La Princesa Esparracada
Hi havia una vegada,
Una noia que cosia parracs dia sí, dia també.
La pudor dels parracs se li impregnava a la roba.
Les seves germanastres es posaven preciosos vestits per anar al ball,
I la noia es quedava a casa plena d'enveja.
Un dia se li aparegué una fada,
Que llançà un encanteri sobre la noia i digué:
"Cus un vestit gris cendra,
I vés al ball amb les teves germanastres!"
La noia va cosir els parracs plens de sutge,
I així es va convertir en la Princesa Esparracada.
Una princesa realment pudent,
Que de fet empestava tota la ciutat.
No deixaran entrar al ball a cap noia que faci tanta fortor!
Així que va pensar:
"Faré que aquella plebea es posi aquest horrible vestit"
I així, la Princesa Esparracada
I la noia amb el vestit de parracs,
Es van fer amigues.
Els errors que han comès envers tu, no els cometis amb els altres
Històries per a no dormir 6
Publicat per Ale a 0:35
Etiquetes de comentaris: Històries per a no dormir
3 Comments:
Pfff... aquesta història realment em traurà el son xDDDD
S'ha de ser mala bèstia per regalar-li el vestit xD i quina classe d'amistat pot sortir d'això??
Ai mira xD Ale, per quant els contes d'amor??? ^^ hahaha xD
Chuuuus~~ ^^
Suposo que en certa manera aquesta és la moral d'aquesta retorçada versió de la Cenicienta. La noia només es pot sentir superior fent el mateix que li han fet a ella, amb algú a qui considera inferior.
O almenys jo ho veig així, però la interpretació és lliure :P
osti jo no ho he pillat... xD
Post a Comment