Des de fa unes 3 setmanes ja que estic anant a rehabilitació dels peus (bé, del turmell dret i el peu esquerre) 3 cops per setmana, els dimarts, dijous i divendres. Tres setmanes ja... què ràpid passa el temps. Comentaris? Em fan més mal els peus ara que abans de començar la rehabilitació xD Però ja deu ser normal, entre el fred i els exercicis que em fan fer que m'obliguen a fer servir més el turmell i la planta del peu, és normal que els tingui adolorits però... abans per exemple quan estava al llit o al sofà sense fer res no em feia mal, i ara si >.<
Bé, també deu ajudar que no hagi deixat definitivament d'anar al gimnàs però coi! Que abans hi anava 4-5 dies a la setmana i ara hi vaig dos. De fet, en l'únic que he notat millora és precisament al gimnàs, ja no em fa tant de mal com abans i a vegades ni me'n fa.
Obviarem el com em vaig fer l'esguinç al turmell, simplement diré que mai més penso imitar a Chuck Norris xD I el peu esquerre, de caminar malament (herència familiar), tinc la planta del peu que no la puc apoiar al terra sense que em faci mal, i el ballar no va ajudar a que se'm curés xD
Sort que almenys a les sessions m'ho passo bé, tant amb el Jon, la Mar i la mmm Usoa? (joder mai m'enrecordo del nom xD), els fisioterapeutes, com amb la demés gent que hi ha per allà, sobretot amb les companyes de corrents que sempre ens estem fotent unes rises jeje.
De fet, de la gent amb qui parlo allà, jo sóc el què està més bé, els altres han patit cada trompada o accident que flipes. Com ens avorrim, ens anem explicant les nostres batalletes i ferides, ja em sé les de tots xD És estrany com a la gent li agrada explicar aquestes coses un cop rere un altre, però també és cert que no me'n canso jo d'escoltar-les. I ara us les explico a vosaltres:
- La Paqui, que va relliscar a la feina estant tota sola i es va trencar el peronè de la cama dreta, però que va tindre la sang freda d'anar pel seu propi peu fins a l'hospital més proper. Els metges, en paraules seves, "se'n feien creus de com havia pogut arribar sola fins allà". Segons ella, tenia el peu com de plastilina, però en calent senzillament no s'ho notava. Va estar 45 dies amb el peu enguixat, i al treure-li tenia la cama el doble de l'altre de lo inflada que estava (això ho vaig arribar a veure jo, ara ja la té més o menys igual que l'altre). Ara pot caminar sola una estoneta, però sempre va acompanyada de la muleta perquè té por de tornar a caure.
- La Carmen, a qui una deformació congènita de la ròtula la va obligar a operar-se per posar-la a lloc i porta una cicatriu de tres parells de collons. Vam estar contant els punts que li havien posat i en devia tenir més de 20 xD Va estar immobilitzada un mes després de l'operació, i ara pot caminar però necessita de la muleta. La pobre venia el primer dia espantadíssima, i només feia que repetir-li al Jon "No me hagas daño eh?" "Pero... esto no me hará daño no?". Quan li van dir que s'hauria de posar corrents, es va posar blanca xD És molt alegre i sempre està fent broma.
- El Juan, un futbolista a qui el seu genoll va dir "Prou!" i que només pensa a recuperar-se per poder tornar a jugar. Encara li queden 6 mesos de rehabilitació, i també porta una cicatriu al genoll de l'operació, però petita comparada amb la de la Carmen xD La cama dolenta li tremola al fer els exercicis, sembla com de goma, dóna una mica de grima veure-ho. Ell i jo som el jovent de la sala.
- La Nuria, a qui una relliscada en terra mullat a la porteria de casa seva la va enviar volant contra el terra i es va trencar el turmell. Hi té una cicatriu enorme, doncs la van haver d'operar, i ara li ha agafat por als terres mullats xD Fa molta gracia veure-la en un dels exercicis que fa, que consisteix a tirar tot de caniques al terra i agafar-les amb el peu i tornar-les a ficar a la caixa. Realment, els exercicis que fem tots són una mica "WTF?", semblen estúpids a vegades, pero funcionen.
- El Herman, el jueu alemany que es va dislocar l'espatlla i que el primer dia al vestuari el vaig haver d'ajudar a desvestir-se perquè no podia xD Té un gran sentit de l'humor, és la alegria de la huerta.
M'agraden aquestes historietes perquè cap d'ells s'ha deprimit per la situació en la que es troba, i treballen dur per poder curar-se com més aviat millor.
Abans d'acabar, m'agradaria donar les gràcies als tres fisioterapeutes, són un amor de persones que ens cuiden i ens mimen (encara que a vegades ens fotin canya), i que fan més suportable i agradable el mal tràngol que a vegades suposa la rehabilitació. Moltes gràcies per tot!
Aquesta entrada la faig sobretot per mi, doncs em queden només dues sessions per acabar i vull recordar-ho tot mentre encara pugui. Trobaré a faltar aquestes tardes quan acabi, i és que realment, m´ho passo molt bé!
Bé, també deu ajudar que no hagi deixat definitivament d'anar al gimnàs però coi! Que abans hi anava 4-5 dies a la setmana i ara hi vaig dos. De fet, en l'únic que he notat millora és precisament al gimnàs, ja no em fa tant de mal com abans i a vegades ni me'n fa.
Obviarem el com em vaig fer l'esguinç al turmell, simplement diré que mai més penso imitar a Chuck Norris xD I el peu esquerre, de caminar malament (herència familiar), tinc la planta del peu que no la puc apoiar al terra sense que em faci mal, i el ballar no va ajudar a que se'm curés xD
Sort que almenys a les sessions m'ho passo bé, tant amb el Jon, la Mar i la mmm Usoa? (joder mai m'enrecordo del nom xD), els fisioterapeutes, com amb la demés gent que hi ha per allà, sobretot amb les companyes de corrents que sempre ens estem fotent unes rises jeje.
De fet, de la gent amb qui parlo allà, jo sóc el què està més bé, els altres han patit cada trompada o accident que flipes. Com ens avorrim, ens anem explicant les nostres batalletes i ferides, ja em sé les de tots xD És estrany com a la gent li agrada explicar aquestes coses un cop rere un altre, però també és cert que no me'n canso jo d'escoltar-les. I ara us les explico a vosaltres:
- La Paqui, que va relliscar a la feina estant tota sola i es va trencar el peronè de la cama dreta, però que va tindre la sang freda d'anar pel seu propi peu fins a l'hospital més proper. Els metges, en paraules seves, "se'n feien creus de com havia pogut arribar sola fins allà". Segons ella, tenia el peu com de plastilina, però en calent senzillament no s'ho notava. Va estar 45 dies amb el peu enguixat, i al treure-li tenia la cama el doble de l'altre de lo inflada que estava (això ho vaig arribar a veure jo, ara ja la té més o menys igual que l'altre). Ara pot caminar sola una estoneta, però sempre va acompanyada de la muleta perquè té por de tornar a caure.
- La Carmen, a qui una deformació congènita de la ròtula la va obligar a operar-se per posar-la a lloc i porta una cicatriu de tres parells de collons. Vam estar contant els punts que li havien posat i en devia tenir més de 20 xD Va estar immobilitzada un mes després de l'operació, i ara pot caminar però necessita de la muleta. La pobre venia el primer dia espantadíssima, i només feia que repetir-li al Jon "No me hagas daño eh?" "Pero... esto no me hará daño no?". Quan li van dir que s'hauria de posar corrents, es va posar blanca xD És molt alegre i sempre està fent broma.
- El Juan, un futbolista a qui el seu genoll va dir "Prou!" i que només pensa a recuperar-se per poder tornar a jugar. Encara li queden 6 mesos de rehabilitació, i també porta una cicatriu al genoll de l'operació, però petita comparada amb la de la Carmen xD La cama dolenta li tremola al fer els exercicis, sembla com de goma, dóna una mica de grima veure-ho. Ell i jo som el jovent de la sala.
- La Nuria, a qui una relliscada en terra mullat a la porteria de casa seva la va enviar volant contra el terra i es va trencar el turmell. Hi té una cicatriu enorme, doncs la van haver d'operar, i ara li ha agafat por als terres mullats xD Fa molta gracia veure-la en un dels exercicis que fa, que consisteix a tirar tot de caniques al terra i agafar-les amb el peu i tornar-les a ficar a la caixa. Realment, els exercicis que fem tots són una mica "WTF?", semblen estúpids a vegades, pero funcionen.
- El Herman, el jueu alemany que es va dislocar l'espatlla i que el primer dia al vestuari el vaig haver d'ajudar a desvestir-se perquè no podia xD Té un gran sentit de l'humor, és la alegria de la huerta.
M'agraden aquestes historietes perquè cap d'ells s'ha deprimit per la situació en la que es troba, i treballen dur per poder curar-se com més aviat millor.
Abans d'acabar, m'agradaria donar les gràcies als tres fisioterapeutes, són un amor de persones que ens cuiden i ens mimen (encara que a vegades ens fotin canya), i que fan més suportable i agradable el mal tràngol que a vegades suposa la rehabilitació. Moltes gràcies per tot!
Aquesta entrada la faig sobretot per mi, doncs em queden només dues sessions per acabar i vull recordar-ho tot mentre encara pugui. Trobaré a faltar aquestes tardes quan acabi, i és que realment, m´ho passo molt bé!
0 Comments:
Post a Comment