Reflections on the water

És estranya la percepció del temps. A vegades, una setmana et pot semblar un dia, i a vegades, sembla que hagin passat anys.

Aquesta setmana he conegut una part de mi, un retaule del meu jo que no es deixa veure gaire. M'he vist en un mirall, i sota la màscara de la rutina, aquella que et dóna seguretat i estabilitat, només he vist incertesa, dubte, por. La màscara del dia a dia ja no hi és, i només quedo jo, el meu jo real. He quedat nu davant el mirall, i només hi he vist reflexada una fragilitat que m'ha espantat.

Per què encara sóc incapaç de ser fort?

He hagut de triar, però tot i que l'opció que al final he escollit m'ha asserenat l'ànima... al final sempre queda la pregunta:

He triat bé?

O malament?

Si les coses haguessin anat diferent, hauria triat el mateix?

Si he escollit bé, llavors per què em sento malament?

No sé què vull, això és l'únic que sé.

Has passat per la meva vida com un huracà què, de manera inconscient, destrueix tota la superficie laboriosament construida i deixa només en peu els fonaments. Sé que no era la teva intenció, però així ha estat. Ho sento.

dilluns, 26 de maig del 2008