Imagina un món estèril, un món sense olors,
Un món asèptic, un món, en definitiva, gris.
On les flors et saluden, però no t'arriben al cor,
On la pluja hi és, però no en pots notar l'existència,
On els boscos no signifiquen més que un reguitzell d'arbres junts,
On els menjars més variats i exquisits han perdut tot el seu sabor, tot el seu gust,
On les persones són inodores, irreals en certa manera,
On imagines nous olors i sabors provant de recordar el què has perdut,
On saps que no hi haurà cap sorpresa sensitiva per al teu cos.
Imagina doncs, un món sense olors,
I sabràs com visc jo.
N'estic fart d'aquesta malaltia...
Anosmic World
Publicat per Ale a 15:02
2 Comments:
On els boscos no signifiquen més que un reguitzell d'arbres junts <- A mi m'ho sembla igualment xD Al no respirar tot pel nas no noto del tot tota l'olor necesaria. Però jo quan tinc el nas taponat i menjo alguna cosa sé perfectament el que estic menjant i si m'agrada o no o___o No sé, sóc rara (mm)
El problema és que el que tinc al nas també m'afecta al sentit del gust, i ara tampoc en tinc ja. I quan vas al bosc, fot una olor a humitat i herba que dona gust, és una de les olors que més trobo a faltar, junt amb la de la pluja i la de la capsa de cigarros recent oberta (digue'm raro xD)
Post a Comment