàrem que les havien contractat per a què els ensenyessin la ciutat perquè anaven amb la càmara de fotos fotografiant tot el que veien. Em va donar una mica de... no sé, fàstic. Una cosa és contractar una puta, que pim pam pum, mete-saca i llestos, però contractar una dona per passejar per una ciutat, encara que després no hi tinguis sexe amb ella.... no sé, em va semblar el colmo del masclisme, perquè a més les geishes estaven totalment submises a tot el que els hi deien els homes aquells i no feien més que riure'ls les gràcies. Va ser xocant, no sé, no em va agradar. Després vam veure dues geishes més, que aquestes sí, eren molt maques.
Al sortir, vam tirar cap al Chion-in, un altre temple. Anant cap allà ens en vam trobar un altre temple que no vam saber quin era perquè ens haviem perdut xD Però també era maco. De pas vam passar per un parc on hi ha el cirerer més famós de Kyoto, que clar, al ser agost donava pena perquè estava ressec xD Però en fi, ja estava vist. A més a aquell parc vam veure uns nens d'uns 14 anys que anaven amb un radiocassete, l'engeguen i de sobte comencen a fer una coreografia xunga estil Power Rangers. Els vam gravar en video, devien estar assajant per algun concurs xD Allà als jardins, hi havia un lloc on havies de pagar per entrar, però vam veure que al camí de sortida no hi havia ningú i ens vam colar xD Abans de que ens vingués una dona dient-nos que haviem de pagar per entrar i que ens haviem equivocat d'entrada ("Oh! No pot ser, no ens n'hem adonat!" Que grans actors que som xD), vam poder treure fotos a un jardí d'aquests japonesos de sorra.
La porta d'entrada. Era molt molt impressionantAl pujar les escales hi havia el temple principal, on ens vam quedar una estona perquè estaven fent alguna mena de ritual (suposem que eren pregàries per algun mort, ja que hi havia una zona on no deixaven entrar amb tot de gent amb el cap baix i resant) amb un monjo resant i tocant vàrios instruments que tenia per allà. Després vam estar mirant el recinte del temple, que era enorme, i vam marxar. A la guia posava que hi havia un altre temple però que lo únic interessant que tenia eren uns garrofers a l'entrada, així que vam passar d'entrar i només vam veure els garrofers, que eren ENOOOOOORMES, i fet això, vam agafar l'autobús cap a l'hotel, no sense abans fer la foto de rigor amb el mapache amb collons de toro de qui la Sandra es va enamorar i que trobàvem per tot arreu.
A la propera entrega: Kyoto o qui va dir que segones parts no eren bones?
dilluns, 1 / setembre / 2008
Kanazawa o el nostre primer Shinkansen
Avui toca el cinquè dia, els jardins de Kanazawa. Ens vam despertar a les 5 i mitja del matí perquè teniem reservat seient per agafar el tren bala molt d'hora, així que carregats amb la maleta (ara molt més pesant) vam tirar cap a l'estació de Tòquio per estrenar el Japan Rail Pass. El viatge en el nostre primer shinkansen he de dir que va ser... comodíssim. Primer de tot, el tren va arribar molt puntual i va sortir a l'hora prevista, sense cap mena de contratemps (riete de Renfe, JA!), i segon, el tren és la cosa més còmode que he vist mai, vaig fotre una dormida... xD. I la veritat, vas molt ràpid però ni t'enteres de la velocitat que portes, és tan eficaç... Però bé, a lo que íbamos xD
Com que el tren no arribava directe, vam haver de fer transbord a Shin-Osaka i pillar el shinkansen direcció Toyama que era el nostre, amb només 10 minuts de transbord que teniem i sense conèixer l'estació. Estrés!!! Però vam arribar bé, i... cap a Kanazawa! Durant el viatge, ens vam descollonar amb certa anècdota: durant els quatre dies que portàvem al Japó, no sé si per influència del canvi de menjar i tal, la Sandra i l'Alícia no anaven de ventre ni a la de tres (jo en canvi, millor que a Barcelona xD), i total, que abans d'arribar a Kanazawa veiem que la parada d'abans era:
I clar, la conya ja va ser evident xD (pels que no ho sabeu, un onsen és com un balneari de fonts termals. Pos el Kagaonsen... ja us podeu imaginar xD El balneari per estrenyits xD)
Total que arribem a Kanazawa, i la nostra idea era deixar les maletes a una taquilla però... putada! Totes estaven ocupades! Ens vam estar esperant fins que va venir gent a treure-les, ja pensavem que hauriem de carregar amb la maleta tot el dia... buf. Mentre esperavem, vaig entrar a un kiosk i vaig trobar la Shonen Jump, que havia buscat desesperadament a Tokyo però que no havia trobat. Me la vaig comprar com a frikada, perquè pensva que no la podria llegir, però vaig veure que al costat dels kanjis hi havia caràcters en hiragana per llegir-los... Ue! Ho podia llegir! Ara, entendre-ho és una altra cosa, però vaig provar amb el capítol de Bleach i més o menys em vaig enterar de la història.
Bé, vam sortir d'allà, vam pillar el bus turístic (molt mono per cert, era de coloraines i molt, molt petit, potser hi devien haver 10 seients) i ens vam baixar a un barri on hi havien varios temples per veure. No eren gaire macos, però a un vam veure que hi havia un cementiri i vam anar a curiosejar. Són bastant estranys, però no tan depriments com els de Barcelona almenys.
El cementiriVaig deixar un missatge a un llibre de visites del temple ("Nihon wa saiko da! Records de Barcelona") i vam marxar. Com que teniem temps, vam fer via cap a l'autobús però donant una volta pel barri per veure'l una mica. Hi havien molts futons estesos a les finestres, em va impactar una mica, i també vaig veure molts penjadors de calces! El vell de Ranma s'hauria fet d'or a Kanazawa xD
Momento Lain pels carrers de KanazawaCaminant caminant també vam trobar una guarderia i vam entrar a veure com era. Estaven tots els nens mirant-nos amb cares rares, i ens vam fer unes fotos amb l'autobús escolar xD
Cansats de la calor, vam agaafar el bus i vam anar a la zona dels jardins de Kanazawa, el que realment anàvem a veure. Com ja era pel migdia, vam anar a dinar abans d'entrar. Només hi havien cafeteries per allà, però en vam veure una que també feien dinars i vam entrar. Va ser una mica... estrany, perquè allò era una cafeteria, amb taules baixes i tal, útils només per prendre un gelat o un refresc, i allí estàvem cruspint-nos uns espaguetis xD
Un cop dinats, cap als jardins, on vam passar el que ens quedava de tarda. La veritat és que eren molt i molt macos, amb molts estanys i algúna que altre edificació interessant. A més, a l'entrada estaven fent un festival de tambors (bé, assajant perquè el concert començava més tard però ja no hi seriem, quina pena ><)
L'assaig dels tamborsA l'entrar a l'altra part del recinte, on s'havia de pagar (tot i que no ho sabiem i de sobte ens va venir una tia cridant que paguéssim xD), vam omplir una enquesta per a guiris i ens van regalar un ventall a cadascú que la veritat ens va anar molt bé perquè fotia una calda inaguantable.
Barallant-nos per veure qui fotia més pudor a suat xD
Un cop vist tot, vam anar cap a l'estació, recollirem les maletes, i vam agafar el shinkansen cap a Kyoto fent escala a Shin-Osaka. Un cop vam arribar allà, ens va entrar l'agobio. Ningú s'havia imprimit el mapa que deia on estava l'hotel! OMG! Per sort, més o menys recordava on era, i al final el vam trobar. Aquest cop sí que ens va tocar habitació triple, així que vam deixar les coses, vam anar a sopar a un family restaurant, vam tornar i, després del bany, cap al llit!
A la propera entrega: Kyoto
