Ahir la Meri, la meva companya de pis, i jo vam tenir una d'aquelles converses que em van deixar una mica aixafat. I és que més o menys els dos estem passant per la mateixa crisis existencial: senzillament, no sabem cap a on tirar. He acabat la carrera i tinc feina i pis (gràcies a Déu) però... no em veig dintre de 30 anys fent la mateixa classe de feina, més aviat, no vull veure'm dintre de 30 anys fent el mateix que ara. I és que la farmàcia és una feina cara al públic que crema MOLT. Apart, no puc ascendir més de categoria ja que estic a la més elevada, així que senzillament no tinc cap incentiu laboral i, com sempre diem, és una feina d'encefalograma pla, no hi ha cap repte intelectual i això en certa manera em mata.
Però, quina és l'alternativa? L'hospital? El descarto ja d'entrada, no vull haver d'estudiar tot el que va haver d'estudiar l'Alicia (l'altra companya de pis), que va estar més d'un any sense sortir de casa. A més per fer-ho bé hauria de deixar de treballar i no m'ho puc permetre això.
La indústria? És el que més m'atrau: feina de despatx, papeleo, etc. però hauria de fer un master que val 10.000€ i bufff... és un pal molt gran. Podria demanar ajuda a mons pares per pagar-lo, o al banc, però no sé... De totes formes és una opció que no descarto.
Començar una altra carrera? M'ho havia plantejat, en volia fer alguna que no tingués res a veure amb les ciències, bàsicament alguna de traducció o alguna filologia. Però tornem al mateix, un cop acabada la carrera no se com estaran les opcions de treball però no crec que siguin igual de bones que les de farmàcia.
Fer oposicions a inspector de sanitat? Però és el mateix, hauria de deixar de treballar i simplement no puc fer-ho. Tot i això, és una bona opció.
Comprar una farmàcia? Ara més o menys podria fer-ho, li podria proposar a la jefa ja que es vol jubilar, però tornem al mateix... Val, el treball és diferent sent tu el jefe, i a més és un negoci segur, però senzillament no crec que la farmàcia estigui feta per mi. I com a jefe jo no serveixo xD A més, tots els titulars de farmàcia acaben desquiciats, n'he vist i m'han comentat ja varios casos xD
Fer una altra classe de treball totalment diferent per la tarda? Opció interessant, i de fet de moment crec que és la més factible. De moment he començat mirant per infojobs a veure què trobo.
En fi, senzillament, no sé cap a on tirar. I ja porto temps així... Però és que el problema és que no soc gens ambiciós, jo només vull fer les meves hores, que em paguin i anar a casa, perquè simplement, la meva vida no és la meva feina, no vull viure per treballar, ja he vist com acaba això en el cas del meu pare: arribant a les 9-10 de la nit, de malhumor bastantes vegades, aixecant-se a les 7, vida familiar nul·la, etc.
Tinc la sensació que estic en un moment clau del meu futur i simplement no sé cap a on tirar...
Però, quina és l'alternativa? L'hospital? El descarto ja d'entrada, no vull haver d'estudiar tot el que va haver d'estudiar l'Alicia (l'altra companya de pis), que va estar més d'un any sense sortir de casa. A més per fer-ho bé hauria de deixar de treballar i no m'ho puc permetre això.
La indústria? És el que més m'atrau: feina de despatx, papeleo, etc. però hauria de fer un master que val 10.000€ i bufff... és un pal molt gran. Podria demanar ajuda a mons pares per pagar-lo, o al banc, però no sé... De totes formes és una opció que no descarto.
Començar una altra carrera? M'ho havia plantejat, en volia fer alguna que no tingués res a veure amb les ciències, bàsicament alguna de traducció o alguna filologia. Però tornem al mateix, un cop acabada la carrera no se com estaran les opcions de treball però no crec que siguin igual de bones que les de farmàcia.
Fer oposicions a inspector de sanitat? Però és el mateix, hauria de deixar de treballar i simplement no puc fer-ho. Tot i això, és una bona opció.
Comprar una farmàcia? Ara més o menys podria fer-ho, li podria proposar a la jefa ja que es vol jubilar, però tornem al mateix... Val, el treball és diferent sent tu el jefe, i a més és un negoci segur, però senzillament no crec que la farmàcia estigui feta per mi. I com a jefe jo no serveixo xD A més, tots els titulars de farmàcia acaben desquiciats, n'he vist i m'han comentat ja varios casos xD
Fer una altra classe de treball totalment diferent per la tarda? Opció interessant, i de fet de moment crec que és la més factible. De moment he començat mirant per infojobs a veure què trobo.
En fi, senzillament, no sé cap a on tirar. I ja porto temps així... Però és que el problema és que no soc gens ambiciós, jo només vull fer les meves hores, que em paguin i anar a casa, perquè simplement, la meva vida no és la meva feina, no vull viure per treballar, ja he vist com acaba això en el cas del meu pare: arribant a les 9-10 de la nit, de malhumor bastantes vegades, aixecant-se a les 7, vida familiar nul·la, etc.
Tinc la sensació que estic en un moment clau del meu futur i simplement no sé cap a on tirar...
2 Comments:
Ànims! Segur que tiris cap a on tiris, trobaràs el camí ; )
Per cert, em deus una entrada sobre les influències i tal : P
Vinga que bé!
Ja et val estar així i no comentar-me res.
Jo et diria que miresis de trobar farmàcies com on estaves abans, que no estiguessis tu sol i amb gent de la teva edat si pot ser.
Lo de buscar-te un treball per la tarda jo ho descartaria, guanyaries forces diners però has de mirar més enllà. Acabaries cremadissim. Si encara així vols buscar-la agafa una com la meva, on hi hagi molta gent.
Mira de buscar algo per fer a les tardes, però algo com a hobby, alguna cosa que t'agradi. No se, a part del gimnàs mira de fer un curset de japo, aprén a tocar algun intrument (si vols t'ensenyo a tocar la guitarra...), ves a jugar a la petanca com els iaios xD, etc
Això es fa extensible a la teva companya que a més te gustos semblants als teus, així que podrieu mirar de buscar algo interessant pels dos i fer-ho.
Post a Comment