Kyoto o... Geishas!

Yo!

Avui toca el sisè dia, Kyoto. Com que quan ens vam repartir les ciutats per mirar informació em va tocar a mi Kyoto però no vaig poder mirar res perquè em va pillar la mudança, no teniem cap planning fet, així que vam decidir fer un recorregut per vàrios temples que posava a la guia que portàvem. Després de despertar-nos per segon cop (el primer havia estat a les 5 i mitja del matí perquè la Sandra s'havia oblidat de treure l'alarma del dia abans. El crit de l'Alicia mig dormida de "PERO SI SON LAS CINCO DE LA MAÑANAAAA!!" va ser brutal xD) , vam anar cap a l'estació a pillar l'autobús esmorzant abans allà

(jo em vaig pillar una espècie de braç de gitano de plàtan com podeu veure xD), i cap al nostre primer temple, el Kiyomizu-dera. Aquest temple estava al final d'un carrer anomenat Carrer de la Tetera que estava ple de tendes amb souvenirs i tal, la Sandra es va comprar unes sandàlies i un obi que feien joc amb el seu kimono, i jo un bano per la meva àvia. Ja carregats un altre cop amb bosses, vam tirar cap al temple, que era enorme.

Entrada al temple

Bé, de fet eren vàrios temples junts, ens vam passar quasi tot el matí allà passejant, la veritat és que era bastant impressionant, no semblava que estiguéssis a una ciutat sinó perdut enmig d'un bosc. Hi havia moltes coses curioses allà: unes sandàlies i un bastó de ferro per dur en penitència (pesaven un colló, el bastó havies de ser un culturista per poder-ho portar, i les sandàlies ni te cuento, es devien desgarrar els dits portant-les. Estan malalts aquests japos); una font d'on agafaves aigua i si la bevies, en teoria et curava qualsevol enfermetat (no hi vam anar per això perquè hi havia una cua de tres parells de collons, però ja li vam dir a la Sandra que es remullés el xumino allà a veure si li desapareixia la infecció xD), on em vaig comprar un amulet (em volia comprar el de l'amor, però era tan lleig que al final em vaig comprar l'únic que em va agradar, el de tenir més calers xD).

La font en qüestió

En aquest temple també hi havia una altra cosa curiosa: les Love Stone. Eren dues pedres separades uns 20 metres i havies de caminar d'una a l'altra amb els ulls tancats. Si arribaves sense cap mena d'ajuda, el teu desig d'amor es complirà aviat. Sinó, el teu desig trigarà molt temps a fer-se realitat. Ara, si algú t'ajuda a arribar-hi, aquella persona t'ajudarà a aconseguir que el teu desig es faci realitat. Vam provar-ho, primer l'Alicia que va arribar bé, després jo, que em vaig desviar cap a la dreta (-.-), i després la Sandra, que es va xocar amb un tio que caminava per allà i es va acabar desviant a l'esquerra xDD Però l'Alicia la va ajudar a arribar a la pedra. La conya amb "Uala habrá roces con terceras personas en tu relación!" no em vaig poder estar de fer-li a la Sandra xD Sóc un cabró, ho sé xD

Una de les Love Stones

Un cop vist tot, vam tirar cap al barri de Gion, el barri de les geishes per excel·lència, on deia a la guia que hi havien dos carrers amb tot d'antigues cases de te molt bonics. No esperàvem veure cap geisha, però de sobte... PAM! Dues geishes pel carrer! Això si, molt lletges xD

Sempre m'ha fascinat els dibuixos que es fan al coll

Anaven amb dos homes, suposàrem que les havien contractat per a què els ensenyessin la ciutat perquè anaven amb la càmara de fotos fotografiant tot el que veien. Em va donar una mica de... no sé, fàstic. Una cosa és contractar una puta, que pim pam pum, mete-saca i llestos, però contractar una dona per passejar per una ciutat, encara que després no hi tinguis sexe amb ella.... no sé, em va semblar el colmo del masclisme, perquè a més les geishes estaven totalment submises a tot el que els hi deien els homes aquells i no feien més que riure'ls les gràcies. Va ser xocant, no sé, no em va agradar. Després vam veure dues geishes més, que aquestes sí, eren molt maques.

I vam tirar cap a Gion, un barri molt i molt maco. En una de les tendes vaig comprar tot de regals per la meva família, a cadascú els hi vaig comprar un Jinbei, una espècie de kimono d'estiu amb pantalons, perquè vaig pensar que un yukata no l'utilitzarien, i almenys això es pot usar de pijama. Carregat amb 7 jinbeis d'aquests (com pesava la puta bossa) vam continuar pels carrers de Gion fins que la calor que feia (i en feia MOLTA) ens va obligar a parar per dinar. Vam trobar un restaurant petitó i ens vam fotre un platazo de ramen molt bo, però bastant picant, sort que l'aigua era gratis xD.

Al sortir, vam tirar cap al Chion-in, un altre temple. Anant cap allà ens en vam trobar un altre temple que no vam saber quin era perquè ens haviem perdut xD Però també era maco. De pas vam passar per un parc on hi ha el cirerer més famós de Kyoto, que clar, al ser agost donava pena perquè estava ressec xD Però en fi, ja estava vist. A més a aquell parc vam veure uns nens d'uns 14 anys que anaven amb un radiocassete, l'engeguen i de sobte comencen a fer una coreografia xunga estil Power Rangers. Els vam gravar en video, devien estar assajant per algun concurs xD Allà als jardins, hi havia un lloc on havies de pagar per entrar, però vam veure que al camí de sortida no hi havia ningú i ens vam colar xD Abans de que ens vingués una dona dient-nos que haviem de pagar per entrar i que ens haviem equivocat d'entrada ("Oh! No pot ser, no ens n'hem adonat!" Que grans actors que som xD), vam poder treure fotos a un jardí d'aquests japonesos de sorra.

I fet això, vam tirar cap al Chion-in, que té la porta d'entrada a un temple més gran de tot Japó. Era realment impressionant aquesta porta, et senties totalment empetitit.La porta d'entrada. Era molt molt impressionant

Al pujar les escales hi havia el temple principal, on ens vam quedar una estona perquè estaven fent alguna mena de ritual (suposem que eren pregàries per algun mort, ja que hi havia una zona on no deixaven entrar amb tot de gent amb el cap baix i resant) amb un monjo resant i tocant vàrios instruments que tenia per allà. Després vam estar mirant el recinte del temple, que era enorme, i vam marxar. A la guia posava que hi havia un altre temple però que lo únic interessant que tenia eren uns garrofers a l'entrada, així que vam passar d'entrar i només vam veure els garrofers, que eren ENOOOOOORMES, i fet això, vam agafar l'autobús cap a l'hotel, no sense abans fer la foto de rigor amb el mapache amb collons de toro de qui la Sandra es va enamorar i que trobàvem per tot arreu.

Un cop a l'hotel, ens vam dutxar perquè apestàvem a suor, i vam anar a sopar. El primer dia, al punt d'informació vam preguntar per on estava la zona de marxa a Kyoto, i la noia ens va marcar un carrer al mapa. Com era dissabte a la nit, vam anar a veure què tal era l'ambient i... la noia ens va enganyar! No hi havia ni gent jove, ni bars, ni discoteques -.- Així que cap a l'hotel, i a dormir!

A la propera entrega: Kyoto o qui va dir que segones parts no eren bones?

dilluns, 1 de setembre del 2008