Konnichi wa!
Ja sóc aquí, després de 14 dies d'estada al Japó i amb un jet lag que ni te cuento. La veritat és que ha estat un viatge on hi ha hagut una mica de tot, però en general m'ha agradat molt. Potser no he fet el que el que m'hagués agradat fer, que era gaudir de la cultura japonesa en si més que anar a visitar monuments i fer de turista, però sempre hi ha temps per fer-ho (això sí, dintre de varios anys com a minim que m'he quedat pelat de peles xD).
Al final em vaig emportar 1500€ en efectiu aka 250.000 iens dels quals me n'han sobrat 100.000 perquè vam calcular un pressupost de 80€ per dia que ni de conya hem complert perquè al ser el dinar tan barat al final gastàvem 30€ per dia més o menys. Dinàvem i sopàvem cada dia per 3-6€ cada un, una passada de barat. I a més, sa! xD Ara, ens van clavar amb el transport públic una passada, és caríssim. Sort que amb el rail pass no vam haver de pagar res de Shinkansen que és ULTRA car.
Bé, em comprometo a cada dia fer una entrada sobre un dia que vaig estar al Japó, així que sense més dilació, comencem:
Dia 1 i 2 o el dia inexistent
L'avió sortia a les 7 del matí del dilluns, i com ens passava a buscar el pare de la Sandra vaig anar el dia anterior a casa de l'Alícia a dormir. A les 11 vam anar cap al llit, però amb els nervis fins les dues no em vaig poder adormir, i a les 4 ja estàvem de peu xD Millor, vaig pensar, així m'adormo a l'avió i se'm fa més curt. Vam arribar a l'aeroport tot sobats (la Sandra a més venia de la ressaca d'una boda a Morella xD) i vam facturar les maletes ja directament fins al Japó (feiem escala a París) i vam anar a esmorzar. De l'avió cap a París ni me'n recordo, se'm va fer curtíssim, i a l'arribar allà, després de la interminable cua a Immigració i de la cua per passar pel detector de metalls, ensenyant cada dues passes el passaport i el bitllet, vam agafar l'avió cap a Japó.
La companyia era Air France, i l'avió la veritat és que estava bastant bé, amb pantalles individuals per a cadascú i una amplia gamma de pel·lícules per passar les 12 hores d'avió. Fotia un fred per això... tenien l'aire acondicionat a tope, nava amb la manta fins al coll. I per dormir... A mi ja em costa dormir assegut, doncs assegut i anxovat al seient encara menys, crec que només vaig dormir una hora en tot el trajecte xD Axí que em vaig empassar 3 pelis que feien: Kung fu panda, el principe Caspian i Iron Man, això sí, totes en castellà sudaca ¬¬
A mig vol va venir l'Alicia (ens van tocar seients separats d'ella) i ens va dir que es trobava fatal, la mescla de no dormir i de fred li va provocar diarrees durant tot el vol, pobreta xD
A mi el que casi em provoca cagalera va ser quan sobrevolàvem la Xina i de sobte vam veure uns núvols de tempesta impressionants que anàven destilant llampecs cada dos per tres, l'avió va haver de virar per esquivar-los, quin cague em va agafar!
Exceptuant això, el vol va anar sense complicacions i vam arribar a les 7 del matí del dimarts hora de Tòquio, les dotze de la nit hora espanyola. És a dir, portavem quasi 24 hores sense dormir i encara ens quedava tot un dia per endevant! Horreur! Estàvem visquent el futur! xD Només arribar vam anar al punt d'informació i jo vaig sortir a fora a fumar-me un cigarro. A l'obrir la porta cap a fora... un cop de puny de calor asfixiant em va traspassar. Mushiatsui!!! Al Japó fa molta més humitat que a Barcelona, i al combinar-la amb la calor de l'estiu fa una xafogor inaguantable que anomenen mushiatsui (explicació treta de Lo que me revienta de japon xD). I això que només eren les 7 del matí! Després vam saber que feia tanta calor al matí perquè no fan canvi d'hora a l'estiu i es fa de dia a les 4-4:30 i es fa de nit a les 6 de la tarda, així que el sol ja portava estona donant.
Vam sortir al carrer i vam decidir anar a veure un temple que hi havia per allà aprop, el Kanda Temple, però la pluja era torrencial i vam fer una parada sota una tenda, i veiem un paio que entra a un supermercat i en surt amb 3 paraigües, i se'ns va fer la llum xD Comprats els paraigües i una Pocari Sweat (l'aquarius japonesa que està boníssima i a la que em vaig acabar viciant), vam tirar cap al temple però amb un petit problema: no sabiem on estavem xD Per sort una dona molt simpàtica a qui vam preguntar ens va acompanyar fins allà. El nostre primer temple! La veritat, tampoc era res de l'altre món sabent el que vam veure després, però a mi em va encantar.
Vist el temple, i mirant-nos les cares, vam decidir anar tirant cap a l'hotel que estàvem molt cansats xD Va resultar que l'hotel estava a la parada de Chidori-cho, que estava al cul de Tòquio parlant en plata. Però bé, vam tirar cap allà i vam trigar potser una hora i quart a arribar-hi. Per sort ens vam integrar ràpidament a la societat japonesa i vam fer com ells: dormir al metro xD És curiós com tothom que va assentat va adormit sigui l'hora que sigui, els vagons són com tombes, ningú parla i o dormen o van jugant amb el mòvil que tots tenen amb unes pantalles enormes on es posen a veure la tele o a jugar a jocs.
I observant les curiositats dels japonesos, vam arribar a Chidori-cho, un barri molt maco per cert, i d'aquí a l'hotel que estava a 5 minuts de la parada. L'hotel em va encantar, de fet és el que més m'ha agradat dels 3 on hem estat a pesar que hi havien molts bitxos, mosquits i tal, no sé, era molt... tradicional. Ens van donar dues habitacions i van anar elles dues a una i jo sol a l'altre. Em va resultar graciós el lio de sabates que tenen. Quan vam entrar al passadis de les habitacions, ens van fer treure les sabates i posar-nos unes sabatilles, que després t'haviesde treure quan estaves a l'habitació i anar descalç pel tatami. I a més, al lavabo tambe t'havies de canviar per unes altres sabatilles diferents. Curiós, ni que dir que excepte al lavabo, anava descalç per tot arreu, massa embolic de sabates xD
I ahhhh, per fi un descans! Em vaig ficar dins el futon i a sobar 3 horetes. Quan ens vam despertar, em vaig posar el yukata (com una mena de kimono per anar per casa que et donen a tots els ryokans i hotels) i cap al bany públic de l'hotel. Són tal i com ensenyen a Ranma, deixes la roba fora i entres despullat al bany armat només amb una tovalloleta petita. Alla agafes el seient i el cubell, t'asseus i et comences a dutxar. T'ensabones i llavors et vas tirant aigua amb el cubell per damunt per treure el sabó. Un cop fet això, pots decidir: entres a la banyera d'aigua calenta anomenada Ofuro, o, com vaig fer jo tots els dies, te'n vas al que està a l'aire lliure. Quin descans! L'aigua estava hipercalenta, relaxa un munt després d'haver estat tot el dia caminant. A l'hivern encara deu ser millor amb el fred a la cara.
Jo yukatajant
Un cop relaxats, vam anar cap a sopar però jo em vaig comprar a un super un Yakisoba pan i les vaig deixar a un restaurant sopant que estava molt cansat. Així que cap a l'hotel i a dormir!
A l'entrega 2: Asakusa
Ja sóc aquí, després de 14 dies d'estada al Japó i amb un jet lag que ni te cuento. La veritat és que ha estat un viatge on hi ha hagut una mica de tot, però en general m'ha agradat molt. Potser no he fet el que el que m'hagués agradat fer, que era gaudir de la cultura japonesa en si més que anar a visitar monuments i fer de turista, però sempre hi ha temps per fer-ho (això sí, dintre de varios anys com a minim que m'he quedat pelat de peles xD).
Al final em vaig emportar 1500€ en efectiu aka 250.000 iens dels quals me n'han sobrat 100.000 perquè vam calcular un pressupost de 80€ per dia que ni de conya hem complert perquè al ser el dinar tan barat al final gastàvem 30€ per dia més o menys. Dinàvem i sopàvem cada dia per 3-6€ cada un, una passada de barat. I a més, sa! xD Ara, ens van clavar amb el transport públic una passada, és caríssim. Sort que amb el rail pass no vam haver de pagar res de Shinkansen que és ULTRA car.
Bé, em comprometo a cada dia fer una entrada sobre un dia que vaig estar al Japó, així que sense més dilació, comencem:
Dia 1 i 2 o el dia inexistent
L'avió sortia a les 7 del matí del dilluns, i com ens passava a buscar el pare de la Sandra vaig anar el dia anterior a casa de l'Alícia a dormir. A les 11 vam anar cap al llit, però amb els nervis fins les dues no em vaig poder adormir, i a les 4 ja estàvem de peu xD Millor, vaig pensar, així m'adormo a l'avió i se'm fa més curt. Vam arribar a l'aeroport tot sobats (la Sandra a més venia de la ressaca d'una boda a Morella xD) i vam facturar les maletes ja directament fins al Japó (feiem escala a París) i vam anar a esmorzar. De l'avió cap a París ni me'n recordo, se'm va fer curtíssim, i a l'arribar allà, després de la interminable cua a Immigració i de la cua per passar pel detector de metalls, ensenyant cada dues passes el passaport i el bitllet, vam agafar l'avió cap a Japó.
La companyia era Air France, i l'avió la veritat és que estava bastant bé, amb pantalles individuals per a cadascú i una amplia gamma de pel·lícules per passar les 12 hores d'avió. Fotia un fred per això... tenien l'aire acondicionat a tope, nava amb la manta fins al coll. I per dormir... A mi ja em costa dormir assegut, doncs assegut i anxovat al seient encara menys, crec que només vaig dormir una hora en tot el trajecte xD Axí que em vaig empassar 3 pelis que feien: Kung fu panda, el principe Caspian i Iron Man, això sí, totes en castellà sudaca ¬¬
A mig vol va venir l'Alicia (ens van tocar seients separats d'ella) i ens va dir que es trobava fatal, la mescla de no dormir i de fred li va provocar diarrees durant tot el vol, pobreta xD
A mi el que casi em provoca cagalera va ser quan sobrevolàvem la Xina i de sobte vam veure uns núvols de tempesta impressionants que anàven destilant llampecs cada dos per tres, l'avió va haver de virar per esquivar-los, quin cague em va agafar!
Exceptuant això, el vol va anar sense complicacions i vam arribar a les 7 del matí del dimarts hora de Tòquio, les dotze de la nit hora espanyola. És a dir, portavem quasi 24 hores sense dormir i encara ens quedava tot un dia per endevant! Horreur! Estàvem visquent el futur! xD Només arribar vam anar al punt d'informació i jo vaig sortir a fora a fumar-me un cigarro. A l'obrir la porta cap a fora... un cop de puny de calor asfixiant em va traspassar. Mushiatsui!!! Al Japó fa molta més humitat que a Barcelona, i al combinar-la amb la calor de l'estiu fa una xafogor inaguantable que anomenen mushiatsui (explicació treta de Lo que me revienta de japon xD). I això que només eren les 7 del matí! Després vam saber que feia tanta calor al matí perquè no fan canvi d'hora a l'estiu i es fa de dia a les 4-4:30 i es fa de nit a les 6 de la tarda, així que el sol ja portava estona donant.
Be, total que agafem el tren des de Narita cap a Tòquio, i després d'una hora i mitja vam arribar a la nostra primera destinació: Akihabara! El paradís de l'electrònica i del frikisme manga. Vam deixar les maletes a les taquilles de l'estació i vam anar a recórrer el barri. Ara, al ser tan d'hora, moltes tendes estaven tancades. D'ouh >< Tot i això, em vaig comprar una memory stick de 4gb per 4000 iens, una figura de la Saber i una de la Nico Robin però... va ser decepcionant. Quasi no hi havia res de res, nosaltres que somiàvem amb tendes enormes amb tot de merchandising de manganime, i no vam trobar quasi res T_T Després, l'ultim dia, vam saber que estavem equivocats, però us haureu d'esperar per saber perquè. Com que teniem gana tot i ser les 10 i mitja del matí, vam decidir anar a dinar i vam fer el nostre primer dinar typical japanese: katsudon! Mmmmm que bo. I a més amb un afegit molt important: l'aigua als restaurants és gratuïta, així que només pagues el dinar en sí (almenys jo, que no bec cervesa i coca-cola als restaurants passo). Mentre estàvem al restaurant mirant cap al carrer, veiem caure quatre gotetes de no res que és van convertir en un tancar i obrir d'ulls en una pluja torrencial. KYAGGGGH! I nosaltres sense paraigües. Almenys farà una mica menys de calor, vam pensar. Que il·lusos, quan plou encara fa més calor.
La pluja torrencial
Vam sortir al carrer i vam decidir anar a veure un temple que hi havia per allà aprop, el Kanda Temple, però la pluja era torrencial i vam fer una parada sota una tenda, i veiem un paio que entra a un supermercat i en surt amb 3 paraigües, i se'ns va fer la llum xD Comprats els paraigües i una Pocari Sweat (l'aquarius japonesa que està boníssima i a la que em vaig acabar viciant), vam tirar cap al temple però amb un petit problema: no sabiem on estavem xD Per sort una dona molt simpàtica a qui vam preguntar ens va acompanyar fins allà. El nostre primer temple! La veritat, tampoc era res de l'altre món sabent el que vam veure després, però a mi em va encantar.
Vist el temple, i mirant-nos les cares, vam decidir anar tirant cap a l'hotel que estàvem molt cansats xD Va resultar que l'hotel estava a la parada de Chidori-cho, que estava al cul de Tòquio parlant en plata. Però bé, vam tirar cap allà i vam trigar potser una hora i quart a arribar-hi. Per sort ens vam integrar ràpidament a la societat japonesa i vam fer com ells: dormir al metro xD És curiós com tothom que va assentat va adormit sigui l'hora que sigui, els vagons són com tombes, ningú parla i o dormen o van jugant amb el mòvil que tots tenen amb unes pantalles enormes on es posen a veure la tele o a jugar a jocs.
I observant les curiositats dels japonesos, vam arribar a Chidori-cho, un barri molt maco per cert, i d'aquí a l'hotel que estava a 5 minuts de la parada. L'hotel em va encantar, de fet és el que més m'ha agradat dels 3 on hem estat a pesar que hi havien molts bitxos, mosquits i tal, no sé, era molt... tradicional. Ens van donar dues habitacions i van anar elles dues a una i jo sol a l'altre. Em va resultar graciós el lio de sabates que tenen. Quan vam entrar al passadis de les habitacions, ens van fer treure les sabates i posar-nos unes sabatilles, que després t'haviesde treure quan estaves a l'habitació i anar descalç pel tatami. I a més, al lavabo tambe t'havies de canviar per unes altres sabatilles diferents. Curiós, ni que dir que excepte al lavabo, anava descalç per tot arreu, massa embolic de sabates xD
I ahhhh, per fi un descans! Em vaig ficar dins el futon i a sobar 3 horetes. Quan ens vam despertar, em vaig posar el yukata (com una mena de kimono per anar per casa que et donen a tots els ryokans i hotels) i cap al bany públic de l'hotel. Són tal i com ensenyen a Ranma, deixes la roba fora i entres despullat al bany armat només amb una tovalloleta petita. Alla agafes el seient i el cubell, t'asseus i et comences a dutxar. T'ensabones i llavors et vas tirant aigua amb el cubell per damunt per treure el sabó. Un cop fet això, pots decidir: entres a la banyera d'aigua calenta anomenada Ofuro, o, com vaig fer jo tots els dies, te'n vas al que està a l'aire lliure. Quin descans! L'aigua estava hipercalenta, relaxa un munt després d'haver estat tot el dia caminant. A l'hivern encara deu ser millor amb el fred a la cara.
Un cop relaxats, vam anar cap a sopar però jo em vaig comprar a un super un Yakisoba pan i les vaig deixar a un restaurant sopant que estava molt cansat. Així que cap a l'hotel i a dormir!
A l'entrega 2: Asakusa
4 Comments:
Saps, em dones una enveja... xD I jo quan visito ciutats estic o tinc que treballar... xD
Estás mazo buenorro a les fotos!!! KYAAAAAAAAGH! xD
Contigo quiero hablar, que ja m'han dit que t'estàs pulint mitja Espanya, capolla! A veure si et trobo pel msn algun dia i m'expliques tot això i també em parles de Mr X xD
Al final no has dit res de perquè a Akihabara hi havien tantes poques coses. Ho explicaràs desprès? Tot i que lo més probable és que diguis perquè allí obren d'11 a 12 més o menys.
Per cert, els banys lliures eren mixtos? No pots entrar amb tovallola, oi?
No eren mixtos els banys, estaven separats. Al de l'hotel de Kyoto per això si que hi havia una rejilla per on senties el bany de les dones i ens posavem a parlar mentre ens dutxàvem xD
Post a Comment