Ohayou Gozaimashita!
Avui toca el quart dia, és a dir, el mercat de Tsukiji i el barri de Ginza, també conegut com el pitjor dia que he passat al Japó.
Ens vam despertar d'hora per anar cap a la subhasta de la tonyina (a la qual jo no tenia gaires ganes d'anar) i vam tirar cap al mercat de Tsukiji, el mercat de peix més important de tot el Japó. Un cop allà, per combatre la calda que fotia la Sandra i jo ens vam comprar a una màquina una de les millors begudes que he pres mai i que no vaig trobar a cap altre màquina més en tot el viatge: la llet de meló. Oh que bona per favor!
Un cop enlletats (que mal sona això xD) vam tirar cap el mercat i ens vam trobar que a l'entrada hi havia un mercadillo amb tot de paradetes de menjars, utensilis, souvenirs i un llarg etcètera, i ens vam quedar mirant ja que no haviem arribat a temps per veure la subhasta. Cansats de tanta tenda, vam passar cap al mercat en sí. Vam divisar tot d'espècies estranyes conjuntament amb les espècies conegudes, vaig veure tonyines enormes d'aquelles que només veus en documentals (l'únic cop que n'havia vist va ser quan mon germà fa molt en va pescar una a Coma-ruga però no devia pesar ni 5kg xD), anguiles, cloïsses ENORMES, i moltes altres coses. De tant en quant et naves trobant caps de tonyina pel terra que donaven una mica de grima, però apart d'això va estar molt bé xD.
Wasabi! No sabia que la planta era així
Així que un cop vist el mercat, vam tirar cap al barri de Ginza, on hi ha el palau imperial (on no s'hi pot entrar) rodejat pels jardins imperials, que era el que anàvem a veure. Al sortir del metro, però, la Sandra ens va parar. Des del primer dia que vam arribar al Japó, tenia molèsties a l'orinar que li van desembocar en una infecció d'orina. Li vam dir d'anar al metge, però es va voler esperar per veure si li passava bevent molta aigua, i això va semblar, ja que li feia menys molèsties el segon dia. Però el tercer dia ja li va agafar de ple i li feia mal, així que vam decidir anar a una farmàcia a veure si li podien donar alguna herba, ja que allà els medicaments no es venen a les farmàcies perquè te'ls dóna directament el metge. A l'arribar a la farmàcia-drugstore, ens vam trobar amb un gran impediment: l'idioma. Ningú d'allà parlava anglès, i tot i que amb el diccionari li vem estar dient què li passava, va semblar que no ens entenia perquè ens donava coses per la regla. I va ser allà on ens va pillar l'agobio a tots i la Sandra es va agobiar moltíssim, quasi a punt de plorar, l'Alicia cabrejada i jo molt agobiat també. Així que em vaig plantar i li vaig dir que anéssim a un hospital, vaig preguntar a una dona que passava per allà i ens va dir (en japonès, sort que almenys vaig entendre part del que em deia) que allà aprop n'hi havia un. Buscant buscant, vam trobar la Tokyo clinic, una clínica privada que no era el que buscàvem però bé, menos da una piedra. Vam entrar i clar, lo de sempre: no sabien anglès. Sort que van trucar a una dona que mig en sabia, i quan estava la Sandra omplint un formulari, li vaig dir nosequè en castellà i la dona ens diu: "Ah! Sois españoles! Yo he vivido en España!" en un perfecte castellà. Dish! xD Solventat el problema de l'idioma, ens va dir que fins les dues de la tarda no vindria el metge, que tornéssim a aquella hora. Com era la una, li vam dir que aniriem a dinar i tornariem. Vam nar a dinar allà al costat i bé. durant el dinar hi va haver un cabreig que no tinc ganes de recordar. Vam tornar a les dues i al cap d'una hora la Sandra va sortir amb antibiòtics i amb cara de felicitat (per fi! xD).
La Sandra amb la Midori, la dona que sabia castellà i que tant ens va ajudar
Un cop solventat tot això, vam anar cap els jardins imperials, molt macos i tal però amb una calda que flipes xD Al fons es veia la torre de Tòquio, que em va donar pena no anar-la a veure perquè no ens va donar temps.
Vam estar donant voltes pel parc i quan ja era quasi de nit, vam tirar cap al barri de Ginza en sí. Voliem anar cap a l'edifici Sony, on es veu que pots provar els diferents aparells nous que treuen, i també els nous jocs i tal. Així que vam tirar, però a mig camí vam fer una pausa al Fòrum Internacional i vam nar a un cafè que hi havia per allà. Després de veure els preus, vam marxar pitant sense demanar res sota la mirada assassina de la cambrera (després d'haver-nos assecat amb les tovalloletes que et donen només arribar, osklà xD) i ens vam comprar begudes a una màquina que hi havia per allà i ens vam sentar una estona. Descansats, vam marxar cap a l'edifici Sony, però quan vam arribar ja havia tancat ><
Davant una cafeteria, l'Alicia no va poder reprimir els seus instints golafres i es va comprar un tros de pastís de maduixa d'aquells típics dels animes que tenen les maduixes per sobre i tal. Vam tirar cap a l'hotel, que ja estavem cansats, i a Sandra i jo ens vam quedar a sopar a un restaurant aprop de l'estació de Chidori-cho mentre l'Alicia va decidir anar a l'hotel per menjar-se el pastís (no ens el va deixar provar, la molt furciah se l'havia menjat tot per quan vam arribar ¬¬). Al restaurant vaig menjar el millor sopar que he menjat en tot el viatge: uns yakisoba i unes gyozas... unes gyozas en majuscula, no en vaig provar cap més de tan bona durant tot el que va quedar de viatge. Un cop sopats, el bany de rigor i... adéu Tòquio! Ja que al dia següent ja marxavem cap a Kyoto fent una parada abans a Kanazawa, que és el que us explicaré a la propera entrada. Ja ne!
Avui toca el quart dia, és a dir, el mercat de Tsukiji i el barri de Ginza, també conegut com el pitjor dia que he passat al Japó.
Ens vam despertar d'hora per anar cap a la subhasta de la tonyina (a la qual jo no tenia gaires ganes d'anar) i vam tirar cap al mercat de Tsukiji, el mercat de peix més important de tot el Japó. Un cop allà, per combatre la calda que fotia la Sandra i jo ens vam comprar a una màquina una de les millors begudes que he pres mai i que no vaig trobar a cap altre màquina més en tot el viatge: la llet de meló. Oh que bona per favor!
Un cop enlletats (que mal sona això xD) vam tirar cap el mercat i ens vam trobar que a l'entrada hi havia un mercadillo amb tot de paradetes de menjars, utensilis, souvenirs i un llarg etcètera, i ens vam quedar mirant ja que no haviem arribat a temps per veure la subhasta. Cansats de tanta tenda, vam passar cap al mercat en sí. Vam divisar tot d'espècies estranyes conjuntament amb les espècies conegudes, vaig veure tonyines enormes d'aquelles que només veus en documentals (l'únic cop que n'havia vist va ser quan mon germà fa molt en va pescar una a Coma-ruga però no devia pesar ni 5kg xD), anguiles, cloïsses ENORMES, i moltes altres coses. De tant en quant et naves trobant caps de tonyina pel terra que donaven una mica de grima, però apart d'això va estar molt bé xD.
Wasabi! No sabia que la planta era aixíAixí que un cop vist el mercat, vam tirar cap al barri de Ginza, on hi ha el palau imperial (on no s'hi pot entrar) rodejat pels jardins imperials, que era el que anàvem a veure. Al sortir del metro, però, la Sandra ens va parar. Des del primer dia que vam arribar al Japó, tenia molèsties a l'orinar que li van desembocar en una infecció d'orina. Li vam dir d'anar al metge, però es va voler esperar per veure si li passava bevent molta aigua, i això va semblar, ja que li feia menys molèsties el segon dia. Però el tercer dia ja li va agafar de ple i li feia mal, així que vam decidir anar a una farmàcia a veure si li podien donar alguna herba, ja que allà els medicaments no es venen a les farmàcies perquè te'ls dóna directament el metge. A l'arribar a la farmàcia-drugstore, ens vam trobar amb un gran impediment: l'idioma. Ningú d'allà parlava anglès, i tot i que amb el diccionari li vem estar dient què li passava, va semblar que no ens entenia perquè ens donava coses per la regla. I va ser allà on ens va pillar l'agobio a tots i la Sandra es va agobiar moltíssim, quasi a punt de plorar, l'Alicia cabrejada i jo molt agobiat també. Així que em vaig plantar i li vaig dir que anéssim a un hospital, vaig preguntar a una dona que passava per allà i ens va dir (en japonès, sort que almenys vaig entendre part del que em deia) que allà aprop n'hi havia un. Buscant buscant, vam trobar la Tokyo clinic, una clínica privada que no era el que buscàvem però bé, menos da una piedra. Vam entrar i clar, lo de sempre: no sabien anglès. Sort que van trucar a una dona que mig en sabia, i quan estava la Sandra omplint un formulari, li vaig dir nosequè en castellà i la dona ens diu: "Ah! Sois españoles! Yo he vivido en España!" en un perfecte castellà. Dish! xD Solventat el problema de l'idioma, ens va dir que fins les dues de la tarda no vindria el metge, que tornéssim a aquella hora. Com era la una, li vam dir que aniriem a dinar i tornariem. Vam nar a dinar allà al costat i bé. durant el dinar hi va haver un cabreig que no tinc ganes de recordar. Vam tornar a les dues i al cap d'una hora la Sandra va sortir amb antibiòtics i amb cara de felicitat (per fi! xD).
La Sandra amb la Midori, la dona que sabia castellà i que tant ens va ajudarUn cop solventat tot això, vam anar cap els jardins imperials, molt macos i tal però amb una calda que flipes xD Al fons es veia la torre de Tòquio, que em va donar pena no anar-la a veure perquè no ens va donar temps.
Vam estar donant voltes pel parc i quan ja era quasi de nit, vam tirar cap al barri de Ginza en sí. Voliem anar cap a l'edifici Sony, on es veu que pots provar els diferents aparells nous que treuen, i també els nous jocs i tal. Així que vam tirar, però a mig camí vam fer una pausa al Fòrum Internacional i vam nar a un cafè que hi havia per allà. Després de veure els preus, vam marxar pitant sense demanar res sota la mirada assassina de la cambrera (després d'haver-nos assecat amb les tovalloletes que et donen només arribar, osklà xD) i ens vam comprar begudes a una màquina que hi havia per allà i ens vam sentar una estona. Descansats, vam marxar cap a l'edifici Sony, però quan vam arribar ja havia tancat ><
Davant una cafeteria, l'Alicia no va poder reprimir els seus instints golafres i es va comprar un tros de pastís de maduixa d'aquells típics dels animes que tenen les maduixes per sobre i tal. Vam tirar cap a l'hotel, que ja estavem cansats, i a Sandra i jo ens vam quedar a sopar a un restaurant aprop de l'estació de Chidori-cho mentre l'Alicia va decidir anar a l'hotel per menjar-se el pastís (no ens el va deixar provar, la molt furciah se l'havia menjat tot per quan vam arribar ¬¬). Al restaurant vaig menjar el millor sopar que he menjat en tot el viatge: uns yakisoba i unes gyozas... unes gyozas en majuscula, no en vaig provar cap més de tan bona durant tot el que va quedar de viatge. Un cop sopats, el bany de rigor i... adéu Tòquio! Ja que al dia següent ja marxavem cap a Kyoto fent una parada abans a Kanazawa, que és el que us explicaré a la propera entrada. Ja ne!
2 Comments:
Quan va costar al final el metge?
I per cert, que buscàveu, un hospital que no fos privat? xDD
Em sembla que li va costar 4000 iens crec.
I si, ja se que la sanitat no es gratuita però és que això era una clínica, no un hospital, i era molt petitona. Per això et dic que no era això el que anàvem buscant però que ja va anar be xD
Post a Comment