To you, I'm all I've left undone

Step Custom

2008-10-18T14:49:00.004+02:00

De totes les classes de ballar que hi ha al DiR, la que més m'agrada de totes és l'step. Per què? Molt fàcil, perquè em permet fer una cosa que a les altres classes no puc fer. I què és, us preguntareu? Doncs, com no té nom, he decidit batejar-lo com a Step Custom (mmm o potser Step Tunning, o TunStep? Bé, ja ho decidiré). Com explicar-ho... Millor posar un exemple.

Agafem la coreografia que vaig fer dijous passat, que és aquesta (no es veu gaire bé però en fi, no tinc més espai a casa xD):

L'heu vist ja? Doncs segurament us ha assaltat la pregunta: no era molt fàcil? (i si no us ha assaltat el dubte, doncs sí, és facilíssima xD). La veritat és que amb aquesta coreografia, suar el que es diu suar, sues, però per a algú com jo que ja en sap, resulta fins i tot avorrida de fer. Com solucionar el problema? Aquí és on intervé el Step Custom, que podeu veure en el següent video:

Què us ha semblat? Enteneu ara què és? Senzillament, consisteix a integrar a la coreografia original elements que la facin més difícil i molt més entretinguda (bàsicament, girs a saco paco xD) però sense afegir cap pas de més. Així, una cutre-coreografia pot passar a ser de les millors que has fet mai. Però el problema? Al DiR de Gràcia, que és on vaig jo, no deixen gaires llocs on poder integrar girs a les coreografies perquè ja són molt xungues de per si (hi ha bastant de nivell allà), i a mi em diverteix molt però a vegades trobo a faltar poder fer TunStep. I és que girar m'agrada molt xD

Però... casualment, un dia vaig trobar la sol·lució al problema, ja que un dia vaig anar al DiR d'Avinguda Madrid, al costat de casa meva, perquè em feia pal anar al meu, que el tinc a tres quarts d'hora de casa, i allà el nivell és molt baix, i les coreografies molt senzilles. Així que cada dijous, vaig amb el Joan (un amic del DiR) a fer Step Tunning per allà xDD Lo bo és que clar, com ens posem davant de tot de la classe, la gent que tenim darrere es perd, i a vegades hem sentit com ens criticaven a l'esquena xDDD (Sempre ens riem amb la frase que vam sentir: "es que estan girando lo ingirable!!!!"). Ara amb el Joan quan quedo amb ell sempre fem la conya de quan anem a crear mala maror a Avinguda Madrid. El primer dia que hi vam anar, la profe se'ns va quedar mirant amb una cara de: "Estan bojos", i després ella al sortir em pregunta: "Escolta, i tu no et mareges amb tanta volta?" xDDD Però és molt simpàtica, per sort no li ha sabut greu que fem això.

And that's all folks! Bon cap de setmana passat per H2O!

Ja sé que us rallo però...

2008-10-16T23:58:00.002+02:00

...És el meu blog així que us foteu xD Au, aquí teniu la versió de proves número 3 de To Zanarkand. Millores respecte la segona? Ara vàries parts em surten més fluides, però segueixo cagant-la una mica (he fet una cagada pel mig de la cançó IMPERDONABLE, però em feia pal tornar-me a gravar :P). Per cert que acabo de revisionar el primer video on em vaig gravar i deu meu, quin horror. No sé ni com la vaig poder penjar, que malament que la tocava xD

Apa aquí teniu:

I per fer una altra recomanació musical, digui el que digui la Steffy, aquesta cançó roolz:

Guru Josh Project - Infinity (Klaas vocal edit)

Ale is back!

2008-10-14T01:40:00.003+02:00

Passejant pel sempre interessant blog de la meva nigga sister crema-contenidors Steffy he vist pel seu blogroll que feia... 5 setmanes que no actualitava! OMG! He superat el record del Jokins!
Així que m'he passat per aquí per explicar una mica la meva vida en aquests dies (mesos ja) post-viatge al Japó. Han passat tantes coses...

Lo primer, és que sembla que el meu futur laboral és una mica incert, perquè la jefa aquesta setmana rebrà la resposta sobre qui li comprarà la farmàcia: si una amiga meva que va fer la carrera amb mi (la seva mare va ser la primera farmacèutica que va tenir la jefa a la farmàcia) ---> Opció Guai; o bé a algún altre desconegut per mi ---> Opció xunga/incerta. Ja vorem què passa, però espero que almenys m'apujin el sou xD I sinó, a buscar una altra farmàcia, però fa paaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal, i més ara que estic bé amb la gent d'allà, ja porto quasi dos anys i ja em conec a tota la barriada. Em serà difícil despedir-me de certa gent si al final es dóna el cas que he de marxar.

I d'altra banda, també entrant al terreny laboral, m'han proposat una idea que no paro de donar-li voltes: la coordinadora del DiR de Gràcia em va dir l'altre dia si m'interessaria fer-me monitor de gimnàs, perquè m'havia vist ballant i creia que tenia qualitats per esdevenir-ne un. Només hauria de fer un curs que crec que dura sobre 5 mesos o així, i si veuen que ho faig bé, en teoria m'agafen (es veu que van molt necessitats xD). Tot i que en un principi li vaig dir que no (el curs és dissabtes pel matí, i jo treballo dissabte si, dissabte no i per tant no el podria fer), no hi he parat de rumiar-hi des de llavors... Val, he de reconèixer que lo que em va dir em va pujar la moral (xD), però hi veig massa contres, el primer de tots l'edat que tinc. Tinc 25 anys a punt de fer-ne 26, no sé si podria aguantar el ritme tan bèstia de donar 4 hores de classe al dia. Si amb una hora o dues que faig ja surto mort! Val que no hauria de ballar les 4 hores, però osti... és molta sobrecàrrega, i ja no sóc un crio. Si m'ho haguéssin propossat fa 3 o 4 anys, quan encara estudiava... segur que hagués dit que sí, però ara... dubto. A més, si sóc fatal per parlar en públic, imagina't damunt una tarima fent el boig xDDD (tot i que m'he desinhibit bastant des de que he començat a ballar. Cosa de les descàrregues d'adrenalina i d'endorfines xD) Però... seria fer una cosa que realment m'agrada molt, no com la farmàcia que està bé però tampoc és una meravella. Bé, tinc fins l'estiu per pensar-ho, que llavors faran un curs intensiu al què sí que podré anar.

I pel què fa a la resta, només una paraula: ICSBOCSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!! (Steffy la vas cagar comprant una ps3 xD). L'Ayu va venir a casa meva el dissabte i em va vendre una que li va tocar en un concurs, i bé, ens vam passar des de les 12 fins les 20:30 quan va marxar viciant-nos non-stop (excepte pausa d'una hora per dinar del xino d'abaix xD) amb el Sergi (el meu company de pis) i esporàdicament amb el Pau i l'Alicia, dos amics meus, bàsicament al Halo3 online. Quin mareig quan et vaig acompanyar a l'estació, Ayu. Em vaig cremar els ulls el dissabte xD I diumenge encara més, jugant online amb l'Ayu i parlant pel micròfon, quin gran invent xDDD

De moment he començat a viciar-me al Ninety-Nine Nights, prefereixo començar un per un que sinó després... 400 jocs començats i cap d'acabat. Però tinc una llarga llista de jocs per viciar-me:

- Halo3 (del Sergi)
- Gears of War (Del Sergi)
- Ninety-Nine Nights (L'únic meu! xD)
- Eternal Sonata (de l'Ayu)
- Assassin's Creed (de mon germà)
- Bioshock (de mon germà)
- Dead Rising (de mon germà)
- Viva Piñata (de mon germà)
- DOA 4 (De mon germà)

I de jocs que vull tenir algun dia: Soul Calibur IV, Lost Odissey, Mirror's Edge, Dead Space, Tetris (com no xD), Devil May Cry 4. i un llarg etc.

I bé, ja us he avorrit una mica amb les meves històries, deixem unes quantes per la propera entrada :P

Vagi bé!

Kyoto II: Els temples contraataquen

2008-09-05T16:46:00.011+02:00

Herou!

Avui toca el setè dia, Kyoto un altre cop, ja que no ens va donar temps a veure-ho tot en un sol dia. Només ens quedaven tres coses per veure: el Kinkaku-ji (temple daurat), el Sanjusangen-do, i el temple de Fushimi-Inari. La putada? Cada un estava a una punta diferent de la ciutat -.-

Així que un cop desperts, després de comprar-me una llauna de cafè amb llet (és flipant, a les màquines de begudes pots comprar cafè amb llet calent o fred, i tots dos estan molt més bons que alguns de cafeteria que he provat a Barcelona. Em vaig quedar les llaunes de record, les tinc a l’estanteria aquí al pis xD), vam agafar l’autobús a l’estació de Kyoto cap a la nostra primera destinació: el Kinkaku-ji, el temple daurat, que havia estat seleccionat per a ser una de les set meravelles del món modern (al final no sé si el van agafar), i que estava situat al nord de la ciutat, a les muntanyes quasi. Després d’una hora al putu bus on ens vam estar descollonant de com vestia la gent (sobretot de les bambes horroroses d’una noia), vam arribar-hi. Tal i com deia la guia, hi havia molta gent visitant-lo, però al ser tot a l’aire lliure s’hi estava bé. A l’entrada hi havia una campana d’aquelles enormes amb una espècie d’ariet que estires i deixes anar per tocar-la, però el cartell de “Pay to play” em va fer enrere xD

I seguint un grup de guiris, vam arribar al temple daurat, situat al fons d’un estany molt maco, i que fa que sembli que el temple estigui al bell mig del llac. El temple, segons vam llegir, havia estat la casa d’un senyor feudal. Al morir ell, el fill la va convertir en temple. El temple (com no) es va cremar, i quan el van reconstruir li van afegir la capa daurada que el fa tan característic (ni que dir que, sense la capa de daurat, el temple no valdria res, seria un de tants). La putada era que no s’hi podia entrar, només veure’l per fora i no sé... era bonic i tal, però per ser una de les set meravelles del món què vols que et digui... hi han monuments molt millors. Va ser una mica decepcionant, jo tenia moltes ganes de veure’l perquè les fotos que n’havia vist m’havien agradat molt, i al final tampoc n’hi havia per tant.

Bé, total que ens vam fer les fotos de rigor al temple i vam estar passejant pel recinte, que no tenia res gaire destacable, excepte que vaig trobar allà... Fanta de meló! Sense pensar-ho dos cops me’n vaig comprar una, oh que bona! En aquest viatge m’he enviciat a tot el que sigui de meló xD. Em vaig comprar també un tros de fusta amb una imatge del temple per tenir-la de record (la tinc penjada a l’habitació) i vam baixar cap a l’autobús, parant per les tendes de souvenirs on la Sandra es va comprar uns mitjons per fer joc amb el seu kimono, i una samarreta per sa germana que posava I love Japan. Vam agafar el bus i vam tornar al punt de partida: l’estació de Kyoto amb el seu infumable pirulí anomenat Kyoto Tower (que lletja era per favor!), i d’aquí vam anar caminant cap al Sajusangen-do, un altre temple que s’anomena així perquè té trenta tres “espais” (ves a saber si són metres o un altre mètode de mesura japonès) entre columna i columna de la sala principal del temple (sanjusan vol dir trenta-tres), i on hi ha 1001 estàtues de la deessa Kannon (que té nosequants braços, cadascún amb una arma diferent), i apart 28 estàtues de deus guardians, i als extrems les típiques estàtues de Fuujin i Raijin, els deus del vent i del tro respectivament.

Les estàtues estan col·locades d’aquesta manera: Hi ha una estàtua gegant i molt molt bonica de Kannon situada al bell mig de la sala, i 500 estàtues a escala real humana a la dreta i 500 a l’esquerra. Al davant de totes elles, es van alternant les de les 28 divinitats, i als extrems hi ha Fuujin a l’esquerra i Raijin a la dreta. Em va agradar moltíssim aquest temple, va ser una llàstima que no s’hi poguéssin fer fotos a dins, però us en poso una que he trobat per internet:

Secció dreta de l'estàtua principal. Si ja impressiona això, imagineu 500 estàtues més a la banda esquerre i una estatua impressionant i enorme al centre.

Segons deia la guia, els japonesos s’entretenen en aquest temple buscant cares de familiars o coneguts a les cares de les estàtues, ja que cada una de les 1001 estàtues te una cara diferent. Frikis xD

Al sortir d’allà, vam anar passejant pel recinte, on es celebren competicions de tir amb arc cada any, i vam tirar cap a l’estació per dinar-hi allà. L’Alicia es va comprar un préssec enorme per combatre la calor de passada. Vam dinar a l'estació, i l'Alicia va dir que anava a l'hotel a dutxar-se, mentre nosaltres ens vam quedar al restaurant parlant. Quan va tornar, vam agafar el metro per anar al tercer i últim lloc: Fushimi-Inari. Aquest temple és conegut per les seves múltiples Torii, les portes vermelles típicament japoneses. Endintsant-se 4 kilòmetres a la muntanya, els seus múltiples camins estan bordejats per portes vermelles d'aquestes, i també per tot d'estàtues de guineus.

Torii d'entrada al recinte del temple

Aquests dos camins estaven infestats d'aranyes xD

El temple principal està just a l'entrada, i pels camins vas trobant santuaris més petits, cementiris i un llarg etcètera. Ens vam passar tota la tarda allà, fent fotos a les portes, rodejats de bitxos (se'm va caure una "cigarra" tamany godzilla morta al meu costat, quan estava fent una foto xD I també vam veure un munt d'aranyes, una de les quals tenia aspecte verinós... puaj) i amb una calor asfixiant.

Jo armat amb dos ventalls amb funció espantacalor i espantabitxos

L'Alícia a mig camí va dir que se'n tornava a l'entrada, però nosaltres vam seguir pels camins vagarejant sense rumb fins que va arribar un punt que ens vam adonar que estàvem perduts xD Allò era com un laberint de portes vermelles! Ens vam trobar amb una parella espanyola que feien cara de perduts i evidentment també ho estaven xD Vam tornar per on haviem vingut i poc a poc es va anar entreveient la sortida. Per fi! Ens va retrobar amb l'Alicia i cap a l'hotel. Allà, vam obligar a la Sandra a què es provés el kimono que s'havia comprat, i tots els accessoris per veure com li quedava. A "regañadientes", se'l va posar. La veritat és que li quedava molt bé!

Vam provar de convèncer-la per a què sortís a sopar així, però no hi va haver manera ><

Aixi que vam anar a sopar, crec que l'Alicia es va demanar sukiyaki (o era tempura? no me'n recordo) i jo unes gyozes no gaire bones. Un cop sopats, cap a l'hotel! Dutxa, bany, futon i a sobar!

A la propera entrega: Nara o Killer Deers

Kyoto o... Geishas!

2008-09-01T12:17:00.002+02:00

Yo!

Avui toca el sisè dia, Kyoto. Com que quan ens vam repartir les ciutats per mirar informació em va tocar a mi Kyoto però no vaig poder mirar res perquè em va pillar la mudança, no teniem cap planning fet, així que vam decidir fer un recorregut per vàrios temples que posava a la guia que portàvem. Després de despertar-nos per segon cop (el primer havia estat a les 5 i mitja del matí perquè la Sandra s'havia oblidat de treure l'alarma del dia abans. El crit de l'Alicia mig dormida de "PERO SI SON LAS CINCO DE LA MAÑANAAAA!!" va ser brutal xD) , vam anar cap a l'estació a pillar l'autobús esmorzant abans allà

(jo em vaig pillar una espècie de braç de gitano de plàtan com podeu veure xD), i cap al nostre primer temple, el Kiyomizu-dera. Aquest temple estava al final d'un carrer anomenat Carrer de la Tetera que estava ple de tendes amb souvenirs i tal, la Sandra es va comprar unes sandàlies i un obi que feien joc amb el seu kimono, i jo un bano per la meva àvia. Ja carregats un altre cop amb bosses, vam tirar cap al temple, que era enorme.

Entrada al temple

Bé, de fet eren vàrios temples junts, ens vam passar quasi tot el matí allà passejant, la veritat és que era bastant impressionant, no semblava que estiguéssis a una ciutat sinó perdut enmig d'un bosc. Hi havia moltes coses curioses allà: unes sandàlies i un bastó de ferro per dur en penitència (pesaven un colló, el bastó havies de ser un culturista per poder-ho portar, i les sandàlies ni te cuento, es devien desgarrar els dits portant-les. Estan malalts aquests japos); una font d'on agafaves aigua i si la bevies, en teoria et curava qualsevol enfermetat (no hi vam anar per això perquè hi havia una cua de tres parells de collons, però ja li vam dir a la Sandra que es remullés el xumino allà a veure si li desapareixia la infecció xD), on em vaig comprar un amulet (em volia comprar el de l'amor, però era tan lleig que al final em vaig comprar l'únic que em va agradar, el de tenir més calers xD).

La font en qüestió

En aquest temple també hi havia una altra cosa curiosa: les Love Stone. Eren dues pedres separades uns 20 metres i havies de caminar d'una a l'altra amb els ulls tancats. Si arribaves sense cap mena d'ajuda, el teu desig d'amor es complirà aviat. Sinó, el teu desig trigarà molt temps a fer-se realitat. Ara, si algú t'ajuda a arribar-hi, aquella persona t'ajudarà a aconseguir que el teu desig es faci realitat. Vam provar-ho, primer l'Alicia que va arribar bé, després jo, que em vaig desviar cap a la dreta (-.-), i després la Sandra, que es va xocar amb un tio que caminava per allà i es va acabar desviant a l'esquerra xDD Però l'Alicia la va ajudar a arribar a la pedra. La conya amb "Uala habrá roces con terceras personas en tu relación!" no em vaig poder estar de fer-li a la Sandra xD Sóc un cabró, ho sé xD

Una de les Love Stones

Un cop vist tot, vam tirar cap al barri de Gion, el barri de les geishes per excel·lència, on deia a la guia que hi havien dos carrers amb tot d'antigues cases de te molt bonics. No esperàvem veure cap geisha, però de sobte... PAM! Dues geishes pel carrer! Això si, molt lletges xD

Sempre m'ha fascinat els dibuixos que es fan al coll

Anaven amb dos homes, suposàrem que les havien contractat per a què els ensenyessin la ciutat perquè anaven amb la càmara de fotos fotografiant tot el que veien. Em va donar una mica de... no sé, fàstic. Una cosa és contractar una puta, que pim pam pum, mete-saca i llestos, però contractar una dona per passejar per una ciutat, encara que després no hi tinguis sexe amb ella.... no sé, em va semblar el colmo del masclisme, perquè a més les geishes estaven totalment submises a tot el que els hi deien els homes aquells i no feien més que riure'ls les gràcies. Va ser xocant, no sé, no em va agradar. Després vam veure dues geishes més, que aquestes sí, eren molt maques.

I vam tirar cap a Gion, un barri molt i molt maco. En una de les tendes vaig comprar tot de regals per la meva família, a cadascú els hi vaig comprar un Jinbei, una espècie de kimono d'estiu amb pantalons, perquè vaig pensar que un yukata no l'utilitzarien, i almenys això es pot usar de pijama. Carregat amb 7 jinbeis d'aquests (com pesava la puta bossa) vam continuar pels carrers de Gion fins que la calor que feia (i en feia MOLTA) ens va obligar a parar per dinar. Vam trobar un restaurant petitó i ens vam fotre un platazo de ramen molt bo, però bastant picant, sort que l'aigua era gratis xD.

Al sortir, vam tirar cap al Chion-in, un altre temple. Anant cap allà ens en vam trobar un altre temple que no vam saber quin era perquè ens haviem perdut xD Però també era maco. De pas vam passar per un parc on hi ha el cirerer més famós de Kyoto, que clar, al ser agost donava pena perquè estava ressec xD Però en fi, ja estava vist. A més a aquell parc vam veure uns nens d'uns 14 anys que anaven amb un radiocassete, l'engeguen i de sobte comencen a fer una coreografia xunga estil Power Rangers. Els vam gravar en video, devien estar assajant per algun concurs xD Allà als jardins, hi havia un lloc on havies de pagar per entrar, però vam veure que al camí de sortida no hi havia ningú i ens vam colar xD Abans de que ens vingués una dona dient-nos que haviem de pagar per entrar i que ens haviem equivocat d'entrada ("Oh! No pot ser, no ens n'hem adonat!" Que grans actors que som xD), vam poder treure fotos a un jardí d'aquests japonesos de sorra.

I fet això, vam tirar cap al Chion-in, que té la porta d'entrada a un temple més gran de tot Japó. Era realment impressionant aquesta porta, et senties totalment empetitit.La porta d'entrada. Era molt molt impressionant

Al pujar les escales hi havia el temple principal, on ens vam quedar una estona perquè estaven fent alguna mena de ritual (suposem que eren pregàries per algun mort, ja que hi havia una zona on no deixaven entrar amb tot de gent amb el cap baix i resant) amb un monjo resant i tocant vàrios instruments que tenia per allà. Després vam estar mirant el recinte del temple, que era enorme, i vam marxar. A la guia posava que hi havia un altre temple però que lo únic interessant que tenia eren uns garrofers a l'entrada, així que vam passar d'entrar i només vam veure els garrofers, que eren ENOOOOOORMES, i fet això, vam agafar l'autobús cap a l'hotel, no sense abans fer la foto de rigor amb el mapache amb collons de toro de qui la Sandra es va enamorar i que trobàvem per tot arreu.

Un cop a l'hotel, ens vam dutxar perquè apestàvem a suor, i vam anar a sopar. El primer dia, al punt d'informació vam preguntar per on estava la zona de marxa a Kyoto, i la noia ens va marcar un carrer al mapa. Com era dissabte a la nit, vam anar a veure què tal era l'ambient i... la noia ens va enganyar! No hi havia ni gent jove, ni bars, ni discoteques -.- Així que cap a l'hotel, i a dormir!

A la propera entrega: Kyoto o qui va dir que segones parts no eren bones?

Kanazawa o el nostre primer Shinkansen

2008-08-27T01:37:00.013+02:00

Konban wa!

Avui toca el cinquè dia, els jardins de Kanazawa. Ens vam despertar a les 5 i mitja del matí perquè teniem reservat seient per agafar el tren bala molt d'hora, així que carregats amb la maleta (ara molt més pesant) vam tirar cap a l'estació de Tòquio per estrenar el Japan Rail Pass. El viatge en el nostre primer shinkansen he de dir que va ser... comodíssim. Primer de tot, el tren va arribar molt puntual i va sortir a l'hora prevista, sense cap mena de contratemps (riete de Renfe, JA!), i segon, el tren és la cosa més còmode que he vist mai, vaig fotre una dormida... xD. I la veritat, vas molt ràpid però ni t'enteres de la velocitat que portes, és tan eficaç... Però bé, a lo que íbamos xD

Com que el tren no arribava directe, vam haver de fer transbord a Shin-Osaka i pillar el shinkansen direcció Toyama que era el nostre, amb només 10 minuts de transbord que teniem i sense conèixer l'estació. Estrés!!! Però vam arribar bé, i... cap a Kanazawa! Durant el viatge, ens vam descollonar amb certa anècdota: durant els quatre dies que portàvem al Japó, no sé si per influència del canvi de menjar i tal, la Sandra i l'Alícia no anaven de ventre ni a la de tres (jo en canvi, millor que a Barcelona xD), i total, que abans d'arribar a Kanazawa veiem que la parada d'abans era:

I clar, la conya ja va ser evident xD (pels que no ho sabeu, un onsen és com un balneari de fonts termals. Pos el Kagaonsen... ja us podeu imaginar xD El balneari per estrenyits xD)

Total que arribem a Kanazawa, i la nostra idea era deixar les maletes a una taquilla però... putada! Totes estaven ocupades! Ens vam estar esperant fins que va venir gent a treure-les, ja pensavem que hauriem de carregar amb la maleta tot el dia... buf. Mentre esperavem, vaig entrar a un kiosk i vaig trobar la Shonen Jump, que havia buscat desesperadament a Tokyo però que no havia trobat. Me la vaig comprar com a frikada, perquè pensva que no la podria llegir, però vaig veure que al costat dels kanjis hi havia caràcters en hiragana per llegir-los... Ue! Ho podia llegir! Ara, entendre-ho és una altra cosa, però vaig provar amb el capítol de Bleach i més o menys em vaig enterar de la història.

Bé, vam sortir d'allà, vam pillar el bus turístic (molt mono per cert, era de coloraines i molt, molt petit, potser hi devien haver 10 seients) i ens vam baixar a un barri on hi havien varios temples per veure. No eren gaire macos, però a un vam veure que hi havia un cementiri i vam anar a curiosejar. Són bastant estranys, però no tan depriments com els de Barcelona almenys.

El cementiri

Vaig deixar un missatge a un llibre de visites del temple ("Nihon wa saiko da! Records de Barcelona") i vam marxar. Com que teniem temps, vam fer via cap a l'autobús però donant una volta pel barri per veure'l una mica. Hi havien molts futons estesos a les finestres, em va impactar una mica, i també vaig veure molts penjadors de calces! El vell de Ranma s'hauria fet d'or a Kanazawa xD

Momento Lain pels carrers de Kanazawa

Caminant caminant també vam trobar una guarderia i vam entrar a veure com era. Estaven tots els nens mirant-nos amb cares rares, i ens vam fer unes fotos amb l'autobús escolar xD

Cansats de la calor, vam agaafar el bus i vam anar a la zona dels jardins de Kanazawa, el que realment anàvem a veure. Com ja era pel migdia, vam anar a dinar abans d'entrar. Només hi havien cafeteries per allà, però en vam veure una que també feien dinars i vam entrar. Va ser una mica... estrany, perquè allò era una cafeteria, amb taules baixes i tal, útils només per prendre un gelat o un refresc, i allí estàvem cruspint-nos uns espaguetis xD

Un cop dinats, cap als jardins, on vam passar el que ens quedava de tarda. La veritat és que eren molt i molt macos, amb molts estanys i algúna que altre edificació interessant. A més, a l'entrada estaven fent un festival de tambors (bé, assajant perquè el concert començava més tard però ja no hi seriem, quina pena ><) L'assaig dels tambors

A l'entrar a l'altra part del recinte, on s'havia de pagar (tot i que no ho sabiem i de sobte ens va venir una tia cridant que paguéssim xD), vam omplir una enquesta per a guiris i ens van regalar un ventall a cadascú que la veritat ens va anar molt bé perquè fotia una calda inaguantable. Barallant-nos per veure qui fotia més pudor a suat xD

Un cop vist tot, vam anar cap a l'estació, recollirem les maletes, i vam agafar el shinkansen cap a Kyoto fent escala a Shin-Osaka. Un cop vam arribar allà, ens va entrar l'agobio. Ningú s'havia imprimit el mapa que deia on estava l'hotel! OMG! Per sort, més o menys recordava on era, i al final el vam trobar. Aquest cop sí que ens va tocar habitació triple, així que vam deixar les coses, vam anar a sopar a un family restaurant, vam tornar i, després del bany, cap al llit!

A la propera entrega: Kyoto

Let's Dance

2008-08-26T11:19:00.002+02:00

Molts sabeu que una de les meves passions es ballar, però no m'heu vist mai fer-ho. Doncs solucionat! Aquí em teniu fent la coreografia de Step que em vaig aprendre ahir, tot i que es veu una mica mogut degut al pols de fumador del Joan Albert, que era qui em gravava (a veure si deixes de fumar!).

Be, tot s'hade dir, aquest step es super petit i massa alt, amb lo que no em surt bé del tot la coreografia, però en fins. Si avui m'agrada la que faré, tambe em gravo i la penjo.

Ginza o Dies Horribilus

2008-08-23T10:11:00.009+02:00

Ohayou Gozaimashita!

Avui toca el quart dia, és a dir, el mercat de Tsukiji i el barri de Ginza, també conegut com el pitjor dia que he passat al Japó.

Ens vam despertar d'hora per anar cap a la subhasta de la tonyina (a la qual jo no tenia gaires ganes d'anar) i vam tirar cap al mercat de Tsukiji, el mercat de peix més important de tot el Japó. Un cop allà, per combatre la calda que fotia la Sandra i jo ens vam comprar a una màquina una de les millors begudes que he pres mai i que no vaig trobar a cap altre màquina més en tot el viatge: la llet de meló. Oh que bona per favor!

Un cop enlletats (que mal sona això xD) vam tirar cap el mercat i ens vam trobar que a l'entrada hi havia un mercadillo amb tot de paradetes de menjars, utensilis, souvenirs i un llarg etcètera, i ens vam quedar mirant ja que no haviem arribat a temps per veure la subhasta. Cansats de tanta tenda, vam passar cap al mercat en sí. Vam divisar tot d'espècies estranyes conjuntament amb les espècies conegudes, vaig veure tonyines enormes d'aquelles que només veus en documentals (l'únic cop que n'havia vist va ser quan mon germà fa molt en va pescar una a Coma-ruga però no devia pesar ni 5kg xD), anguiles, cloïsses ENORMES, i moltes altres coses. De tant en quant et naves trobant caps de tonyina pel terra que donaven una mica de grima, però apart d'això va estar molt bé xD.

Wasabi! No sabia que la planta era així

Així que un cop vist el mercat, vam tirar cap al barri de Ginza, on hi ha el palau imperial (on no s'hi pot entrar) rodejat pels jardins imperials, que era el que anàvem a veure. Al sortir del metro, però, la Sandra ens va parar. Des del primer dia que vam arribar al Japó, tenia molèsties a l'orinar que li van desembocar en una infecció d'orina. Li vam dir d'anar al metge, però es va voler esperar per veure si li passava bevent molta aigua, i això va semblar, ja que li feia menys molèsties el segon dia. Però el tercer dia ja li va agafar de ple i li feia mal, així que vam decidir anar a una farmàcia a veure si li podien donar alguna herba, ja que allà els medicaments no es venen a les farmàcies perquè te'ls dóna directament el metge. A l'arribar a la farmàcia-drugstore, ens vam trobar amb un gran impediment: l'idioma. Ningú d'allà parlava anglès, i tot i que amb el diccionari li vem estar dient què li passava, va semblar que no ens entenia perquè ens donava coses per la regla. I va ser allà on ens va pillar l'agobio a tots i la Sandra es va agobiar moltíssim, quasi a punt de plorar, l'Alicia cabrejada i jo molt agobiat també. Així que em vaig plantar i li vaig dir que anéssim a un hospital, vaig preguntar a una dona que passava per allà i ens va dir (en japonès, sort que almenys vaig entendre part del que em deia) que allà aprop n'hi havia un. Buscant buscant, vam trobar la Tokyo clinic, una clínica privada que no era el que buscàvem però bé, menos da una piedra. Vam entrar i clar, lo de sempre: no sabien anglès. Sort que van trucar a una dona que mig en sabia, i quan estava la Sandra omplint un formulari, li vaig dir nosequè en castellà i la dona ens diu: "Ah! Sois españoles! Yo he vivido en España!" en un perfecte castellà. Dish! xD Solventat el problema de l'idioma, ens va dir que fins les dues de la tarda no vindria el metge, que tornéssim a aquella hora. Com era la una, li vam dir que aniriem a dinar i tornariem. Vam nar a dinar allà al costat i bé. durant el dinar hi va haver un cabreig que no tinc ganes de recordar. Vam tornar a les dues i al cap d'una hora la Sandra va sortir amb antibiòtics i amb cara de felicitat (per fi! xD).
La Sandra amb la Midori, la dona que sabia castellà i que tant ens va ajudar

Un cop solventat tot això, vam anar cap els jardins imperials, molt macos i tal però amb una calda que flipes xD Al fons es veia la torre de Tòquio, que em va donar pena no anar-la a veure perquè no ens va donar temps.

Vam estar donant voltes pel parc i quan ja era quasi de nit, vam tirar cap al barri de Ginza en sí. Voliem anar cap a l'edifici Sony, on es veu que pots provar els diferents aparells nous que treuen, i també els nous jocs i tal. Així que vam tirar, però a mig camí vam fer una pausa al Fòrum Internacional i vam nar a un cafè que hi havia per allà. Després de veure els preus, vam marxar pitant sense demanar res sota la mirada assassina de la cambrera (després d'haver-nos assecat amb les tovalloletes que et donen només arribar, osklà xD) i ens vam comprar begudes a una màquina que hi havia per allà i ens vam sentar una estona. Descansats, vam marxar cap a l'edifici Sony, però quan vam arribar ja havia tancat ><

Davant una cafeteria, l'Alicia no va poder reprimir els seus instints golafres i es va comprar un tros de pastís de maduixa d'aquells típics dels animes que tenen les maduixes per sobre i tal. Vam tirar cap a l'hotel, que ja estavem cansats, i a Sandra i jo ens vam quedar a sopar a un restaurant aprop de l'estació de Chidori-cho mentre l'Alicia va decidir anar a l'hotel per menjar-se el pastís (no ens el va deixar provar, la molt furciah se l'havia menjat tot per quan vam arribar ¬¬). Al restaurant vaig menjar el millor sopar que he menjat en tot el viatge: uns yakisoba i unes gyozas... unes gyozas en majuscula, no en vaig provar cap més de tan bona durant tot el que va quedar de viatge. Un cop sopats, el bany de rigor i... adéu Tòquio! Ja que al dia següent ja marxavem cap a Kyoto fent una parada abans a Kanazawa, que és el que us explicaré a la propera entrada. Ja ne!

Asakusa o How I met Kakigori

2008-08-19T17:41:00.012+02:00

Hola de nou!

Avui toca el tercer dia, Ueno i Asakusa. En teoria aquest dia anàvem a Ginza, però el cansanci ens va obligar a fer un canvi de plans i vam decidir aplaçar-ho fins al quart dia. Així que ens vam despertar, vam anar a l'estació (jo vaig esmorzar a l'habitació un pa de meló i un entrepà fet amb un briox en forma de cranc super kawaii que m'havia comprat la nit abans xD) i vam tirar cap al parc d'Ueno, on ens esperava el Museu Nacional de Tòquio.

Arrival al parc d'Ueno. Quina calda que fotia!

Després de pagar l'entrada d'estudiant utilitzant el carnet de la UB (xD), ens van dir que hi havien 5 edificis als que podiem entrar i vam tirar cap al més gran, on hi havia tot de reliquies de la història japonesa: ceràmica, katanes, armadures, kimonos, pintures i un llarg etcètera. En suma: un avorriment total xD A més hi havia explicació en anglès i en japonès, i la que estava en anglès durava dues línies mentre que la que estava en japonès ocupava potser 20 ¬¬
L'únic interessant que vaig trobar va ser que a l'arribar a una sala una dona ens va donar una mena de postal amb forma de kimono i ens va dir que agaféssim diferents tampons que hi havien allà i féssim el dibuix del nostre kimono per després enviar-ho com a postal. Em va agradar la idea, vés xD Ara, el kimono que vaig fer, espantós. Va acabar a la paperera xD

Vam sortir del primer edifici i vam tirar cap el segon, on hi havia tot de reliquies de diferents països asiàtics i també varies escultures egípcies i... una mòmia! Molt mal conservada, això si.
Bodrio total again, així que vam tirar cap al tercer edifici on ja no recordo què hi havia però que també era una merda punxada en un pal, així que vam sortir del museu i vam tirar cap a Asakusa.

Al sortir del metro, ens va agafar gana i vam entrar a un restaurant petitíssim que hi havia al costat de la sortida. Tenien a més un sistema molt curiós de demanar el menjar: fora la tenda tenien una màquina plena de botons on cada botó representava un plat. Pagaves a la màquina i et sortia un ticket amb el que havies demanat, entraves al restaurant, li donaves el ticket i a esperar. Jo em vaig pillar arròs amb curry (allà he descobert que m'encanta l'arròs al curry) que venia acompanyat d'un platàs d'udon, els fideus tamany godzilla. Mmmm boníssims.

Un cop dinats, cap al temple d'Asakusa, el Kannon-do, que era una de les coses que més il·lusió em feia veure en aquest viatge, especialment el farol gegant que hi ha a l'entrada. El temple ha estat el segon lloc que més m'ha agradat de tot el viatge, és realment espectacular. Entres per la porta del farol (que si, es gegant) i et trobes amb un passadís que va a donar al temple que estava tot ple de tendes de souvenirs, de menjars, etc. que em va encantar.

El farol en qüestió

La Sandra es va comprar allà un kimono per a ella i jo em volia pillar un farol en miniatura però m'hi vaig repensar perquè no hagués aguantat tot el viatge intacte, i vaig pensar que ja me'l compraria l'últim dia abans de marxar (i se'm va oblidar al final ><). I bé, passades les tendes, vam arribar al temple que estava bordejat per una pagoda molt maca i un jardí amb santuaris més petits. Hi havia a més una espècia d'olla enorme on la gent posava encens abans d'anar al temple que deixava anar un tufillo que ni te cuento (no suporto l'olor d'encens). El temple era molt i molt bonic, i va ser per allà on vam veure per primer cop gent vestida amb kimonos. Porta d'Entrada al temple

El temple al fons

Quan vam veure-ho tot, vam sentar-nos una estoneta i just al davant dels morros vam veure... una paradeta on venien kakigoris! Una de les coses que volia provar en aquest viatge! Pels que no sabeu què és, és senzillament gel picat amb una mica de sirope del sabor que tu escolleixis, del pal calippo però sense ser una barra gelada. Vam pillar un de sabor a maduixa, i quan ens el va donar... era enoooooorme! jo pensava que era una coseta petita, pero no xD Ara, estava bonissim.

Kakigori!

Cansats d'estar per allà, vam decidir donar una volta pel barri i ens vam endinsar en un Game Zone, un New Park japonès, on vam jugar al Taiko no Tatsujin però amb el tambor de veritat! Brutal! xDDD També vaig jugar allà al Street Fighter IV que en teoria ha de sortir d'aquí poc per la XBOX i ps3. Ara, com el menú estava en japonès, no sabia com coi es posava l'arcade, així que vaig posar la primera opció i resulta que era jugar contra el de la màquina del costat. Ni que dir que em va vapulejar de manera humiliant, amb lo que jo havia estat al Street fighter... putus frikis xD

Vam sortir d'allà i vam donar més voltes. Per practicar el meu japonès, nava llegint cartells dels edificis i de sobte en llegeixo un on posa "Karaoke". Els hi dic, i sense pensar-ho dos cops, vam entrar-hi xD Per 700 iens cadascú, vam estar una hora cantant cançons bàsicament en anglès i castellà (Dale mas gasoliiiiiiiinaaaaaaaa, vam flipar quan vam veure que hi havia aquesta cançó, va ser bonissim xD). Per sort no era com els karaokes d'aqui on has de cantar davant de gent que no coneixes, sinó que entres a una sala i tens allà els llibres amb les cançons que hi ha i les poses a una màquina i... a cantar! Bé, i a ballar de pas també xD Com la sala donava al carrer, tot i ser un quart pis la gent se'ns quedava mirant xDD Suposo que no deuen ballar quan canten, no se xD M'ho vaig passar molt i molt bé, tot i que clar, jo canto fatal i la Sandra té un vozarrón i canta super bé i et quedaves... joer, que mal canto xD

En fi, al sortir ens va agafar gana i vam decidir anar al McDonalds (l'Alicia però es va pillar un bento d'aquells pel carrer) perquè haviem vist que tenien hamburgueses que no hi havia al nostre país, de les quals vam escollir la big mac amb 4 hamburgueses xD Certament, la carn tenia diferent sabor a les hamburgueses d'aquí, però oh! Quina delicia tenir 4 hamburgueses a la boca :P~ I fet això, vam tornar a l'hotel, em vaig donar el bany de rigor i cap al llit! Crec que aquest va ser el millor dia que he passat al Japó, m'ho vaig passar molt bé.

A la propera entrega: Ginza o Dies Horribilus

Big in Japan (ara sí): Akihabara

2008-08-18T15:45:00.009+02:00

Konnichi wa!

Ja sóc aquí, després de 14 dies d'estada al Japó i amb un jet lag que ni te cuento. La veritat és que ha estat un viatge on hi ha hagut una mica de tot, però en general m'ha agradat molt. Potser no he fet el que el que m'hagués agradat fer, que era gaudir de la cultura japonesa en si més que anar a visitar monuments i fer de turista, però sempre hi ha temps per fer-ho (això sí, dintre de varios anys com a minim que m'he quedat pelat de peles xD).

Al final em vaig emportar 1500€ en efectiu aka 250.000 iens dels quals me n'han sobrat 100.000 perquè vam calcular un pressupost de 80€ per dia que ni de conya hem complert perquè al ser el dinar tan barat al final gastàvem 30€ per dia més o menys. Dinàvem i sopàvem cada dia per 3-6€ cada un, una passada de barat. I a més, sa! xD Ara, ens van clavar amb el transport públic una passada, és caríssim. Sort que amb el rail pass no vam haver de pagar res de Shinkansen que és ULTRA car.

Bé, em comprometo a cada dia fer una entrada sobre un dia que vaig estar al Japó, així que sense més dilació, comencem:

Dia 1 i 2 o el dia inexistent

L'avió sortia a les 7 del matí del dilluns, i com ens passava a buscar el pare de la Sandra vaig anar el dia anterior a casa de l'Alícia a dormir. A les 11 vam anar cap al llit, però amb els nervis fins les dues no em vaig poder adormir, i a les 4 ja estàvem de peu xD Millor, vaig pensar, així m'adormo a l'avió i se'm fa més curt. Vam arribar a l'aeroport tot sobats (la Sandra a més venia de la ressaca d'una boda a Morella xD) i vam facturar les maletes ja directament fins al Japó (feiem escala a París) i vam anar a esmorzar. De l'avió cap a París ni me'n recordo, se'm va fer curtíssim, i a l'arribar allà, després de la interminable cua a Immigració i de la cua per passar pel detector de metalls, ensenyant cada dues passes el passaport i el bitllet, vam agafar l'avió cap a Japó.

La companyia era Air France, i l'avió la veritat és que estava bastant bé, amb pantalles individuals per a cadascú i una amplia gamma de pel·lícules per passar les 12 hores d'avió. Fotia un fred per això... tenien l'aire acondicionat a tope, nava amb la manta fins al coll. I per dormir... A mi ja em costa dormir assegut, doncs assegut i anxovat al seient encara menys, crec que només vaig dormir una hora en tot el trajecte xD Axí que em vaig empassar 3 pelis que feien: Kung fu panda, el principe Caspian i Iron Man, això sí, totes en castellà sudaca ¬¬

A mig vol va venir l'Alicia (ens van tocar seients separats d'ella) i ens va dir que es trobava fatal, la mescla de no dormir i de fred li va provocar diarrees durant tot el vol, pobreta xD

A mi el que casi em provoca cagalera va ser quan sobrevolàvem la Xina i de sobte vam veure uns núvols de tempesta impressionants que anàven destilant llampecs cada dos per tres, l'avió va haver de virar per esquivar-los, quin cague em va agafar!

Exceptuant això, el vol va anar sense complicacions i vam arribar a les 7 del matí del dimarts hora de Tòquio, les dotze de la nit hora espanyola. És a dir, portavem quasi 24 hores sense dormir i encara ens quedava tot un dia per endevant! Horreur! Estàvem visquent el futur! xD Només arribar vam anar al punt d'informació i jo vaig sortir a fora a fumar-me un cigarro. A l'obrir la porta cap a fora... un cop de puny de calor asfixiant em va traspassar. Mushiatsui!!! Al Japó fa molta més humitat que a Barcelona, i al combinar-la amb la calor de l'estiu fa una xafogor inaguantable que anomenen mushiatsui (explicació treta de Lo que me revienta de japon xD). I això que només eren les 7 del matí! Després vam saber que feia tanta calor al matí perquè no fan canvi d'hora a l'estiu i es fa de dia a les 4-4:30 i es fa de nit a les 6 de la tarda, així que el sol ja portava estona donant.

Be, total que agafem el tren des de Narita cap a Tòquio, i després d'una hora i mitja vam arribar a la nostra primera destinació: Akihabara! El paradís de l'electrònica i del frikisme manga. Vam deixar les maletes a les taquilles de l'estació i vam anar a recórrer el barri. Ara, al ser tan d'hora, moltes tendes estaven tancades. D'ouh >< Tot i això, em vaig comprar una memory stick de 4gb per 4000 iens, una figura de la Saber i una de la Nico Robin però... va ser decepcionant. Quasi no hi havia res de res, nosaltres que somiàvem amb tendes enormes amb tot de merchandising de manganime, i no vam trobar quasi res T_T Després, l'ultim dia, vam saber que estavem equivocats, però us haureu d'esperar per saber perquè. Com que teniem gana tot i ser les 10 i mitja del matí, vam decidir anar a dinar i vam fer el nostre primer dinar typical japanese: katsudon! Mmmmm que bo. I a més amb un afegit molt important: l'aigua als restaurants és gratuïta, així que només pagues el dinar en sí (almenys jo, que no bec cervesa i coca-cola als restaurants passo). Mentre estàvem al restaurant mirant cap al carrer, veiem caure quatre gotetes de no res que és van convertir en un tancar i obrir d'ulls en una pluja torrencial. KYAGGGGH! I nosaltres sense paraigües. Almenys farà una mica menys de calor, vam pensar. Que il·lusos, quan plou encara fa més calor.

La pluja torrencial

Vam sortir al carrer i vam decidir anar a veure un temple que hi havia per allà aprop, el Kanda Temple, però la pluja era torrencial i vam fer una parada sota una tenda, i veiem un paio que entra a un supermercat i en surt amb 3 paraigües, i se'ns va fer la llum xD Comprats els paraigües i una Pocari Sweat (l'aquarius japonesa que està boníssima i a la que em vaig acabar viciant), vam tirar cap al temple però amb un petit problema: no sabiem on estavem xD Per sort una dona molt simpàtica a qui vam preguntar ens va acompanyar fins allà. El nostre primer temple! La veritat, tampoc era res de l'altre món sabent el que vam veure després, però a mi em va encantar.

Kanda Temple

Vist el temple, i mirant-nos les cares, vam decidir anar tirant cap a l'hotel que estàvem molt cansats xD Va resultar que l'hotel estava a la parada de Chidori-cho, que estava al cul de Tòquio parlant en plata. Però bé, vam tirar cap allà i vam trigar potser una hora i quart a arribar-hi. Per sort ens vam integrar ràpidament a la societat japonesa i vam fer com ells: dormir al metro xD És curiós com tothom que va assentat va adormit sigui l'hora que sigui, els vagons són com tombes, ningú parla i o dormen o van jugant amb el mòvil que tots tenen amb unes pantalles enormes on es posen a veure la tele o a jugar a jocs.

I observant les curiositats dels japonesos, vam arribar a Chidori-cho, un barri molt maco per cert, i d'aquí a l'hotel que estava a 5 minuts de la parada. L'hotel em va encantar, de fet és el que més m'ha agradat dels 3 on hem estat a pesar que hi havien molts bitxos, mosquits i tal, no sé, era molt... tradicional. Ens van donar dues habitacions i van anar elles dues a una i jo sol a l'altre. Em va resultar graciós el lio de sabates que tenen. Quan vam entrar al passadis de les habitacions, ens van fer treure les sabates i posar-nos unes sabatilles, que després t'haviesde treure quan estaves a l'habitació i anar descalç pel tatami. I a més, al lavabo tambe t'havies de canviar per unes altres sabatilles diferents. Curiós, ni que dir que excepte al lavabo, anava descalç per tot arreu, massa embolic de sabates xD

I ahhhh, per fi un descans! Em vaig ficar dins el futon i a sobar 3 horetes. Quan ens vam despertar, em vaig posar el yukata (com una mena de kimono per anar per casa que et donen a tots els ryokans i hotels) i cap al bany públic de l'hotel. Són tal i com ensenyen a Ranma, deixes la roba fora i entres despullat al bany armat només amb una tovalloleta petita. Alla agafes el seient i el cubell, t'asseus i et comences a dutxar. T'ensabones i llavors et vas tirant aigua amb el cubell per damunt per treure el sabó. Un cop fet això, pots decidir: entres a la banyera d'aigua calenta anomenada Ofuro, o, com vaig fer jo tots els dies, te'n vas al que està a l'aire lliure. Quin descans! L'aigua estava hipercalenta, relaxa un munt després d'haver estat tot el dia caminant. A l'hivern encara deu ser millor amb el fred a la cara.

Jo yukatajant

Un cop relaxats, vam anar cap a sopar però jo em vaig comprar a un super un Yakisoba pan i les vaig deixar a un restaurant sopant que estava molt cansat. Així que cap a l'hotel i a dormir!

A l'entrega 2: Asakusa

Disperse Thoughts

2008-08-18T12:46:00.003+02:00

Don't forget the springtime.

Even though your master is no longer with you,

When an easterly wind blows,

Be sure to send me...

A sweet fragance.

------------------------------------------------------------------------------

There is nothing that can save you from Oblivion.

Blog del japo

2008-08-12T14:49:00.001+02:00

Be, us deixo el blog que esta escribint lalicia sobre el viatge, jo ja el fare quan torni

http://www.alicianwonderland.blogspot.com/

Ja ne!

Big in Japan

2008-08-07T01:22:00.002+02:00

Holes a tots! Son les 8 del mati hora japonesa, la una de la nit a on esteu vosaltres. Aqui fot una calor insuportable, un aire calent que no et deixa respirar. Estic a l-hostal esperant que aquelles dos acabin de vestirse i tal, i jo macabo de fotre un bany a lonsen de lhotel que me quedat mmmm superrelaxat.

Be, el viatge en avio va anar be, molt cansat i tal perque nomes vaig dormir una hora la nit abans i durant el vol em va ser impossible dormir mes duna hora. Lavio era bastant comode, teniem pantalles individuals per mirar pelis, jo em vaig empassar el principe caspian, kung fu panda

Sayonara Beibis!

2008-08-03T19:32:00.002+02:00

Ens veiem dintre de dues setmanes, que me'n vaig al Japó demà! Si el meu vol s'estavella i no tinc la sort d'aterrar a l'illa de Lost o una altra de similar, doncs que us vagi bé la vida! xDD

Escrivirem un blog mentre estem allà, però encara no m'han passat la direcció, ja us la posaré

Adéu! Shibuya, Asakusa, Akihabara, Hiroshima, etc. ens veiem d'aquí dos dies

Nova etapa

2008-07-25T23:35:00.002+02:00

Fa molt que no actualitzo. Massa i tot. Us heu oblidat de mi? M'heu trobat a faltar?

Però tot té una explicació, però aviso! Serà llarga.

L'inici de la història podríem dir que es remonta a fa exactament un any, però la veritat és que s'allunya més en el temps, quan quatre amics estudiants de farmàcia vam decidir buscar pis i anar-nos-en a viure junts. A una la vam perdre pel camí, però sempre serà recordada com la quarta inquilina que viu dins els nostres cors xD I, buscant buscant, vam trobar un pis que s'allunyava de les merdes que havíem vist abans i que va donar serenitat als nostres cors agitats per la desesperació d'estar quasi a l'agost i no haver trobat res de res. I així, un 28 de juliol de 2007, ens van donar les claus del nostre pis. Sempre recordaré el moment quan vam entrar els tres (bé, érem quatre però el quart no havia desembutxacat res pel pis xD) i quasi em salten les llàgrimes al veure la diferència amb els altres pisos que havíem vist: una cuina molt i molt decent, els dos banys reformats i el millor de tot... arcades i sostres ovalats! xD Apart d'un nom senyorial de carrer: Evarist Arnús, financer que devia ser famós al seu poble nomes xD Vaig sentir que podia fer d'aquest pis la meva llar, el meu refugi, el meu racó compartit amb les meves amigues. Però... la realitat ha estat ben diferent.

Em vaig quedar l'habitació petita (de fet la que més m'agradava) i me la vaig fer meva bastant ràpidament. Vaig posar les meves coses, em vaig comprar una taula i me la vaig pintar amb el simbol del ying-yang que sempre m'ha encantat, em vaig comprar una catifa vermella, em vaig comprar una llitera d'Ikea... M'encantava la meva habitació, i de fet em continua agradant, segueix sent la part de la casa que més m'agrada.

Però una cosa és el que imagines i l'altre el que és en realitat. El pis que en un principi va semblar acollidor, a l'agost era un forn on no passava gens d'aire. Però bé, vaig pensar, ja passarà la calor. I efectivament, va arribar el fred. El fred GELANT. Tot i no haver estat un hivern gaire fred, aquest pis semblava una nevera cada cop que entraves. Tot i ser petit, no hi havia manera que es calentés la casa de cap de les maneres. Per què? Us preguntareu. Senzill. Simplement, al pis no entra ni una gota de llum del sol, només una escletxa finíssima al matí que només puc veure els caps de setmana perquè els altres dies treballo. Efectivament, a partir de les 4 de la tarda al pis has d'encendre les llums de qualsevol lloc per poder veure alguna cosa, fet que va causar que rebategéssim el pis amb el nom de "La Caverna". I això la veritat és que a mi m'ha matat lentament, ja que casa dels meus pares és un àtic on totes les habitacions són exteriors i els hi dóna el sol. Pensava que podria viure així, però m'he adonat que no puc. M'he adonat que mai he considerat aquest pis "casa meva" perquè és un lloc on si pogués triar no hi viuria. A tot això, se li ha de sumar uns veins fills de puta que s'estan xerrant fins les tantes de la matinada i que no ens han deixat dormir durant tot aquest estiu, uns altres que no paren de discutir, uns altres que ens espien; el bar de davant que s'ha reconvertit en un bar de moteros de Harleys i que a les dues de la matinada se'n van del bar i les motos no fan precisament poc soroll, etc.

I així, vam arribar al març, quan l'Alicia va dir que marxava i en substitució seva va entrar el Sergi. Ja llavors havíem decidit que un any més no aguantàvem aquí, i així li vam dir al Sergi, que es va mostrar d'acord a buscar pis amb la Meri i amb mi, cosa que vam posposar fins al juny perquè és llavors quan hi han més oferta de pisos. La convivència amb el Sergi, a qui jo no coneixia de res, al principi em preocupava una mica perquè no sabia si ens avindríem o no, però al final ha resultat que és encara més friki que jo xDD Clar, ser informàtic és el que te xDD La veritat és que ens hem acoplat bastant bé els tres tot i tenir uns horaris de feina molt dispars que fan que ens vegem molt poc entre setmana. Però, tot i així, el pis seguia sent igual de... odiós és la paraula. Al principi potser era molest, però al final t'acabes cabrejant perquè estàs pagant un dineral per un pis que no s'ho val, i això fot molt.

I com qui no vol la cosa, va arribar juny. La Meri estava enfeinada amb els examens de la carrera i el Sergi també ho estava amb el projecte, així que em vaig encarregar jo d'anar buscant pisos, trucant i tal i si podien els altres dos, venien a veure'l amb mi. Encara tenia el record de l'infern que va ser buscar pis l'any passat, però aquest any ha estat molt pitjor. Cap pis dels que vaig veure era decent, CAP. Tots eren una merda, potser vaig veure en tot el mes de juny com... 15-20 pisos, i això només jo, que els altres també en van anar a veure ells sols.

I va passar juny i va arribar juliol. Estàvem desesperats, jo ja estava mentalment destrossat i preveient que ens quedariem un altre any en aquest zulo. I de sobte, cert estudiant de publicitat amb interessos doblatgístics amb inicials J.A. em va dir que li aniria bé buscar pis a Barcelona perquè havia de fer un curs i unes pràctiques a la meva estimada tot i que calorosa ciutat natal. I se'm va encendre la llum. Vaig proposar-li que vingués amb nosaltres, i li va semblar bé. Vaig dir-li al Sergi i a la Meri, i també els hi va semblar bé. Així que vam començar a mirar pisos de quatre persones i el primer que vam anar a veure... Oh deu meu! És... la glòria! No em vull fer il·lusions després d'haver viscut el que he viscut en aquest pis, però el pis de quatre és... brutal. Exterior, amb llum, amb terrassa, les habitacions grans, sense veins tocant a la paret, un sisè pis, amb vistes a un parc... i tot pel mateix preu que estava pagant ara! No ens ho vam pensar gaire i li vam dir que ens el reservés, i més tard vaig anar amb el Joan Albert a veure'l perquè no havia vingut abans i també li va agradar.

I ahir, dia 24 de juliol de 2008, vam firmar els 4 el contracte del nou pis en el qual espero poder viure sense congelar-me, sense fregir-me, i amb 3 companys que li donin una calidesa a la casa que faci que la pugui considerar, per fi, casa meva.

Adéu Evarist Arnús, and thanks for all the fish!

Ja sóc fitoterapeuta!

2008-07-06T21:46:00.006+02:00

Ja m'ha arribat! El títol del primer curs que faig del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. La veritat és que el tema de la fitoteràpia (pels que no ho sabeu, la fitoteràpia és la teràpia mèdica de malaties a base de plantes) m'interessa bastant, de fet a la carrera ja vaig agafar una optativa dedicada a aquest tema. Ara, el fet que el curs sigui gratuït i no presencial aka online no hi té res a veure, res de res... :xiu:

Tot s'ha de dir, aquest curs el vaig començar al gener molt il·lusionat i tal, i vaig fer 2 dels 15 mòduls que hi havien. I bé, tots sabem què passa... després d'un període de feina, es necessiten unes vacances no? I diguem que les meves van ser una mica... llargues xD Un dia obro no se perquè el correu no desitjat (no l'obro mai) i em trobo un mail del Col·legi dient-me que o envio els resultats dels altres mòduls o ja se m'acaba el plaç d'entrega del curs. Resulta que ja havien passat els 6 mesos de plaç màxim xD

Primera reacció: Fase de Negació ---> Hi havia plaç màxim?

Segona reacció: Fase de Sorpresa ----> OSTIA PUTAAAAAAA!!

Tercera reacció: Fase de Desesperació ---> ON COLLONS VAIG GUARDAR EL CD DEL CURS?!!!!!!

Total, a buscar el cd del curs que vés a saber per on estava. Em vaig passar TOT el cap de setmana (i quan dic tot, és TOT, quasi no vaig dormir res) davant l'ordinador fent el curs aquest, i en dos dies em vaig convertir en tot un expert en plantes xDD Al final vaig poder acabar-ho tot a temps, a les 4 del matí d'un diumenge, i ho vaig enviar. Quina va ser la meva sorpresa que en arribar a casa el dilluns següent, em trobo un altre mail del Col·legi dient-me que encara no havia acabat el curs, que havia de resoldre 5 casos pràctics més que estaven penjats a la web del curs. Nooooooorlllll!

Però bé, en definitiva, la veritat és que el curs no es feia gaire pesat i estava molt ben explicat i eren bastant catxondos els casos pràctics que hi havia al final de cada mòdul xD. Ara, la part d'aromateràpia crec que sobra, més que res perquè a mi com a farmacèutic no em serveix de res, primera perquè no es venen olis essencials a les farmàcies, i segona perquè no tinc intenció de fer-me naturòpata.

JA SÓC FITOTERAPEUTA AMB TÍTOL!

Sant Joan

2008-06-25T15:01:00.008+02:00

Així vaig amanèixer el dia d'ahir, amb aquesta cara, mescla de falta de son, alcohol, porros i la trucada inoportuna d'algú a les 9 del matí ¬¬. Si no recordava perquè feia segles que no fumava porros, ara ja ho he tornat a entendre. Primer jijijaja però després em deixen com un zombie però no em puc dormir, és horrorós. Never more. (Nota mental: mai més prendre licor de plàtan, quin fàstic per favor!)

Tot i així, m'ho vaig passar bé. Va ser tranquilet, a Sant Climent, al poble del meu pare, i ahir va ser dia de relax total. En teoria havia d'anar a Altafulla a veure a mon germà, però estava en un estat que no estava per agafar dos trens, així que com la Cristina m'havia convidat a quedar-me, no vaig saber dir-li que no, i al final van acabar venint mon germà i el seu nòvio des d'Altafulla a Sant Climent. Vaig passar el dia a la piscina, prenent sol (bé, quan el deixaven passar els núvols), dinant menjar xinès (mmm), i tot amb un ventet que feia que no passessis calor... i a sobre em van tallar els cabells! Dia rodó!

Em fa ràbia haver perdut la minicresta que portava, però és que allò ja era indomable, ni amb quilos de gomina em podia pentinar xD En fi, sempre em quedarà aquesta foto:

No es veu gaire bé, però aquell dia m'havia quedat de conya la cresta

En fi, que gràcies Cristina per haver-me tallat els cabells, per convidar-me a dinar, i per regalar-me un anell horrible (que a més me'l vaig deixar xD) però que tenia el seu encant xD I als demés, merci pel dia d'ahir, m'ho vaig passar molt bé!

Foto de familia vora la piscina. Abaix a la dreta podeu veure la parabòlica que tenen allà xD

PD1: Ja tinc PSP piratejada! A l'arribar a casa meva, el Sergi me la va piratejar amb la seva psp que s'havia portat de Mataró. Moltes gràcies! Ara a pel Bleach 5, el Crisis Core, el Patapon, el Guitaroo man i a per una Memory Stick de 4gb que amb la de 1gb no tiro xD Sergi tiu, m'has obert les portes a un món de possibilitats infinites! :P

PD2: Cada dia estic més viciat a Dexter. Ahir amb la Meri vam veure 2 capítols... Uooo que emocionants! Ja sabem qui és l'assassí del gel! (tot i que ja ho haviem endevinat xD)

PD3: Ah, m'oblidava. L'anell en qüestió és aquest, el de coloraines (l'altre és el que porto sempre però no al peu, clar xD):

Cada cop que el miro el trobo més horrible xD

Videos dedicats

2008-06-22T15:37:00.007+02:00

He decidit fer una entrada decidada a la gent que llegeix aquest blog, però com no sabia com fer-ho, i he recordat que la ran em va dir una vegada que li posés més música meva, ho faré amb música:

* Per a la Steffy. No et posaré música electrònica perquè ja te la coneixes tota, i com he recordat de l'època que estàvem els dos a Catsub que la música negra (sobretot els negres xD) t'agradava et posaré un clàssic de jazz, que tot i que el canta una dona, te veu d'home xD:

Nina Simone - Feelin Good

* Per a la Ran. L'explicació de nedar a l'estany que posaves al teu blog em va fer recordar aquesta cançó:

Ivy - Worry about you

* Per al Jastquins/Jausquins/Juasquins/Jokins/Hawkins/Barreter. Et dedico aquesta per a que un dia deixis de ballar sol a la teva habitació i et vinguis a ballar amb mi al gimnàs (això també va per tu uzu xD):

Debelah Morgan - Dance with me

* Per a l'Uzu. Et dedico aquesta per celebrar la teva entrada al món de la música electrònica. És una de les cançons que més m'agrada, en aquests moments, d'aquest gènere.

David Guetta - Love is gone (2007 remix)

I te'n dedico un altre perquè ara que estàs tan narutarditzat, aquest em va al pèl:

Yoshida Brothers - Risin

* Per al Willi. Aquesta va per tu, que sé que aquesta dona te pone xD

Kate Ryan - Ella Elle L'a

* Per a l'Ayu. Com que fa molt que no sé de tu i pel que sembla has tingut unes setmanes xungues, et deixo dues cançons que són les que més m'han agradat de la teva idol Shinku

Bara no Chikai

Kowareta Sekai

* Per al Cristian. Et dedico aquesta, et trobo a faltar T_T

Queen - You're my best friend

* Per a l'Avals. Com a bon friki, et dedico aquesta:

Zelda Main Theme (tocat amb un instrument anomenat theremin)

* Per al Hers. Va, que sé que t'encanta xD

Tenacious D - The Metal

* Per al Lee. Inspirat pel Persona, et dedico aquesta més pel titol que per la cançó en si xD

Enigma - TNT for the brain

* Per a la Meri, la Sandra i la Alicia. Us dedico aquesta, que ja fa quasi deu anys que ens vam conèixer (excepte amb l'alicia, que fa molt més wapa!)i sé que a vegades us passeu per aquí (encara q no comenteu furciahs ¬¬)

Sober - Diez años

*Per a la meva jefa. Una cançó que et defineix:

Dennis Christopher - Slut

And that's all folks!

Cadena Musical

2008-06-21T03:11:00.004+02:00

Copio aquest joc directament del blog de la Steffy, que m'ha agradat la idea de tenir el meu primer cd:

Las reglas son las siguientes:

1. Ve a esta página. Aparecerá un artículo de la Wikipedia al azar. El título del artículo que aparezca será el nombre de tu grupo.
2. Ahora ve a esta otra página. Las cuatro últimas palabras de la última cita será el título de tu primer álbum.
3. La última página a visitar. La tercera foto, no importa lo que sea, será la portada de tu álbum.

A mi m'ha sortit això:
Nom del grup: Verpillières-sur-Ource (Nooooo! Perquè en francès?! Maleida llengua bàrbara...)
Nom del disc: Something new, something strange (Kool)
I aquesta portada, que m'encanta.

Semblaroa un disc d'un grup del pal Evanescence si no fos per la merda de nom de grup que m'ha tocat ¬¬

To Zanarkand (Versió de proves II)

2008-06-16T15:39:00.005+02:00

Bé, avui he tocat un altre cop i després del tute d'aquest cap de setmana es nota molt la millora (que ja em començava a fer vergonya la versió 1 xD), tot i que encara em quedo clavat en algunes parts, però en fins. A més hi ha més tros que abans, tot i que la mà esquerra hauria de ser diferent però encara no me l'he apresa, que és molt xunga :P. Enjoy it!

PD: Per a l'Avals--> Toco amb partitura eh? Lo que me la memoritzo, després ja ni la miro xD Agregat estàs ;)

PD2: Osties! Amb la pèrdua de qualitat al pujar-ho a iutup, l'audio sona pitjor, sembla q estigui aporreando el piano xDDD

To Zanarkand (versió de proves)

2008-06-13T15:33:00.005+02:00

Agh! Que malament que sona! En especial el final! Però bé, lo prometido es deuda, aquí teniu. El final me l'he après fa poc, així que per això encara el toco lent i malament xD. Encara em queda mitja cançó per aprendre. Bé, prometo millorar eh? Encara he de practicar molt T_T

Agh! Qui va dir que aquesta cançó era fàcil?!!

Massive Hysteria

2008-06-12T14:45:00.004+02:00

Tot i que odio aquest dibuix (oi Uzu? xD) em va a la perfecció per posar una imatge a la situació que estem passant actualment. Amb la vaga de transportistes, sembla que la gent hagi embogit del tot. Que si no ens quedarà menjar, que si hem de fer reserva d'aliments, que si passarem gana, que no hi haurà gasolina... Per favor! Prou!

L'altre dia sentia per la tele que una dona havia comprat 14kg d'arròs per si les mosques, i que un altre havia comprat 16 litres d'oli, i així, un llarg etcètera. Déu meu, si se't podrirà abans que el puguis utilitzar. Ahir vaig anar al Caproski (ja sabeu, "sóc una peixatera de Caprabo que us recomano el detergent Eroski") i no quedava ni una sola ampolla d'aigua. NI UNA. Que tampoc ens arribarà el transport d'aigua o què? Deixarà de sortir de l'aixeta? És totalment absurd.

Val, no he passat mai una guerra, ni gana, ni res de semblant, i deu ser una situació totalment horrible, però ni molt menys és la situació que estem patint ara. Que no ens quedarà fruita fresca? Doncs mira, no mengis fruita que per una temporada que no ho facis tampoc et moriràs. Que no tindrem verdura fresca? Doncs compra-la congelada, que de moment encara n'hi ha i encara que no tingui el mateix gust, no passes gana. Que sembla que les negociacions amb el sindicat de transportistes no avança? Bé, ja ho farà, no en dubteu que de gana no ens morirem i al final haurà de cedir un cantó o l'altre. Això ja sembla que en comptes de a Survival of the fittest ens trobem a:

I parlant de la fruita, avui m'explicava una dona que aquesta setmana la fruita va pujant cada cop més de preu perquè com no n'hi ha, l'apugen. I bé, en certa manera ho entenc, és la llei de l'oferta i la demanda. El que no entenc és que aquesta fruita que vénen ara a preu d'or és la mateixa que tenien el dilluns i, com no els hi han reposat gènere, la vénen mig tocada i a sobre més cara quan el que haurien de fer és vendre-la més barata. La gent és d'un aprofitat que espanta... I per no callar-me, això ho estan fent a la cadena de fruiteries Carme Miranda, que és on ho he vist (a les altres no ho sé).

I el que em fa gràcia és que el dimarts sortia un carregament de gasolina de no sé on per repartir a les benzineres de Barcelona, tot acompanyat d'un sèquit de Mossos d'Esquadra per tal que els piquets no interferissin amb l'entrega. Ahà, molt bonic, ens podem quedar sense menjar però de gasolina que no falti eh? Que els carregaments que han d'arribar al Mercabarna plens de menjar es quedin pel camí, que facin d'esquer pels piquets. Molt lamentable.

No sé com acabarà tot això, però un cop passi, espero que la gent reflexioni una mica i no es deixi emportar per la histèria col·lectiva un altre cop. Pensem una mica abans d'actuar per favor.

Ah, i el motiu de la vaga... que a mi em perdonin, però el preu de la gasolina/gasoil ens ha apujat a tots, no només als transportistes, i si els hi han de fer un preu especial a ells que treballen amb el seu vehicle, que els hi facin també (per posar un exemple que conec) als comercials que venen a la farmàcia de diferents laboratoris i que han de cobrir, al llarg del dia, diferents farmàcies d'una determinada zona que no podrien fer si no fos amb cotxe. I com aquest exemple, molts. Val, no són autònoms, però tots els transportistes que s'han adherit a la vaga tampoc ho són.

PD: Ja sé que m'havia despedit i tal però aprofitant que estic a casa dels meus pares... xD

PD2: Ja m'he passat el Silent Hill Origins per PSP, que ja tocava, ja faré entrada. Quin cague deu meu!

PD3: Continuo buscant pis. Si algú està interessat a compartir pis amb mi i dos persones més, som nets, ordenats, i molt bona gent xD

PD4: Ja vaig per la tercera de les 4 pàgines que dura la partitura de To Zanarkand, demà si me'n recordo em gravaré tocant i ho pujaré i a veure què us sembla (no espereu miracles eh? Que hio haurà errors i trossos on direu... això no es tocava més ràpid? xD)

Offline

2008-06-12T11:38:00.003+02:00

Em despedeixo fins a proper avís ja que m'he quedat sense internet a casa per fonedura de router. I comprar-ne un de nou sembla que va per a llarg. Per què no se'm va fondre abans de fer la partida del trivial i així no hauria d'haver jugat? Si és que... la sort no m'acompanya :(

Ayuzu, no us preocupeu que ja us enviaré nodame com pugui.

PD: xose ja t'he agregat ;)

PD2: Agh! M'ha desaparegut el botó d'editar les entrades!

Dies d'examens i graduacions

2008-06-10T16:14:00.005+02:00

En aquestes èpoques on tothom va embogit amb els examens (que si la sele, que si examens de la uni, que si carnet de conduir, etc.), algú molt estimat per mi per fi ha acabat una part dels seus estudis molt complicada, i comença una nova etapa de la seva vida.

Després de dos anys molt durs plens de malalties, conceptes nous, activitats que no havies fet mai i moltes coses més, per fi has aconseguit el teu objectiu i t'has graduat, moltes felicitats!!

Guardaré amb afecte aquesta foto de la teva graduació:

Que el teu pas de la guarderia al col·legi et vagi molt bé, nebodet Pau!!

PD: He provat de canviar la plantilla del blogger i he perdut totes les dades de la dreta, i a sobre la plantilla que havia agafat no em funcionava bé ¬¬. Per cert, he afegit al menú de la dreta les històries per a no dormir que vaig iniciar al blog fa temps, a veure si algún dia m'hi poso i en faig més (o en copio més xD)

Tender moments

2008-06-09T14:59:00.009+02:00

Fa poc que he descobert aquesta cançó, i m'encanta. És tan emotiva... Tant la lletra com la música *snif* I els bessons aquests canten molt bé. Quina cançó més nyonya per favor, però I love it!

RyanDan - Like the sun

I tried to hide from you
But i failed
I tried to lie to you
But how i failed
And even in my darkest time
You gave me light
I never knew this kinda love could feel so right
When i'm in your arms
I find myself believe it
We could be anywhere
So i can keep on dreaming

Chorus
Whenever your close to me, you`re like the sun
You feel like the sun
And everyday you telling me
I am the one
I am the one who makes you shine

And i know
Whenever you want me to, i'll go
And even when your not with me
I feel you there
I only have to look and see
And i'll know where
When i'm holding you
The world can stop it's turning
You`re always gonna pull me through
And i won't be returning

Chorus
Whenever your close to me, your like the sun
You feel like the sun
And everyday you`re telling me
I am the one
I am the one who makes you shine

You`re like the sun
You keep me warm
You`re telling me

When i'm in your arms
We can be anywhere (2x)

Chorus
Whenever your close to me, you`re like the sun
You feel like the sun
And everyday you`re telling me
I am the one
I am the one who makes you shine (2x)

Your like the sun (2x)

Mis momentos All-Bran

2008-06-08T10:14:00.007+02:00

Moments de la meva vida quotidiana que m'agraden:

* Fumar-me un cigarro assegut (que no assentat, gràcies Ayu xD) a l'ampit de la finestra del menjador de casa meva mirant al carrer i no pensant en res concret.

* Els dissabtes que em toca treballar, baixar amb la bici el carrer Numància a tot drap ja que no hi ha circulació a aquelles hores. La sensació de velocitat i de vent és... indescriptible.

* Quan vaig pel carrer amb la bici, l'autobus o caminant, i a l'mp3 comença a sonar una cançó que m'agrada molt (com em poso les cançons en mode aleatori, la cançó que toca és una sorpresa).

* Les converses a les 12 de la nit quan la Meri arriba de treballar. Ja s'estan convertint quasi en un ritual xD

* Pel matí quan vaig cap a la feina i em trobo a ma germana amb els meus nebots que els porta al cole.

* Els esmorzars amb ma mare al bar Basilio.

* Arribar a casa i trobar-me alguna nota catxonda a la pisarra de la nevera.

* Les converses amb la Mari Luz a la feina, abans que arribi la jefa (que llavors no es pot parlar).

* Veure la meva habitació ordenada (que no és gaire habitual xD)

* Agafar una tarda, decidir no fer res de res i viciar-me a la Playstation, a la DS o al que sigui que fa molt que no ho faig.

* Llegir un bon llibre a l'autobús.

* Fer una coreografia complicada al gimnàs i veure que la puc treure encara que al principi semblés impossible. És de debò, una de les millors sensacions del món. Igual que ara que estic tocant el piano, adonar-me que les parts que tenia mig apreses cada cop les toco millor.

* Algunes converses del msn

* Menjar-me una caixa de 6 donuts de xocolata... mmmmm. Sobretot si és després del gimnàs, que surto amb una gana...

I de moment no se me n'ocudeixen més. Ja n'aniré posant.

The Wolf and the Sun

2008-06-03T00:50:00.009+02:00

Aquesta tarda m'ha arribat un paquetet provinent de la Pèrfida Albion (aka Gran Bretanya) que contenia... l'Okami! Quan he arribat a casa (a les 10 de la nit) m'hi he posat a jugar a la ps2 i bufff.... És brutal.

Joc innovador, amb una mica de mitologia japonesa que mai sobra, uns gràfics molt i molt originals (tot i que em recorden als Narutimettes en certa manera, sobretot els personatges), i en especial, un sistema de lluita i d'interacció amb l'escenari espectaculars, i això que només porto una hora de joc, però promet molta diversió i vici :P

El joc tracta de la típica lluita entre el bé i el mal on controles a Shiranui, un llop blanc que és la reencarnació d'Amaterasu, la deessa del sol. Amaterasu és reviscuda per tal d'enfrontar-se a Orochi, un monstre de 8 caps que fa 100 anys va ser segellat per Shiranui i Nagi (un espadatxí), però que ha tornat amb intencions molt malignes. Durant la batalla, Shiranui va ser enverinat i va morir, però els habitants del poble de Nagi, en agraïment, li van erigir una estàtua en honor seu. 100 anys després, la deessa protectora de la vila, Sakuya, veient el mal que està fent Orochi, decideix reviure l'estàtua de Shiranui i demanar a Amaterasu que li otorgui els seus poders.

Durant el joc, has d'anar recuperant els poders perduts d'Amaterasu que constitueixen el més original d'aquest joc: per utilitzar aquests poders, utilitzes un pinzell i dibuixes a la pantalla quan lluites contra els enemics/interacciones amb l'escenari. Sembla un sistema complicat però la veritat és que és la mar d'entretingut i li agafes el truc de seguida (ara, com costa fer cercles que surtin rodons tu xD)

Potser l'únic que no m'ha agradat és que en comptes d'haver-hi veus, hi ha com... recordeu l'escena de Star Wars (la primera peli de totes, no les noves) quan són a la taberna i hi ha tot de gent parlant en idiomes estranys i fent sorolls estranys? Doncs això vull dir xD Fins i tot hi ha un (crec que era Orochi) que parlava igual que Jabba the Hut! En la meva opinió, haurien d'haver tret les veus i deixar només lo de llegir. I bé, la intro era LLARGUISSIMA. Però MOLT, i a sobre amb els sorolls guturals aquests pel mig, per poder començar a jugar trigues una barbaritat.

Gràcies Ayuzu per recomanar-me'l!

Si us animeu i no teniu ps2, d'aquí poc també sortirà per a Wii, així que no teniu excusa! Buenu, si teniu Xbox llavors si xD I si no sabeu anglès també, ja que el joc no està traduit

Pd: Hi ha gent que no te vergonya a l'hora de fer cosplays, pobre gos!

The Mist (II)

2008-05-31T21:49:00.008+02:00

Ja l'he vist! I m'ha agradat molt i molt. M'esperava una pel·lícula de terror cutre d'aquelles d'ensurts constants a base del so bàsicament (aka apujar el volum al màxim en el moment de l'ensurt) i què va, m'he trobat amb una cosa ben diferent (que no dic que no tingui ensurts eh? Que en té, però poquets). Més que una peli on passes por, és una peli amb situacions angoixants, que es basa en les relacions entre els personatges i la seva actitud més que no pas amb la boira misteriosa que apareix de sobte a un poble de mala mort dels Estats Units.

El que més em va agradar va ser com mostren les diferents reaccions de la gent que hi pot haver davant d'un fet inexplicable com el que els hi passa als protagonistes: histèria, suicidi, calma, negació, pànic... Tots molt ben definits. I el final... pffff. L'han canviat respecte al del llibre (horrible final per cert el del llibre), i la veritat és que em va deixar molt xafat, em va tocar la fibra sensible :(

Potser l'única cosa que no em va agradar va ser que expliquéssin l'origen de la boira, la història hagués quedat millor sense donar-li una explicació "lògica", al meu parer. Però bé, és Hollywod aka perquè pensar? I també l'aparició de les criatures de la boira em va semblar molt precipitada, haurien d'haver aparegut més tard i així donar-li més sensació d'angoixa a la peli, tot i que la primera vegada que apareixen tampoc ho fan en tot el seu esplendor, però en fi.

En resum, una peli que quan surti en DVD me la compraré.

Puntazos de la peli:

* Al principi, el protagonista, que és dibuixant, està pintant una imatge de Rolando, el pistoler de La Torre Oscura. Quan ho vaig veure va ser un... WTF?

* Frases boníssimes com "Si algún dia necesito una amiga como tu, me sentaré en el lavabo y la cagaré" xDD "Vieja guarra" "Coged al niño! Y a la puta también!" xDDD

PD: Arribareu a odiar a aquest personatge

Operació Estiu 2008

2008-05-30T00:01:00.002+02:00

Com molts ja sabeu, vaig molt al gimnàs única i exclusivament per ballar, però... últimament m'he decidit, veient-me les xixes de la panxa, i he començat a fer Body Pump a veure si se'm treuen d'una vegada, alhora que guanyo una mica de força als braços i provo d'eliminar-me les "tetilles" xD

El Body Pump consisteix bàsicament en una sessió d'una hora de peses on tonifiques tot el cos (cames, braços, glutis, abdominals, espatlles i esquena) variant el pes d'acord amb el grup muscular de cada zona (esquena i cames portaran un pes més gran perquè és un grup muscular més gran. En canvi bíceps i tríceps el pes ja ha de ser més petit), al ritme de la música, i de la qual surts destrossat xD

El primer cop que la vaig fer em vaig jurar a mi mateix que no hi tornaria perquè les agulletes (es diu així en català?) em van durar 4 dies, i això que en teoria havia de començar amb 5kg a cada banda de la barra i vaig començar amb 2.5kg. Però la setmana passada en vaig tornar a fer i, després de la sorpresa de veure que no tenia agujetes, he seguit. El dissabte hi vaig anar i ja vaig decidir augmentar una mica el pes, sobretot a les cames i als braços, perquè se'm feia molt fàcil. Així que avui hi he tornat (bé, ahir també en vaig fer) i m'he augmentat el pes a tot, però... als triceps m'he posat dues peses de 5kg i... OMG, no me'ls sento, ja veuràs demà xD

Però la veritat és que m'està agradant força el Body Pump, li vaig agafant el gustillo :P A vere si per l'estiu ja tinc una mica de bola al braç, que ara lo que tinc és un colgajo de chicha que espanta xD (que bé que m'expresso en català, oigh)

Doncs així es prepara la meva Operació Estiu 2008 per tenir un Cos DiR 8)

Ja arriba!

2008-05-27T03:07:00.006+02:00

Vull anar-la a veure!!!! Cristian baixa a Barcelona aquest cap de setmana T_T

Us deixo el tràiler

PD: Ja m'han enviat l'Okami. En teoria m'arriba la setmana que ve :P

PD2: M'he cansat del blog negre. Massa... buidor. A partir d'ara, coloraines power

Reflections on the water

2008-05-26T01:30:00.004+02:00

És estranya la percepció del temps. A vegades, una setmana et pot semblar un dia, i a vegades, sembla que hagin passat anys.

Aquesta setmana he conegut una part de mi, un retaule del meu jo que no es deixa veure gaire. M'he vist en un mirall, i sota la màscara de la rutina, aquella que et dóna seguretat i estabilitat, només he vist incertesa, dubte, por. La màscara del dia a dia ja no hi és, i només quedo jo, el meu jo real. He quedat nu davant el mirall, i només hi he vist reflexada una fragilitat que m'ha espantat.

Per què encara sóc incapaç de ser fort?

He hagut de triar, però tot i que l'opció que al final he escollit m'ha asserenat l'ànima... al final sempre queda la pregunta:

He triat bé?

O malament?

Si les coses haguessin anat diferent, hauria triat el mateix?

Si he escollit bé, llavors per què em sento malament?

No sé què vull, això és l'únic que sé.

Has passat per la meva vida com un huracà què, de manera inconscient, destrueix tota la superficie laboriosament construida i deixa només en peu els fonaments. Sé que no era la teva intenció, però així ha estat. Ho sento.

Let's get to Zanarkand

2008-05-25T12:42:00.011+02:00

Dissabte passat vaig anar a la Farga (al centre comercial que hi ha al costat per ser més exactes) i, en un arrebato, vaig entrar a una tenda de joguines i... el vaig trobar! Un casiotone!

Ja li he posat nom i tot. "Es mi Becchi, i le gusta el queso!" En honor a aquest gran moment de Berserk xDD

Doncs després d'estar-lo tocant, em vaig adonar que, tot i que em serveix per anar treient cançons, em trobo amb bastantes limitacions perquè té molt poques escales, així que vaig decidir que cada dia després de dinar a casa mons pares practicaria una mica amb el seu piano.

La cançó que he escollit per començar és "To Zanarkand", del Final Fantsy X, una cançó molt bonica i, sobretot, no gaire ràpida xD Després de barallar-me amb la partitura perquè ja no recordava com es llegia (i és que joder, fa 10 anys que no toco el piano i es nota xD), puc dir que ja he tret un minut de cançó dels 3 minuts que dura (aka la primera fulla i una mica de la segona de les quatre que té la partitura)

Però per poder treure tot això hi he invertit una de temps que pffffff i a sobre la vaig cagant bastant, sobretot amb el ritme perquè no m'arriben les mans als putus acords. A aquest ritme trigaré un mes o més per saber-la tocar sencera, però bé, com diuen per allà abaix, "la prisa mata amigo"
Ja em gravaré algun dia i us ensenyo què tal em surt, tot i que a alguns ja els he martiritzat per telefon xD

Per si la voleu sentir, la cançó és aquesta:

PD: Per fi he acabat de llegir IT. Ara a per l'Esglesia del mar

Jutsus casolans

2008-05-17T13:25:00.022+02:00

Oh? Què dius? Et preguntes què fer quan has fet dues rentadores plenes (però MOLT plenes) de roba, les havies estès i de sobte s'ha posat a ploure una barbaritat? Tranquil, no desesperis, aquí tens una llista de jutsus casolans avalats per la Societat Catalana Jutsunenca i per l'Associació de Damnificats per la Pluja.

El primer i més ràpid de tots, i que has de fer tan bon punt comenci a ploure quatre gotes, és l'Escala no jutsu. Que què és l'escala no jutsu? Això:

Fig. 1: Escala no Jutsu

Exacte! Ho has endevinat! Consisteix a treure l'escala de la teva pròpia llitera i utilitzar-la d'estenedor! Senzill i pràctic, oi? És la funció oculta de les escales, que potser no ho sabies?

Però tranquil, que si et falta espai sempre pots fer l'escombra-fregona no jutsu. Què dius? Que no el coneixes? Que vols que te l'expliqui? Una imatge val més que mil paraules, i si ve amb hostessa en pijama com és el cas, val per 2000 paraules:

Fig. 2: Escombra-Fregona no Jutsu

Per fer l'Escombra-fregona fregona no jutsu, necessites:

* 2 cadires
* Pal d'escombra
* Pal de fregona
* Celo
* Sort, molta sort!

Preparació:

Treus el raspall de l'escombra i les tires aquelles de la fregona i et quedes amb els dos pals. Seguidament, lligues un pal amb l'altre amb MOLT celo, pregues per a què no es desenganxi, i fas equilibris amb les dues cadires per tal d'aguantar-los. Seguidament li poses la roba al damunt i... Llestos!!

Mmmm? Què murmures? Que et segueix faltant espai? No t'arriba per posar tota la roba? Tranquil, que encara em queda un altre as a la màniga, el conegut per tots i poc utilitzat TubAspirador no jutsu, i el seu cosí germà Tamboret Al Revés no Jutsu:

Fig. 3: TubAspirador no Jutsu

Fig. 4: TamboretAlRevés no Jutsu

Com pots veure a la Fig.3, els pals que aguanten les cortines també et poden servir en cas de necessitat per penjar-hi samarretes i altre tipus de roba ample. És el nostre amic Cortina no Jutsu.

Si encara necessites més zona d'assecament, el Quadre no Jutsu és el teu company fidel. Pots usar els inútils quadres que hi ha penjant a les parets per posar-hi roba a sobre.

Fig. 5: Quadre no Jutsu

Uff... Què me estás contando? Que encara et falta roba per posar? Si que tenies roba estesa tu. Només se m'acut una única sortida, el Raito (aka Light) no Jutsu, una temible tècnica passada de generació en generació i que només poden utilitzar aquells amb dignitat i vergonya tendint a zero. Aquí en tens el resultat:

Fig. 6: Raito no Jutsu

Com veus, és una tècnica que només es pot utilitzar com a últim recurs perquè els seus efectes visuals són devastadors.

Amb tot això, aconseguiràs que només entrar per la porta de casa teva, la gent es trobi amb una imatge com aquesta que els convidarà a no tornar mai més al teu pis:

Fig. 7: Cort de Porc's House

I fins aquí els jutsus casolans. Espero que us hagi agradat ^^

(Copyright d'Escala no jutsu, TamboretAlRevés no jutsu, TubAspirador no Jutsu i Escombra-Fregona no jutsu by Meri-la-a-vegades-coneguda-com-a-Mari. Copyright de Raito no Jutsu, Cortina no Jutsu i Quadre no Jutsu by Ale)

The hardest things to say

2008-05-16T15:14:00.011+02:00

"The most important things to say are the hardest things to say.

They are the things you get ashamed of, because words make them smaller. When they were in your head they were limitless; but when they come out they seem to be no bigger than normal things.

But that's not all.

The most important things lie too close to wherever your secret heart is buried; they are clues that could guide your enemies to a prize they would love to steal.

It's hard and painful for you to talk about these things... and when you do, people just look at you strangely. They haven't understood what you've said at all, or why you almost cried while you were saying it."

Fragment de The body, relat de Stephen King. M'encanta, especialment el segon paràgraf. I és que qui no ha sentit que a l'explicar un problema a algú, les paraules no són suficients per explicar tota la càrrega emocional que implica i, al final, el problema sembla una banalitat?

Jasdevi & Road

2008-05-13T08:29:00.006+02:00

Porto tot el dia cantant aquesta cançó, no se me'n va del cap. I és que m'encanten tant la cançó com els personatges!

La Road també m'agrada però no canta gaire be...

Algo Pasa En Iron Man

2008-05-10T15:36:00.006+02:00

El divendres estava sol avorrit a casa floodejant a totsrucs quan em va trucar mon cosí per dir-me si volia anar al cinema a veure Iron Man, peli que no tenia especialment ganes de veure, però vaig pensar: per què no? A més tenia com a alicient que la banda sonora de la peli té cançons de Black Sabbath, un grup de heavy metal.

Total, que quedem per anar al Palau Balanyà a les 21:45 (teòricament, eh cabró? ¬¬) perquè la peli començava a les deu. Com que vaig haver de comprar jo l'entrada perquè mon cosí va arribar tard, em vaig adonar que els entrades estaven numerades i ens havia tocat la fila 10 al costat parell (a aquest cine puges per una escala que parteix les butaques en dos sectors i a l'esquerre hi han els numeros imparells i a la dreta els parells). En resum, que anem pujant les escales i quan arribem a la fila deu, ens adonem que només hi ha el sector imparell, el parell era un espai buit, i ens vam quedar... eing? Perquè a més de la fila 11 en amunt ja era tot normal, hi havien els dos cantons. Total, que li dic a mon cosí: "Tiu es igual, ens sentem als imparells i si ve el que té la butaca on estem sentats ens canviem de lloc, total tampoc hi ha gaire gent i la peli està a punt de començar". Comencem a parlar i tal, queixant-nos que la peli no comença, miro el rellotge i eren les 22:20, i jo cagant-me en tot. A més no parava d'entrar gent i li dic a mon cosí: "Tiu, ja sé que en aquest país som super impunutuals però joder, si la peli hagués començat a l'hora ja haurien passat 20 minuts, la gent està fatal" i blablabla.

Només dir-li això s'apaguen les llums i comença la peli, i es veu una vista aèria de Nova York amb una cançó de Mika de fons, i li dic a mon cosí: "Joé, com ha degenerat Black Sabbath" xDD I de sobte... Apareix el títol de la pelicula... ALGO PASA EN LAS VEGAS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ENS HAVIEM EQUIVOCAT DE SALA!!!!!!!!!!! Ens mirem, i fem els dos un OSTIA PUTA!!! d'aquells que et surt de dins de l'ànima xDD I clar, totes les peces van encaixar: perquè no hi havia fila 10, perquè va entrar tanta gent "tard"... I a mi em va agafar un atac de riure de la palurdez de la situació xDD I bé, com que de Iron Man ja havia passat mitja hora de peli, ens vam quedar a veure la de Algo pasa en las Vegas, i la veritat, em va sorprendre perquè va ser molt divertida, vaig riure molt i no se'm va fer pesada ni res, i això que a mi l'Ashton Kutcher no m'agrada gens. La peli era una mica previsible en certs punts, però tenia molts puntazos. Encara sort que no ens va tocar un bodrio xD

Al sortir del cine, vam mirar què collons havia passat i resulta que haviem entrat a la sala 6 en comptes de la 5. Les dues sales tenien les portes una al costat de l'altre, i el numero estava a la porta, i quan vam arribar nosaltres la porta de la sala 6 estava oberta i clar, no vam veure el numero, així que quan vaig veure al meu cosí que anava cap a la porta tancada de la sala 5 li dic: "Anem per aquesta porta, que està oberta"......... I ja ens va agafar l'atac de riure histèric, i de camí cap a casa tota l'estona amb l'atac xDDD

En definitiva, que per un altre dia quan vulguem anar a veure Iron Man comprarem entrades per Algo pasa en las Vegas xDD

Music makes the people come together!

2008-05-05T00:54:00.006+02:00

Últimament m'està tornant a entra la vena de la música que de tant en tant em dóna (no se si serà de traduir Nodame, d'acabar de veure El piano, o de què coi) i totes les cançons que escolto acabo simulant que les toco en un piano imaginari que normalment acaba sent o la corretga de la bossa que porto sempre o el manillar de la bici (em sembla que la gent em mira raro quan faig això al bus xD), així que he decidit que per acabar amb el mono aquest de tocar, em compraré un piano-orgue d'aquells cutres de joguina, que l'economia no dóna per més xD

Llàstima que aquests pianos abarquin tan poques tecles, amb el que no podré tocar totes les cançons que escolti, però menos da una piedra. A més me'l podré posar a l'habitació, que tampoc vaig precisament sobrat d'espai.

De moment, al piano de casa dels meus pares he tret cançons com la del Tetris (xD), el Zelda (xDD), un tros d'una canço de la BSO de Casa de arena y niebla anomenada Two people, de James Horner, un tros d'una cançó d'El piano, The heart asks pleasure first (m'encanta Michael Nyman) que és aquesta:

I unes quantes més, a vere què vaig treient. Llastima que em sigui impossible treure la mà esquerra de les cançons, però el "talent" ja no dóna per més :P

Melancholy

2008-05-01T16:27:00.003+02:00

Hola de nou! Fa molt que no actualitzo... Tinc tantes coses per explicar i tan poques ganes de posar-me a escriure... Així que deixo una cançó de Meredith Brooks, que tot i que tampoc és res de l'altre món, la lletra m'encanta:

Meredith Brooks - What would happen if we kissed?

Electricity
Eye to Eye
Hey don't I know you
I can't speak

Striped my senses
On the spot
I've never been defenseless
I can't even make sense of this
You speak and I don't hear a word

What would happen if we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth
Lust to lust
Spontaneously combust

The room is spinning
Out of control
Act like you didn't notice
Brushed my hand

Forbidden fruit
Ring on my finger
You're such a moral moral man
Would you throw it away
No question
Will I pretend I'm innocent

What would happen if we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth
Lust to lust
Spontaneously combust

What would happen if we kissed

I struggle with myself again
Quickly the walls come crumbling
Don't know if I can turn away

What would happen if we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth

If we kissed
Would your tongue slip past my lips
Would you run away
Would you stay
Or would I melt into you
Mouth to mouth
If we kissed
If we kissed

Loooool

2008-03-31T23:16:00.003+02:00

Si heu vist aquest anunci de Timofònica:

I us ha semblat original, que no us enganyin! És un plagi d'aquesta magnifica cançó de Daft Punk - Harder, better, faster, stronger, com podeu veure aqui:

Però el més lol és això que em van ensenyar l'altre dia. Loooool

M'encanta!

Que hay de nuevo viejo?

2008-03-15T21:13:00.006+01:00

Holaaaaa!

Feia temps que no escrivia... pufff si en fa. Han passat tantes coses en aquests dies... L'AVE ja funciona (no es pot dir el mateix del COLLONS d'autobusos i les seves vagues. Apa, per fotre m'he fet del Bicing, a vere si m'arriba ja la targeta i abandono l'autobus definitivament); Les eleccions (que tot i que a ERC li ha anat malament, almenys el resultat general era el que jo volia, mentre el PSOE guanyés sense majoria absoluta ja estic content); Ha guanyat el Chikilikuatre... i ara no se m'acut res més d'importància nacional xD Buenu sí, que el Zaplana plega, i això sempre és bo.

En quant a mi, està sent un més amb una mica de tot, alegries i tristeses. Començaré amb les alegries que sinó em deprimeixo xD

- El primer i més important, ja he comprat el bitllet al Japó, there's no turning back! Ja en faré una entrada que això es mereix més detalls. Ara només falta fer-me el passaport, reservar els hotels de Tokyo i de Kyoto i ja estarà!

- Deu fer ja dues setmanes, em va trucar el meu germà per dir-me si volia anar a sopar amb ell i la novia, que també hi naven els meus pares i tal, i li vaig dir que si. Lo primer, ja em va semblar raro perquè el meu germà diguem que no és d'aquells de trucar per quedar per sopar i tal amb la familia, pero bé, un dia és un dia, i com havia anat de vacances en teoria ens havia d'ensenyar les fotos del viatge (cosa rara numero 2). Total, que anem a un restaurant al costat de casa dels meus pares, i com sempre, vaig arribar tard (xD) i me'ls trobo ja sopant. Lo primer que vaig veure: el meu pare amb els ulls plorosos (cosa rara numero 3) i ma mare amb una cara estranya com de flipada (cosa rara numero 4). M'assento i el meu germà em diu: "La Ingrid te ha de decir una cosa" i jo salto i dic "Estás embarazada!!!!" (nota mental: aprèn a callar xD) Però no, no hi havia bombo sinó que ES CASEN!! El meu germà l'havia portat a la Vall d'Aran, a un hotel apartat, i allà li va demanar (oigh, que romantic). Aixi que, si troben esglesia, tindré bodorrio aquest any! Amb lo que m'encanten les bodes! (aka barra lliure + ballar xD)

- Dimecres passat vaig acompanyar a ma germana a rehabilitació, que casualment també té un esguinç al peu com jo (deu ser genètic xD), i vaig anar a saludar a la gent que hi havia per allà a veure si encara es recordaven de mi (ja fa 4 mesos des de que vaig deixar d'anar-hi), i em fa ver il·lusió que així fos. La Usoa i el Jon, els fisioterapeutes, estaven per allà i vam estar parlant una estoneta (i em van clavar la bronca perquè no estic fent els exercicis a casa xD Però és que a veure, si ja no em fa mal perquè els he de fer?). Vaig preguntar per la Paqui i em van dir que casualment la setmana passada ja era l'última que havia de venir, em va saber greu no haver-la vist però almenys em van dir que ja caminava sense crosses tot i que encara renquejava una mica. Me n'alegro per ella, espero que et vagi tot molt bé i que vigilis amb els terres mullats!

- M'he fet del bicing, en part com a "català emprenyat" per les continues vagues d'autobusos, en part per estalviar diners perquè la T50/30 m'està costant 30€ cada més i és massa gasto, i en part per fer una mica (més) d'esport. Bé, això serà si m'envien la taargeta que ja fa 15 dies que la vaig demanar i encara no ha arribat grrrr

- Al gimnàs estic coneixent gent molt i molt maca, tant pirats per l'esport com jo xD Cada dia m'hi passo més hores, crec que estic en un punt on el gimnàs per mi s'ha convertit en una cosa així com un club d'escacs, de bridge o del que sigui on, encara que la raó principal per mi és anar-hi a ballar, em tiro més hores xerrant amb la gent xD Fins i tot em diuen ja que em faci profe! Però que un ja té una edat home!

I bé, la mala notícia principalment és que, com diu la cançó del Rei Lleó, "Our trio is down to two". Doncs sí, l'Alicia, una de les meves companyes de pis, ha decidit abandonar l'aventura de marxar de casa i ha decidit tornar a casa dels pares. En part entenc les raons perquè vol fer-ho, i en part no les entenc, però bé, tampoc no li puc retreure res, és la seva vida. I això ens deixa a la Meri i a mi amb un lloguer que és impossible que paguem els dos. Bé, de fet ja voliem marxar d'aquest pis a l'agost, quan se'ns acaba el contracte, perquè no ens agrada viure aquí. El pis és massa fred, no li dona el sol i paguem massa lloguer pel què és. I bé, ara hem de parlar la Meri i jo a veure què farem, de moment anem preguntant a coneguts a veure si es volen venir amb nosaltres 2, però sembla que tothom està molt bé a casa dels pares xD Així que si algu busca pis a partir de l'agost, ja sap... My future is clouded in a huge mist.

En fi, de moment aixo es tot. M'heu trobat a faltar? T_T

Avorriment!

2008-03-01T10:12:00.002+01:00

M'avorreixooooooo!

Estic ara mateix a la feina, sol, en estat totalment gripós i sense que entri ningú a comprar... Quina pitjor manera de començar el dia, em quedaria adormit sobre el taulell...

Per sort m'he portat els 3 primers volums de Berserk per amenitzar l'estada, i la DS "por si acaso" xD

Com odio treballar esl dissabtes -.-

Entrada ràpida

2008-02-08T01:12:00.000+01:00

Fa dies que no actualitzo, perque ultimament no tinc temps de res, així que faré una entrada ràpida per dir tot el que m'ha passat en l'última setmana:

- He comprat el bitllet d'avio al Japó per cancelar-lo al dia següent (és massa llarg d'explicar i això és una entrada ràpida! xD)
- M'he apuntat a un curs de Plantes Medicinals del Colegi de Farmacèutics
- Me'n vaig a esquiar dintre de dos setmanes, probablement a "o sea Baqueira", a vere si em trobo als reis xD
- He anat a una festa de difresses per carnaval per quedar-me a l'entrada mentre em deien que no podien vendre més entrades perquè havia vingut la policia i no se quines histories mes.
- M'he passat el Final Fantasy Fable Chocobo Tales per DS, grandiós joc, m'ha encantat. Que dificils són els putus minijocs! Ara a pel Zelda i el Phoenix Wright: Justice for all
- Hem inaugurat al pis el "Dia dels Massatges", un dia a la setmana en el qual pos eso, ens fem massatges (més clar l'aigua xD). A vere si aprenen a fer-ne que jo els faig molt millor que els que em fan a mi grrrrr
- Ha concluit (de moment) la meva participació al torneig de trivial, crec que el nostre equip ha quedat ultim xD

- Estic provant de regular els meus horaris de son i anar-me a dormir a les dotze o així, tot i que aquesta setmana no m'ha costat gaire perquè arribo rebentat a casa (però bé, son quasi la una i mitja avui xD)
- A la feina, estressant. Han arribat totes les compres aquesta setmana, sembla que s'hagin posat tots els comercials dels laboratoris d'acord per venir a vendre la setmana passada. El dilluns quan vaig obrir la farmacia i vaig veure 10 caixes enormes amb tot de medicaments, vaig fer com el Garfield: "Odio los lunes"
- He deixat El quinto dia apartat i he tornat a agafar Memories d'Idhun tercera part, a veure si l'acabo d'una vegada (nomes em queden 700 pagines, ou yeah!)

I això...això... això és tot amics!

Shamisen vs Shamisen

2008-02-02T08:31:00.000+01:00

L'altre dia em van passar això:

Són dos nois japonesos que toquen el shamisen, aquella espècie de llaut que toquen les geishes. Si els voleu anar a veure, venen a finals de febrer a Barcelona a tocar a l'Auditori crec. La veritat és que aquesta cançó m'ha agradat força, va cap al mp3 directe xD

Nihon e Ikimasu!

2008-01-29T22:28:00.000+01:00

Després de plantejar-m'ho molt, finalment me'n vaig al Japó aquest estiu! De moment ja vaig quedar diumenge per parlar-ne una mica i hem quedat dijous per buscar JA el bitllet d'avió i comprar-lo, perquè com anem en temporada alta, com abans el trobem millor. Segurament marxaré el dia 3 o 4 d'agost i tornaré el 17, dues setmanetes de les quals ja hem dit de passar la primera només a Tòquio, i la segona dormir a Kyoto i des d'allà anar amb el Shinkansen a diferents ciutats (Hiroshima, Osaka, Kobe, Nikko, Nara... Hi ha tantes coses per veure i tan poc temps! Haurem de fer una tria). Li preguntaré a la Meri on va dormir ella quan hi va anar, perquè em va dir que els hotels on estava eren molt barats i d'estil oriental (bona combinació :P).

M'espanta una mica aquest viatge, no només pel tema peles que també, sinó perquè estaré a... mig món de casa! Mai he estat tan lluny, i les 14 hores de vol poden ser insuportables. Però potser és l'única oportunitat d'anar-hi que tinc, i millor aprofitar-la. Uò, em sembla totalment irreal, quan tingui els bitllets ja no hi haurà marxa enrere!

He d'anar a informar-me a l'oficina de turisme japonès sobre el Shinkansen (o tren bala), que es veu que n'hi ha una a Barcelona, i ja de pas a veure si tenen alguna guia o algo, no se. De moment ja ens han dit uns quants trucs per quant estem allà:

- El primer i més important de tots, el Kodomo no Jutsu! Altrament dit, la tècnica infantil, que consisteix a comprar els bitllets de metro per a nens en comptes dels d'adults, i si ens pillen, fer-nos els guiris idiotes (es veu que quan passes el bitllet infantil per la màquina, comença a sonar una musiqueta estil doraemon... quina vergonya, però tot sigui per estalviar!)

- Comprar una cosa anomenada Croquepan o algo aixi, un pa que es mig croqueta i que es veu que està bonissim. A més pel que m'han dit, menjar a Japó és molt barat, més que aquí. Em posaré les botes! (nota mental: practicar amb els palets)

- No confiar en els mapes de Toquio que tinguis, primer perque es veu que els carrers no tenen nom (això no sé si deu ser veritat...) i segon perquè es veu que estan constantment en obres. Ja veurem.

- Practicar el llenguatge universal: la mímica xD Perquè l'anglès no ens servirà de quasi res allà. Tot i això , tinc un llibre que em van regalar de models de conversa a un supermercat, al tren, etc que me l'emportaré per si de cas ens és util.

- No agafar cap taxi. Caríssims

- Anar a un Sex Shop japonès xD Es veu que hi ha coses molt rares, això s'ha de veure.

Encara no m'ho puc creure, d'aqui a 7 mesos estaré a Japan!

Setmanus horribilis

2008-01-23T23:32:00.000+01:00

No sé què em passa últimament. Tot em surt malament, em cabrejo per res, m'enfado amb qui no m'hauria d'enfadar, no tinc paciència amb res... Només tinc ganes d'arribar a casa i dormir, o d'anar al gimnàs una estona per fondre'm amb la música i el ball per així deixar la meva ment buida i no pensar en res. I a sobre vaig tota la setmana zombie perdut, esperem que s'acabi aviat aquesta mala ratxa. A més... se m'ha acabat el cartró de tabac T_T

Almenys m'han tornat els 300€ de l'acadèmia d'anglès, per fi una bona notícia. Però bé, amb la clavada que em fotran amb les plantilles pels peus (aproximadament 150€) em duraran bastant poc. Sort que almenys ultimament quasi no gasto en menjar perque basicament no sopo, no tinc gens de gana després de les pallisses del gimnàs xD

I hem començat a mirar preus i tal pel viatge al Japó... Moriré. És una de pasta impressionant, 1100€ el bitllet d'avió el més barat que vam trobar i després suma-li hotels, menjars, rail pass, frikades.... Nota mental: hem de buscar més. Quan torni del Japó estaré tan pelat de diners que segurament hauré de rebuscar menjar entre els containers i/o prostituir-me xDD Però em fa molta il·lusió anar-hi, i tinc la oportunitat ara, així que millor no deixar-la escapar. Els problemes vindran després, doncs ja em preocuparé després, "carpe diem" (he dit).

I pel del concert, sento haver estat tan borde i tan imbècil, però és que ultimament estic tou i ballar és l'única cosa que em fa sentir una mica... "viu", no sé com dir-ho. Perdona. Ja et trucaré demà.

PD: Ayu, si no et fa res, ja jugarem la partida de tetris del campionat el cap de setmana, que ho tinc complicat aquest dijous/divendres, i avui no estic gens motivat, ho sento.

Muahaha

2008-01-21T19:06:00.000+01:00

Joc passat: Ouendan 1. Ara a pel 2 (per fi m'he passat la del putu samurai)

Muahahaha

Crisis existencial

2008-01-16T21:47:00.000+01:00

Ahir la Meri, la meva companya de pis, i jo vam tenir una d'aquelles converses que em van deixar una mica aixafat. I és que més o menys els dos estem passant per la mateixa crisis existencial: senzillament, no sabem cap a on tirar. He acabat la carrera i tinc feina i pis (gràcies a Déu) però... no em veig dintre de 30 anys fent la mateixa classe de feina, més aviat, no vull veure'm dintre de 30 anys fent el mateix que ara. I és que la farmàcia és una feina cara al públic que crema MOLT. Apart, no puc ascendir més de categoria ja que estic a la més elevada, així que senzillament no tinc cap incentiu laboral i, com sempre diem, és una feina d'encefalograma pla, no hi ha cap repte intelectual i això en certa manera em mata.

Però, quina és l'alternativa? L'hospital? El descarto ja d'entrada, no vull haver d'estudiar tot el que va haver d'estudiar l'Alicia (l'altra companya de pis), que va estar més d'un any sense sortir de casa. A més per fer-ho bé hauria de deixar de treballar i no m'ho puc permetre això.

La indústria? És el que més m'atrau: feina de despatx, papeleo, etc. però hauria de fer un master que val 10.000€ i bufff... és un pal molt gran. Podria demanar ajuda a mons pares per pagar-lo, o al banc, però no sé... De totes formes és una opció que no descarto.

Començar una altra carrera? M'ho havia plantejat, en volia fer alguna que no tingués res a veure amb les ciències, bàsicament alguna de traducció o alguna filologia. Però tornem al mateix, un cop acabada la carrera no se com estaran les opcions de treball però no crec que siguin igual de bones que les de farmàcia.

Fer oposicions a inspector de sanitat? Però és el mateix, hauria de deixar de treballar i simplement no puc fer-ho. Tot i això, és una bona opció.

Comprar una farmàcia? Ara més o menys podria fer-ho, li podria proposar a la jefa ja que es vol jubilar, però tornem al mateix... Val, el treball és diferent sent tu el jefe, i a més és un negoci segur, però senzillament no crec que la farmàcia estigui feta per mi. I com a jefe jo no serveixo xD A més, tots els titulars de farmàcia acaben desquiciats, n'he vist i m'han comentat ja varios casos xD

Fer una altra classe de treball totalment diferent per la tarda? Opció interessant, i de fet de moment crec que és la més factible. De moment he començat mirant per infojobs a veure què trobo.

En fi, senzillament, no sé cap a on tirar. I ja porto temps així... Però és que el problema és que no soc gens ambiciós, jo només vull fer les meves hores, que em paguin i anar a casa, perquè simplement, la meva vida no és la meva feina, no vull viure per treballar, ja he vist com acaba això en el cas del meu pare: arribant a les 9-10 de la nit, de malhumor bastantes vegades, aixecant-se a les 7, vida familiar nul·la, etc.

Tinc la sensació que estic en un moment clau del meu futur i simplement no sé cap a on tirar...

De rebaixes (II)

2008-01-14T19:02:00.000+01:00

Doncs ahir diumenge es veu que estaven totes les tendes obertes i vaig acompanyar a ma germana de rebaixes a l'Illa Diagonal. Després de carregar com una mula amb totes les bosses de ma germana, quan ja marxavem vam entrar a una espècie de tenda amb coses japoneses que hi ha per allà i ens hi vam estar una estona. Em va fer gràcia poder llegir alguns dels tickets dels estranys objectes que hi havia per allà, ja que només estaven en japonès i el preu... en iens! (al costat hi havia l'aclaridora nota de per a què servia l'objecte i el preu en €)

Aixi que no m'hi vaig poder resistir i em vaig comprar això xD:

Uns inutils però graciosos mitjons de dits! xDD Llastima que per homes només hi havia en blanc o negre, hagués preferit uns de coloraines que fan més gràcia xD I al costat d'aquests n'hi havia uns mitjons de ninja, crec que es diuen tabi, però ja els deixarem per una altra ocasió muahaha.

Ara, mira que és incòmode de posar aquests mitjons, t'has de passar mitja hora per encertar els dits a puesto. Però un cop posats, tot i que al principi la sensació és rara, crec que són millors que els normals. Ja us en mantindré informats ;)

PD: També van caure unes pales de ping pong i pilotes, per anar a jugar al parc del costat de casa amb les companyes de pis alguna tarda que no fem res i estiguem avorrits. Ara, em van costar 2€ cada pala, suposo que només mirar-les ja es deuen desintegrar de la bona qualitat que tindrà xD, però bé, almenys son pales dures, de les que a mi m'agraden. Les més cares clar, eren d'aquelles que li has de donar fortissim a la pilota perque estan amotllades.

De rebaixes vinc, de rebaixes vinc, de rebaixes baixoooo!

2008-01-07T22:57:00.001+01:00

Com em fa pal tornar a escriure tot això:

GUPYAAAH!! dice: has nat de rebaixes?
Ale: no exactament
Ale: he anat innocentment a canviar una samarreta que em nava gran i he acabat alla ficat una hora i mitja ¬¬
GUPYAAAH!! dice: ah
Ale: perque
GUPYAAAH!! dice: xDDD
Ale: no tenien mes petita
Ale: aixi que m'ha tornat els diners
Ale: be
Ale: no els diners
Ale: una MERDA targeta abono que havia de gastar alla mateix
Ale: aixi que he estat mirant roba
Ale: a vere si trobava pantalons
Ale: i clar
Ale: com era al corte ingles aixo
Ale: tota la roba es horrible
Ale: no m'agrada gens
Ale: i a mes
Ale: carissima
Ale: aixi que despres de passarme una hora per la planta de moda jove i no trobar res
Ale: he desistit
Ale: i he anat cap a videojocs, dvds i tal xD
Ale: electronica, aixo
Ale: q no em sortia
Ale: i he estat mirant
Ale: i tampoc trobava res
Ale: be
Ale: em volia comprar una funda per la DS
Ale: pero l'unica que hi havia que era potable i que no era rosa
Ale: venia amb un joc espantós anomenat Pony Pony o algo aixi
Ale: i clar, era mes cara
GUPYAAAH!! dice: pos
GUPYAAAH!! dice: haverte comprat...
GUPYAAAH!! dice: un joc per xbox
GUPYAAAH!! dice: aixi ja el tens
Ale: nah
Ale: amb la DS de moment tinc prou xD
GUPYAAAH!! dice: haverte comprat un llibre
Ale: be doncs, despres de veure que no trobava res
Ale: he decidit anar a la seccio de llibres
Ale: i he trobat...
Ale: El quinto dia!
Ale: llibre que sempre m'he volgut comprar pero que es tan car que sempre he passat
Ale: pero com avui anava amb diners que no eren meus... he1
GUPYAAAH!! dice: no em sona
GUPYAAAH!! dice: xDD
Ale: be, doncs costa 28€
Ale: pero la putada ha estat
Ale: que clar, a la targeta abono hi havien 35€
Ale: i jo no vull tornar mes al corte ingles
Ale: aixi que he hagut d'anar mirant encara mes per trobar algo
Ale: i al final he dit
Ale: a la merda
Ale: me'n vaig
Ale: i quan marxava
Ale: de sobte he vist el cel! (ju)
Ale: he trobat uns guants amb els dits tallats, negres i sense cap mena d'adorno estrany (ju)
Ale: justament el que buscava!
Ale: i per 9€!
Ale: pero clar
Ale: amb la conya
Ale: ja eren les 10 de la nit ¬¬
Ale: i a sobre arribo a casa
Ale: i m'ha arribat una carta del colegi
Ale: de farmaceutics
Ale: amb una placa que els hi vaig demanar
Ale: per penjar a la bata
Ale: i que es llegeixi el meu nom i tal
Ale: i m'han posat un dels cognoms malament ¬¬
GUPYAAAH!! dice: joer
GUPYAAAH!! dice: vaia dia no?
GUPYAAAH!! dice: xD

Hora d'entrada: 20.15 Hora de sortida: 22.00. Total per anar a canviar una samarreta ¬¬

Brrrrr

2008-01-04T21:14:00.000+01:00

Setmana de merda. Així es pot descriure el meu començament d'any, i és que s'han ajuntat una sèrie de factors que fan que només vulgui arribar a casa i dormir:

- Primer, la PUTA vaga d'autobusos de Barcelona. Val, em sembla bé que es queixin i facin vaga però joder, poseu uns serveis mínims TOT el dia i no només a determinades hores (on, a sobre, t'has d'esperar mitja hora a la parada perquè arribi l'autobús). En fi, per culpa d'això he d'anar caminant a tot arreu perque hi arribo abans que anant en metro, i per anar i tornar de la feina mira, m'és igual, però per anar al gimnàs tinc més de mitja hora caminant i em fot molt, sobretot al sortir, que estic cansadíssim.

- Segon, el constipat que porto arrastrant des del dia 1, estic fet una sopa, i a sore estic com febril però sense tenir febre, com si em rodés el cap.

- Em fa un mal l'esquena espantós, d'estar de peu tot el dia a la feina. I això que porto esclops, que si no en portés encara seria pitjor. Demà li agafaré l'esterilla a ma mare a veure si se'm passa.

- Tinc els genolls destrossats del gimnàs, i el peu em torna a fer mal. Hauré de deixar d'anar uns quants dies perquè avui quasi em moro, no m'aguantaven els genolls.

- M'he cabrejat amb mons pares per una estupidesa. Es en aquests moments quan agraeixo viure fora de casa.

- He de comprar regals, però n'estic fins als dallonses aquest any de fer-ne. Quasi tots els que vaig fer o no els van agradar o bé volien una altra cosa o bé ja ho tenien. I a sobre he d'anar jo a canviar-los. Que es fotin, si no els hi agraden els regals que se'ls canviin ells tu, jo no faig més el gilipolles. I si no, regalo diners i prou.

- Per segona setmana consecutiva, em toca fregar el pis. Bé, això m'ho he buscat jo perquè li he canviat a una de les meves companyes de pis, però osti, ara em fa un pal...

En fi, a vere si passa ràpid el que queda de setmana.

Propòsits pel dia d'Any Nou

2008-01-01T12:05:00.001+01:00

1. Dormir la ressaca que porto
2. Sofà + manta
3. Més sofà
4. Dinar a les tantes
5. Babejar al sofà veient 300
6. Intentar començar a deixar de fumar (ups, mentre escric això estic fumant el primer cigarro de l'any... Comencem malament)
7. Si el mal de cap ho permet, llegir una mica més de Memòries d'Idhun
8. Més sofà
9. Dutxa (opcional depenent de les ganes, però porto una cara que millor que em dutxi xD)
10. Dormir
11. Esborrar de la meva ment la imatge de ma mare en estat totalment etílic i vomitant al lavabo xD
12. No se m'acut res mes apart de sofà i dormir xD Que bé s'està sense haver d'estudiar res!

Que passeu un bon primer dia d'any tots! ^^

PD: Si es dóna la oportunitat, viciar-me (again) al Guitar Hero

Històries per a no dormir 9

2007-12-28T22:29:00.001+01:00

La Llavor d'Orquídea

Temps era temps,
Un home i una dona van plantar una llavor d'orquídea.

La dona la regava amb la millor aigua,
I l'home li canviava la terra sovint perquè creixés ben forta i esvelta.
La deixaven sempre al sol,
Posant-la a resguard en els dies plujosos o amb molt vent.
I així, la llavor es va obrir,
I una esplèndida Orquídea de color blanc en va emergir.
Elegant, brillant, era l'orgull d'aquella parella,
I van començar a mimar-la i a cuidar-la encara més.
Però, tot d'una, sense raó aparent,
L'Orquídea començà a perdre la seva llum,
Les seves fulles es pansiren,
I els seus pètals viràren del lluent blanc al negre més obscur.
La desolada dona exclamà:
"Per què? Si l'he regat amb la millor aigua!"
El desesperat home remugà:
"No pot ser! Si li he posat la terra més fèrtil!"

I els dos a l'uníson somicaren:
"Li hem donat sempre llum i l'hem protegit de les inclemències del temps!"
Els dos s'abraçaren i es posaren a plorar, impotents.
I de sobte, amb un fil de veu,
L'Orquídea parlà,
I amb veu trista, els digué:
"Mare, gràcies a tu mai he passat set.
Pare, gràcies a tu mai he passat gana.
Entre els dos, m'heu protegit del món que m'envoltava.
Però, és precisament per això,
Que ara defalleixo.
En tota la meva vida,
Tot el que podria desitjar m'ha estat donat.
Totes les comoditats m'han estat atorgades.
Però heu oblidat una cosa molt important.
I és que, amb això, la meva existència ara manca de sentit.
No he hagut de lluitar per aconseguir estar tipa de menjar,
Mai he hagut d'esforçar-me per buscar aigua,
He viscut en una bombolla, aïllada de la resta del món,
Vivint l'única vida que vosaltres em vau permetre,
Amb l'única finalitat de ser bonica,
Però buida per dintre.
És per això que la meva llum s'ha apagat, les meves fulles marcit, i els meus pètals ennegrit,
I és per aquesta raó que moriré sense haver nascut,
Visquent una vida que altres volien per mi,
Però que jo mai vaig demanar"
I amb aquestes paraules, l'últim pètal de l'Orquídea va caure,
I amb ell, les esperances i desitjos de la desolada parella.

The fated day has come...

2007-12-27T23:27:00.000+01:00

Per fi! Ja m'ha arribat el tan esperat Curs de Photoshop a distància (pagat per l'empresa com a curs de formació i que per la feina no em servira de res muahaha). Demà el començaré a veure què tal és, avui estic molt cansat i només vull llegir una estoneta i anar a sobar.

Ja us posaré alguna de les meves creacions, a veure si puc superar la meva firma feta amb paint xD

Santana Feat. Chad Kroeger

2007-12-25T18:49:00.000+01:00

No se que passa que no funciona el video, us el poso aquí:

Like a gift from the heavens, it was easy to tell,
It was love from above, that could save me from hell, She had fire in her soul it was easy to see,
How the devil himself could be pulled out of me, There were drums in the air as she started to dance,
Every soul in the room keeping time with there hands,
And we sang...

Ay oh ay oh ay oh ay,
And the voices rang like the angels sing,
And singing...
Ay oh ay oh ay oh ay,
And we danced on into the night,
Ay oh ay oh,
Ay oh ay oh,
And we danced on into the night,

Like a piece to the puzzle that falls into place,
You could tell how we felt from the look on our faces,
We was spinning in circles with the moon in our eyes,
No room left to move in between you and I,
We forgot where we were and we lost track of time,
And we sang to the wind as we danced through the night,
And we sang...

Ay oh ay oh ay oh ay,
And the voices rang like the angels sing,
And singing...
Ay oh ay oh ay oh ay,
And we danced on into the night,
Ay oh ay oh,
Ay oh ay oh,

And we danced on into the night,
Ay oh ay oh,
Ay oh ay oh,
And we danced on into the night,

1st Verse repeated
Like a gift from the heavens, it was easy to tell,
It was love from above, that could save me from hell, She had fire in her soul it was easy to see,
How the devil himself could be pulled out of me, There were drums in the air as she started to dance,
Every soul in the room keeping time with there hands,
And we sang...

Ay oh ay oh ay oh ay,
And the voices rang like the angels sing,
And singing...
Ay oh ay oh ay oh ay,
And we danced on into the night,
Ay oh ay oh,
Ay oh ay oh,
And we danced on into the night,
(And the voices rang like the angels sing),
Ay oh ay oh,
Ay oh ay oh,
And we danced on into the night,
Ay oh ay oh ay oh ay,
(Ay oh ay oh),
Ay oh ay oh ay oh ay,
(Ay oh ay oh),
Singing ay oh ay oh ay oh ay,
(Ay oh ay oh),
And we danced on into the night...

Mini-vacances

2007-12-23T21:14:00.000+01:00

Hola de nou! Com em quedaven 2 dies de festa de les vacances d'estiu, m'he agafat el 24 i el 31 per fer caps de setmana llargs. Aquest cap de setmana he anat a Coma-ruga (el meu poble) amb bona companyia. Moltes gràcies Amelie (ai, Alicia xD), Cristian, Carlos, Miguel, Manel i Carmen, de debò que em feia falta divertir-me i fer el boig una mica, tot i haver tornat un dia abans del previst (encara he de compar varios regals de nadal, i o vaig demà o...).

See you soon, us estimo molt a tots! Sé que no us ho dic mai perquè sóc així, tímid, però de debò que us trobo molt a faltar.

Aquí unes imatges del "Salto de muro", l'esport nacional de Coma-ruga xD:
Ah, i em descuidava l'acompanyant animal, la Sary. M'encanta la platja a l'hivern, sobretot en els dies ennuvolats.
I la platja en visió Terminator xD

Per cert, he canviat el video de la canço del moment, espero que us agradi!

Històries per a no dormir 7 & 8

2007-12-17T02:18:00.000+01:00

El Casament

Fa molt, molt de temps,
La Petita Granota estava feliç.
Per fi havia trobat amb qui casar-se!
Una dona esvelta i formosa,
La Princesa Libèl·lula.
Junts prepararen el convit, les invitacions, els rams de flors...
I va arribar el dia del casament.
La Petita Granota esperava damunt l'altar.
Estava molt neguitosa i impacient,
No podia controlar els nervis!
Així que quan la Princesa travessà la porta,
La Petita Granota no es pogué asserenar,
I, allargant la llengua, es va empassar la Princesa.
Ara la Petita Granota s'ha quedat sola,
Després de devorar la catorzena núvia libèl·lula que ha tingut.
I és que podrà mai,
Ser més forta que l'instint que la domina?

El Casament (Versió Hardcore by Ayu & Ale)

Fa molt, molt de temps,
El Petit Granotu estava feliç.
Per fi havia trobat amb qui casar-se!
Un home esvelt i formós,
El Príncep Libèl·lulo.
El seu amor era prohibit,
però tot i les dificultats físiques a l'hora de practicar el sexe,
van decidir donar-se el si vull
(sort que el Petit Granotu la tenia petita,
com el seu nom indica)
Havent l'església condemnat el seu amor,
es van haver de casar per lo civil.
Arribat el dia del casament,
mentre el Petit Granotu esperava aprop de la taula cutre de l'ajuntament,
va arribar el Príncep Libelulo que,
havent confós una pastilla de Viagra per una de Valeriana
(doncs no podia dormir dels nervis),
es va deixar dominar pel seu membre hormonat i,
llençant violenta però apassionadament el seu company damunt la taula,
davant l'astorament dels convidats,
li va xiuxiuejar a cau d'orella:
"comemelo tó"
A lo que el Petit Granotu va respondre entre gemecs de plaer:
"ok, como quieras"
Sempre li havia agradat el tarannà de Dominatrix d'en Libel·lulo,
així que li va fer cas,
i se'l va menjar.
Ara el pobre Granotu s'ha quedat sol,
desolat i amb el membre erecte damunt una taula enfront 100 convidats.
Per què no va aprendre mai a dir que no?

Moraleja: La zoofilia no és bona!

PD: Aquesta és la primera historia (tant la normal com la Hardcore xD) íntegrament meva (be, amb l'ajut de l'Ayu en la segona clar :P)

Terror!

2007-12-16T14:21:00.000+01:00

Feia dies que no actualitzava... en part per vagància i tal, i en part perquè vaig molt estressat. Per sort divendres em vaig esbargir una mica i vaig anar a veure una peli que tenia moltes ganes de veure: REC.
Què dir-ne? Em va encantar. Pensava que seria una peli marejant com The Blair witch project, però estava més que equivocat. Potser el que més m'ha agradat d'aquesta peli és que els diàlegs són totalment normals, en el sentit que podries ser tu mateix qui diguéssis les mateixes paraules que els actors de la pel·licula en la mateixa situació (bé, excepte el de "ai, que me brilla la cara" xD), cosa que li dóna una sensació de realitat i de documental que inquieta MOLT. I el fet que estigui rodada a Barcelona i vagis reconeixent els carrers i l'edifici on succeeix la història tampoc ajuda a treure la inquietud.
I bé l'experiencia va ser terrorifica, vaig passar molta por. Tot i que en determinat punt de la pelicula, mes o menys per la meitat, em va donar el riure histèric i tot els ensurts em feien gràcia xD Però els últims 15 minuts... terror en estat pur! Mai havia passat tanta por al cinema com en aquells 15 minuts, sobrepassant inclus el terror que vaig passar amb La sombra de la noche (fantàstica pel·lícula d'Ewan Mcgregor). I és que la part de l'àtic és MOLT angoixant i no et deixar respirar ni un sol moment. En definitiva, molt recomanable, per fi una peli de terror que m'ha encantat, feia molt que no en trobava cap.

PD: Després de sortir del cine, a les 12 de la nit o aixi, vaig haver de tornar caminant cap a casa... Mitja hora de trajecte per carrers mal iluminats... I a més no se perquè hi havia 5 furgons blindats de la policia al costat del cinema... Algú va dir que hi havien vist skins per allà... sort que almenys anava amb el mp3 escoltant heavy a tota pastilla xD

Dies que venen, dies que se'n van

2007-12-11T17:58:00.000+01:00

És curiós com la vida té uns altibaixos totalment irregulars. De setmanes on no passa res i tot és pura rutina, a setmanes totalment estressants i plenes de coses a fer. Aquestes últimes setmanes de la meva vida han estat molt mogudes, quan abans no hi havia res de nou que em motivés. Faré un breu resum:

- La meva tia, atropellada per un cotxe, ja està molt millor tot i que encara l'han d'operar un altre cop de l'hematoma que té el cervell. Tot i això, encara no saben com l'afectarà mentalment el tros de cervell que li han hagut d'extirpar. Pel que ens han dit, sembla que li afectarà a les emocions i a la personalitat, però no saben gairé bé com serà. Creuem els dits. De moment pot parlar i recorda tot, i l'ensurt que ens havia donat al principi quan deia que no es notava la mà dreta i no la podia moure, ha passat i fisicament està recuperada.

- He acabat les sessions de rehabilitació. M'ha fet molta pena haver-me de despedir i dir adeu, sobretot a la Paqui, a més que se'm dóna fatal. Però bé, qui sap si encara hi he de tornar... (nota mental: demanar hora al traumatòleg i al podòleg JA!)

- M'he desapuntat d'anglès. Total, per anar i l'únic que fem és parlar del temps, per això no hi vaig. Jo em vull preparar per fer l'Advance, i per això necessito fer i recordar gramàtica, fer redaccions, etc. apart de fer converses. En fi, un altre cop serà.

- He tornat a parlar amb algú amb qui feia molt que no parlava i que una vegada vaig considerar amic. No ens vam cabrejar ni res, simplement cadascú va seguir el seu camí (coses de la vida). Però la veritat és que m'ha fet il·lusió

- El meu nebot petit ha complert 2 anys! Caram que ràpid passa el temps... ni te n'adones, si em sembla ahir quan vam anar a la clínica amb ma germana! També ha complert 30 anys el meu germà mitjà... 30 ja... ens fem vells.

- He anat a veure a mon germà bessó a Altafulla, que ja tocava també. El trobo a faltar... Maleida distància... igual que a la Carmen, exiliada (xD) a Torredembarra.

- He tornat a anar al gimnàs. De moment sembla que prova bé, però ara que he acabat rehabilitació m'hauré d'esforçar a fer els exercicis a casa.

- Torno a olorar i a notar el gust de les coses! No entenc el perquè per això, aquesta malaltia que tinc em tornarà boig xD Però en fi, mentre duri la bona ratxa... S'haurà d'aprofitar. Espero que em duri fins a Nadal per provar els canelons i olorar-los i saborejar-los... mmmm... se'm fa la boca aigua nomes pensar-ho :P

- Estic molt estressat a la feina, i la jefa no ajuda... A vegades desitjaria que hi hagués algú més treballant a la farmàcia i no ser nosaltres dos sols, no només pel treball que hi ha, sinò, no se, per ser més gent xD A l'altre farmàcia erem 5 persones, el canvi se m'ha fet estrany. Sort que almenys hi ha la Mari, la dona de fer feines, però no ve cada dia. I espero que a la jefa no se li acudeixi dir-me com l'any passat si fem sopar de nadal ¬¬ Perquè per anar-hi els dos sols... Ahi te quedas xD

- M'he acabat de llegir "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero" per fi. Llibre interessantíssim de casos clínics reals de gent amb problemes mentals o neurològics que, a pesar del seu burlesc títol, és bastant trist. La història de la dona que deixa de concebre el propi cos com a seu em va impactar molt. Us el recomano.

- El pis va de meravella. Ja faré una entrada després explicant-ho, però ultimament hi estic molt bé ( a pesar dels guarros dels veins...)

En fi, a veure com acaba anant tot.

Artistes incompresos

2007-12-09T12:59:00.001+01:00

Quin gran artista que es perd el món!

Per cert, l'entrenament ha donat els seus fruits: Vito 30 - Ale 17 muahaha. Però encara queda molt per aprendre >.< Algun dia et guanyaré Maddevil, acabaré amb el teu regnat del terror!

Palau de gel

2007-12-08T15:22:00.000+01:00

Com que l'Anna em va demanar material videogràfic de les meves caigudes al palau de gel vaig pensar: i perque no penjar-ho a youtube? I aquí està:

Un consell, gireu el monitor 90º o, en el seu defecte, gireu el cap xD

Aixo em passa per fer el gilipolles xD Però ara tinc mono per tornar a anar-hi... Algú s'hi apunta?

PD: Aquest es de regal per al malalt xDD

Dedicat a l'Uzu

2007-12-07T23:07:00.000+01:00

Com es un vago i nomes escolta lo que poso aqui....

Submersed - Better Thinnk Again

Submersed - Hollow

Submersed - Divide the Hate

Symphony X - Paradise Lost

Within Temptation - The truth beneath the rose

Sober - 10 Años

I un regal com a ultima cançó xD

Contes d'una tarda d'estiu

2007-12-05T19:27:00.000+01:00

"Finals d'agost. Hospitalet City. Aproximadament les 3pm.

En Willi tanca la porta i surt al carrer. Acaba de sortir de treballar, està cansat i té gana. Sap que li queda encara una hora de viatge en cotxe fins a poder arribar al poble per anar a passar un cap de setmana de platja. La persona amb qui ha quedat també ve amb ell, però encara no ha arribat. El maleeix interiorment. Decideix posar-se a l'ombra perquè l'ambient deu rondar els 40ºC i es fica el mp3 per fer una mica més suportable l'espera.

La persona amb qui ha quedat apareix de sobte de la boca del metro. Està irritat perquè no li agrada agafar el metro i encara menys els ferrocarrils, i encara menys a l'estiu on l'andana és un forn a 100ºC. Veu en Willi assentat a l'ombra escoltant música. "No m'ha vist", pensa. "Li gastaré una broma". Recorda que en Willi ha començat fa poc a fer classes de Tae Kwon Do (per fardar, simplement) així que el decideix posar a prova: s'acosta sigilós com una serp i li fum una patada per comprovar els seus reflexos. Tot sigui pel seu entrenament!
Però... no ha estat prou sigilós, en Willi l'ha sentit i al veure venir la patada s'ha apartat ràpid com un llamp. Ara bé, els cables dels auriculars no han anat tan ràpid, i la patada acaba anant contra ells, amb la mala sort que s'entortolliguen amb la cama de l'atacant. Totalment atrapat per aquells sinuosos i malignes cables, el pobre atacant acaba caiguent al terra en una mala postura, i es doblega el turmell. El desafortunat atacant crida de dolor enmig de les rialles cruels i inhumanes d'en Willi, que també ha caigut a terra, però doblegat de riure. No es pot aixecar, la cama li fa un dolor insuportable, i se sent humiliat. Li ha sortit el tret per la culata totalment."

....I així és, doncs, com em vaig fer l'esguinç al turmell, i és l'explicació a la meva fòbia als auriculars xD Un consell: no proveu mai d'imitar Chuck Norris!

Història dedicada a l'uzuari curiós i al meditatiu de balcons ;)

Històries per a no dormir 6

2007-12-05T00:35:00.000+01:00

La Princesa Esparracada

Hi havia una vegada,
Una noia que cosia parracs dia sí, dia també.
La pudor dels parracs se li impregnava a la roba.
Les seves germanastres es posaven preciosos vestits per anar al ball,
I la noia es quedava a casa plena d'enveja.
Un dia se li aparegué una fada,
Que llançà un encanteri sobre la noia i digué:
"Cus un vestit gris cendra,
I vés al ball amb les teves germanastres!"
La noia va cosir els parracs plens de sutge,
I així es va convertir en la Princesa Esparracada.
Una princesa realment pudent,
Que de fet empestava tota la ciutat.
No deixaran entrar al ball a cap noia que faci tanta fortor!
Així que va pensar:
"Faré que aquella plebea es posi aquest horrible vestit"
I així, la Princesa Esparracada
I la noia amb el vestit de parracs,
Es van fer amigues.

Els errors que han comès envers tu, no els cometis amb els altres

Memòries d'una mosca

2007-12-04T00:37:00.000+01:00

Ale: and well... who is fine anyway?
Ale: you always have something to worry about
Gavin: yeh :P
Gavin: always
Ale: life is not gentle
Gavin: nope
Gavin: life's a bitch and then you die.
Gavin: And if you're unlucky you get re-incarnated as a bug or something
Ale: Hey! I don't find it unlucky
Ale: To have a brain so little that you can't have anything to worry about... that's a life xd
Gavin: haha
Ale: you don't have enough space in your mind to worry :P
Gavin: yeh
Gavin: *eat--shit--eat--shit--eat--shit--fuck--eat--shit*
Ale: xdxdxd
Gavin: That's a flies thoughts
Ale: know what?
Ale: I will publish this in my blog

Vicis

2007-12-02T14:38:00.000+01:00

Resultat: Vito 30 - Shaidarol 2

I hate you >.<

Històries per a no dormir 5

2007-12-02T01:32:00.000+01:00

El Camp de Trèvols

Hi havia una vegada,
Una noia desafortunada.
L'únic que volia era ser feliç,
Així que decidí anar a un camp de trèvols.
Va trobar un trèvol d'una fulla,
Però se li caigué pel camí.
Va trobar un trèvol de dues fulles,
Però se li escapà entre les ombres.
Va trobar un trèvol de tres fulles,
Però se l'endugué una bruixa.
Volia trobar un trèvol de quatre fulles,
però era massa desafortunada.
Què serà, doncs, de la pobre noia,
Sola i infeliç enmig d'un camp de trèvols?
Podrà trobar mai,
El trèvol que li doni la felicitat que tant desitja?

Històries per a no dormir 4

2007-12-01T17:05:00.000+01:00

El Funeral

Hi havia una vegada,
Una noia que va trobar un forat al pati.
D'allí hi va emergir La Gent Petita,
i li van donar la notícia:
"Avui és el dia del teu Funeral.
Si no t'agrada,
Hauràs de sacrificar al teu amic."
Però, qui vol que l'enterrin viu?
Així que la noia va fer el que havia de fer,
i va enterrar al seu millor amic.
No m'agradaria ser el seu millor amic!

L'amistat comença quan acaba l'interès.

Black & Milk Coffee

2007-12-01T15:16:00.000+01:00

Qui pogués ser gat :P

Dies de rehabilitació

2007-12-01T13:09:00.000+01:00

Des de fa unes 3 setmanes ja que estic anant a rehabilitació dels peus (bé, del turmell dret i el peu esquerre) 3 cops per setmana, els dimarts, dijous i divendres. Tres setmanes ja... què ràpid passa el temps. Comentaris? Em fan més mal els peus ara que abans de començar la rehabilitació xD Però ja deu ser normal, entre el fred i els exercicis que em fan fer que m'obliguen a fer servir més el turmell i la planta del peu, és normal que els tingui adolorits però... abans per exemple quan estava al llit o al sofà sense fer res no em feia mal, i ara si >.<

Bé, també deu ajudar que no hagi deixat definitivament d'anar al gimnàs però coi! Que abans hi anava 4-5 dies a la setmana i ara hi vaig dos. De fet, en l'únic que he notat millora és precisament al gimnàs, ja no em fa tant de mal com abans i a vegades ni me'n fa.

Obviarem el com em vaig fer l'esguinç al turmell, simplement diré que mai més penso imitar a Chuck Norris xD I el peu esquerre, de caminar malament (herència familiar), tinc la planta del peu que no la puc apoiar al terra sense que em faci mal, i el ballar no va ajudar a que se'm curés xD

Sort que almenys a les sessions m'ho passo bé, tant amb el Jon, la Mar i la mmm Usoa? (joder mai m'enrecordo del nom xD), els fisioterapeutes, com amb la demés gent que hi ha per allà, sobretot amb les companyes de corrents que sempre ens estem fotent unes rises jeje.

De fet, de la gent amb qui parlo allà, jo sóc el què està més bé, els altres han patit cada trompada o accident que flipes. Com ens avorrim, ens anem explicant les nostres batalletes i ferides, ja em sé les de tots xD És estrany com a la gent li agrada explicar aquestes coses un cop rere un altre, però també és cert que no me'n canso jo d'escoltar-les. I ara us les explico a vosaltres:

- La Paqui, que va relliscar a la feina estant tota sola i es va trencar el peronè de la cama dreta, però que va tindre la sang freda d'anar pel seu propi peu fins a l'hospital més proper. Els metges, en paraules seves, "se'n feien creus de com havia pogut arribar sola fins allà". Segons ella, tenia el peu com de plastilina, però en calent senzillament no s'ho notava. Va estar 45 dies amb el peu enguixat, i al treure-li tenia la cama el doble de l'altre de lo inflada que estava (això ho vaig arribar a veure jo, ara ja la té més o menys igual que l'altre). Ara pot caminar sola una estoneta, però sempre va acompanyada de la muleta perquè té por de tornar a caure.

- La Carmen, a qui una deformació congènita de la ròtula la va obligar a operar-se per posar-la a lloc i porta una cicatriu de tres parells de collons. Vam estar contant els punts que li havien posat i en devia tenir més de 20 xD Va estar immobilitzada un mes després de l'operació, i ara pot caminar però necessita de la muleta. La pobre venia el primer dia espantadíssima, i només feia que repetir-li al Jon "No me hagas daño eh?" "Pero... esto no me hará daño no?". Quan li van dir que s'hauria de posar corrents, es va posar blanca xD És molt alegre i sempre està fent broma.

- El Juan, un futbolista a qui el seu genoll va dir "Prou!" i que només pensa a recuperar-se per poder tornar a jugar. Encara li queden 6 mesos de rehabilitació, i també porta una cicatriu al genoll de l'operació, però petita comparada amb la de la Carmen xD La cama dolenta li tremola al fer els exercicis, sembla com de goma, dóna una mica de grima veure-ho. Ell i jo som el jovent de la sala.

- La Nuria, a qui una relliscada en terra mullat a la porteria de casa seva la va enviar volant contra el terra i es va trencar el turmell. Hi té una cicatriu enorme, doncs la van haver d'operar, i ara li ha agafat por als terres mullats xD Fa molta gracia veure-la en un dels exercicis que fa, que consisteix a tirar tot de caniques al terra i agafar-les amb el peu i tornar-les a ficar a la caixa. Realment, els exercicis que fem tots són una mica "WTF?", semblen estúpids a vegades, pero funcionen.

- El Herman, el jueu alemany que es va dislocar l'espatlla i que el primer dia al vestuari el vaig haver d'ajudar a desvestir-se perquè no podia xD Té un gran sentit de l'humor, és la alegria de la huerta.

M'agraden aquestes historietes perquè cap d'ells s'ha deprimit per la situació en la que es troba, i treballen dur per poder curar-se com més aviat millor.

Abans d'acabar, m'agradaria donar les gràcies als tres fisioterapeutes, són un amor de persones que ens cuiden i ens mimen (encara que a vegades ens fotin canya), i que fan més suportable i agradable el mal tràngol que a vegades suposa la rehabilitació. Moltes gràcies per tot!

Aquesta entrada la faig sobretot per mi, doncs em queden només dues sessions per acabar i vull recordar-ho tot mentre encara pugui. Trobaré a faltar aquestes tardes quan acabi, i és que realment, m´ho passo molt bé!

Històries per a no dormir 3

2007-12-01T09:46:00.000+01:00

Les Cabres Germanes

La germana petita escrivia una carta, béé, béé!
La germana gran se la menjava, béé, béé!
La germana petita estudiava les seves notes, béé, béé!
La germana gran les feia a miques, béé, béé!
La germana petita volia llegir la carta a la germana gran,
Així que li va agafar de l'estómac.
Ara la germana gran està morta sobre un bassal de sang carmesina...
A qui li llegirà la carta ara? Béé, béé!

Fins i tot el vertader amor desapareix ràpidament amb els conflictes.

Històries per a no dormir 2

2007-12-01T07:05:00.000+01:00

L'Ocell de la Felicitat

Hi havia una vegada,
Una nena que es va trobar una capsa molt gran.
Dins hi havia l'Ocell de la Felicitat.
L'ocell la portaria fins al País de l'Eternitat,
O això era el que ella esperava.
Dins de cada caixa hi havia una més petita que l'anterior.
Finalment va trobar el seu ocellet
Tancat a la capsa més petita i obscura.
Però era massa petita i massa tard.
L'ocell ja portava temps mort.
S'havia ofegat dins la caixa.
Fi.

Moraleja: La felicitat eterna no existeix

Històries per a no dormir

2007-11-30T18:18:00.000+01:00

La Princesa Sirena

Fa molt, molt de temps,
la Princesa Sirena es va enamorar d'un príncep humà.
Durant anys, el seu amor no va ser correspost.
La sirena no va trigar gaire a fer-se vella i decrèpita.
I va estar totalment sola fins el dia de la seva mort.
Oh, pobre princesa del Regne dels Mars!
A qui li agradaria convertir-se en una dona lletja com ella?
"Fins i tot morta, sóc teva"

M'encanten aquests contes :P

Anosmic World

2007-11-30T15:02:00.000+01:00

Imagina un món estèril, un món sense olors,
Un món asèptic, un món, en definitiva, gris.
On les flors et saluden, però no t'arriben al cor,
On la pluja hi és, però no en pots notar l'existència,
On els boscos no signifiquen més que un reguitzell d'arbres junts,
On els menjars més variats i exquisits han perdut tot el seu sabor, tot el seu gust,
On les persones són inodores, irreals en certa manera,
On imagines nous olors i sabors provant de recordar el què has perdut,
On saps que no hi haurà cap sorpresa sensitiva per al teu cos.
Imagina doncs, un món sense olors,
I sabràs com visc jo.

N'estic fart d'aquesta malaltia...

Feina & cabrejos round one

2007-11-30T01:36:00.000+01:00

Bé, avui he acabat una mica fart ja... per no dir fins als collons... Val, jo sóc el treballador, l'obrer si li vols dir així, i tu la jefa, pero coi! Si veus que estic fins al cul de feina i en aquell moment la teva única preocupació és passar les pagines del diari sense que s'arruguin, podries donar un cop de mà leñe! I sortir tu a atendre la gent si estic jo enfilat a una cadira en equilibri inestable i no haver de baixar i pujar cada dos per tres mentre et mires les ungles!

En fi... no hi ha res com ser The Boss i fer el que et passi pels collons. Apa, demà més feina, estic fins al cul aquesta setmana, i les que m'esperen... odio fer inventari i caducitats, no s'acaba maiiiiiiiii. I demà entregar el seguro... el que faltava.

Au, ja m'ha anat bé desfogar-me una mica

Música

2007-11-29T18:46:00.001+01:00

Bé, com no sé ben bé què dir, començaré parlant d'una de les meves passions: la música. De fet, fins fa relativament poc la música no significava res per mi excepte passar l'estona, no era d'aquells que es passa el dia escoltant música. Si hi era, doncs bé, i si no, també.

Ara però, no concebo el món sense música, s'ha convertit en una cosa tan essencial com respirar. La necessito, com una droga, tant per evadir-me en els viatges en autobús, com per ballar (una altra de les meves passions que he descobert recentment), com estant a casa llegint, fregant, enfront el pc o el que sigui. Deu ser que per fi l'herència del meu pare i la seva familia s'ha manifestat xD O potser ja hi era i senzillament passava d'ella, que ja pot ser... Ara si que m'agradaria haver continuat amb les classes de piano que una vegada vaig deixar, però en aquella època ja tenia prous maldecaps al damunt (maleïda pubertat...). Ho deixo per una altra vida o per quan em jubili xD

Què em va obrir els ulls a la música? Ho deixo per una altra ocasió, us quedeu amb les ganes :P

En quant a gèneres, sempre m'ha agradat de tot però ultimament tiro més cap al rock, el heavy i el dance/house (i jo que estava viciat als 40 principals!). Com no trobo cap emissora de radio d'aquestes caracteristiques (excepte house/dance) he de tirar del que trobo per internet o del que em passen, aixi que tampoc tinc gaire varietat... Benvingudes siguin les vostres recomanacions.

Per acabar, us deixo una cançó del musical Cats que sempre l'he sentida a casa des de la meva infància: Memory. Com indica la cançó, molt bonica per cert, em porta molts records i té una lletra que una vegada em va arribar al cor i encara ho segueix fent de vegades quan estic sensible (aish):

Memory

Midnight
Not a sound from the pavement
Has the moon lost her memory
She is smiling alone
In the lamplight
The withered leaves collect at my feet
And the wind begins to moan

Memory
All alone in the moonlight
I can smile happy your days ( I can dream of the old days)
Life was beautiful then
I remember the time I knew what happiness was
Let the memory live again
Every street lamp seems to beat
A fatalistic warning
Someone mutters and the street lamp gutters
And soon it will be morning

Daylight
I must wait for the sunrise
I must think of a new life
And I mustnt give in
When the dawn comes
Tonight will be a memory too
And a new day will begin

Burnt out ends of smoky days
The still cold smell of morning
A street lamp dies ,another night is over
Another day is dawning

Touch me,
It is so easy to leave me
All alone with the memory
Of my days in the sun
If you touch me,
Youll understand what happiness is
Look, a new day has begun...

Com m'agradaria poder haver anat a veure el musical quan vaig estar a Nova York... Que bonica és, encara que la canti Barbara Streissand xD.

1,2,3... Provant

2007-11-29T18:35:00.000+01:00

Hola, hola, alguien me oye? A veure com funciona això... Merda informàtica, no està feta per mi xD

En fi, avui m'inicio en el món dels blogs, a veure què tal surt (suposo que amb lo vago que sóc no actualitzare gaire pero en fi... s'intentarà). Proximament la primera entrega!

Mmmm no m'agrada gaire aquest estil, s'haurà de tafanejar entre les opcions del blogger....