Kyoto II: Els temples contraataquen

Herou!

Avui toca el setè dia, Kyoto un altre cop, ja que no ens va donar temps a veure-ho tot en un sol dia. Només ens quedaven tres coses per veure: el Kinkaku-ji (temple daurat), el Sanjusangen-do, i el temple de Fushimi-Inari. La putada? Cada un estava a una punta diferent de la ciutat -.-

Així que un cop desperts, després de comprar-me una llauna de cafè amb llet (és flipant, a les màquines de begudes pots comprar cafè amb llet calent o fred, i tots dos estan molt més bons que alguns de cafeteria que he provat a Barcelona. Em vaig quedar les llaunes de record, les tinc a l’estanteria aquí al pis xD), vam agafar l’autobús a l’estació de Kyoto cap a la nostra primera destinació: el Kinkaku-ji, el temple daurat, que havia estat seleccionat per a ser una de les set meravelles del món modern (al final no sé si el van agafar), i que estava situat al nord de la ciutat, a les muntanyes quasi. Després d’una hora al putu bus on ens vam estar descollonant de com vestia la gent (sobretot de les bambes horroroses d’una noia), vam arribar-hi. Tal i com deia la guia, hi havia molta gent visitant-lo, però al ser tot a l’aire lliure s’hi estava bé. A l’entrada hi havia una campana d’aquelles enormes amb una espècie d’ariet que estires i deixes anar per tocar-la, però el cartell de “Pay to play” em va fer enrere xD

I seguint un grup de guiris, vam arribar al temple daurat, situat al fons d’un estany molt maco, i que fa que sembli que el temple estigui al bell mig del llac. El temple, segons vam llegir, havia estat la casa d’un senyor feudal. Al morir ell, el fill la va convertir en temple. El temple (com no) es va cremar, i quan el van reconstruir li van afegir la capa daurada que el fa tan característic (ni que dir que, sense la capa de daurat, el temple no valdria res, seria un de tants). La putada era que no s’hi podia entrar, només veure’l per fora i no sé... era bonic i tal, però per ser una de les set meravelles del món què vols que et digui... hi han monuments molt millors. Va ser una mica decepcionant, jo tenia moltes ganes de veure’l perquè les fotos que n’havia vist m’havien agradat molt, i al final tampoc n’hi havia per tant.

Bé, total que ens vam fer les fotos de rigor al temple i vam estar passejant pel recinte, que no tenia res gaire destacable, excepte que vaig trobar allà... Fanta de meló! Sense pensar-ho dos cops me’n vaig comprar una, oh que bona! En aquest viatge m’he enviciat a tot el que sigui de meló xD. Em vaig comprar també un tros de fusta amb una imatge del temple per tenir-la de record (la tinc penjada a l’habitació) i vam baixar cap a l’autobús, parant per les tendes de souvenirs on la Sandra es va comprar uns mitjons per fer joc amb el seu kimono, i una samarreta per sa germana que posava I love Japan. Vam agafar el bus i vam tornar al punt de partida: l’estació de Kyoto amb el seu infumable pirulí anomenat Kyoto Tower (que lletja era per favor!), i d’aquí vam anar caminant cap al Sajusangen-do, un altre temple que s’anomena així perquè té trenta tres “espais” (ves a saber si són metres o un altre mètode de mesura japonès) entre columna i columna de la sala principal del temple (sanjusan vol dir trenta-tres), i on hi ha 1001 estàtues de la deessa Kannon (que té nosequants braços, cadascún amb una arma diferent), i apart 28 estàtues de deus guardians, i als extrems les típiques estàtues de Fuujin i Raijin, els deus del vent i del tro respectivament.

Les estàtues estan col·locades d’aquesta manera: Hi ha una estàtua gegant i molt molt bonica de Kannon situada al bell mig de la sala, i 500 estàtues a escala real humana a la dreta i 500 a l’esquerra. Al davant de totes elles, es van alternant les de les 28 divinitats, i als extrems hi ha Fuujin a l’esquerra i Raijin a la dreta. Em va agradar moltíssim aquest temple, va ser una llàstima que no s’hi poguéssin fer fotos a dins, però us en poso una que he trobat per internet:

Secció dreta de l'estàtua principal. Si ja impressiona això, imagineu 500 estàtues més a la banda esquerre i una estatua impressionant i enorme al centre.

Segons deia la guia, els japonesos s’entretenen en aquest temple buscant cares de familiars o coneguts a les cares de les estàtues, ja que cada una de les 1001 estàtues te una cara diferent. Frikis xD

Al sortir d’allà, vam anar passejant pel recinte, on es celebren competicions de tir amb arc cada any, i vam tirar cap a l’estació per dinar-hi allà. L’Alicia es va comprar un préssec enorme per combatre la calor de passada. Vam dinar a l'estació, i l'Alicia va dir que anava a l'hotel a dutxar-se, mentre nosaltres ens vam quedar al restaurant parlant. Quan va tornar, vam agafar el metro per anar al tercer i últim lloc: Fushimi-Inari. Aquest temple és conegut per les seves múltiples Torii, les portes vermelles típicament japoneses. Endintsant-se 4 kilòmetres a la muntanya, els seus múltiples camins estan bordejats per portes vermelles d'aquestes, i també per tot d'estàtues de guineus.

Torii d'entrada al recinte del temple

Aquests dos camins estaven infestats d'aranyes xD

El temple principal està just a l'entrada, i pels camins vas trobant santuaris més petits, cementiris i un llarg etcètera. Ens vam passar tota la tarda allà, fent fotos a les portes, rodejats de bitxos (se'm va caure una "cigarra" tamany godzilla morta al meu costat, quan estava fent una foto xD I també vam veure un munt d'aranyes, una de les quals tenia aspecte verinós... puaj) i amb una calor asfixiant.

Jo armat amb dos ventalls amb funció espantacalor i espantabitxos

L'Alícia a mig camí va dir que se'n tornava a l'entrada, però nosaltres vam seguir pels camins vagarejant sense rumb fins que va arribar un punt que ens vam adonar que estàvem perduts xD Allò era com un laberint de portes vermelles! Ens vam trobar amb una parella espanyola que feien cara de perduts i evidentment també ho estaven xD Vam tornar per on haviem vingut i poc a poc es va anar entreveient la sortida. Per fi! Ens va retrobar amb l'Alicia i cap a l'hotel. Allà, vam obligar a la Sandra a què es provés el kimono que s'havia comprat, i tots els accessoris per veure com li quedava. A "regañadientes", se'l va posar. La veritat és que li quedava molt bé!

Vam provar de convèncer-la per a què sortís a sopar així, però no hi va haver manera ><

Aixi que vam anar a sopar, crec que l'Alicia es va demanar sukiyaki (o era tempura? no me'n recordo) i jo unes gyozes no gaire bones. Un cop sopats, cap a l'hotel! Dutxa, bany, futon i a sobar!

A la propera entrega: Nara o Killer Deers

divendres, 5 de setembre del 2008

Kyoto o... Geishas!

Yo!

Avui toca el sisè dia, Kyoto. Com que quan ens vam repartir les ciutats per mirar informació em va tocar a mi Kyoto però no vaig poder mirar res perquè em va pillar la mudança, no teniem cap planning fet, així que vam decidir fer un recorregut per vàrios temples que posava a la guia que portàvem. Després de despertar-nos per segon cop (el primer havia estat a les 5 i mitja del matí perquè la Sandra s'havia oblidat de treure l'alarma del dia abans. El crit de l'Alicia mig dormida de "PERO SI SON LAS CINCO DE LA MAÑANAAAA!!" va ser brutal xD) , vam anar cap a l'estació a pillar l'autobús esmorzant abans allà

(jo em vaig pillar una espècie de braç de gitano de plàtan com podeu veure xD), i cap al nostre primer temple, el Kiyomizu-dera. Aquest temple estava al final d'un carrer anomenat Carrer de la Tetera que estava ple de tendes amb souvenirs i tal, la Sandra es va comprar unes sandàlies i un obi que feien joc amb el seu kimono, i jo un bano per la meva àvia. Ja carregats un altre cop amb bosses, vam tirar cap al temple, que era enorme.

Entrada al temple

Bé, de fet eren vàrios temples junts, ens vam passar quasi tot el matí allà passejant, la veritat és que era bastant impressionant, no semblava que estiguéssis a una ciutat sinó perdut enmig d'un bosc. Hi havia moltes coses curioses allà: unes sandàlies i un bastó de ferro per dur en penitència (pesaven un colló, el bastó havies de ser un culturista per poder-ho portar, i les sandàlies ni te cuento, es devien desgarrar els dits portant-les. Estan malalts aquests japos); una font d'on agafaves aigua i si la bevies, en teoria et curava qualsevol enfermetat (no hi vam anar per això perquè hi havia una cua de tres parells de collons, però ja li vam dir a la Sandra que es remullés el xumino allà a veure si li desapareixia la infecció xD), on em vaig comprar un amulet (em volia comprar el de l'amor, però era tan lleig que al final em vaig comprar l'únic que em va agradar, el de tenir més calers xD).

La font en qüestió

En aquest temple també hi havia una altra cosa curiosa: les Love Stone. Eren dues pedres separades uns 20 metres i havies de caminar d'una a l'altra amb els ulls tancats. Si arribaves sense cap mena d'ajuda, el teu desig d'amor es complirà aviat. Sinó, el teu desig trigarà molt temps a fer-se realitat. Ara, si algú t'ajuda a arribar-hi, aquella persona t'ajudarà a aconseguir que el teu desig es faci realitat. Vam provar-ho, primer l'Alicia que va arribar bé, després jo, que em vaig desviar cap a la dreta (-.-), i després la Sandra, que es va xocar amb un tio que caminava per allà i es va acabar desviant a l'esquerra xDD Però l'Alicia la va ajudar a arribar a la pedra. La conya amb "Uala habrá roces con terceras personas en tu relación!" no em vaig poder estar de fer-li a la Sandra xD Sóc un cabró, ho sé xD

Una de les Love Stones

Un cop vist tot, vam tirar cap al barri de Gion, el barri de les geishes per excel·lència, on deia a la guia que hi havien dos carrers amb tot d'antigues cases de te molt bonics. No esperàvem veure cap geisha, però de sobte... PAM! Dues geishes pel carrer! Això si, molt lletges xD

Sempre m'ha fascinat els dibuixos que es fan al coll

Anaven amb dos homes, suposàrem que les havien contractat per a què els ensenyessin la ciutat perquè anaven amb la càmara de fotos fotografiant tot el que veien. Em va donar una mica de... no sé, fàstic. Una cosa és contractar una puta, que pim pam pum, mete-saca i llestos, però contractar una dona per passejar per una ciutat, encara que després no hi tinguis sexe amb ella.... no sé, em va semblar el colmo del masclisme, perquè a més les geishes estaven totalment submises a tot el que els hi deien els homes aquells i no feien més que riure'ls les gràcies. Va ser xocant, no sé, no em va agradar. Després vam veure dues geishes més, que aquestes sí, eren molt maques.

I vam tirar cap a Gion, un barri molt i molt maco. En una de les tendes vaig comprar tot de regals per la meva família, a cadascú els hi vaig comprar un Jinbei, una espècie de kimono d'estiu amb pantalons, perquè vaig pensar que un yukata no l'utilitzarien, i almenys això es pot usar de pijama. Carregat amb 7 jinbeis d'aquests (com pesava la puta bossa) vam continuar pels carrers de Gion fins que la calor que feia (i en feia MOLTA) ens va obligar a parar per dinar. Vam trobar un restaurant petitó i ens vam fotre un platazo de ramen molt bo, però bastant picant, sort que l'aigua era gratis xD.

Al sortir, vam tirar cap al Chion-in, un altre temple. Anant cap allà ens en vam trobar un altre temple que no vam saber quin era perquè ens haviem perdut xD Però també era maco. De pas vam passar per un parc on hi ha el cirerer més famós de Kyoto, que clar, al ser agost donava pena perquè estava ressec xD Però en fi, ja estava vist. A més a aquell parc vam veure uns nens d'uns 14 anys que anaven amb un radiocassete, l'engeguen i de sobte comencen a fer una coreografia xunga estil Power Rangers. Els vam gravar en video, devien estar assajant per algun concurs xD Allà als jardins, hi havia un lloc on havies de pagar per entrar, però vam veure que al camí de sortida no hi havia ningú i ens vam colar xD Abans de que ens vingués una dona dient-nos que haviem de pagar per entrar i que ens haviem equivocat d'entrada ("Oh! No pot ser, no ens n'hem adonat!" Que grans actors que som xD), vam poder treure fotos a un jardí d'aquests japonesos de sorra.

I fet això, vam tirar cap al Chion-in, que té la porta d'entrada a un temple més gran de tot Japó. Era realment impressionant aquesta porta, et senties totalment empetitit.La porta d'entrada. Era molt molt impressionant

Al pujar les escales hi havia el temple principal, on ens vam quedar una estona perquè estaven fent alguna mena de ritual (suposem que eren pregàries per algun mort, ja que hi havia una zona on no deixaven entrar amb tot de gent amb el cap baix i resant) amb un monjo resant i tocant vàrios instruments que tenia per allà. Després vam estar mirant el recinte del temple, que era enorme, i vam marxar. A la guia posava que hi havia un altre temple però que lo únic interessant que tenia eren uns garrofers a l'entrada, així que vam passar d'entrar i només vam veure els garrofers, que eren ENOOOOOORMES, i fet això, vam agafar l'autobús cap a l'hotel, no sense abans fer la foto de rigor amb el mapache amb collons de toro de qui la Sandra es va enamorar i que trobàvem per tot arreu.

Un cop a l'hotel, ens vam dutxar perquè apestàvem a suor, i vam anar a sopar. El primer dia, al punt d'informació vam preguntar per on estava la zona de marxa a Kyoto, i la noia ens va marcar un carrer al mapa. Com era dissabte a la nit, vam anar a veure què tal era l'ambient i... la noia ens va enganyar! No hi havia ni gent jove, ni bars, ni discoteques -.- Així que cap a l'hotel, i a dormir!

A la propera entrega: Kyoto o qui va dir que segones parts no eren bones?

dilluns, 1 de setembre del 2008