The Mist (II)

Ja l'he vist! I m'ha agradat molt i molt. M'esperava una pel·lícula de terror cutre d'aquelles d'ensurts constants a base del so bàsicament (aka apujar el volum al màxim en el moment de l'ensurt) i què va, m'he trobat amb una cosa ben diferent (que no dic que no tingui ensurts eh? Que en té, però poquets). Més que una peli on passes por, és una peli amb situacions angoixants, que es basa en les relacions entre els personatges i la seva actitud més que no pas amb la boira misteriosa que apareix de sobte a un poble de mala mort dels Estats Units.

El que més em va agradar va ser com mostren les diferents reaccions de la gent que hi pot haver davant d'un fet inexplicable com el que els hi passa als protagonistes: histèria, suicidi, calma, negació, pànic... Tots molt ben definits. I el final... pffff. L'han canviat respecte al del llibre (horrible final per cert el del llibre), i la veritat és que em va deixar molt xafat, em va tocar la fibra sensible :(

Potser l'única cosa que no em va agradar va ser que expliquéssin l'origen de la boira, la història hagués quedat millor sense donar-li una explicació "lògica", al meu parer. Però bé, és Hollywod aka perquè pensar? I també l'aparició de les criatures de la boira em va semblar molt precipitada, haurien d'haver aparegut més tard i així donar-li més sensació d'angoixa a la peli, tot i que la primera vegada que apareixen tampoc ho fan en tot el seu esplendor, però en fi.

En resum, una peli que quan surti en DVD me la compraré.

Puntazos de la peli:

* Al principi, el protagonista, que és dibuixant, està pintant una imatge de Rolando, el pistoler de La Torre Oscura. Quan ho vaig veure va ser un... WTF?


* Frases boníssimes com "Si algún dia necesito una amiga como tu, me sentaré en el lavabo y la cagaré" xDD "Vieja guarra" "Coged al niño! Y a la puta también!" xDDD

PD: Arribareu a odiar a aquest personatge

dissabte, 31 de maig del 2008

Operació Estiu 2008

Com molts ja sabeu, vaig molt al gimnàs única i exclusivament per ballar, però... últimament m'he decidit, veient-me les xixes de la panxa, i he començat a fer Body Pump a veure si se'm treuen d'una vegada, alhora que guanyo una mica de força als braços i provo d'eliminar-me les "tetilles" xD

El Body Pump consisteix bàsicament en una sessió d'una hora de peses on tonifiques tot el cos (cames, braços, glutis, abdominals, espatlles i esquena) variant el pes d'acord amb el grup muscular de cada zona (esquena i cames portaran un pes més gran perquè és un grup muscular més gran. En canvi bíceps i tríceps el pes ja ha de ser més petit), al ritme de la música, i de la qual surts destrossat xD

El primer cop que la vaig fer em vaig jurar a mi mateix que no hi tornaria perquè les agulletes (es diu així en català?) em van durar 4 dies, i això que en teoria havia de començar amb 5kg a cada banda de la barra i vaig començar amb 2.5kg. Però la setmana passada en vaig tornar a fer i, després de la sorpresa de veure que no tenia agujetes, he seguit. El dissabte hi vaig anar i ja vaig decidir augmentar una mica el pes, sobretot a les cames i als braços, perquè se'm feia molt fàcil. Així que avui hi he tornat (bé, ahir també en vaig fer) i m'he augmentat el pes a tot, però... als triceps m'he posat dues peses de 5kg i... OMG, no me'ls sento, ja veuràs demà xD

Però la veritat és que m'està agradant força el Body Pump, li vaig agafant el gustillo :P A vere si per l'estiu ja tinc una mica de bola al braç, que ara lo que tinc és un colgajo de chicha que espanta xD (que bé que m'expresso en català, oigh)

Doncs així es prepara la meva Operació Estiu 2008 per tenir un Cos DiR 8)

divendres, 30 de maig del 2008

Ja arriba!

Vull anar-la a veure!!!! Cristian baixa a Barcelona aquest cap de setmana T_T

Us deixo el tràiler



PD: Ja m'han enviat l'Okami. En teoria m'arriba la setmana que ve :P

PD2: M'he cansat del blog negre. Massa... buidor. A partir d'ara, coloraines power

dimarts, 27 de maig del 2008

Reflections on the water

És estranya la percepció del temps. A vegades, una setmana et pot semblar un dia, i a vegades, sembla que hagin passat anys.

Aquesta setmana he conegut una part de mi, un retaule del meu jo que no es deixa veure gaire. M'he vist en un mirall, i sota la màscara de la rutina, aquella que et dóna seguretat i estabilitat, només he vist incertesa, dubte, por. La màscara del dia a dia ja no hi és, i només quedo jo, el meu jo real. He quedat nu davant el mirall, i només hi he vist reflexada una fragilitat que m'ha espantat.

Per què encara sóc incapaç de ser fort?

He hagut de triar, però tot i que l'opció que al final he escollit m'ha asserenat l'ànima... al final sempre queda la pregunta:

He triat bé?

O malament?

Si les coses haguessin anat diferent, hauria triat el mateix?

Si he escollit bé, llavors per què em sento malament?

No sé què vull, això és l'únic que sé.

Has passat per la meva vida com un huracà què, de manera inconscient, destrueix tota la superficie laboriosament construida i deixa només en peu els fonaments. Sé que no era la teva intenció, però així ha estat. Ho sento.

dilluns, 26 de maig del 2008

Let's get to Zanarkand

Dissabte passat vaig anar a la Farga (al centre comercial que hi ha al costat per ser més exactes) i, en un arrebato, vaig entrar a una tenda de joguines i... el vaig trobar! Un casiotone!




Ja li he posat nom i tot. "Es mi Becchi, i le gusta el queso!" En honor a aquest gran moment de Berserk xDD

Doncs després d'estar-lo tocant, em vaig adonar que, tot i que em serveix per anar treient cançons, em trobo amb bastantes limitacions perquè té molt poques escales, així que vaig decidir que cada dia després de dinar a casa mons pares practicaria una mica amb el seu piano.

La cançó que he escollit per començar és "To Zanarkand", del Final Fantsy X, una cançó molt bonica i, sobretot, no gaire ràpida xD Després de barallar-me amb la partitura perquè ja no recordava com es llegia (i és que joder, fa 10 anys que no toco el piano i es nota xD), puc dir que ja he tret un minut de cançó dels 3 minuts que dura (aka la primera fulla i una mica de la segona de les quatre que té la partitura)

Però per poder treure tot això hi he invertit una de temps que pffffff i a sobre la vaig cagant bastant, sobretot amb el ritme perquè no m'arriben les mans als putus acords. A aquest ritme trigaré un mes o més per saber-la tocar sencera, però bé, com diuen per allà abaix, "la prisa mata amigo"
Ja em gravaré algun dia i us ensenyo què tal em surt, tot i que a alguns ja els he martiritzat per telefon xD

Per si la voleu sentir, la cançó és aquesta:







PD: Per fi he acabat de llegir IT. Ara a per l'Esglesia del mar

diumenge, 25 de maig del 2008

Jutsus casolans

Oh? Què dius? Et preguntes què fer quan has fet dues rentadores plenes (però MOLT plenes) de roba, les havies estès i de sobte s'ha posat a ploure una barbaritat? Tranquil, no desesperis, aquí tens una llista de jutsus casolans avalats per la Societat Catalana Jutsunenca i per l'Associació de Damnificats per la Pluja.

El primer i més ràpid de tots, i que has de fer tan bon punt comenci a ploure quatre gotes, és l'Escala no jutsu. Que què és l'escala no jutsu? Això:

Fig. 1: Escala no Jutsu

Exacte! Ho has endevinat! Consisteix a treure l'escala de la teva pròpia llitera i utilitzar-la d'estenedor! Senzill i pràctic, oi? És la funció oculta de les escales, que potser no ho sabies?

Però tranquil, que si et falta espai sempre pots fer l'escombra-fregona no jutsu. Què dius? Que no el coneixes? Que vols que te l'expliqui? Una imatge val més que mil paraules, i si ve amb hostessa en pijama com és el cas, val per 2000 paraules:

Fig. 2: Escombra-Fregona no Jutsu

Per fer l'Escombra-fregona fregona no jutsu, necessites:

* 2 cadires
* Pal d'escombra
* Pal de fregona
* Celo
* Sort, molta sort!

Preparació:

Treus el raspall de l'escombra i les tires aquelles de la fregona i et quedes amb els dos pals. Seguidament, lligues un pal amb l'altre amb MOLT celo, pregues per a què no es desenganxi, i fas equilibris amb les dues cadires per tal d'aguantar-los. Seguidament li poses la roba al damunt i... Llestos!!

Mmmm? Què murmures? Que et segueix faltant espai? No t'arriba per posar tota la roba? Tranquil, que encara em queda un altre as a la màniga, el conegut per tots i poc utilitzat TubAspirador no jutsu, i el seu cosí germà Tamboret Al Revés no Jutsu:

Fig. 3: TubAspirador no Jutsu

Fig. 4: TamboretAlRevés no Jutsu

Com pots veure a la Fig.3, els pals que aguanten les cortines també et poden servir en cas de necessitat per penjar-hi samarretes i altre tipus de roba ample. És el nostre amic Cortina no Jutsu.

Si encara necessites més zona d'assecament, el Quadre no Jutsu és el teu company fidel. Pots usar els inútils quadres que hi ha penjant a les parets per posar-hi roba a sobre.

Fig. 5: Quadre no Jutsu

Uff... Què me estás contando? Que encara et falta roba per posar? Si que tenies roba estesa tu. Només se m'acut una única sortida, el Raito (aka Light) no Jutsu, una temible tècnica passada de generació en generació i que només poden utilitzar aquells amb dignitat i vergonya tendint a zero. Aquí en tens el resultat:

Fig. 6: Raito no Jutsu

Com veus, és una tècnica que només es pot utilitzar com a últim recurs perquè els seus efectes visuals són devastadors.

Amb tot això, aconseguiràs que només entrar per la porta de casa teva, la gent es trobi amb una imatge com aquesta que els convidarà a no tornar mai més al teu pis:

Fig. 7: Cort de Porc's House

I fins aquí els jutsus casolans. Espero que us hagi agradat ^^

(Copyright d'Escala no jutsu, TamboretAlRevés no jutsu, TubAspirador no Jutsu i Escombra-Fregona no jutsu by Meri-la-a-vegades-coneguda-com-a-Mari. Copyright de Raito no Jutsu, Cortina no Jutsu i Quadre no Jutsu by Ale)

dissabte, 17 de maig del 2008

The hardest things to say

"The most important things to say are the hardest things to say.

They are the things you get ashamed of, because words make them smaller. When they were in your head they were limitless; but when they come out they seem to be no bigger than normal things.

But that's not all.

The most important things lie too close to wherever your secret heart is buried; they are clues that could guide your enemies to a prize they would love to steal.

It's hard and painful for you to talk about these things... and when you do, people just look at you strangely. They haven't understood what you've said at all, or why you almost cried while you were saying it."

Fragment de The body, relat de Stephen King. M'encanta, especialment el segon paràgraf. I és que qui no ha sentit que a l'explicar un problema a algú, les paraules no són suficients per explicar tota la càrrega emocional que implica i, al final, el problema sembla una banalitat?

divendres, 16 de maig del 2008

Jasdevi & Road

Porto tot el dia cantant aquesta cançó, no se me'n va del cap. I és que m'encanten tant la cançó com els personatges!



La Road també m'agrada però no canta gaire be...

dimarts, 13 de maig del 2008

Algo Pasa En Iron Man

El divendres estava sol avorrit a casa floodejant a totsrucs quan em va trucar mon cosí per dir-me si volia anar al cinema a veure Iron Man, peli que no tenia especialment ganes de veure, però vaig pensar: per què no? A més tenia com a alicient que la banda sonora de la peli té cançons de Black Sabbath, un grup de heavy metal.

Total, que quedem per anar al Palau Balanyà a les 21:45 (teòricament, eh cabró? ¬¬) perquè la peli començava a les deu. Com que vaig haver de comprar jo l'entrada perquè mon cosí va arribar tard, em vaig adonar que els entrades estaven numerades i ens havia tocat la fila 10 al costat parell (a aquest cine puges per una escala que parteix les butaques en dos sectors i a l'esquerre hi han els numeros imparells i a la dreta els parells). En resum, que anem pujant les escales i quan arribem a la fila deu, ens adonem que només hi ha el sector imparell, el parell era un espai buit, i ens vam quedar... eing? Perquè a més de la fila 11 en amunt ja era tot normal, hi havien els dos cantons. Total, que li dic a mon cosí: "Tiu es igual, ens sentem als imparells i si ve el que té la butaca on estem sentats ens canviem de lloc, total tampoc hi ha gaire gent i la peli està a punt de començar". Comencem a parlar i tal, queixant-nos que la peli no comença, miro el rellotge i eren les 22:20, i jo cagant-me en tot. A més no parava d'entrar gent i li dic a mon cosí: "Tiu, ja sé que en aquest país som super impunutuals però joder, si la peli hagués començat a l'hora ja haurien passat 20 minuts, la gent està fatal" i blablabla.

Només dir-li això s'apaguen les llums i comença la peli, i es veu una vista aèria de Nova York amb una cançó de Mika de fons, i li dic a mon cosí: "Joé, com ha degenerat Black Sabbath" xDD I de sobte... Apareix el títol de la pelicula... ALGO PASA EN LAS VEGAS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ENS HAVIEM EQUIVOCAT DE SALA!!!!!!!!!!! Ens mirem, i fem els dos un OSTIA PUTA!!! d'aquells que et surt de dins de l'ànima xDD I clar, totes les peces van encaixar: perquè no hi havia fila 10, perquè va entrar tanta gent "tard"... I a mi em va agafar un atac de riure de la palurdez de la situació xDD I bé, com que de Iron Man ja havia passat mitja hora de peli, ens vam quedar a veure la de Algo pasa en las Vegas, i la veritat, em va sorprendre perquè va ser molt divertida, vaig riure molt i no se'm va fer pesada ni res, i això que a mi l'Ashton Kutcher no m'agrada gens. La peli era una mica previsible en certs punts, però tenia molts puntazos. Encara sort que no ens va tocar un bodrio xD

Al sortir del cine, vam mirar què collons havia passat i resulta que haviem entrat a la sala 6 en comptes de la 5. Les dues sales tenien les portes una al costat de l'altre, i el numero estava a la porta, i quan vam arribar nosaltres la porta de la sala 6 estava oberta i clar, no vam veure el numero, així que quan vaig veure al meu cosí que anava cap a la porta tancada de la sala 5 li dic: "Anem per aquesta porta, que està oberta"......... I ja ens va agafar l'atac de riure histèric, i de camí cap a casa tota l'estona amb l'atac xDDD

En definitiva, que per un altre dia quan vulguem anar a veure Iron Man comprarem entrades per Algo pasa en las Vegas xDD

dissabte, 10 de maig del 2008

Music makes the people come together!

Últimament m'està tornant a entra la vena de la música que de tant en tant em dóna (no se si serà de traduir Nodame, d'acabar de veure El piano, o de què coi) i totes les cançons que escolto acabo simulant que les toco en un piano imaginari que normalment acaba sent o la corretga de la bossa que porto sempre o el manillar de la bici (em sembla que la gent em mira raro quan faig això al bus xD), així que he decidit que per acabar amb el mono aquest de tocar, em compraré un piano-orgue d'aquells cutres de joguina, que l'economia no dóna per més xD

Llàstima que aquests pianos abarquin tan poques tecles, amb el que no podré tocar totes les cançons que escolti, però menos da una piedra. A més me'l podré posar a l'habitació, que tampoc vaig precisament sobrat d'espai.

De moment, al piano de casa dels meus pares he tret cançons com la del Tetris (xD), el Zelda (xDD), un tros d'una canço de la BSO de Casa de arena y niebla anomenada Two people, de James Horner, un tros d'una cançó d'El piano, The heart asks pleasure first (m'encanta Michael Nyman) que és aquesta:



I unes quantes més, a vere què vaig treient. Llastima que em sigui impossible treure la mà esquerra de les cançons, però el "talent" ja no dóna per més :P

dilluns, 5 de maig del 2008

Melancholy

Hola de nou! Fa molt que no actualitzo... Tinc tantes coses per explicar i tan poques ganes de posar-me a escriure... Així que deixo una cançó de Meredith Brooks, que tot i que tampoc és res de l'altre món, la lletra m'encanta:

Meredith Brooks - What would happen if we kissed?




Electricity
Eye to Eye
Hey don't I know you
I can't speak

Striped my senses
On the spot
I've never been defenseless
I can't even make sense of this
You speak and I don't hear a word

What would happen if we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth
Lust to lust
Spontaneously combust

The room is spinning
Out of control
Act like you didn't notice
Brushed my hand

Forbidden fruit
Ring on my finger
You're such a moral moral man
Would you throw it away
No question
Will I pretend I'm innocent

What would happen if we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth
Lust to lust
Spontaneously combust

What would happen if we kissed

I struggle with myself again
Quickly the walls come crumbling
Don't know if I can turn away

What would happen if we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth

If we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth
If we kissed
If we kissed

dijous, 1 de maig del 2008