Música

Bé, com no sé ben bé què dir, començaré parlant d'una de les meves passions: la música. De fet, fins fa relativament poc la música no significava res per mi excepte passar l'estona, no era d'aquells que es passa el dia escoltant música. Si hi era, doncs bé, i si no, també.

Ara però, no concebo el món sense música, s'ha convertit en una cosa tan essencial com respirar. La necessito, com una droga, tant per evadir-me en els viatges en autobús, com per ballar (una altra de les meves passions que he descobert recentment), com estant a casa llegint, fregant, enfront el pc o el que sigui. Deu ser que per fi l'herència del meu pare i la seva familia s'ha manifestat xD O potser ja hi era i senzillament passava d'ella, que ja pot ser... Ara si que m'agradaria haver continuat amb les classes de piano que una vegada vaig deixar, però en aquella època ja tenia prous maldecaps al damunt (maleïda pubertat...). Ho deixo per una altra vida o per quan em jubili xD

Què em va obrir els ulls a la música? Ho deixo per una altra ocasió, us quedeu amb les ganes :P

En quant a gèneres, sempre m'ha agradat de tot però ultimament tiro més cap al rock, el heavy i el dance/house (i jo que estava viciat als 40 principals!). Com no trobo cap emissora de radio d'aquestes caracteristiques (excepte house/dance) he de tirar del que trobo per internet o del que em passen, aixi que tampoc tinc gaire varietat... Benvingudes siguin les vostres recomanacions.

Per acabar, us deixo una cançó del musical Cats que sempre l'he sentida a casa des de la meva infància: Memory. Com indica la cançó, molt bonica per cert, em porta molts records i té una lletra que una vegada em va arribar al cor i encara ho segueix fent de vegades quan estic sensible (aish):

Memory

Midnight
Not a sound from the pavement
Has the moon lost her memory
She is smiling alone
In the lamplight
The withered leaves collect at my feet
And the wind begins to moan

Memory
All alone in the moonlight
I can smile happy your days ( I can dream of the old days)
Life was beautiful then
I remember the time I knew what happiness was
Let the memory live again
Every street lamp seems to beat
A fatalistic warning
Someone mutters and the street lamp gutters
And soon it will be morning

Daylight
I must wait for the sunrise
I must think of a new life
And I mustnt give in
When the dawn comes
Tonight will be a memory too
And a new day will begin

Burnt out ends of smoky days
The still cold smell of morning
A street lamp dies ,another night is over
Another day is dawning

Touch me,
It is so easy to leave me
All alone with the memory
Of my days in the sun
If you touch me,
Youll understand what happiness is
Look, a new day has begun...

Com m'agradaria poder haver anat a veure el musical quan vaig estar a Nova York... Que bonica és, encara que la canti Barbara Streissand xD.

dijous, 29 de novembre del 2007