Fa molt que no actualitzo. Massa i tot. Us heu oblidat de mi? M'heu trobat a faltar?
Però tot té una explicació, però aviso! Serà llarga.
L'inici de la història podríem dir que es remonta a fa exactament un any, però la veritat és que s'allunya més en el temps, quan quatre amics estudiants de farmàcia vam decidir buscar pis i anar-nos-en a viure junts. A una la vam perdre pel camí, però sempre serà recordada com la quarta inquilina que viu dins els nostres cors xD I, buscant buscant, vam trobar un pis que s'allunyava de les merdes que havíem vist abans i que va donar serenitat als nostres cors agitats per la desesperació d'estar quasi a l'agost i no haver trobat res de res. I així, un 28 de juliol de 2007, ens van donar les claus del nostre pis. Sempre recordaré el moment quan vam entrar els tres (bé, érem quatre però el quart no havia desembutxacat res pel pis xD) i quasi em salten les llàgrimes al veure la diferència amb els altres pisos que havíem vist: una cuina molt i molt decent, els dos banys reformats i el millor de tot... arcades i sostres ovalats! xD Apart d'un nom senyorial de carrer: Evarist Arnús, financer que devia ser famós al seu poble nomes xD Vaig sentir que podia fer d'aquest pis la meva llar, el meu refugi, el meu racó compartit amb les meves amigues. Però... la realitat ha estat ben diferent.
Em vaig quedar l'habitació petita (de fet la que més m'agradava) i me la vaig fer meva bastant ràpidament. Vaig posar les meves coses, em vaig comprar una taula i me la vaig pintar amb el simbol del ying-yang que sempre m'ha encantat, em vaig comprar una catifa vermella, em vaig comprar una llitera d'Ikea... M'encantava la meva habitació, i de fet em continua agradant, segueix sent la part de la casa que més m'agrada.
Però una cosa és el que imagines i l'altre el que és en realitat. El pis que en un principi va semblar acollidor, a l'agost era un forn on no passava gens d'aire. Però bé, vaig pensar, ja passarà la calor. I efectivament, va arribar el fred. El fred GELANT. Tot i no haver estat un hivern gaire fred, aquest pis semblava una nevera cada cop que entraves. Tot i ser petit, no hi havia manera que es calentés la casa de cap de les maneres. Per què? Us preguntareu. Senzill. Simplement, al pis no entra ni una gota de llum del sol, només una escletxa finíssima al matí que només puc veure els caps de setmana perquè els altres dies treballo. Efectivament, a partir de les 4 de la tarda al pis has d'encendre les llums de qualsevol lloc per poder veure alguna cosa, fet que va causar que rebategéssim el pis amb el nom de "La Caverna". I això la veritat és que a mi m'ha matat lentament, ja que casa dels meus pares és un àtic on totes les habitacions són exteriors i els hi dóna el sol. Pensava que podria viure així, però m'he adonat que no puc. M'he adonat que mai he considerat aquest pis "casa meva" perquè és un lloc on si pogués triar no hi viuria. A tot això, se li ha de sumar uns veins fills de puta que s'estan xerrant fins les tantes de la matinada i que no ens han deixat dormir durant tot aquest estiu, uns altres que no paren de discutir, uns altres que ens espien; el bar de davant que s'ha reconvertit en un bar de moteros de Harleys i que a les dues de la matinada se'n van del bar i les motos no fan precisament poc soroll, etc.
I així, vam arribar al març, quan l'Alicia va dir que marxava i en substitució seva va entrar el Sergi. Ja llavors havíem decidit que un any més no aguantàvem aquí, i així li vam dir al Sergi, que es va mostrar d'acord a buscar pis amb la Meri i amb mi, cosa que vam posposar fins al juny perquè és llavors quan hi han més oferta de pisos. La convivència amb el Sergi, a qui jo no coneixia de res, al principi em preocupava una mica perquè no sabia si ens avindríem o no, però al final ha resultat que és encara més friki que jo xDD Clar, ser informàtic és el que te xDD La veritat és que ens hem acoplat bastant bé els tres tot i tenir uns horaris de feina molt dispars que fan que ens vegem molt poc entre setmana. Però, tot i així, el pis seguia sent igual de... odiós és la paraula. Al principi potser era molest, però al final t'acabes cabrejant perquè estàs pagant un dineral per un pis que no s'ho val, i això fot molt.
I com qui no vol la cosa, va arribar juny. La Meri estava enfeinada amb els examens de la carrera i el Sergi també ho estava amb el projecte, així que em vaig encarregar jo d'anar buscant pisos, trucant i tal i si podien els altres dos, venien a veure'l amb mi. Encara tenia el record de l'infern que va ser buscar pis l'any passat, però aquest any ha estat molt pitjor. Cap pis dels que vaig veure era decent, CAP. Tots eren una merda, potser vaig veure en tot el mes de juny com... 15-20 pisos, i això només jo, que els altres també en van anar a veure ells sols.
I va passar juny i va arribar juliol. Estàvem desesperats, jo ja estava mentalment destrossat i preveient que ens quedariem un altre any en aquest zulo. I de sobte, cert estudiant de publicitat amb interessos doblatgístics amb inicials J.A. em va dir que li aniria bé buscar pis a Barcelona perquè havia de fer un curs i unes pràctiques a la meva estimada tot i que calorosa ciutat natal. I se'm va encendre la llum. Vaig proposar-li que vingués amb nosaltres, i li va semblar bé. Vaig dir-li al Sergi i a la Meri, i també els hi va semblar bé. Així que vam començar a mirar pisos de quatre persones i el primer que vam anar a veure... Oh deu meu! És... la glòria! No em vull fer il·lusions després d'haver viscut el que he viscut en aquest pis, però el pis de quatre és... brutal. Exterior, amb llum, amb terrassa, les habitacions grans, sense veins tocant a la paret, un sisè pis, amb vistes a un parc... i tot pel mateix preu que estava pagant ara! No ens ho vam pensar gaire i li vam dir que ens el reservés, i més tard vaig anar amb el Joan Albert a veure'l perquè no havia vingut abans i també li va agradar.
I ahir, dia 24 de juliol de 2008, vam firmar els 4 el contracte del nou pis en el qual espero poder viure sense congelar-me, sense fregir-me, i amb 3 companys que li donin una calidesa a la casa que faci que la pugui considerar, per fi, casa meva.
Adéu Evarist Arnús, and thanks for all the fish!
Però tot té una explicació, però aviso! Serà llarga.
L'inici de la història podríem dir que es remonta a fa exactament un any, però la veritat és que s'allunya més en el temps, quan quatre amics estudiants de farmàcia vam decidir buscar pis i anar-nos-en a viure junts. A una la vam perdre pel camí, però sempre serà recordada com la quarta inquilina que viu dins els nostres cors xD I, buscant buscant, vam trobar un pis que s'allunyava de les merdes que havíem vist abans i que va donar serenitat als nostres cors agitats per la desesperació d'estar quasi a l'agost i no haver trobat res de res. I així, un 28 de juliol de 2007, ens van donar les claus del nostre pis. Sempre recordaré el moment quan vam entrar els tres (bé, érem quatre però el quart no havia desembutxacat res pel pis xD) i quasi em salten les llàgrimes al veure la diferència amb els altres pisos que havíem vist: una cuina molt i molt decent, els dos banys reformats i el millor de tot... arcades i sostres ovalats! xD Apart d'un nom senyorial de carrer: Evarist Arnús, financer que devia ser famós al seu poble nomes xD Vaig sentir que podia fer d'aquest pis la meva llar, el meu refugi, el meu racó compartit amb les meves amigues. Però... la realitat ha estat ben diferent.
Em vaig quedar l'habitació petita (de fet la que més m'agradava) i me la vaig fer meva bastant ràpidament. Vaig posar les meves coses, em vaig comprar una taula i me la vaig pintar amb el simbol del ying-yang que sempre m'ha encantat, em vaig comprar una catifa vermella, em vaig comprar una llitera d'Ikea... M'encantava la meva habitació, i de fet em continua agradant, segueix sent la part de la casa que més m'agrada.
Però una cosa és el que imagines i l'altre el que és en realitat. El pis que en un principi va semblar acollidor, a l'agost era un forn on no passava gens d'aire. Però bé, vaig pensar, ja passarà la calor. I efectivament, va arribar el fred. El fred GELANT. Tot i no haver estat un hivern gaire fred, aquest pis semblava una nevera cada cop que entraves. Tot i ser petit, no hi havia manera que es calentés la casa de cap de les maneres. Per què? Us preguntareu. Senzill. Simplement, al pis no entra ni una gota de llum del sol, només una escletxa finíssima al matí que només puc veure els caps de setmana perquè els altres dies treballo. Efectivament, a partir de les 4 de la tarda al pis has d'encendre les llums de qualsevol lloc per poder veure alguna cosa, fet que va causar que rebategéssim el pis amb el nom de "La Caverna". I això la veritat és que a mi m'ha matat lentament, ja que casa dels meus pares és un àtic on totes les habitacions són exteriors i els hi dóna el sol. Pensava que podria viure així, però m'he adonat que no puc. M'he adonat que mai he considerat aquest pis "casa meva" perquè és un lloc on si pogués triar no hi viuria. A tot això, se li ha de sumar uns veins fills de puta que s'estan xerrant fins les tantes de la matinada i que no ens han deixat dormir durant tot aquest estiu, uns altres que no paren de discutir, uns altres que ens espien; el bar de davant que s'ha reconvertit en un bar de moteros de Harleys i que a les dues de la matinada se'n van del bar i les motos no fan precisament poc soroll, etc.
I així, vam arribar al març, quan l'Alicia va dir que marxava i en substitució seva va entrar el Sergi. Ja llavors havíem decidit que un any més no aguantàvem aquí, i així li vam dir al Sergi, que es va mostrar d'acord a buscar pis amb la Meri i amb mi, cosa que vam posposar fins al juny perquè és llavors quan hi han més oferta de pisos. La convivència amb el Sergi, a qui jo no coneixia de res, al principi em preocupava una mica perquè no sabia si ens avindríem o no, però al final ha resultat que és encara més friki que jo xDD Clar, ser informàtic és el que te xDD La veritat és que ens hem acoplat bastant bé els tres tot i tenir uns horaris de feina molt dispars que fan que ens vegem molt poc entre setmana. Però, tot i així, el pis seguia sent igual de... odiós és la paraula. Al principi potser era molest, però al final t'acabes cabrejant perquè estàs pagant un dineral per un pis que no s'ho val, i això fot molt.
I com qui no vol la cosa, va arribar juny. La Meri estava enfeinada amb els examens de la carrera i el Sergi també ho estava amb el projecte, així que em vaig encarregar jo d'anar buscant pisos, trucant i tal i si podien els altres dos, venien a veure'l amb mi. Encara tenia el record de l'infern que va ser buscar pis l'any passat, però aquest any ha estat molt pitjor. Cap pis dels que vaig veure era decent, CAP. Tots eren una merda, potser vaig veure en tot el mes de juny com... 15-20 pisos, i això només jo, que els altres també en van anar a veure ells sols.
I va passar juny i va arribar juliol. Estàvem desesperats, jo ja estava mentalment destrossat i preveient que ens quedariem un altre any en aquest zulo. I de sobte, cert estudiant de publicitat amb interessos doblatgístics amb inicials J.A. em va dir que li aniria bé buscar pis a Barcelona perquè havia de fer un curs i unes pràctiques a la meva estimada tot i que calorosa ciutat natal. I se'm va encendre la llum. Vaig proposar-li que vingués amb nosaltres, i li va semblar bé. Vaig dir-li al Sergi i a la Meri, i també els hi va semblar bé. Així que vam començar a mirar pisos de quatre persones i el primer que vam anar a veure... Oh deu meu! És... la glòria! No em vull fer il·lusions després d'haver viscut el que he viscut en aquest pis, però el pis de quatre és... brutal. Exterior, amb llum, amb terrassa, les habitacions grans, sense veins tocant a la paret, un sisè pis, amb vistes a un parc... i tot pel mateix preu que estava pagant ara! No ens ho vam pensar gaire i li vam dir que ens el reservés, i més tard vaig anar amb el Joan Albert a veure'l perquè no havia vingut abans i també li va agradar.
I ahir, dia 24 de juliol de 2008, vam firmar els 4 el contracte del nou pis en el qual espero poder viure sense congelar-me, sense fregir-me, i amb 3 companys que li donin una calidesa a la casa que faci que la pugui considerar, per fi, casa meva.
Adéu Evarist Arnús, and thanks for all the fish!
6 Comments:
Me n'alegro per tu, de debò.
And thanks for all the fish.
Doncs per fi vius a un lloc on t'agrada, felicitats! :P
Ara a passar-hi bons moments, i amb llum! Que viure a un lloc sense, ha de ser força trist.
^^
Ale escrigué, entre d'altres coses: "...em vaig comprar una taula i me la vaig pintar amb el simbol del ying-yang...".
Una preciosa taula, sens dubte, sobretot a l'hora de traginar-la per Barna amb la caixeta a sobre i recol·lectant una cadira pel carrer xD.
En fi, habitants de Barcelona, si mai veieu un estrany fent doblatges per una finestra i un altre tocant el teclat de Casio, tot a la llum del dia xD, ja sabreu qui són aquests dos espècimens: Aleshaidro i servidor.
Això vol dir que li dius adéu a la taula de l'ordinador que t'arribava al turmell? xD
Sort amb el pis, i que tingueu paciencia tots plegats, que conviure amb un farmacèutic fumador i un friki del doblatge ha de ser perillós =P
jo et faré una perduda cada cop que necessiti que li donis un clatellot al boig xD
recordo que no vas poder venir a una kdd perquè t'estaves mudant xDD (no sé si era en aquest pis..) en fi, pobre de tu que si es fa una kdd estiguis en mudança altra cop hum!
en fi, si tornes a fer un altre no jutsu, pots tornar-ne a fer un reportatge, que vaig riure mooolt xDDDDDDDDDD
a on està aquest altre pis??
adéeeu
Post a Comment