Music makes the people come together!


Últimament m'està tornant a entra la vena de la música que de tant en tant em dóna (no se si serà de traduir Nodame, d'acabar de veure El piano, o de què coi) i totes les cançons que escolto acabo simulant que les toco en un piano imaginari que normalment acaba sent o la corretga de la bossa que porto sempre o el manillar de la bici (em sembla que la gent em mira raro quan faig això al bus xD), així que he decidit que per acabar amb el mono aquest de tocar, em compraré un piano-orgue d'aquells cutres de joguina, que l'economia no dóna per més xD

Llàstima que aquests pianos abarquin tan poques tecles, amb el que no podré tocar totes les cançons que escolti, però menos da una piedra. A més me'l podré posar a l'habitació, que tampoc vaig precisament sobrat d'espai.

De moment, al piano de casa dels meus pares he tret cançons com la del Tetris (xD), el Zelda (xDD), un tros d'una canço de la BSO de Casa de arena y niebla anomenada Two people, de James Horner, un tros d'una cançó d'El piano, The heart asks pleasure first (m'encanta Michael Nyman) que és aquesta:



I unes quantes més, a vere què vaig treient. Llastima que em sigui impossible treure la mà esquerra de les cançons, però el "talent" ja no dóna per més :P

dilluns, 5 de maig del 2008

5 Comments:

Uzu said...

has de veure "el pianista", de roman polanski.

molt dura, però genial.

I bé, comprar-te una xbox360 i jugar a l'eternal sonata xD

Unknown said...

Si a mi també m'entra mono a vegades de tocar, de totes maneres se't dona millor a tu que a mi endevinar les notes, encara no se com ho fas. A veure si em puc comprar un teclat un dia que tingui més economia...

Per cert hauries de tocar aquesta:

http://www.youtube.com/watch?v=6tu1CSw49U0

que combina les dues cançons, The Promise i The Heart Asks Pleasure First. Al video surt una mica de la mà esquerra. De totes maneres a l'emule tens la partitura de la banda sonora en pdf, descarregate-la (i de pas reaprens Big My Secret xDD).

Cristian

Ale said...

Uzu, ja l'he vist, i si, és duríssima. És d'aquelles pelis que sé que no tornaré a veure mai més, igual que la llista de Schindler. I és que no puc amb les películes sobre l'extermini nazi, sé que les he de veure per saber què va passar, però una segona vegada ja no puc. I té una BSO molt bona, cert.

I pel que fa a la XBOX, esta a la llista de "pendents" xD Crec que vaig jugar a la demo de l'eternal sonata a casa mon germà (o potser era el Fable, ara no ho recordo). Per cert, si me la comprés al Japó, apart de més barata, em servirien els jocs d'aquí?

Cristian, a mi se'm dóna millor treure notes però tu toques millor que jo. I re-escoltant Big my secret m'he adonat que no la recordo perquè la cançó en el moment que la vaig aprendre no em va agradar gens, jo preferia The heart asks pleasure first i te la vas quedar tu T__T

Anònim said...

Doncs Ale, si et compressis la 360 Japó, a part de que et sortiria més cara (la rebaixa de preu només la van fer a Europa (i ara a algunes parts de Xina, que no Japó, encara que no tant rebaixada com a aquí), no et serviran tots els jocs d'aquí, encara que sí que te'n serviran molts. De fet, jo molts jocs els compro d'importació que em surten més barats : P

Vinga, que vagi bé!

Ale said...

Oh dios mio! Esta viiiiiivooooooo! Tiu, a vere si dones més senyals de vida :(

I la XBOX es mes cara allà? Buenu, doncs hauria de fer un pensament que la DS i la pS2 ja m'avorreixen una mica. Miran-t'ho pel cantó positiu, almenys no hauré de carregar amb la xbox per mig japó xD