És curiós com la vida té uns altibaixos totalment irregulars. De setmanes on no passa res i tot és pura rutina, a setmanes totalment estressants i plenes de coses a fer. Aquestes últimes setmanes de la meva vida han estat molt mogudes, quan abans no hi havia res de nou que em motivés. Faré un breu resum:
- La meva tia, atropellada per un cotxe, ja està molt millor tot i que encara l'han d'operar un altre cop de l'hematoma que té el cervell. Tot i això, encara no saben com l'afectarà mentalment el tros de cervell que li han hagut d'extirpar. Pel que ens han dit, sembla que li afectarà a les emocions i a la personalitat, però no saben gairé bé com serà. Creuem els dits. De moment pot parlar i recorda tot, i l'ensurt que ens havia donat al principi quan deia que no es notava la mà dreta i no la podia moure, ha passat i fisicament està recuperada.
- He acabat les sessions de rehabilitació. M'ha fet molta pena haver-me de despedir i dir adeu, sobretot a la Paqui, a més que se'm dóna fatal. Però bé, qui sap si encara hi he de tornar... (nota mental: demanar hora al traumatòleg i al podòleg JA!)
- M'he desapuntat d'anglès. Total, per anar i l'únic que fem és parlar del temps, per això no hi vaig. Jo em vull preparar per fer l'Advance, i per això necessito fer i recordar gramàtica, fer redaccions, etc. apart de fer converses. En fi, un altre cop serà.
- He tornat a parlar amb algú amb qui feia molt que no parlava i que una vegada vaig considerar amic. No ens vam cabrejar ni res, simplement cadascú va seguir el seu camí (coses de la vida). Però la veritat és que m'ha fet il·lusió
- El meu nebot petit ha complert 2 anys! Caram que ràpid passa el temps... ni te n'adones, si em sembla ahir quan vam anar a la clínica amb ma germana! També ha complert 30 anys el meu germà mitjà... 30 ja... ens fem vells.
- He anat a veure a mon germà bessó a Altafulla, que ja tocava també. El trobo a faltar... Maleida distància... igual que a la Carmen, exiliada (xD) a Torredembarra.
- He tornat a anar al gimnàs. De moment sembla que prova bé, però ara que he acabat rehabilitació m'hauré d'esforçar a fer els exercicis a casa.
- Torno a olorar i a notar el gust de les coses! No entenc el perquè per això, aquesta malaltia que tinc em tornarà boig xD Però en fi, mentre duri la bona ratxa... S'haurà d'aprofitar. Espero que em duri fins a Nadal per provar els canelons i olorar-los i saborejar-los... mmmm... se'm fa la boca aigua nomes pensar-ho :P
- Estic molt estressat a la feina, i la jefa no ajuda... A vegades desitjaria que hi hagués algú més treballant a la farmàcia i no ser nosaltres dos sols, no només pel treball que hi ha, sinò, no se, per ser més gent xD A l'altre farmàcia erem 5 persones, el canvi se m'ha fet estrany. Sort que almenys hi ha la Mari, la dona de fer feines, però no ve cada dia. I espero que a la jefa no se li acudeixi dir-me com l'any passat si fem sopar de nadal ¬¬ Perquè per anar-hi els dos sols... Ahi te quedas xD
- M'he acabat de llegir "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero" per fi. Llibre interessantíssim de casos clínics reals de gent amb problemes mentals o neurològics que, a pesar del seu burlesc títol, és bastant trist. La història de la dona que deixa de concebre el propi cos com a seu em va impactar molt. Us el recomano.
- El pis va de meravella. Ja faré una entrada després explicant-ho, però ultimament hi estic molt bé ( a pesar dels guarros dels veins...)
En fi, a veure com acaba anant tot.
- La meva tia, atropellada per un cotxe, ja està molt millor tot i que encara l'han d'operar un altre cop de l'hematoma que té el cervell. Tot i això, encara no saben com l'afectarà mentalment el tros de cervell que li han hagut d'extirpar. Pel que ens han dit, sembla que li afectarà a les emocions i a la personalitat, però no saben gairé bé com serà. Creuem els dits. De moment pot parlar i recorda tot, i l'ensurt que ens havia donat al principi quan deia que no es notava la mà dreta i no la podia moure, ha passat i fisicament està recuperada.
- He acabat les sessions de rehabilitació. M'ha fet molta pena haver-me de despedir i dir adeu, sobretot a la Paqui, a més que se'm dóna fatal. Però bé, qui sap si encara hi he de tornar... (nota mental: demanar hora al traumatòleg i al podòleg JA!)
- M'he desapuntat d'anglès. Total, per anar i l'únic que fem és parlar del temps, per això no hi vaig. Jo em vull preparar per fer l'Advance, i per això necessito fer i recordar gramàtica, fer redaccions, etc. apart de fer converses. En fi, un altre cop serà.
- He tornat a parlar amb algú amb qui feia molt que no parlava i que una vegada vaig considerar amic. No ens vam cabrejar ni res, simplement cadascú va seguir el seu camí (coses de la vida). Però la veritat és que m'ha fet il·lusió
- El meu nebot petit ha complert 2 anys! Caram que ràpid passa el temps... ni te n'adones, si em sembla ahir quan vam anar a la clínica amb ma germana! També ha complert 30 anys el meu germà mitjà... 30 ja... ens fem vells.
- He anat a veure a mon germà bessó a Altafulla, que ja tocava també. El trobo a faltar... Maleida distància... igual que a la Carmen, exiliada (xD) a Torredembarra.
- He tornat a anar al gimnàs. De moment sembla que prova bé, però ara que he acabat rehabilitació m'hauré d'esforçar a fer els exercicis a casa.
- Torno a olorar i a notar el gust de les coses! No entenc el perquè per això, aquesta malaltia que tinc em tornarà boig xD Però en fi, mentre duri la bona ratxa... S'haurà d'aprofitar. Espero que em duri fins a Nadal per provar els canelons i olorar-los i saborejar-los... mmmm... se'm fa la boca aigua nomes pensar-ho :P
- Estic molt estressat a la feina, i la jefa no ajuda... A vegades desitjaria que hi hagués algú més treballant a la farmàcia i no ser nosaltres dos sols, no només pel treball que hi ha, sinò, no se, per ser més gent xD A l'altre farmàcia erem 5 persones, el canvi se m'ha fet estrany. Sort que almenys hi ha la Mari, la dona de fer feines, però no ve cada dia. I espero que a la jefa no se li acudeixi dir-me com l'any passat si fem sopar de nadal ¬¬ Perquè per anar-hi els dos sols... Ahi te quedas xD
- M'he acabat de llegir "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero" per fi. Llibre interessantíssim de casos clínics reals de gent amb problemes mentals o neurològics que, a pesar del seu burlesc títol, és bastant trist. La història de la dona que deixa de concebre el propi cos com a seu em va impactar molt. Us el recomano.
- El pis va de meravella. Ja faré una entrada després explicant-ho, però ultimament hi estic molt bé ( a pesar dels guarros dels veins...)
En fi, a veure com acaba anant tot.
1 Comment:
Ui, cap comentari.. I jo pensava de no posar re sperquè estaria ple.. xD
Que dir.. Han atropellat a la teva tieta? I com? A creuat en vermell?
I perquè tens que anar a a que et treguin els traumes? Ja no me'n recordo.
Si tornes a olorar aprofita per deixar de fumar! Que el tabac podreix les coses!!
I bé, que et vagi bé a la feina.. Vigila amb la jefa, potser vol alguna cosa més, per aixo sempre esteu sols.. xD
Post a Comment