Kanazawa o el nostre primer Shinkansen

Konban wa!

Avui toca el cinquè dia, els jardins de Kanazawa. Ens vam despertar a les 5 i mitja del matí perquè teniem reservat seient per agafar el tren bala molt d'hora, així que carregats amb la maleta (ara molt més pesant) vam tirar cap a l'estació de Tòquio per estrenar el Japan Rail Pass. El viatge en el nostre primer shinkansen he de dir que va ser... comodíssim. Primer de tot, el tren va arribar molt puntual i va sortir a l'hora prevista, sense cap mena de contratemps (riete de Renfe, JA!), i segon, el tren és la cosa més còmode que he vist mai, vaig fotre una dormida... xD. I la veritat, vas molt ràpid però ni t'enteres de la velocitat que portes, és tan eficaç... Però bé, a lo que íbamos xD

Com que el tren no arribava directe, vam haver de fer transbord a Shin-Osaka i pillar el shinkansen direcció Toyama que era el nostre, amb només 10 minuts de transbord que teniem i sense conèixer l'estació. Estrés!!! Però vam arribar bé, i... cap a Kanazawa! Durant el viatge, ens vam descollonar amb certa anècdota: durant els quatre dies que portàvem al Japó, no sé si per influència del canvi de menjar i tal, la Sandra i l'Alícia no anaven de ventre ni a la de tres (jo en canvi, millor que a Barcelona xD), i total, que abans d'arribar a Kanazawa veiem que la parada d'abans era:


I clar, la conya ja va ser evident xD (pels que no ho sabeu, un onsen és com un balneari de fonts termals. Pos el Kagaonsen... ja us podeu imaginar xD El balneari per estrenyits xD)

Total que arribem a Kanazawa, i la nostra idea era deixar les maletes a una taquilla però... putada! Totes estaven ocupades! Ens vam estar esperant fins que va venir gent a treure-les, ja pensavem que hauriem de carregar amb la maleta tot el dia... buf. Mentre esperavem, vaig entrar a un kiosk i vaig trobar la Shonen Jump, que havia buscat desesperadament a Tokyo però que no havia trobat. Me la vaig comprar com a frikada, perquè pensva que no la podria llegir, però vaig veure que al costat dels kanjis hi havia caràcters en hiragana per llegir-los... Ue! Ho podia llegir! Ara, entendre-ho és una altra cosa, però vaig provar amb el capítol de Bleach i més o menys em vaig enterar de la història.

Bé, vam sortir d'allà, vam pillar el bus turístic (molt mono per cert, era de coloraines i molt, molt petit, potser hi devien haver 10 seients) i ens vam baixar a un barri on hi havien varios temples per veure. No eren gaire macos, però a un vam veure que hi havia un cementiri i vam anar a curiosejar. Són bastant estranys, però no tan depriments com els de Barcelona almenys.


El cementiri

Vaig deixar un missatge a un llibre de visites del temple ("Nihon wa saiko da! Records de Barcelona") i vam marxar. Com que teniem temps, vam fer via cap a l'autobús però donant una volta pel barri per veure'l una mica. Hi havien molts futons estesos a les finestres, em va impactar una mica, i també vaig veure molts penjadors de calces! El vell de Ranma s'hauria fet d'or a Kanazawa xD


Momento Lain pels carrers de Kanazawa


Caminant caminant també vam trobar una guarderia i vam entrar a veure com era. Estaven tots els nens mirant-nos amb cares rares, i ens vam fer unes fotos amb l'autobús escolar xD




Cansats de la calor, vam agaafar el bus i vam anar a la zona dels jardins de Kanazawa, el que realment anàvem a veure. Com ja era pel migdia, vam anar a dinar abans d'entrar. Només hi havien cafeteries per allà, però en vam veure una que també feien dinars i vam entrar. Va ser una mica... estrany, perquè allò era una cafeteria, amb taules baixes i tal, útils només per prendre un gelat o un refresc, i allí estàvem cruspint-nos uns espaguetis xD

Un cop dinats, cap als jardins, on vam passar el que ens quedava de tarda. La veritat és que eren molt i molt macos, amb molts estanys i algúna que altre edificació interessant. A més, a l'entrada estaven fent un festival de tambors (bé, assajant perquè el concert començava més tard però ja no hi seriem, quina pena ><) L'assaig dels tambors

A l'entrar a l'altra part del recinte, on s'havia de pagar (tot i que no ho sabiem i de sobte ens va venir una tia cridant que paguéssim xD), vam omplir una enquesta per a guiris i ens van regalar un ventall a cadascú que la veritat ens va anar molt bé perquè fotia una calda inaguantable. Barallant-nos per veure qui fotia més pudor a suat xD



Un cop vist tot, vam anar cap a l'estació, recollirem les maletes, i vam agafar el shinkansen cap a Kyoto fent escala a Shin-Osaka. Un cop vam arribar allà, ens va entrar l'agobio. Ningú s'havia imprimit el mapa que deia on estava l'hotel! OMG! Per sort, més o menys recordava on era, i al final el vam trobar. Aquest cop sí que ens va tocar habitació triple, així que vam deixar les coses, vam anar a sopar a un family restaurant, vam tornar i, després del bany, cap al llit!

A la propera entrega: Kyoto

dimecres, 27 d’agost del 2008

Let's Dance

Molts sabeu que una de les meves passions es ballar, però no m'heu vist mai fer-ho. Doncs solucionat! Aquí em teniu fent la coreografia de Step que em vaig aprendre ahir, tot i que es veu una mica mogut degut al pols de fumador del Joan Albert, que era qui em gravava (a veure si deixes de fumar!).






Be, tot s'hade dir, aquest step es super petit i massa alt, amb lo que no em surt bé del tot la coreografia, però en fins. Si avui m'agrada la que faré, tambe em gravo i la penjo.

dimarts, 26 d’agost del 2008

Ginza o Dies Horribilus

Ohayou Gozaimashita!

Avui toca el quart dia, és a dir, el mercat de Tsukiji i el barri de Ginza, també conegut com el pitjor dia que he passat al Japó.

Ens vam despertar d'hora per anar cap a la subhasta de la tonyina (a la qual jo no tenia gaires ganes d'anar) i vam tirar cap al mercat de Tsukiji, el mercat de peix més important de tot el Japó. Un cop allà, per combatre la calda que fotia la Sandra i jo ens vam comprar a una màquina una de les millors begudes que he pres mai i que no vaig trobar a cap altre màquina més en tot el viatge: la llet de meló. Oh que bona per favor!

Un cop enlletats (que mal sona això xD) vam tirar cap el mercat i ens vam trobar que a l'entrada hi havia un mercadillo amb tot de paradetes de menjars, utensilis, souvenirs i un llarg etcètera, i ens vam quedar mirant ja que no haviem arribat a temps per veure la subhasta. Cansats de tanta tenda, vam passar cap al mercat en sí. Vam divisar tot d'espècies estranyes conjuntament amb les espècies conegudes, vaig veure tonyines enormes d'aquelles que només veus en documentals (l'únic cop que n'havia vist va ser quan mon germà fa molt en va pescar una a Coma-ruga però no devia pesar ni 5kg xD), anguiles, cloïsses ENORMES, i moltes altres coses. De tant en quant et naves trobant caps de tonyina pel terra que donaven una mica de grima, però apart d'això va estar molt bé xD.

Wasabi! No sabia que la planta era així

Així que un cop vist el mercat, vam tirar cap al barri de Ginza, on hi ha el palau imperial (on no s'hi pot entrar) rodejat pels jardins imperials, que era el que anàvem a veure. Al sortir del metro, però, la Sandra ens va parar. Des del primer dia que vam arribar al Japó, tenia molèsties a l'orinar que li van desembocar en una infecció d'orina. Li vam dir d'anar al metge, però es va voler esperar per veure si li passava bevent molta aigua, i això va semblar, ja que li feia menys molèsties el segon dia. Però el tercer dia ja li va agafar de ple i li feia mal, així que vam decidir anar a una farmàcia a veure si li podien donar alguna herba, ja que allà els medicaments no es venen a les farmàcies perquè te'ls dóna directament el metge. A l'arribar a la farmàcia-drugstore, ens vam trobar amb un gran impediment: l'idioma. Ningú d'allà parlava anglès, i tot i que amb el diccionari li vem estar dient què li passava, va semblar que no ens entenia perquè ens donava coses per la regla. I va ser allà on ens va pillar l'agobio a tots i la Sandra es va agobiar moltíssim, quasi a punt de plorar, l'Alicia cabrejada i jo molt agobiat també. Així que em vaig plantar i li vaig dir que anéssim a un hospital, vaig preguntar a una dona que passava per allà i ens va dir (en japonès, sort que almenys vaig entendre part del que em deia) que allà aprop n'hi havia un. Buscant buscant, vam trobar la Tokyo clinic, una clínica privada que no era el que buscàvem però bé, menos da una piedra. Vam entrar i clar, lo de sempre: no sabien anglès. Sort que van trucar a una dona que mig en sabia, i quan estava la Sandra omplint un formulari, li vaig dir nosequè en castellà i la dona ens diu: "Ah! Sois españoles! Yo he vivido en España!" en un perfecte castellà. Dish! xD Solventat el problema de l'idioma, ens va dir que fins les dues de la tarda no vindria el metge, que tornéssim a aquella hora. Com era la una, li vam dir que aniriem a dinar i tornariem. Vam nar a dinar allà al costat i bé. durant el dinar hi va haver un cabreig que no tinc ganes de recordar. Vam tornar a les dues i al cap d'una hora la Sandra va sortir amb antibiòtics i amb cara de felicitat (per fi! xD).
La Sandra amb la Midori, la dona que sabia castellà i que tant ens va ajudar


Un cop solventat tot això, vam anar cap els jardins imperials, molt macos i tal però amb una calda que flipes xD Al fons es veia la torre de Tòquio, que em va donar pena no anar-la a veure perquè no ens va donar temps.



Vam estar donant voltes pel parc i quan ja era quasi de nit, vam tirar cap al barri de Ginza en sí. Voliem anar cap a l'edifici Sony, on es veu que pots provar els diferents aparells nous que treuen, i també els nous jocs i tal. Així que vam tirar, però a mig camí vam fer una pausa al Fòrum Internacional i vam nar a un cafè que hi havia per allà. Després de veure els preus, vam marxar pitant sense demanar res sota la mirada assassina de la cambrera (després d'haver-nos assecat amb les tovalloletes que et donen només arribar, osklà xD) i ens vam comprar begudes a una màquina que hi havia per allà i ens vam sentar una estona. Descansats, vam marxar cap a l'edifici Sony, però quan vam arribar ja havia tancat ><



Davant una cafeteria, l'Alicia no va poder reprimir els seus instints golafres i es va comprar un tros de pastís de maduixa d'aquells típics dels animes que tenen les maduixes per sobre i tal. Vam tirar cap a l'hotel, que ja estavem cansats, i a Sandra i jo ens vam quedar a sopar a un restaurant aprop de l'estació de Chidori-cho mentre l'Alicia va decidir anar a l'hotel per menjar-se el pastís (no ens el va deixar provar, la molt furciah se l'havia menjat tot per quan vam arribar ¬¬). Al restaurant vaig menjar el millor sopar que he menjat en tot el viatge: uns yakisoba i unes gyozas... unes gyozas en majuscula, no en vaig provar cap més de tan bona durant tot el que va quedar de viatge. Un cop sopats, el bany de rigor i... adéu Tòquio! Ja que al dia següent ja marxavem cap a Kyoto fent una parada abans a Kanazawa, que és el que us explicaré a la propera entrada. Ja ne!

dissabte, 23 d’agost del 2008

Asakusa o How I met Kakigori

Hola de nou!

Avui toca el tercer dia, Ueno i Asakusa. En teoria aquest dia anàvem a Ginza, però el cansanci ens va obligar a fer un canvi de plans i vam decidir aplaçar-ho fins al quart dia. Així que ens vam despertar, vam anar a l'estació (jo vaig esmorzar a l'habitació un pa de meló i un entrepà fet amb un briox en forma de cranc super kawaii que m'havia comprat la nit abans xD) i vam tirar cap al parc d'Ueno, on ens esperava el Museu Nacional de Tòquio.


Arrival al parc d'Ueno. Quina calda que fotia!



Després de pagar l'entrada d'estudiant utilitzant el carnet de la UB (xD), ens van dir que hi havien 5 edificis als que podiem entrar i vam tirar cap al més gran, on hi havia tot de reliquies de la història japonesa: ceràmica, katanes, armadures, kimonos, pintures i un llarg etcètera. En suma: un avorriment total xD A més hi havia explicació en anglès i en japonès, i la que estava en anglès durava dues línies mentre que la que estava en japonès ocupava potser 20 ¬¬
L'únic interessant que vaig trobar va ser que a l'arribar a una sala una dona ens va donar una mena de postal amb forma de kimono i ens va dir que agaféssim diferents tampons que hi havien allà i féssim el dibuix del nostre kimono per després enviar-ho com a postal. Em va agradar la idea, vés xD Ara, el kimono que vaig fer, espantós. Va acabar a la paperera xD

Vam sortir del primer edifici i vam tirar cap el segon, on hi havia tot de reliquies de diferents països asiàtics i també varies escultures egípcies i... una mòmia! Molt mal conservada, això si.
Bodrio total again, així que vam tirar cap al tercer edifici on ja no recordo què hi havia però que també era una merda punxada en un pal, així que vam sortir del museu i vam tirar cap a Asakusa.

Al sortir del metro, ens va agafar gana i vam entrar a un restaurant petitíssim que hi havia al costat de la sortida. Tenien a més un sistema molt curiós de demanar el menjar: fora la tenda tenien una màquina plena de botons on cada botó representava un plat. Pagaves a la màquina i et sortia un ticket amb el que havies demanat, entraves al restaurant, li donaves el ticket i a esperar. Jo em vaig pillar arròs amb curry (allà he descobert que m'encanta l'arròs al curry) que venia acompanyat d'un platàs d'udon, els fideus tamany godzilla. Mmmm boníssims.

Un cop dinats, cap al temple d'Asakusa, el Kannon-do, que era una de les coses que més il·lusió em feia veure en aquest viatge, especialment el farol gegant que hi ha a l'entrada. El temple ha estat el segon lloc que més m'ha agradat de tot el viatge, és realment espectacular. Entres per la porta del farol (que si, es gegant) i et trobes amb un passadís que va a donar al temple que estava tot ple de tendes de souvenirs, de menjars, etc. que em va encantar.
El farol en qüestió


La Sandra es va comprar allà un kimono per a ella i jo em volia pillar un farol en miniatura però m'hi vaig repensar perquè no hagués aguantat tot el viatge intacte, i vaig pensar que ja me'l compraria l'últim dia abans de marxar (i se'm va oblidar al final ><). I bé, passades les tendes, vam arribar al temple que estava bordejat per una pagoda molt maca i un jardí amb santuaris més petits. Hi havia a més una espècia d'olla enorme on la gent posava encens abans d'anar al temple que deixava anar un tufillo que ni te cuento (no suporto l'olor d'encens). El temple era molt i molt bonic, i va ser per allà on vam veure per primer cop gent vestida amb kimonos. Porta d'Entrada al temple



El temple al fons


Quan vam veure-ho tot, vam sentar-nos una estoneta i just al davant dels morros vam veure... una paradeta on venien kakigoris! Una de les coses que volia provar en aquest viatge! Pels que no sabeu què és, és senzillament gel picat amb una mica de sirope del sabor que tu escolleixis, del pal calippo però sense ser una barra gelada. Vam pillar un de sabor a maduixa, i quan ens el va donar... era enoooooorme! jo pensava que era una coseta petita, pero no xD Ara, estava bonissim.

Kakigori!

Cansats d'estar per allà, vam decidir donar una volta pel barri i ens vam endinsar en un Game Zone, un New Park japonès, on vam jugar al Taiko no Tatsujin però amb el tambor de veritat! Brutal! xDDD També vaig jugar allà al Street Fighter IV que en teoria ha de sortir d'aquí poc per la XBOX i ps3. Ara, com el menú estava en japonès, no sabia com coi es posava l'arcade, així que vaig posar la primera opció i resulta que era jugar contra el de la màquina del costat. Ni que dir que em va vapulejar de manera humiliant, amb lo que jo havia estat al Street fighter... putus frikis xD

Vam sortir d'allà i vam donar més voltes. Per practicar el meu japonès, nava llegint cartells dels edificis i de sobte en llegeixo un on posa "Karaoke". Els hi dic, i sense pensar-ho dos cops, vam entrar-hi xD Per 700 iens cadascú, vam estar una hora cantant cançons bàsicament en anglès i castellà (Dale mas gasoliiiiiiiinaaaaaaaa, vam flipar quan vam veure que hi havia aquesta cançó, va ser bonissim xD). Per sort no era com els karaokes d'aqui on has de cantar davant de gent que no coneixes, sinó que entres a una sala i tens allà els llibres amb les cançons que hi ha i les poses a una màquina i... a cantar! Bé, i a ballar de pas també xD Com la sala donava al carrer, tot i ser un quart pis la gent se'ns quedava mirant xDD Suposo que no deuen ballar quan canten, no se xD M'ho vaig passar molt i molt bé, tot i que clar, jo canto fatal i la Sandra té un vozarrón i canta super bé i et quedaves... joer, que mal canto xD

En fi, al sortir ens va agafar gana i vam decidir anar al McDonalds (l'Alicia però es va pillar un bento d'aquells pel carrer) perquè haviem vist que tenien hamburgueses que no hi havia al nostre país, de les quals vam escollir la big mac amb 4 hamburgueses xD Certament, la carn tenia diferent sabor a les hamburgueses d'aquí, però oh! Quina delicia tenir 4 hamburgueses a la boca :P~ I fet això, vam tornar a l'hotel, em vaig donar el bany de rigor i cap al llit! Crec que aquest va ser el millor dia que he passat al Japó, m'ho vaig passar molt bé.

A la propera entrega: Ginza o Dies Horribilus

dimarts, 19 d’agost del 2008

Big in Japan (ara sí): Akihabara

Konnichi wa!

Ja sóc aquí, després de 14 dies d'estada al Japó i amb un jet lag que ni te cuento. La veritat és que ha estat un viatge on hi ha hagut una mica de tot, però en general m'ha agradat molt. Potser no he fet el que el que m'hagués agradat fer, que era gaudir de la cultura japonesa en si més que anar a visitar monuments i fer de turista, però sempre hi ha temps per fer-ho (això sí, dintre de varios anys com a minim que m'he quedat pelat de peles xD).

Al final em vaig emportar 1500€ en efectiu aka 250.000 iens dels quals me n'han sobrat 100.000 perquè vam calcular un pressupost de 80€ per dia que ni de conya hem complert perquè al ser el dinar tan barat al final gastàvem 30€ per dia més o menys. Dinàvem i sopàvem cada dia per 3-6€ cada un, una passada de barat. I a més, sa! xD Ara, ens van clavar amb el transport públic una passada, és caríssim. Sort que amb el rail pass no vam haver de pagar res de Shinkansen que és ULTRA car.

Bé, em comprometo a cada dia fer una entrada sobre un dia que vaig estar al Japó, així que sense més dilació, comencem:


Dia 1 i 2 o el dia inexistent

L'avió sortia a les 7 del matí del dilluns, i com ens passava a buscar el pare de la Sandra vaig anar el dia anterior a casa de l'Alícia a dormir. A les 11 vam anar cap al llit, però amb els nervis fins les dues no em vaig poder adormir, i a les 4 ja estàvem de
peu xD Millor, vaig pensar, així m'adormo a l'avió i se'm fa més curt. Vam arribar a l'aeroport tot sobats (la Sandra a més venia de la ressaca d'una boda a Morella xD) i vam facturar les maletes ja directament fins al Japó (feiem escala a París) i vam anar a esmorzar. De l'avió cap a París ni me'n recordo, se'm va fer curtíssim, i a l'arribar allà, després de la interminable cua a Immigració i de la cua per passar pel detector de metalls, ensenyant cada dues passes el passaport i el bitllet, vam agafar l'avió cap a Japó.

La companyia era Air France, i l'avió la veritat és que estava bastant bé, amb pantalles individuals per a cadascú i una amplia gamma de pel·lícules per passar les 12 hores d'avió. Fotia un fred per això... tenien l'aire acondicionat a tope, nava amb la manta fins al coll. I per dormir... A mi ja em costa dormir assegut, doncs assegut i anxovat al seient encara menys, crec que només vaig dormir una hora en tot el trajecte xD Axí que em vaig empassar 3 pelis que feien: Kung fu panda, el principe Caspian i Iron Man, això sí, totes en castellà sudaca ¬¬

A mig vol va venir l'Alicia (ens van tocar seients separats d'ella) i ens va dir que es trobava fatal, la mescla de no dormir i de fred li va provocar diarrees durant tot el vol, pobreta xD

A mi el que casi em provoca cagalera va ser quan sobrevolàvem la Xina i de sobte vam veure uns núvols de tempesta impressionants que anàven destilant llampecs cada dos per tres, l'avió va haver de virar per esquivar-los, quin cague em va agafar!

Exceptuant això, el vol va anar sense complicacions i vam arribar a les 7 del matí del dimarts hora de Tòquio, les dotze de la nit hora espanyola. És a dir, portavem quasi 24 hores sense dormir i encara ens quedava tot un dia per endevant! Horreur! Estàvem v
isquent el futur! xD Només arribar vam anar al punt d'informació i jo vaig sortir a fora a fumar-me un cigarro. A l'obrir la porta cap a fora... un cop de puny de calor asfixiant em va traspassar. Mushiatsui!!! Al Japó fa molta més humitat que a Barcelona, i al combinar-la amb la calor de l'estiu fa una xafogor inaguantable que anomenen mushiatsui (explicació treta de Lo que me revienta de japon xD). I això que només eren les 7 del matí! Després vam saber que feia tanta calor al matí perquè no fan canvi d'hora a l'estiu i es fa de dia a les 4-4:30 i es fa de nit a les 6 de la tarda, així que el sol ja portava estona donant.

Be, total que agafem el tren des de Narita cap a Tòquio, i després d'una hora i mitja vam arribar a la nostra primera destinació: Akihabara! El paradís de l'electrònica i del frikisme manga. Vam deixar les maletes a les taquilles de l'estació i vam anar a recórrer el barri. Ara, al ser tan d'hora, moltes tendes estaven tancades. D'ouh >< Tot i això, em vaig comprar una memory stick de 4gb per 4000 iens, una figura de la Saber i una de la Nico Robin però... va ser decepcionant. Quasi no hi havia res de res, nosaltres que somiàvem amb tendes enormes amb tot de merchandising de manganime, i no vam trobar quasi res T_T Després, l'ultim dia, vam saber que estavem equivocats, però us haureu d'esperar per saber perquè. Com que teniem gana tot i ser les 10 i mitja del matí, vam decidir anar a dinar i vam fer el nostre primer dinar typical japanese: katsudon! Mmmmm que bo. I a més amb un afegit molt important: l'aigua als restaurants és gratuïta, així que només pagues el dinar en sí (almenys jo, que no bec cervesa i coca-cola als restaurants passo). Mentre estàvem al restaurant mirant cap al carrer, veiem caure quatre gotetes de no res que és van convertir en un tancar i obrir d'ulls en una pluja torrencial. KYAGGGGH! I nosaltres sense paraigües. Almenys farà una mica menys de calor, vam pensar. Que il·lusos, quan plou encara fa més calor.

La pluja torrencial

Vam sortir al carrer i vam decidir anar a veure un temple que
hi havia per allà aprop, el Kanda Temple, però la pluja era torrencial i vam fer una parada sota una tenda, i veiem un paio que entra a un supermercat i en surt amb 3 paraigües, i se'ns va fer la llum xD Comprats els paraigües i una Pocari Sweat (l'aquarius japonesa que està boníssima i a la que em vaig acabar viciant), vam tirar cap al temple però amb un petit problema: no sabiem on estavem xD Per sort una dona molt simpàtica a qui vam preguntar ens va acompanyar fins allà. El nostre primer temple! La veritat, tampoc era res de l'altre món sabent el que vam veure després, però a mi em va encantar.

Kanda Temple

Vist el temple, i mirant-nos les cares, vam decidir anar tirant cap a l'hotel que estàvem molt cansats xD Va resultar que l'hotel estava a la parada de Chidori-cho, que estava al cul de Tòquio parlant en plata. Però bé, vam tirar cap allà i vam trigar potser una hora i quart a arribar-hi. Per sort ens vam integrar ràpidament a la societat japonesa i vam fer com ells: dormir al metro xD És curiós com tothom que va assentat va adormit sigui l'hora que sigui, els vagons són com tombes, ningú parla i o dormen o van jugant amb el mòvil que tots tenen amb unes pantalles enormes on es posen a veure la tele o a jugar a jocs.

I observant les curiositats dels japonesos, vam arribar a Chidori-cho, un barri molt maco per cert, i d'aquí a l'hotel que estava a 5 minuts de la parada. L'hotel em va encantar, de fet és el que més m'ha agradat dels 3 on hem estat a pesar que hi havien molts bitxos, mosquits i tal, no sé, era molt... tradicional. Ens van donar dues habitacions i van anar elles dues a una i jo sol a l'altre. Em va resultar graciós el lio de sabates que tenen. Quan vam entrar al passadis de les habitacions, ens van fer treure les sabates i posar-nos unes sabatilles, que després t'haviesde treure quan estaves a l'habitació i anar descalç pel tatami. I a més, al lava
bo tambe t'havies de canviar per unes altres sabatilles diferents. Curiós, ni que dir que excepte al lavabo, anava descalç per tot arreu, massa embolic de sabates xD

I ahhhh, per fi un descans! Em vaig ficar dins el futon i a sobar 3 horetes. Quan ens vam despertar, em vaig posar el yukata (com una mena de kimono per anar per casa que et donen a tots els ryokans i hotels) i cap al bany públic de l'hotel. Són tal i com ensenyen a Ranma, deixes la roba fora i entres despullat al bany armat només amb
una tovalloleta petita. Alla agafes el seient i el cubell, t'asseus i et comences a dutxar. T'ensabones i llavors et vas tirant aigua amb el cubell per damunt per treure el sabó. Un cop fet això, pots decidir: entres a la banyera d'aigua calenta anomenada Ofuro, o, com vaig fer jo tots els dies, te'n vas al que està a l'aire lliure. Quin descans! L'aigua estava hipercalenta, relaxa un munt després d'haver estat tot el dia caminant. A l'hivern encara deu ser millor amb el fred a la cara.

Jo yukatajant

Un cop relaxats, vam anar cap a sopar però jo em vaig comprar a un super un Yakisoba pan i les vaig deixar a un restaurant sopant que estava molt cansat. Així que cap a l'hotel i a dormir!

A l'entrega 2: Asakusa

dilluns, 18 d’agost del 2008

Disperse Thoughts

Don't forget the springtime.

Even though your master is no longer with you,

When an easterly wind blows,

Be sure to send me...

A sweet fragance.

------------------------------------------------------------------------------

There is nothing that can save you from Oblivion.

Blog del japo

Be, us deixo el blog que esta escribint lalicia sobre el viatge, jo ja el fare quan torni

http://www.alicianwonderland.blogspot.com/

Ja ne!

dimarts, 12 d’agost del 2008

Big in Japan

Holes a tots! Son les 8 del mati hora japonesa, la una de la nit a on esteu vosaltres. Aqui fot una calor insuportable, un aire calent que no et deixa respirar. Estic a l-hostal esperant que aquelles dos acabin de vestirse i tal, i jo macabo de fotre un bany a lonsen de lhotel que me quedat mmmm superrelaxat.



Be, el viatge en avio va anar be, molt cansat i tal perque nomes vaig dormir una hora la nit abans i durant el vol em va ser impossible dormir mes duna hora. Lavio era bastant comode, teniem pantalles individuals per mirar pelis, jo em vaig empassar el principe caspian, kung fu panda

dijous, 7 d’agost del 2008

Sayonara Beibis!

Ens veiem dintre de dues setmanes, que me'n vaig al Japó demà! Si el meu vol s'estavella i no tinc la sort d'aterrar a l'illa de Lost o una altra de similar, doncs que us vagi bé la vida! xDD

Escrivirem un blog mentre estem allà, però encara no m'han passat la direcció, ja us la posaré

Adéu! Shibuya, Asakusa, Akihabara, Hiroshima, etc. ens veiem d'aquí dos dies

diumenge, 3 d’agost del 2008