De totes les classes de ballar que hi ha al DiR, la que més m'agrada de totes és l'step. Per què? Molt fàcil, perquè em permet fer una cosa que a les altres classes no puc fer. I què és, us preguntareu? Doncs, com no té nom, he decidit batejar-lo com a Step Custom (mmm o potser Step Tunning, o TunStep? Bé, ja ho decidiré). Com explicar-ho... Millor posar un exemple.
Agafem la coreografia que vaig fer dijous passat, que és aquesta (no es veu gaire bé però en fi, no tinc més espai a casa xD):
L'heu vist ja? Doncs segurament us ha assaltat la pregunta: no era molt fàcil? (i si no us ha assaltat el dubte, doncs sí, és facilíssima xD). La veritat és que amb aquesta coreografia, suar el que es diu suar, sues, però per a algú com jo que ja en sap, resulta fins i tot avorrida de fer. Com solucionar el problema? Aquí és on intervé el Step Custom, que podeu veure en el següent video:
Què us ha semblat? Enteneu ara què és? Senzillament, consisteix a integrar a la coreografia original elements que la facin més difícil i molt més entretinguda (bàsicament, girs a saco paco xD) però sense afegir cap pas de més. Així, una cutre-coreografia pot passar a ser de les millors que has fet mai. Però el problema? Al DiR de Gràcia, que és on vaig jo, no deixen gaires llocs on poder integrar girs a les coreografies perquè ja són molt xungues de per si (hi ha bastant de nivell allà), i a mi em diverteix molt però a vegades trobo a faltar poder fer TunStep. I és que girar m'agrada molt xD
Però... casualment, un dia vaig trobar la sol·lució al problema, ja que un dia vaig anar al DiR d'Avinguda Madrid, al costat de casa meva, perquè em feia pal anar al meu, que el tinc a tres quarts d'hora de casa, i allà el nivell és molt baix, i les coreografies molt senzilles. Així que cada dijous, vaig amb el Joan (un amic del DiR) a fer Step Tunning per allà xDD Lo bo és que clar, com ens posem davant de tot de la classe, la gent que tenim darrere es perd, i a vegades hem sentit com ens criticaven a l'esquena xDDD (Sempre ens riem amb la frase que vam sentir: "es que estan girando lo ingirable!!!!"). Ara amb el Joan quan quedo amb ell sempre fem la conya de quan anem a crear mala maror a Avinguda Madrid. El primer dia que hi vam anar, la profe se'ns va quedar mirant amb una cara de: "Estan bojos", i després ella al sortir em pregunta: "Escolta, i tu no et mareges amb tanta volta?" xDDD Però és molt simpàtica, per sort no li ha sabut greu que fem això.
And that's all folks! Bon cap de setmana passat per H2O!
Step Custom
Ja sé que us rallo però...
...És el meu blog així que us foteu xD Au, aquí teniu la versió de proves número 3 de To Zanarkand. Millores respecte la segona? Ara vàries parts em surten més fluides, però segueixo cagant-la una mica (he fet una cagada pel mig de la cançó IMPERDONABLE, però em feia pal tornar-me a gravar :P). Per cert que acabo de revisionar el primer video on em vaig gravar i deu meu, quin horror. No sé ni com la vaig poder penjar, que malament que la tocava xD
Apa aquí teniu:
I per fer una altra recomanació musical, digui el que digui la Steffy, aquesta cançó roolz:
Guru Josh Project - Infinity (Klaas vocal edit)
dijous, 16 d’octubre del 2008
Ale is back!
Passejant pel sempre interessant blog de la meva nigga sister crema-contenidors Steffy he vist pel seu blogroll que feia... 5 setmanes que no actualitava! OMG! He superat el record del Jokins!
Així que m'he passat per aquí per explicar una mica la meva vida en aquests dies (mesos ja) post-viatge al Japó. Han passat tantes coses...
Lo primer, és que sembla que el meu futur laboral és una mica incert, perquè la jefa aquesta setmana rebrà la resposta sobre qui li comprarà la farmàcia: si una amiga meva que va fer la carrera amb mi (la seva mare va ser la primera farmacèutica que va tenir la jefa a la farmàcia) ---> Opció Guai; o bé a algún altre desconegut per mi ---> Opció xunga/incerta. Ja vorem què passa, però espero que almenys m'apujin el sou xD I sinó, a buscar una altra farmàcia, però fa paaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal, i més ara que estic bé amb la gent d'allà, ja porto quasi dos anys i ja em conec a tota la barriada. Em serà difícil despedir-me de certa gent si al final es dóna el cas que he de marxar.
I d'altra banda, també entrant al terreny laboral, m'han proposat una idea que no paro de donar-li voltes: la coordinadora del DiR de Gràcia em va dir l'altre dia si m'interessaria fer-me monitor de gimnàs, perquè m'havia vist ballant i creia que tenia qualitats per esdevenir-ne un. Només hauria de fer un curs que crec que dura sobre 5 mesos o així, i si veuen que ho faig bé, en teoria m'agafen (es veu que van molt necessitats xD). Tot i que en un principi li vaig dir que no (el curs és dissabtes pel matí, i jo treballo dissabte si, dissabte no i per tant no el podria fer), no hi he parat de rumiar-hi des de llavors... Val, he de reconèixer que lo que em va dir em va pujar la moral (xD), però hi veig massa contres, el primer de tots l'edat que tinc. Tinc 25 anys a punt de fer-ne 26, no sé si podria aguantar el ritme tan bèstia de donar 4 hores de classe al dia. Si amb una hora o dues que faig ja surto mort! Val que no hauria de ballar les 4 hores, però osti... és molta sobrecàrrega, i ja no sóc un crio. Si m'ho haguéssin propossat fa 3 o 4 anys, quan encara estudiava... segur que hagués dit que sí, però ara... dubto. A més, si sóc fatal per parlar en públic, imagina't damunt una tarima fent el boig xDDD (tot i que m'he desinhibit bastant des de que he començat a ballar. Cosa de les descàrregues d'adrenalina i d'endorfines xD) Però... seria fer una cosa que realment m'agrada molt, no com la farmàcia que està bé però tampoc és una meravella. Bé, tinc fins l'estiu per pensar-ho, que llavors faran un curs intensiu al què sí que podré anar.
I pel què fa a la resta, només una paraula: ICSBOCSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!! (Steffy la vas cagar comprant una ps3 xD). L'Ayu va venir a casa meva el dissabte i em va vendre una que li va tocar en un concurs, i bé, ens vam passar des de les 12 fins les 20:30 quan va marxar viciant-nos non-stop (excepte pausa d'una hora per dinar del xino d'abaix xD) amb el Sergi (el meu company de pis) i esporàdicament amb el Pau i l'Alicia, dos amics meus, bàsicament al Halo3 online. Quin mareig quan et vaig acompanyar a l'estació, Ayu. Em vaig cremar els ulls el dissabte xD I diumenge encara més, jugant online amb l'Ayu i parlant pel micròfon, quin gran invent xDDD
De moment he començat a viciar-me al Ninety-Nine Nights, prefereixo començar un per un que sinó després... 400 jocs començats i cap d'acabat. Però tinc una llarga llista de jocs per viciar-me:
- Halo3 (del Sergi)
- Gears of War (Del Sergi)
- Ninety-Nine Nights (L'únic meu! xD)
- Eternal Sonata (de l'Ayu)
- Assassin's Creed (de mon germà)
- Bioshock (de mon germà)
- Dead Rising (de mon germà)
- Viva Piñata (de mon germà)
- DOA 4 (De mon germà)
I de jocs que vull tenir algun dia: Soul Calibur IV, Lost Odissey, Mirror's Edge, Dead Space, Tetris (com no xD), Devil May Cry 4. i un llarg etc.
I bé, ja us he avorrit una mica amb les meves històries, deixem unes quantes per la propera entrada :P
Vagi bé!
Així que m'he passat per aquí per explicar una mica la meva vida en aquests dies (mesos ja) post-viatge al Japó. Han passat tantes coses...
Lo primer, és que sembla que el meu futur laboral és una mica incert, perquè la jefa aquesta setmana rebrà la resposta sobre qui li comprarà la farmàcia: si una amiga meva que va fer la carrera amb mi (la seva mare va ser la primera farmacèutica que va tenir la jefa a la farmàcia) ---> Opció Guai; o bé a algún altre desconegut per mi ---> Opció xunga/incerta. Ja vorem què passa, però espero que almenys m'apujin el sou xD I sinó, a buscar una altra farmàcia, però fa paaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal, i més ara que estic bé amb la gent d'allà, ja porto quasi dos anys i ja em conec a tota la barriada. Em serà difícil despedir-me de certa gent si al final es dóna el cas que he de marxar.
I d'altra banda, també entrant al terreny laboral, m'han proposat una idea que no paro de donar-li voltes: la coordinadora del DiR de Gràcia em va dir l'altre dia si m'interessaria fer-me monitor de gimnàs, perquè m'havia vist ballant i creia que tenia qualitats per esdevenir-ne un. Només hauria de fer un curs que crec que dura sobre 5 mesos o així, i si veuen que ho faig bé, en teoria m'agafen (es veu que van molt necessitats xD). Tot i que en un principi li vaig dir que no (el curs és dissabtes pel matí, i jo treballo dissabte si, dissabte no i per tant no el podria fer), no hi he parat de rumiar-hi des de llavors... Val, he de reconèixer que lo que em va dir em va pujar la moral (xD), però hi veig massa contres, el primer de tots l'edat que tinc. Tinc 25 anys a punt de fer-ne 26, no sé si podria aguantar el ritme tan bèstia de donar 4 hores de classe al dia. Si amb una hora o dues que faig ja surto mort! Val que no hauria de ballar les 4 hores, però osti... és molta sobrecàrrega, i ja no sóc un crio. Si m'ho haguéssin propossat fa 3 o 4 anys, quan encara estudiava... segur que hagués dit que sí, però ara... dubto. A més, si sóc fatal per parlar en públic, imagina't damunt una tarima fent el boig xDDD (tot i que m'he desinhibit bastant des de que he començat a ballar. Cosa de les descàrregues d'adrenalina i d'endorfines xD) Però... seria fer una cosa que realment m'agrada molt, no com la farmàcia que està bé però tampoc és una meravella. Bé, tinc fins l'estiu per pensar-ho, que llavors faran un curs intensiu al què sí que podré anar.
I pel què fa a la resta, només una paraula: ICSBOCSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!! (Steffy la vas cagar comprant una ps3 xD). L'Ayu va venir a casa meva el dissabte i em va vendre una que li va tocar en un concurs, i bé, ens vam passar des de les 12 fins les 20:30 quan va marxar viciant-nos non-stop (excepte pausa d'una hora per dinar del xino d'abaix xD) amb el Sergi (el meu company de pis) i esporàdicament amb el Pau i l'Alicia, dos amics meus, bàsicament al Halo3 online. Quin mareig quan et vaig acompanyar a l'estació, Ayu. Em vaig cremar els ulls el dissabte xD I diumenge encara més, jugant online amb l'Ayu i parlant pel micròfon, quin gran invent xDDD
De moment he començat a viciar-me al Ninety-Nine Nights, prefereixo començar un per un que sinó després... 400 jocs començats i cap d'acabat. Però tinc una llarga llista de jocs per viciar-me:
- Halo3 (del Sergi)
- Gears of War (Del Sergi)
- Ninety-Nine Nights (L'únic meu! xD)
- Eternal Sonata (de l'Ayu)
- Assassin's Creed (de mon germà)
- Bioshock (de mon germà)
- Dead Rising (de mon germà)
- Viva Piñata (de mon germà)
- DOA 4 (De mon germà)
I de jocs que vull tenir algun dia: Soul Calibur IV, Lost Odissey, Mirror's Edge, Dead Space, Tetris (com no xD), Devil May Cry 4. i un llarg etc.
I bé, ja us he avorrit una mica amb les meves històries, deixem unes quantes per la propera entrada :P
Vagi bé!
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Kyoto II: Els temples contraataquen
Herou!
Avui toca el setè dia, Kyoto un altre cop, ja que no ens va donar temps a veure-ho tot en un sol dia. Només ens quedaven tres coses per veure: el Kinkaku-ji (temple daurat), el Sanjusangen-do, i el temple de Fushimi-Inari. La putada? Cada un estava a una punta diferent de la ciutat -.-
Així que un cop desperts, després de comprar-me una llauna de cafè amb llet (és flipant, a les màquines de begudes pots comprar cafè amb llet calent o fred, i tots dos estan molt més bons que alguns de cafeteria que he provat a Barcelona. Em vaig quedar les llaunes de record, les tinc a l’estanteria aquí al pis xD), vam agafar l’autobús a l’estació de Kyoto cap a la nostra primera destinació: el Kinkaku-ji, el temple daurat, que havia estat seleccionat per a ser una de les set meravelles del món modern (al final no sé si el van agafar), i que estava situat al nord de la ciutat, a les muntanyes quasi. Després d’una hora al putu bus on ens vam estar descollonant de com vestia la gent (sobretot de les bambes horroroses d’una noia), vam arribar-hi. Tal i com deia la guia, hi havia molta gent visitant-lo, però al ser tot a l’aire lliure s’hi estava bé. A l’entrada hi havia una campana d’aquelles enormes amb una espècie d’ariet que estires i deixes anar per tocar-la, però el cartell de “Pay to play” em va fer enrere xD
I seguint un grup de guiris, vam arribar al temple daurat, situat al fons d’un estany molt maco, i que fa que sembli que el temple estigui al bell mig del llac. El temple, segons vam llegir, havia estat la casa d’un senyor feudal. Al morir ell, el fill la va convertir en temple. El temple (com no) es va cremar, i quan el van reconstruir li van afegir la capa daurada que el fa tan característic (ni que dir que, sense la capa de daurat, el temple no valdria res, seria un de tants). La putada era que no s’hi podia entrar, només veure’l per fora i no sé... era bonic i tal, però per ser una de les set meravelles del món què vols que et digui... hi han monuments molt millors. Va ser una mica decepcionant, jo tenia moltes ganes de veure’l perquè les fotos que n’havia vist m’havien agradat molt, i al final tampoc n’hi havia per tant.
Bé, total que ens vam fer les fotos de rigor al temple i vam estar passejant pel recinte, que no tenia res gaire destacable, excepte que vaig trobar allà... Fanta de meló! Sense pensar-ho dos cops me’n vaig comprar una, oh que bona! En aquest viatge m’he enviciat a tot el que sigui de meló xD. Em vaig comprar també un tros de fusta amb una imatge del temple per tenir-la de record (la tinc penjada a l’habitació) i vam baixar cap a l’autobús, parant per les tendes de souvenirs on la Sandra es va comprar uns mitjons per fer joc amb el seu kimono, i una samarreta per sa germana que posava I love Japan. Vam agafar el bus i vam tornar al punt de partida: l’estació de Kyoto amb el seu infumable pirulí anomenat Kyoto Tower (que lletja era per favor!), i d’aquí vam anar caminant cap al Sajusangen-do, un altre temple que s’anomena així perquè té trenta tres “espais” (ves a saber si són metres o un altre mètode de mesura japonès) entre columna i columna de la sala principal del temple (sanjusan vol dir trenta-tres), i on hi ha 1001 estàtues de la deessa Kannon (que té nosequants braços, cadascún amb una arma diferent), i apart 28 estàtues de deus guardians, i als extrems les típiques estàtues de Fuujin i Raijin, els deus del vent i del tro respectivament.
Les estàtues estan col·locades d’aquesta manera: Hi ha una estàtua gegant i molt molt bonica de Kannon situada al bell mig de la sala, i 500 estàtues a escala real humana a la dreta i 500 a l’esquerra. Al davant de totes elles, es van alternant les de les 28 divinitats, i als extrems hi ha Fuujin a l’esquerra i Raijin a la dreta. Em va agradar moltíssim aquest temple, va ser una llàstima que no s’hi poguéssin fer fotos a dins, però us en poso una que he trobat per internet:
Secció dreta de l'estàtua principal. Si ja impressiona això, imagineu 500 estàtues més a la banda esquerre i una estatua impressionant i enorme al centre.
Segons deia la guia, els japonesos s’entretenen en aquest temple buscant cares de familiars o coneguts a les cares de les estàtues, ja que cada una de les 1001 estàtues te una cara diferent. Frikis xD
Al sortir d’allà, vam anar passejant pel recinte, on es celebren competicions de tir amb arc cada any, i vam tirar cap a l’estació per dinar-hi allà. L’Alicia es va comprar un préssec enorme per combatre la calor de passada. Vam dinar a l'estació, i l'Alicia va dir que anava a l'hotel a dutxar-se, mentre nosaltres ens vam quedar al restaurant parlant. Quan va tornar, vam agafar el metro per anar al tercer i últim lloc: Fushimi-Inari. Aquest temple és conegut per les seves múltiples Torii, les portes vermelles típicament japoneses. Endintsant-se 4 kilòmetres a la muntanya, els seus múltiples camins estan bordejats per portes vermelles d'aquestes, i també per tot d'estàtues de guineus.
Torii d'entrada al recinte del temple
Aquests dos camins estaven infestats d'aranyes xD
El temple principal està just a l'entrada, i pels camins vas trobant santuaris més petits, cementiris i un llarg etcètera. Ens vam passar tota la tarda allà, fent fotos a les portes, rodejats de bitxos (se'm va caure una "cigarra" tamany godzilla morta al meu costat, quan estava fent una foto xD I també vam veure un munt d'aranyes, una de les quals tenia aspecte verinós... puaj) i amb una calor asfixiant.
Jo armat amb dos ventalls amb funció espantacalor i espantabitxos
L'Alícia a mig camí va dir que se'n tornava a l'entrada, però nosaltres vam seguir pels camins vagarejant sense rumb fins que va arribar un punt que ens vam adonar que estàvem perduts xD Allò era com un laberint de portes vermelles! Ens vam trobar amb una parella espanyola que feien cara de perduts i evidentment també ho estaven xD Vam tornar per on haviem vingut i poc a poc es va anar entreveient la sortida. Per fi! Ens va retrobar amb l'Alicia i cap a l'hotel. Allà, vam obligar a la Sandra a què es provés el kimono que s'havia comprat, i tots els accessoris per veure com li quedava. A "regañadientes", se'l va posar. La veritat és que li quedava molt bé!
Vam provar de convèncer-la per a què sortís a sopar així, però no hi va haver manera ><
Aixi que vam anar a sopar, crec que l'Alicia es va demanar sukiyaki (o era tempura? no me'n recordo) i jo unes gyozes no gaire bones. Un cop sopats, cap a l'hotel! Dutxa, bany, futon i a sobar!
A la propera entrega: Nara o Killer Deers
divendres, 5 de setembre del 2008
Kyoto o... Geishas!
Yo!
Avui toca el sisè dia, Kyoto. Com que quan ens vam repartir les ciutats per mirar informació em va tocar a mi Kyoto però no vaig poder mirar res perquè em va pillar la mudança, no teniem cap planning fet, així que vam decidir fer un recorregut per vàrios temples que posava a la guia que portàvem. Després de despertar-nos per segon cop (el primer havia estat a les 5 i mitja del matí perquè la Sandra s'havia oblidat de treure l'alarma del dia abans. El crit de l'Alicia mig dormida de "PERO SI SON LAS CINCO DE LA MAÑANAAAA!!" va ser brutal xD) , vam anar cap a l'estació a pillar l'autobús esmorzant abans allà
Entrada al temple
La font en qüestió
En aquest temple també hi havia una altra cosa curiosa: les Love Stone. Eren dues pedres separades uns 20 metres i havies de caminar d'una a l'altra amb els ulls tancats. Si arribaves sense cap mena d'ajuda, el teu desig d'amor es complirà aviat. Sinó, el teu desig trigarà molt temps a fer-se realitat. Ara, si algú t'ajuda a arribar-hi, aquella persona t'ajudarà a aconseguir que el teu desig es faci realitat. Vam provar-ho, primer l'Alicia que va arribar bé, després jo, que em vaig desviar cap a la dreta (-.-), i després la Sandra, que es va xocar amb un tio que caminava per allà i es va acabar desviant a l'esquerra xDD Però l'Alicia la va ajudar a arribar a la pedra. La conya amb "Uala habrá roces con terceras personas en tu relación!" no em vaig poder estar de fer-li a la Sandra xD Sóc un cabró, ho sé xD
Avui toca el sisè dia, Kyoto. Com que quan ens vam repartir les ciutats per mirar informació em va tocar a mi Kyoto però no vaig poder mirar res perquè em va pillar la mudança, no teniem cap planning fet, així que vam decidir fer un recorregut per vàrios temples que posava a la guia que portàvem. Després de despertar-nos per segon cop (el primer havia estat a les 5 i mitja del matí perquè la Sandra s'havia oblidat de treure l'alarma del dia abans. El crit de l'Alicia mig dormida de "PERO SI SON LAS CINCO DE LA MAÑANAAAA!!" va ser brutal xD) , vam anar cap a l'estació a pillar l'autobús esmorzant abans allà
(jo em vaig pillar una espècie de braç de gitano de plàtan com podeu veure xD), i cap al nostre primer temple, el Kiyomizu-dera. Aquest temple estava al final d'un carrer anomenat Carrer de la Tetera que estava ple de tendes amb souvenirs i tal, la Sandra es va comprar unes sandàlies i un obi que feien joc amb el seu kimono, i jo un bano per la meva àvia. Ja carregats un altre cop amb bosses, vam tirar cap al temple, que era enorme.
Entrada al templeBé, de fet eren vàrios temples junts, ens vam passar quasi tot el matí allà passejant, la veritat és que era bastant impressionant, no semblava que estiguéssis a una ciutat sinó perdut enmig d'un bosc. Hi havia moltes coses curioses allà: unes sandàlies i un bastó de ferro per dur en penitència (pesaven un colló, el bastó havies de ser un culturista per poder-ho portar, i les sandàlies ni te cuento, es devien desgarrar els dits portant-les. Estan malalts aquests japos); una font d'on agafaves aigua i si la bevies, en teoria et curava qualsevol enfermetat (no hi vam anar per això perquè hi havia una cua de tres parells de collons, però ja li vam dir a la Sandra que es remullés el xumino allà a veure si li desapareixia la infecció xD), on em vaig comprar un amulet (em volia comprar el de l'amor, però era tan lleig que al final em vaig comprar l'únic que em va agradar, el de tenir més calers xD).
La font en qüestióEn aquest temple també hi havia una altra cosa curiosa: les Love Stone. Eren dues pedres separades uns 20 metres i havies de caminar d'una a l'altra amb els ulls tancats. Si arribaves sense cap mena d'ajuda, el teu desig d'amor es complirà aviat. Sinó, el teu desig trigarà molt temps a fer-se realitat. Ara, si algú t'ajuda a arribar-hi, aquella persona t'ajudarà a aconseguir que el teu desig es faci realitat. Vam provar-ho, primer l'Alicia que va arribar bé, després jo, que em vaig desviar cap a la dreta (-.-), i després la Sandra, que es va xocar amb un tio que caminava per allà i es va acabar desviant a l'esquerra xDD Però l'Alicia la va ajudar a arribar a la pedra. La conya amb "Uala habrá roces con terceras personas en tu relación!" no em vaig poder estar de fer-li a la Sandra xD Sóc un cabró, ho sé xD
Una de les Love Stones
Un cop vist tot, vam tirar cap al barri de Gion, el barri de les geishes per excel·lència, on deia a la guia que hi havien dos carrers amb tot d'antigues cases de te molt bonics. No esperàvem veure cap geisha, però de sobte... PAM! Dues geishes pel carrer! Això si, molt lletges xD
Sempre m'ha fascinat els dibuixos que es fan al collAnaven amb dos homes, suposàrem que les havien contractat per a què els ensenyessin la ciutat perquè anaven amb la càmara de fotos fotografiant tot el que veien. Em va donar una mica de... no sé, fàstic. Una cosa és contractar una puta, que pim pam pum, mete-saca i llestos, però contractar una dona per passejar per una ciutat, encara que després no hi tinguis sexe amb ella.... no sé, em va semblar el colmo del masclisme, perquè a més les geishes estaven totalment submises a tot el que els hi deien els homes aquells i no feien més que riure'ls les gràcies. Va ser xocant, no sé, no em va agradar. Després vam veure dues geishes més, que aquestes sí, eren molt maques.
I vam tirar cap a Gion, un barri molt i molt maco. En una de les tendes vaig comprar tot de regals per la meva família, a cadascú els hi vaig comprar un Jinbei, una espècie de kimono d'estiu amb pantalons, perquè vaig pensar que un yukata no l'utilitzarien, i almenys això es pot usar de pijama. Carregat amb 7 jinbeis d'aquests (com pesava la puta bossa) vam continuar pels carrers de Gion fins que la calor que feia (i en feia MOLTA) ens va obligar a parar per dinar. Vam trobar un restaurant petitó i ens vam fotre un platazo de ramen molt bo, però bastant picant, sort que l'aigua era gratis xD.
Al sortir, vam tirar cap al Chion-in, un altre temple. Anant cap allà ens en vam trobar un altre temple que no vam saber quin era perquè ens haviem perdut xD Però també era maco. De pas vam passar per un parc on hi ha el cirerer més famós de Kyoto, que clar, al ser agost donava pena perquè estava ressec xD Però en fi, ja estava vist. A més a aquell parc vam veure uns nens d'uns 14 anys que anaven amb un radiocassete, l'engeguen i de sobte comencen a fer una coreografia xunga estil Power Rangers. Els vam gravar en video, devien estar assajant per algun concurs xD Allà als jardins, hi havia un lloc on havies de pagar per entrar, però vam veure que al camí de sortida no hi havia ningú i ens vam colar xD Abans de que ens vingués una dona dient-nos que haviem de pagar per entrar i que ens haviem equivocat d'entrada ("Oh! No pot ser, no ens n'hem adonat!" Que grans actors que som xD), vam poder treure fotos a un jardí d'aquests japonesos de sorra.
Al sortir, vam tirar cap al Chion-in, un altre temple. Anant cap allà ens en vam trobar un altre temple que no vam saber quin era perquè ens haviem perdut xD Però també era maco. De pas vam passar per un parc on hi ha el cirerer més famós de Kyoto, que clar, al ser agost donava pena perquè estava ressec xD Però en fi, ja estava vist. A més a aquell parc vam veure uns nens d'uns 14 anys que anaven amb un radiocassete, l'engeguen i de sobte comencen a fer una coreografia xunga estil Power Rangers. Els vam gravar en video, devien estar assajant per algun concurs xD Allà als jardins, hi havia un lloc on havies de pagar per entrar, però vam veure que al camí de sortida no hi havia ningú i ens vam colar xD Abans de que ens vingués una dona dient-nos que haviem de pagar per entrar i que ens haviem equivocat d'entrada ("Oh! No pot ser, no ens n'hem adonat!" Que grans actors que som xD), vam poder treure fotos a un jardí d'aquests japonesos de sorra.
I fet això, vam tirar cap al Chion-in, que té la porta d'entrada a un temple més gran de tot Japó. Era realment impressionant aquesta porta, et senties totalment empetitit.
La porta d'entrada. Era molt molt impressionant
La porta d'entrada. Era molt molt impressionantAl pujar les escales hi havia el temple principal, on ens vam quedar una estona perquè estaven fent alguna mena de ritual (suposem que eren pregàries per algun mort, ja que hi havia una zona on no deixaven entrar amb tot de gent amb el cap baix i resant) amb un monjo resant i tocant vàrios instruments que tenia per allà. Després vam estar mirant el recinte del temple, que era enorme, i vam marxar. A la guia posava que hi havia un altre temple però que lo únic interessant que tenia eren uns garrofers a l'entrada, així que vam passar d'entrar i només vam veure els garrofers, que eren ENOOOOOORMES, i fet això, vam agafar l'autobús cap a l'hotel, no sense abans fer la foto de rigor amb el mapache amb collons de toro de qui la Sandra es va enamorar i que trobàvem per tot arreu.
Un cop a l'hotel, ens vam dutxar perquè apestàvem a suor, i vam anar a sopar. El primer dia, al punt d'informació vam preguntar per on estava la zona de marxa a Kyoto, i la noia ens va marcar un carrer al mapa. Com era dissabte a la nit, vam anar a veure què tal era l'ambient i... la noia ens va enganyar! No hi havia ni gent jove, ni bars, ni discoteques -.- Així que cap a l'hotel, i a dormir!
A la propera entrega: Kyoto o qui va dir que segones parts no eren bones?
A la propera entrega: Kyoto o qui va dir que segones parts no eren bones?
dilluns, 1 de setembre del 2008
Kanazawa o el nostre primer Shinkansen
Konban wa!
Avui toca el cinquè dia, els jardins de Kanazawa. Ens vam despertar a les 5 i mitja del matí perquè teniem reservat seient per agafar el tren bala molt d'hora, així que carregats amb la maleta (ara molt més pesant) vam tirar cap a l'estació de Tòquio per estrenar el Japan Rail Pass. El viatge en el nostre primer shinkansen he de dir que va ser... comodíssim. Primer de tot, el tren va arribar molt puntual i va sortir a l'hora prevista, sense cap mena de contratemps (riete de Renfe, JA!), i segon, el tren és la cosa més còmode que he vist mai, vaig fotre una dormida... xD. I la veritat, vas molt ràpid però ni t'enteres de la velocitat que portes, és tan eficaç... Però bé, a lo que íbamos xD
Com que el tren no arribava directe, vam haver de fer transbord a Shin-Osaka i pillar el shinkansen direcció Toyama que era el nostre, amb només 10 minuts de transbord que teniem i sense conèixer l'estació. Estrés!!! Però vam arribar bé, i... cap a Kanazawa! Durant el viatge, ens vam descollonar amb certa anècdota: durant els quatre dies que portàvem al Japó, no sé si per influència del canvi de menjar i tal, la Sandra i l'Alícia no anaven de ventre ni a la de tres (jo en canvi, millor que a Barcelona xD), i total, que abans d'arribar a Kanazawa veiem que la parada d'abans era:
I clar, la conya ja va ser evident xD (pels que no ho sabeu, un onsen és com un balneari de fonts termals. Pos el Kagaonsen... ja us podeu imaginar xD El balneari per estrenyits xD)
Total que arribem a Kanazawa, i la nostra idea era deixar les maletes a una taquilla però... putada! Totes estaven ocupades! Ens vam estar esperant fins que va venir gent a treure-les, ja pensavem que hauriem de carregar amb la maleta tot el dia... buf. Mentre esperavem, vaig entrar a un kiosk i vaig trobar la Shonen Jump, que havia buscat desesperadament a Tokyo però que no havia trobat. Me la vaig comprar com a frikada, perquè pensva que no la podria llegir, però vaig veure que al costat dels kanjis hi havia caràcters en hiragana per llegir-los... Ue! Ho podia llegir! Ara, entendre-ho és una altra cosa, però vaig provar amb el capítol de Bleach i més o menys em vaig enterar de la història.
Bé, vam sortir d'allà, vam pillar el bus turístic (molt mono per cert, era de coloraines i molt, molt petit, potser hi devien haver 10 seients) i ens vam baixar a un barri on hi havien varios temples per veure. No eren gaire macos, però a un vam veure que hi havia un cementiri i vam anar a curiosejar. Són bastant estranys, però no tan depriments com els de Barcelona almenys.
El cementiri
Vaig deixar un missatge a un llibre de visites del temple ("Nihon wa saiko da! Records de Barcelona") i vam marxar. Com que teniem temps, vam fer via cap a l'autobús però donant una volta pel barri per veure'l una mica. Hi havien molts futons estesos a les finestres, em va impactar una mica, i també vaig veure molts penjadors de calces! El vell de Ranma s'hauria fet d'or a Kanazawa xD
Momento Lain pels carrers de Kanazawa
Caminant caminant també vam trobar una guarderia i vam entrar a veure com era. Estaven tots els nens mirant-nos amb cares rares, i ens vam fer unes fotos amb l'autobús escolar xD
Cansats de la calor, vam agaafar el bus i vam anar a la zona dels jardins de Kanazawa, el que realment anàvem a veure. Com ja era pel migdia, vam anar a dinar abans d'entrar. Només hi havien cafeteries per allà, però en vam veure una que també feien dinars i vam entrar. Va ser una mica... estrany, perquè allò era una cafeteria, amb taules baixes i tal, útils només per prendre un gelat o un refresc, i allí estàvem cruspint-nos uns espaguetis xD
Un cop dinats, cap als jardins, on vam passar el que ens quedava de tarda. La veritat és que eren molt i molt macos, amb molts estanys i algúna que altre edificació interessant. A més, a l'entrada estaven fent un festival de tambors (bé, assajant perquè el concert començava més tard però ja no hi seriem, quina pena ><)
L'assaig dels tambors
A l'entrar a l'altra part del recinte, on s'havia de pagar (tot i que no ho sabiem i de sobte ens va venir una tia cridant que paguéssim xD), vam omplir una enquesta per a guiris i ens van regalar un ventall a cadascú que la veritat ens va anar molt bé perquè fotia una calda inaguantable.
Barallant-nos per veure qui fotia més pudor a suat xD
Un cop vist tot, vam anar cap a l'estació, recollirem les maletes, i vam agafar el shinkansen cap a Kyoto fent escala a Shin-Osaka. Un cop vam arribar allà, ens va entrar l'agobio. Ningú s'havia imprimit el mapa que deia on estava l'hotel! OMG! Per sort, més o menys recordava on era, i al final el vam trobar. Aquest cop sí que ens va tocar habitació triple, així que vam deixar les coses, vam anar a sopar a un family restaurant, vam tornar i, després del bany, cap al llit!
A la propera entrega: Kyoto
Avui toca el cinquè dia, els jardins de Kanazawa. Ens vam despertar a les 5 i mitja del matí perquè teniem reservat seient per agafar el tren bala molt d'hora, així que carregats amb la maleta (ara molt més pesant) vam tirar cap a l'estació de Tòquio per estrenar el Japan Rail Pass. El viatge en el nostre primer shinkansen he de dir que va ser... comodíssim. Primer de tot, el tren va arribar molt puntual i va sortir a l'hora prevista, sense cap mena de contratemps (riete de Renfe, JA!), i segon, el tren és la cosa més còmode que he vist mai, vaig fotre una dormida... xD. I la veritat, vas molt ràpid però ni t'enteres de la velocitat que portes, és tan eficaç... Però bé, a lo que íbamos xD
Com que el tren no arribava directe, vam haver de fer transbord a Shin-Osaka i pillar el shinkansen direcció Toyama que era el nostre, amb només 10 minuts de transbord que teniem i sense conèixer l'estació. Estrés!!! Però vam arribar bé, i... cap a Kanazawa! Durant el viatge, ens vam descollonar amb certa anècdota: durant els quatre dies que portàvem al Japó, no sé si per influència del canvi de menjar i tal, la Sandra i l'Alícia no anaven de ventre ni a la de tres (jo en canvi, millor que a Barcelona xD), i total, que abans d'arribar a Kanazawa veiem que la parada d'abans era:
I clar, la conya ja va ser evident xD (pels que no ho sabeu, un onsen és com un balneari de fonts termals. Pos el Kagaonsen... ja us podeu imaginar xD El balneari per estrenyits xD)
Total que arribem a Kanazawa, i la nostra idea era deixar les maletes a una taquilla però... putada! Totes estaven ocupades! Ens vam estar esperant fins que va venir gent a treure-les, ja pensavem que hauriem de carregar amb la maleta tot el dia... buf. Mentre esperavem, vaig entrar a un kiosk i vaig trobar la Shonen Jump, que havia buscat desesperadament a Tokyo però que no havia trobat. Me la vaig comprar com a frikada, perquè pensva que no la podria llegir, però vaig veure que al costat dels kanjis hi havia caràcters en hiragana per llegir-los... Ue! Ho podia llegir! Ara, entendre-ho és una altra cosa, però vaig provar amb el capítol de Bleach i més o menys em vaig enterar de la història.
Bé, vam sortir d'allà, vam pillar el bus turístic (molt mono per cert, era de coloraines i molt, molt petit, potser hi devien haver 10 seients) i ens vam baixar a un barri on hi havien varios temples per veure. No eren gaire macos, però a un vam veure que hi havia un cementiri i vam anar a curiosejar. Són bastant estranys, però no tan depriments com els de Barcelona almenys.
El cementiriVaig deixar un missatge a un llibre de visites del temple ("Nihon wa saiko da! Records de Barcelona") i vam marxar. Com que teniem temps, vam fer via cap a l'autobús però donant una volta pel barri per veure'l una mica. Hi havien molts futons estesos a les finestres, em va impactar una mica, i també vaig veure molts penjadors de calces! El vell de Ranma s'hauria fet d'or a Kanazawa xD
Momento Lain pels carrers de KanazawaCaminant caminant també vam trobar una guarderia i vam entrar a veure com era. Estaven tots els nens mirant-nos amb cares rares, i ens vam fer unes fotos amb l'autobús escolar xD
Cansats de la calor, vam agaafar el bus i vam anar a la zona dels jardins de Kanazawa, el que realment anàvem a veure. Com ja era pel migdia, vam anar a dinar abans d'entrar. Només hi havien cafeteries per allà, però en vam veure una que també feien dinars i vam entrar. Va ser una mica... estrany, perquè allò era una cafeteria, amb taules baixes i tal, útils només per prendre un gelat o un refresc, i allí estàvem cruspint-nos uns espaguetis xD
Un cop dinats, cap als jardins, on vam passar el que ens quedava de tarda. La veritat és que eren molt i molt macos, amb molts estanys i algúna que altre edificació interessant. A més, a l'entrada estaven fent un festival de tambors (bé, assajant perquè el concert començava més tard però ja no hi seriem, quina pena ><)
L'assaig dels tamborsA l'entrar a l'altra part del recinte, on s'havia de pagar (tot i que no ho sabiem i de sobte ens va venir una tia cridant que paguéssim xD), vam omplir una enquesta per a guiris i ens van regalar un ventall a cadascú que la veritat ens va anar molt bé perquè fotia una calda inaguantable.
Barallant-nos per veure qui fotia més pudor a suat xD
Un cop vist tot, vam anar cap a l'estació, recollirem les maletes, i vam agafar el shinkansen cap a Kyoto fent escala a Shin-Osaka. Un cop vam arribar allà, ens va entrar l'agobio. Ningú s'havia imprimit el mapa que deia on estava l'hotel! OMG! Per sort, més o menys recordava on era, i al final el vam trobar. Aquest cop sí que ens va tocar habitació triple, així que vam deixar les coses, vam anar a sopar a un family restaurant, vam tornar i, després del bany, cap al llit!
A la propera entrega: Kyoto
dimecres, 27 d’agost del 2008
Let's Dance
Molts sabeu que una de les meves passions es ballar, però no m'heu vist mai fer-ho. Doncs solucionat! Aquí em teniu fent la coreografia de Step que em vaig aprendre ahir, tot i que es veu una mica mogut degut al pols de fumador del Joan Albert, que era qui em gravava (a veure si deixes de fumar!).
dimarts, 26 d’agost del 2008
Ginza o Dies Horribilus
Ohayou Gozaimashita!
Avui toca el quart dia, és a dir, el mercat de Tsukiji i el barri de Ginza, també conegut com el pitjor dia que he passat al Japó.
Ens vam despertar d'hora per anar cap a la subhasta de la tonyina (a la qual jo no tenia gaires ganes d'anar) i vam tirar cap al mercat de Tsukiji, el mercat de peix més important de tot el Japó. Un cop allà, per combatre la calda que fotia la Sandra i jo ens vam comprar a una màquina una de les millors begudes que he pres mai i que no vaig trobar a cap altre màquina més en tot el viatge: la llet de meló. Oh que bona per favor!
Un cop enlletats (que mal sona això xD) vam tirar cap el mercat i ens vam trobar que a l'entrada hi havia un mercadillo amb tot de paradetes de menjars, utensilis, souvenirs i un llarg etcètera, i ens vam quedar mirant ja que no haviem arribat a temps per veure la subhasta. Cansats de tanta tenda, vam passar cap al mercat en sí. Vam divisar tot d'espècies estranyes conjuntament amb les espècies conegudes, vaig veure tonyines enormes d'aquelles que només veus en documentals (l'únic cop que n'havia vist va ser quan mon germà fa molt en va pescar una a Coma-ruga però no devia pesar ni 5kg xD), anguiles, cloïsses ENORMES, i moltes altres coses. De tant en quant et naves trobant caps de tonyina pel terra que donaven una mica de grima, però apart d'això va estar molt bé xD.
Wasabi! No sabia que la planta era així
Així que un cop vist el mercat, vam tirar cap al barri de Ginza, on hi ha el palau imperial (on no s'hi pot entrar) rodejat pels jardins imperials, que era el que anàvem a veure. Al sortir del metro, però, la Sandra ens va parar. Des del primer dia que vam arribar al Japó, tenia molèsties a l'orinar que li van desembocar en una infecció d'orina. Li vam dir d'anar al metge, però es va voler esperar per veure si li passava bevent molta aigua, i això va semblar, ja que li feia menys molèsties el segon dia. Però el tercer dia ja li va agafar de ple i li feia mal, així que vam decidir anar a una farmàcia a veure si li podien donar alguna herba, ja que allà els medicaments no es venen a les farmàcies perquè te'ls dóna directament el metge. A l'arribar a la farmàcia-drugstore, ens vam trobar amb un gran impediment: l'idioma. Ningú d'allà parlava anglès, i tot i que amb el diccionari li vem estar dient què li passava, va semblar que no ens entenia perquè ens donava coses per la regla. I va ser allà on ens va pillar l'agobio a tots i la Sandra es va agobiar moltíssim, quasi a punt de plorar, l'Alicia cabrejada i jo molt agobiat també. Així que em vaig plantar i li vaig dir que anéssim a un hospital, vaig preguntar a una dona que passava per allà i ens va dir (en japonès, sort que almenys vaig entendre part del que em deia) que allà aprop n'hi havia un. Buscant buscant, vam trobar la Tokyo clinic, una clínica privada que no era el que buscàvem però bé, menos da una piedra. Vam entrar i clar, lo de sempre: no sabien anglès. Sort que van trucar a una dona que mig en sabia, i quan estava la Sandra omplint un formulari, li vaig dir nosequè en castellà i la dona ens diu: "Ah! Sois españoles! Yo he vivido en España!" en un perfecte castellà. Dish! xD Solventat el problema de l'idioma, ens va dir que fins les dues de la tarda no vindria el metge, que tornéssim a aquella hora. Com era la una, li vam dir que aniriem a dinar i tornariem. Vam nar a dinar allà al costat i bé. durant el dinar hi va haver un cabreig que no tinc ganes de recordar. Vam tornar a les dues i al cap d'una hora la Sandra va sortir amb antibiòtics i amb cara de felicitat (per fi! xD).
La Sandra amb la Midori, la dona que sabia castellà i que tant ens va ajudar
Un cop solventat tot això, vam anar cap els jardins imperials, molt macos i tal però amb una calda que flipes xD Al fons es veia la torre de Tòquio, que em va donar pena no anar-la a veure perquè no ens va donar temps.
Vam estar donant voltes pel parc i quan ja era quasi de nit, vam tirar cap al barri de Ginza en sí. Voliem anar cap a l'edifici Sony, on es veu que pots provar els diferents aparells nous que treuen, i també els nous jocs i tal. Així que vam tirar, però a mig camí vam fer una pausa al Fòrum Internacional i vam nar a un cafè que hi havia per allà. Després de veure els preus, vam marxar pitant sense demanar res sota la mirada assassina de la cambrera (després d'haver-nos assecat amb les tovalloletes que et donen només arribar, osklà xD) i ens vam comprar begudes a una màquina que hi havia per allà i ens vam sentar una estona. Descansats, vam marxar cap a l'edifici Sony, però quan vam arribar ja havia tancat ><
Davant una cafeteria, l'Alicia no va poder reprimir els seus instints golafres i es va comprar un tros de pastís de maduixa d'aquells típics dels animes que tenen les maduixes per sobre i tal. Vam tirar cap a l'hotel, que ja estavem cansats, i a Sandra i jo ens vam quedar a sopar a un restaurant aprop de l'estació de Chidori-cho mentre l'Alicia va decidir anar a l'hotel per menjar-se el pastís (no ens el va deixar provar, la molt furciah se l'havia menjat tot per quan vam arribar ¬¬). Al restaurant vaig menjar el millor sopar que he menjat en tot el viatge: uns yakisoba i unes gyozas... unes gyozas en majuscula, no en vaig provar cap més de tan bona durant tot el que va quedar de viatge. Un cop sopats, el bany de rigor i... adéu Tòquio! Ja que al dia següent ja marxavem cap a Kyoto fent una parada abans a Kanazawa, que és el que us explicaré a la propera entrada. Ja ne!
Avui toca el quart dia, és a dir, el mercat de Tsukiji i el barri de Ginza, també conegut com el pitjor dia que he passat al Japó.
Ens vam despertar d'hora per anar cap a la subhasta de la tonyina (a la qual jo no tenia gaires ganes d'anar) i vam tirar cap al mercat de Tsukiji, el mercat de peix més important de tot el Japó. Un cop allà, per combatre la calda que fotia la Sandra i jo ens vam comprar a una màquina una de les millors begudes que he pres mai i que no vaig trobar a cap altre màquina més en tot el viatge: la llet de meló. Oh que bona per favor!
Un cop enlletats (que mal sona això xD) vam tirar cap el mercat i ens vam trobar que a l'entrada hi havia un mercadillo amb tot de paradetes de menjars, utensilis, souvenirs i un llarg etcètera, i ens vam quedar mirant ja que no haviem arribat a temps per veure la subhasta. Cansats de tanta tenda, vam passar cap al mercat en sí. Vam divisar tot d'espècies estranyes conjuntament amb les espècies conegudes, vaig veure tonyines enormes d'aquelles que només veus en documentals (l'únic cop que n'havia vist va ser quan mon germà fa molt en va pescar una a Coma-ruga però no devia pesar ni 5kg xD), anguiles, cloïsses ENORMES, i moltes altres coses. De tant en quant et naves trobant caps de tonyina pel terra que donaven una mica de grima, però apart d'això va estar molt bé xD.
Wasabi! No sabia que la planta era aixíAixí que un cop vist el mercat, vam tirar cap al barri de Ginza, on hi ha el palau imperial (on no s'hi pot entrar) rodejat pels jardins imperials, que era el que anàvem a veure. Al sortir del metro, però, la Sandra ens va parar. Des del primer dia que vam arribar al Japó, tenia molèsties a l'orinar que li van desembocar en una infecció d'orina. Li vam dir d'anar al metge, però es va voler esperar per veure si li passava bevent molta aigua, i això va semblar, ja que li feia menys molèsties el segon dia. Però el tercer dia ja li va agafar de ple i li feia mal, així que vam decidir anar a una farmàcia a veure si li podien donar alguna herba, ja que allà els medicaments no es venen a les farmàcies perquè te'ls dóna directament el metge. A l'arribar a la farmàcia-drugstore, ens vam trobar amb un gran impediment: l'idioma. Ningú d'allà parlava anglès, i tot i que amb el diccionari li vem estar dient què li passava, va semblar que no ens entenia perquè ens donava coses per la regla. I va ser allà on ens va pillar l'agobio a tots i la Sandra es va agobiar moltíssim, quasi a punt de plorar, l'Alicia cabrejada i jo molt agobiat també. Així que em vaig plantar i li vaig dir que anéssim a un hospital, vaig preguntar a una dona que passava per allà i ens va dir (en japonès, sort que almenys vaig entendre part del que em deia) que allà aprop n'hi havia un. Buscant buscant, vam trobar la Tokyo clinic, una clínica privada que no era el que buscàvem però bé, menos da una piedra. Vam entrar i clar, lo de sempre: no sabien anglès. Sort que van trucar a una dona que mig en sabia, i quan estava la Sandra omplint un formulari, li vaig dir nosequè en castellà i la dona ens diu: "Ah! Sois españoles! Yo he vivido en España!" en un perfecte castellà. Dish! xD Solventat el problema de l'idioma, ens va dir que fins les dues de la tarda no vindria el metge, que tornéssim a aquella hora. Com era la una, li vam dir que aniriem a dinar i tornariem. Vam nar a dinar allà al costat i bé. durant el dinar hi va haver un cabreig que no tinc ganes de recordar. Vam tornar a les dues i al cap d'una hora la Sandra va sortir amb antibiòtics i amb cara de felicitat (per fi! xD).
La Sandra amb la Midori, la dona que sabia castellà i que tant ens va ajudarUn cop solventat tot això, vam anar cap els jardins imperials, molt macos i tal però amb una calda que flipes xD Al fons es veia la torre de Tòquio, que em va donar pena no anar-la a veure perquè no ens va donar temps.
Vam estar donant voltes pel parc i quan ja era quasi de nit, vam tirar cap al barri de Ginza en sí. Voliem anar cap a l'edifici Sony, on es veu que pots provar els diferents aparells nous que treuen, i també els nous jocs i tal. Així que vam tirar, però a mig camí vam fer una pausa al Fòrum Internacional i vam nar a un cafè que hi havia per allà. Després de veure els preus, vam marxar pitant sense demanar res sota la mirada assassina de la cambrera (després d'haver-nos assecat amb les tovalloletes que et donen només arribar, osklà xD) i ens vam comprar begudes a una màquina que hi havia per allà i ens vam sentar una estona. Descansats, vam marxar cap a l'edifici Sony, però quan vam arribar ja havia tancat ><
Davant una cafeteria, l'Alicia no va poder reprimir els seus instints golafres i es va comprar un tros de pastís de maduixa d'aquells típics dels animes que tenen les maduixes per sobre i tal. Vam tirar cap a l'hotel, que ja estavem cansats, i a Sandra i jo ens vam quedar a sopar a un restaurant aprop de l'estació de Chidori-cho mentre l'Alicia va decidir anar a l'hotel per menjar-se el pastís (no ens el va deixar provar, la molt furciah se l'havia menjat tot per quan vam arribar ¬¬). Al restaurant vaig menjar el millor sopar que he menjat en tot el viatge: uns yakisoba i unes gyozas... unes gyozas en majuscula, no en vaig provar cap més de tan bona durant tot el que va quedar de viatge. Un cop sopats, el bany de rigor i... adéu Tòquio! Ja que al dia següent ja marxavem cap a Kyoto fent una parada abans a Kanazawa, que és el que us explicaré a la propera entrada. Ja ne!
dissabte, 23 d’agost del 2008
Asakusa o How I met Kakigori
Hola de nou!
Avui toca el tercer dia, Ueno i Asakusa. En teoria aquest dia anàvem a Ginza, però el cansanci ens va obligar a fer un canvi de plans i vam decidir aplaçar-ho fins al quart dia. Així que ens vam despertar, vam anar a l'estació (jo vaig esmorzar a l'habitació un pa de meló i un entrepà fet amb un briox en forma de cranc super kawaii que m'havia comprat la nit abans xD) i vam tirar cap al parc d'Ueno, on ens esperava el Museu Nacional de Tòquio.
Arrival al parc d'Ueno. Quina calda que fotia!
Després de pagar l'entrada d'estudiant utilitzant el carnet de la UB (xD), ens van dir que hi havien 5 edificis als que podiem entrar i vam tirar cap al més gran, on hi havia tot de reliquies de la història japonesa: ceràmica, katanes, armadures, kimonos, pintures i un llarg etcètera. En suma: un avorriment total xD A més hi havia explicació en anglès i en japonès, i la que estava en anglès durava dues línies mentre que la que estava en japonès ocupava potser 20 ¬¬
L'únic interessant que vaig trobar va ser que a l'arribar a una sala una dona ens va donar una mena de postal amb forma de kimono i ens va dir que agaféssim diferents tampons que hi havien allà i féssim el dibuix del nostre kimono per després enviar-ho com a postal. Em va agradar la idea, vés xD Ara, el kimono que vaig fer, espantós. Va acabar a la paperera xD
Vam sortir del primer edifici i vam tirar cap el segon, on hi havia tot de reliquies de diferents països asiàtics i també varies escultures egípcies i... una mòmia! Molt mal conservada, això si.
Bodrio total again, així que vam tirar cap al tercer edifici on ja no recordo què hi havia però que també era una merda punxada en un pal, així que vam sortir del museu i vam tirar cap a Asakusa.
Al sortir del metro, ens va agafar gana i vam entrar a un restaurant petitíssim que hi havia al costat de la sortida. Tenien a més un sistema molt curiós de demanar el menjar: fora la tenda tenien una màquina plena de botons on cada botó representava un plat. Pagaves a la màquina i et sortia un ticket amb el que havies demanat, entraves al restaurant, li donaves el ticket i a esperar. Jo em vaig pillar arròs amb curry (allà he descobert que m'encanta l'arròs al curry) que venia acompanyat d'un platàs d'udon, els fideus tamany godzilla. Mmmm boníssims.
Un cop dinats, cap al temple d'Asakusa, el Kannon-do, que era una de les coses que més il·lusió em feia veure en aquest viatge, especialment el farol gegant que hi ha a l'entrada. El temple ha estat el segon lloc que més m'ha agradat de tot el viatge, és realment espectacular. Entres per la porta del farol (que si, es gegant) i et trobes amb un passadís que va a donar al temple que estava tot ple de tendes de souvenirs, de menjars, etc. que em va encantar.
El farol en qüestió
El temple al fons
Quan vam veure-ho tot, vam sentar-nos una estoneta i just al davant dels morros vam veure... una paradeta on venien kakigoris! Una de les coses que volia provar en aquest viatge! Pels que no sabeu què és, és senzillament gel picat amb una mica de sirope del sabor que tu escolleixis, del pal calippo però sense ser una barra gelada. Vam pillar un de sabor a maduixa, i quan ens el va donar... era enoooooorme! jo pensava que era una coseta petita, pero no xD Ara, estava bonissim.
Kakigori!
Cansats d'estar per allà, vam decidir donar una volta pel barri i ens vam endinsar en un Game Zone, un New Park japonès, on vam jugar al Taiko no Tatsujin però amb el tambor de veritat! Brutal! xDDD També vaig jugar allà al Street Fighter IV que en teoria ha de sortir d'aquí poc per la XBOX i ps3. Ara, com el menú estava en japonès, no sabia com coi es posava l'arcade, així que vaig posar la primera opció i resulta que era jugar contra el de la màquina del costat. Ni que dir que em va vapulejar de manera humiliant, amb lo que jo havia estat al Street fighter... putus frikis xD
Vam sortir d'allà i vam donar més voltes. Per practicar el meu japonès, nava llegint cartells dels edificis i de sobte en llegeixo un on posa "Karaoke". Els hi dic, i sense pensar-ho dos cops, vam entrar-hi xD Per 700 iens cadascú, vam estar una hora cantant cançons bàsicament en anglès i castellà (Dale mas gasoliiiiiiiinaaaaaaaa, vam flipar quan vam veure que hi havia aquesta cançó, va ser bonissim xD). Per sort no era com els karaokes d'aqui on has de cantar davant de gent que no coneixes, sinó que entres a una sala i tens allà els llibres amb les cançons que hi ha i les poses a una màquina i... a cantar! Bé, i a ballar de pas també xD Com la sala donava al carrer, tot i ser un quart pis la gent se'ns quedava mirant xDD Suposo que no deuen ballar quan canten, no se xD M'ho vaig passar molt i molt bé, tot i que clar, jo canto fatal i la Sandra té un vozarrón i canta super bé i et quedaves... joer, que mal canto xD
En fi, al sortir ens va agafar gana i vam decidir anar al McDonalds (l'Alicia però es va pillar un bento d'aquells pel carrer) perquè haviem vist que tenien hamburgueses que no hi havia al nostre país, de les quals vam escollir la big mac amb 4 hamburgueses xD Certament, la carn tenia diferent sabor a les hamburgueses d'aquí, però oh! Quina delicia tenir 4 hamburgueses a la boca :P~ I fet això, vam tornar a l'hotel, em vaig donar el bany de rigor i cap al llit! Crec que aquest va ser el millor dia que he passat al Japó, m'ho vaig passar molt bé.
A la propera entrega: Ginza o Dies Horribilus
Avui toca el tercer dia, Ueno i Asakusa. En teoria aquest dia anàvem a Ginza, però el cansanci ens va obligar a fer un canvi de plans i vam decidir aplaçar-ho fins al quart dia. Així que ens vam despertar, vam anar a l'estació (jo vaig esmorzar a l'habitació un pa de meló i un entrepà fet amb un briox en forma de cranc super kawaii que m'havia comprat la nit abans xD) i vam tirar cap al parc d'Ueno, on ens esperava el Museu Nacional de Tòquio.
Arrival al parc d'Ueno. Quina calda que fotia!Després de pagar l'entrada d'estudiant utilitzant el carnet de la UB (xD), ens van dir que hi havien 5 edificis als que podiem entrar i vam tirar cap al més gran, on hi havia tot de reliquies de la història japonesa: ceràmica, katanes, armadures, kimonos, pintures i un llarg etcètera. En suma: un avorriment total xD A més hi havia explicació en anglès i en japonès, i la que estava en anglès durava dues línies mentre que la que estava en japonès ocupava potser 20 ¬¬
L'únic interessant que vaig trobar va ser que a l'arribar a una sala una dona ens va donar una mena de postal amb forma de kimono i ens va dir que agaféssim diferents tampons que hi havien allà i féssim el dibuix del nostre kimono per després enviar-ho com a postal. Em va agradar la idea, vés xD Ara, el kimono que vaig fer, espantós. Va acabar a la paperera xD
Vam sortir del primer edifici i vam tirar cap el segon, on hi havia tot de reliquies de diferents països asiàtics i també varies escultures egípcies i... una mòmia! Molt mal conservada, això si.
Bodrio total again, així que vam tirar cap al tercer edifici on ja no recordo què hi havia però que també era una merda punxada en un pal, així que vam sortir del museu i vam tirar cap a Asakusa.
Al sortir del metro, ens va agafar gana i vam entrar a un restaurant petitíssim que hi havia al costat de la sortida. Tenien a més un sistema molt curiós de demanar el menjar: fora la tenda tenien una màquina plena de botons on cada botó representava un plat. Pagaves a la màquina i et sortia un ticket amb el que havies demanat, entraves al restaurant, li donaves el ticket i a esperar. Jo em vaig pillar arròs amb curry (allà he descobert que m'encanta l'arròs al curry) que venia acompanyat d'un platàs d'udon, els fideus tamany godzilla. Mmmm boníssims.
Un cop dinats, cap al temple d'Asakusa, el Kannon-do, que era una de les coses que més il·lusió em feia veure en aquest viatge, especialment el farol gegant que hi ha a l'entrada. El temple ha estat el segon lloc que més m'ha agradat de tot el viatge, és realment espectacular. Entres per la porta del farol (que si, es gegant) i et trobes amb un passadís que va a donar al temple que estava tot ple de tendes de souvenirs, de menjars, etc. que em va encantar.
El farol en qüestióLa Sandra es va comprar allà un kimono per a ella i jo em volia pillar un farol en miniatura però m'hi vaig repensar perquè no hagués aguantat tot el viatge intacte, i vaig pensar que ja me'l compraria l'últim dia abans de marxar (i se'm va oblidar al final ><). I bé, passades les tendes, vam arribar al temple que estava bordejat per una pagoda molt maca i un jardí amb santuaris més petits. Hi havia a més una espècia d'olla enorme on la gent posava encens abans d'anar al temple que deixava anar un tufillo que ni te cuento (no suporto l'olor d'encens). El temple era molt i molt bonic, i va ser per allà on vam veure per primer cop gent vestida amb kimonos. 
Porta d'Entrada al temple
Porta d'Entrada al temple
El temple al fonsQuan vam veure-ho tot, vam sentar-nos una estoneta i just al davant dels morros vam veure... una paradeta on venien kakigoris! Una de les coses que volia provar en aquest viatge! Pels que no sabeu què és, és senzillament gel picat amb una mica de sirope del sabor que tu escolleixis, del pal calippo però sense ser una barra gelada. Vam pillar un de sabor a maduixa, i quan ens el va donar... era enoooooorme! jo pensava que era una coseta petita, pero no xD Ara, estava bonissim.
Kakigori!Cansats d'estar per allà, vam decidir donar una volta pel barri i ens vam endinsar en un Game Zone, un New Park japonès, on vam jugar al Taiko no Tatsujin però amb el tambor de veritat! Brutal! xDDD També vaig jugar allà al Street Fighter IV que en teoria ha de sortir d'aquí poc per la XBOX i ps3. Ara, com el menú estava en japonès, no sabia com coi es posava l'arcade, així que vaig posar la primera opció i resulta que era jugar contra el de la màquina del costat. Ni que dir que em va vapulejar de manera humiliant, amb lo que jo havia estat al Street fighter... putus frikis xD
Vam sortir d'allà i vam donar més voltes. Per practicar el meu japonès, nava llegint cartells dels edificis i de sobte en llegeixo un on posa "Karaoke". Els hi dic, i sense pensar-ho dos cops, vam entrar-hi xD Per 700 iens cadascú, vam estar una hora cantant cançons bàsicament en anglès i castellà (Dale mas gasoliiiiiiiinaaaaaaaa, vam flipar quan vam veure que hi havia aquesta cançó, va ser bonissim xD). Per sort no era com els karaokes d'aqui on has de cantar davant de gent que no coneixes, sinó que entres a una sala i tens allà els llibres amb les cançons que hi ha i les poses a una màquina i... a cantar! Bé, i a ballar de pas també xD Com la sala donava al carrer, tot i ser un quart pis la gent se'ns quedava mirant xDD Suposo que no deuen ballar quan canten, no se xD M'ho vaig passar molt i molt bé, tot i que clar, jo canto fatal i la Sandra té un vozarrón i canta super bé i et quedaves... joer, que mal canto xD
En fi, al sortir ens va agafar gana i vam decidir anar al McDonalds (l'Alicia però es va pillar un bento d'aquells pel carrer) perquè haviem vist que tenien hamburgueses que no hi havia al nostre país, de les quals vam escollir la big mac amb 4 hamburgueses xD Certament, la carn tenia diferent sabor a les hamburgueses d'aquí, però oh! Quina delicia tenir 4 hamburgueses a la boca :P~ I fet això, vam tornar a l'hotel, em vaig donar el bany de rigor i cap al llit! Crec que aquest va ser el millor dia que he passat al Japó, m'ho vaig passar molt bé.
A la propera entrega: Ginza o Dies Horribilus
dimarts, 19 d’agost del 2008
Big in Japan (ara sí): Akihabara
Konnichi wa!
Ja sóc aquí, després de 14 dies d'estada al Japó i amb un jet lag que ni te cuento. La veritat és que ha estat un viatge on hi ha hagut una mica de tot, però en general m'ha agradat molt. Potser no he fet el que el que m'hagués agradat fer, que era gaudir de la cultura japonesa en si més que anar a visitar monuments i fer de turista, però sempre hi ha temps per fer-ho (això sí, dintre de varios anys com a minim que m'he quedat pelat de peles xD).
Al final em vaig emportar 1500€ en efectiu aka 250.000 iens dels quals me n'han sobrat 100.000 perquè vam calcular un pressupost de 80€ per dia que ni de conya hem complert perquè al ser el dinar tan barat al final gastàvem 30€ per dia més o menys. Dinàvem i sopàvem cada dia per 3-6€ cada un, una passada de barat. I a més, sa! xD Ara, ens van clavar amb el transport públic una passada, és caríssim. Sort que amb el rail pass no vam haver de pagar res de Shinkansen que és ULTRA car.
Bé, em comprometo a cada dia fer una entrada sobre un dia que vaig estar al Japó, així que sense més dilació, comencem:
Dia 1 i 2 o el dia inexistent
L'avió sortia a les 7 del matí del dilluns, i com ens passava a buscar el pare de la Sandra vaig anar el dia anterior a casa de l'Alícia a dormir. A les 11 vam anar cap al llit, però amb els nervis fins les dues no em vaig poder adormir, i a les 4 ja estàvem de peu xD Millor, vaig pensar, així m'adormo a l'avió i se'm fa més curt. Vam arribar a l'aeroport tot sobats (la Sandra a més venia de la ressaca d'una boda a Morella xD) i vam facturar les maletes ja directament fins al Japó (feiem escala a París) i vam anar a esmorzar. De l'avió cap a París ni me'n recordo, se'm va fer curtíssim, i a l'arribar allà, després de la interminable cua a Immigració i de la cua per passar pel detector de metalls, ensenyant cada dues passes el passaport i el bitllet, vam agafar l'avió cap a Japó.
La companyia era Air France, i l'avió la veritat és que estava bastant bé, amb pantalles individuals per a cadascú i una amplia gamma de pel·lícules per passar les 12 hores d'avió. Fotia un fred per això... tenien l'aire acondicionat a tope, nava amb la manta fins al coll. I per dormir... A mi ja em costa dormir assegut, doncs assegut i anxovat al seient encara menys, crec que només vaig dormir una hora en tot el trajecte xD Axí que em vaig empassar 3 pelis que feien: Kung fu panda, el principe Caspian i Iron Man, això sí, totes en castellà sudaca ¬¬
A mig vol va venir l'Alicia (ens van tocar seients separats d'ella) i ens va dir que es trobava fatal, la mescla de no dormir i de fred li va provocar diarrees durant tot el vol, pobreta xD
A mi el que casi em provoca cagalera va ser quan sobrevolàvem la Xina i de sobte vam veure uns núvols de tempesta impressionants que anàven destilant llampecs cada dos per tres, l'avió va haver de virar per esquivar-los, quin cague em va agafar!
Exceptuant això, el vol va anar sense complicacions i vam arribar a les 7 del matí del dimarts hora de Tòquio, les dotze de la nit hora espanyola. És a dir, portavem quasi 24 hores sense dormir i encara ens quedava tot un dia per endevant! Horreur! Estàvem visquent el futur! xD Només arribar vam anar al punt d'informació i jo vaig sortir a fora a fumar-me un cigarro. A l'obrir la porta cap a fora... un cop de puny de calor asfixiant em va traspassar. Mushiatsui!!! Al Japó fa molta més humitat que a Barcelona, i al combinar-la amb la calor de l'estiu fa una xafogor inaguantable que anomenen mushiatsui (explicació treta de Lo que me revienta de japon xD). I això que només eren les 7 del matí! Després vam saber que feia tanta calor al matí perquè no fan canvi d'hora a l'estiu i es fa de dia a les 4-4:30 i es fa de nit a les 6 de la tarda, així que el sol ja portava estona donant.
Vam sortir al carrer i vam decidir anar a veure un temple que hi havia per allà aprop, el Kanda Temple, però la pluja era torrencial i vam fer una parada sota una tenda, i veiem un paio que entra a un supermercat i en surt amb 3 paraigües, i se'ns va fer la llum xD Comprats els paraigües i una Pocari Sweat (l'aquarius japonesa que està boníssima i a la que em vaig acabar viciant), vam tirar cap al temple però amb un petit problema: no sabiem on estavem xD Per sort una dona molt simpàtica a qui vam preguntar ens va acompanyar fins allà. El nostre primer temple! La veritat, tampoc era res de l'altre món sabent el que vam veure després, però a mi em va encantar.
Kanda Temple
Vist el temple, i mirant-nos les cares, vam decidir anar tirant cap a l'hotel que estàvem molt cansats xD Va resultar que l'hotel estava a la parada de Chidori-cho, que estava al cul de Tòquio parlant en plata. Però bé, vam tirar cap allà i vam trigar potser una hora i quart a arribar-hi. Per sort ens vam integrar ràpidament a la societat japonesa i vam fer com ells: dormir al metro xD És curiós com tothom que va assentat va adormit sigui l'hora que sigui, els vagons són com tombes, ningú parla i o dormen o van jugant amb el mòvil que tots tenen amb unes pantalles enormes on es posen a veure la tele o a jugar a jocs.
I observant les curiositats dels japonesos, vam arribar a Chidori-cho, un barri molt maco per cert, i d'aquí a l'hotel que estava a 5 minuts de la parada. L'hotel em va encantar, de fet és el que més m'ha agradat dels 3 on hem estat a pesar que hi havien molts bitxos, mosquits i tal, no sé, era molt... tradicional. Ens van donar dues habitacions i van anar elles dues a una i jo sol a l'altre. Em va resultar graciós el lio de sabates que tenen. Quan vam entrar al passadis de les habitacions, ens van fer treure les sabates i posar-nos unes sabatilles, que després t'haviesde treure quan estaves a l'habitació i anar descalç pel tatami. I a més, al lavabo tambe t'havies de canviar per unes altres sabatilles diferents. Curiós, ni que dir que excepte al lavabo, anava descalç per tot arreu, massa embolic de sabates xD
I ahhhh, per fi un descans! Em vaig ficar dins el futon i a sobar 3 horetes. Quan ens vam despertar, em vaig posar el yukata (com una mena de kimono per anar per casa que et donen a tots els ryokans i hotels) i cap al bany públic de l'hotel. Són tal i com ensenyen a Ranma, deixes la roba fora i entres despullat al bany armat només amb una tovalloleta petita. Alla agafes el seient i el cubell, t'asseus i et comences a dutxar. T'ensabones i llavors et vas tirant aigua amb el cubell per damunt per treure el sabó. Un cop fet això, pots decidir: entres a la banyera d'aigua calenta anomenada Ofuro, o, com vaig fer jo tots els dies, te'n vas al que està a l'aire lliure. Quin descans! L'aigua estava hipercalenta, relaxa un munt després d'haver estat tot el dia caminant. A l'hivern encara deu ser millor amb el fred a la cara.
Jo yukatajant
Un cop relaxats, vam anar cap a sopar però jo em vaig comprar a un super un Yakisoba pan i les vaig deixar a un restaurant sopant que estava molt cansat. Així que cap a l'hotel i a dormir!
A l'entrega 2: Asakusa
Ja sóc aquí, després de 14 dies d'estada al Japó i amb un jet lag que ni te cuento. La veritat és que ha estat un viatge on hi ha hagut una mica de tot, però en general m'ha agradat molt. Potser no he fet el que el que m'hagués agradat fer, que era gaudir de la cultura japonesa en si més que anar a visitar monuments i fer de turista, però sempre hi ha temps per fer-ho (això sí, dintre de varios anys com a minim que m'he quedat pelat de peles xD).
Al final em vaig emportar 1500€ en efectiu aka 250.000 iens dels quals me n'han sobrat 100.000 perquè vam calcular un pressupost de 80€ per dia que ni de conya hem complert perquè al ser el dinar tan barat al final gastàvem 30€ per dia més o menys. Dinàvem i sopàvem cada dia per 3-6€ cada un, una passada de barat. I a més, sa! xD Ara, ens van clavar amb el transport públic una passada, és caríssim. Sort que amb el rail pass no vam haver de pagar res de Shinkansen que és ULTRA car.
Bé, em comprometo a cada dia fer una entrada sobre un dia que vaig estar al Japó, així que sense més dilació, comencem:
Dia 1 i 2 o el dia inexistent
L'avió sortia a les 7 del matí del dilluns, i com ens passava a buscar el pare de la Sandra vaig anar el dia anterior a casa de l'Alícia a dormir. A les 11 vam anar cap al llit, però amb els nervis fins les dues no em vaig poder adormir, i a les 4 ja estàvem de peu xD Millor, vaig pensar, així m'adormo a l'avió i se'm fa més curt. Vam arribar a l'aeroport tot sobats (la Sandra a més venia de la ressaca d'una boda a Morella xD) i vam facturar les maletes ja directament fins al Japó (feiem escala a París) i vam anar a esmorzar. De l'avió cap a París ni me'n recordo, se'm va fer curtíssim, i a l'arribar allà, després de la interminable cua a Immigració i de la cua per passar pel detector de metalls, ensenyant cada dues passes el passaport i el bitllet, vam agafar l'avió cap a Japó.
La companyia era Air France, i l'avió la veritat és que estava bastant bé, amb pantalles individuals per a cadascú i una amplia gamma de pel·lícules per passar les 12 hores d'avió. Fotia un fred per això... tenien l'aire acondicionat a tope, nava amb la manta fins al coll. I per dormir... A mi ja em costa dormir assegut, doncs assegut i anxovat al seient encara menys, crec que només vaig dormir una hora en tot el trajecte xD Axí que em vaig empassar 3 pelis que feien: Kung fu panda, el principe Caspian i Iron Man, això sí, totes en castellà sudaca ¬¬
A mig vol va venir l'Alicia (ens van tocar seients separats d'ella) i ens va dir que es trobava fatal, la mescla de no dormir i de fred li va provocar diarrees durant tot el vol, pobreta xD
A mi el que casi em provoca cagalera va ser quan sobrevolàvem la Xina i de sobte vam veure uns núvols de tempesta impressionants que anàven destilant llampecs cada dos per tres, l'avió va haver de virar per esquivar-los, quin cague em va agafar!
Exceptuant això, el vol va anar sense complicacions i vam arribar a les 7 del matí del dimarts hora de Tòquio, les dotze de la nit hora espanyola. És a dir, portavem quasi 24 hores sense dormir i encara ens quedava tot un dia per endevant! Horreur! Estàvem visquent el futur! xD Només arribar vam anar al punt d'informació i jo vaig sortir a fora a fumar-me un cigarro. A l'obrir la porta cap a fora... un cop de puny de calor asfixiant em va traspassar. Mushiatsui!!! Al Japó fa molta més humitat que a Barcelona, i al combinar-la amb la calor de l'estiu fa una xafogor inaguantable que anomenen mushiatsui (explicació treta de Lo que me revienta de japon xD). I això que només eren les 7 del matí! Després vam saber que feia tanta calor al matí perquè no fan canvi d'hora a l'estiu i es fa de dia a les 4-4:30 i es fa de nit a les 6 de la tarda, així que el sol ja portava estona donant.
Be, total que agafem el tren des de Narita cap a Tòquio, i després d'una hora i mitja vam arribar a la nostra primera destinació: Akihabara! El paradís de l'electrònica i del frikisme manga. Vam deixar les maletes a les taquilles de l'estació i vam anar a recórrer el barri. Ara, al ser tan d'hora, moltes tendes estaven tancades. D'ouh >< Tot i això, em vaig comprar una memory stick de 4gb per 4000 iens, una figura de la Saber i una de la Nico Robin però... va ser decepcionant. Quasi no hi havia res de res, nosaltres que somiàvem amb tendes enormes amb tot de merchandising de manganime, i no vam trobar quasi res T_T Després, l'ultim dia, vam saber que estavem equivocats, però us haureu d'esperar per saber perquè. Com que teniem gana tot i ser les 10 i mitja del matí, vam decidir anar a dinar i vam fer el nostre primer dinar typical japanese: katsudon! Mmmmm que bo. I a més amb un afegit molt important: l'aigua als restaurants és gratuïta, així que només pagues el dinar en sí (almenys jo, que no bec cervesa i coca-cola als restaurants passo). Mentre estàvem al restaurant mirant cap al carrer, veiem caure quatre gotetes de no res que és van convertir en un tancar i obrir d'ulls en una pluja torrencial. KYAGGGGH! I nosaltres sense paraigües. Almenys farà una mica menys de calor, vam pensar. Que il·lusos, quan plou encara fa més calor.
La pluja torrencial
La pluja torrencialVam sortir al carrer i vam decidir anar a veure un temple que hi havia per allà aprop, el Kanda Temple, però la pluja era torrencial i vam fer una parada sota una tenda, i veiem un paio que entra a un supermercat i en surt amb 3 paraigües, i se'ns va fer la llum xD Comprats els paraigües i una Pocari Sweat (l'aquarius japonesa que està boníssima i a la que em vaig acabar viciant), vam tirar cap al temple però amb un petit problema: no sabiem on estavem xD Per sort una dona molt simpàtica a qui vam preguntar ens va acompanyar fins allà. El nostre primer temple! La veritat, tampoc era res de l'altre món sabent el que vam veure després, però a mi em va encantar.
Kanda Temple
I observant les curiositats dels japonesos, vam arribar a Chidori-cho, un barri molt maco per cert, i d'aquí a l'hotel que estava a 5 minuts de la parada. L'hotel em va encantar, de fet és el que més m'ha agradat dels 3 on hem estat a pesar que hi havien molts bitxos, mosquits i tal, no sé, era molt... tradicional. Ens van donar dues habitacions i van anar elles dues a una i jo sol a l'altre. Em va resultar graciós el lio de sabates que tenen. Quan vam entrar al passadis de les habitacions, ens van fer treure les sabates i posar-nos unes sabatilles, que després t'haviesde treure quan estaves a l'habitació i anar descalç pel tatami. I a més, al lavabo tambe t'havies de canviar per unes altres sabatilles diferents. Curiós, ni que dir que excepte al lavabo, anava descalç per tot arreu, massa embolic de sabates xD
I ahhhh, per fi un descans! Em vaig ficar dins el futon i a sobar 3 horetes. Quan ens vam despertar, em vaig posar el yukata (com una mena de kimono per anar per casa que et donen a tots els ryokans i hotels) i cap al bany públic de l'hotel. Són tal i com ensenyen a Ranma, deixes la roba fora i entres despullat al bany armat només amb una tovalloleta petita. Alla agafes el seient i el cubell, t'asseus i et comences a dutxar. T'ensabones i llavors et vas tirant aigua amb el cubell per damunt per treure el sabó. Un cop fet això, pots decidir: entres a la banyera d'aigua calenta anomenada Ofuro, o, com vaig fer jo tots els dies, te'n vas al que està a l'aire lliure. Quin descans! L'aigua estava hipercalenta, relaxa un munt després d'haver estat tot el dia caminant. A l'hivern encara deu ser millor amb el fred a la cara.
Jo yukatajantUn cop relaxats, vam anar cap a sopar però jo em vaig comprar a un super un Yakisoba pan i les vaig deixar a un restaurant sopant que estava molt cansat. Així que cap a l'hotel i a dormir!
A l'entrega 2: Asakusa
dilluns, 18 d’agost del 2008
Disperse Thoughts
Don't forget the springtime.
Even though your master is no longer with you,
When an easterly wind blows,
Be sure to send me...
A sweet fragance.
------------------------------------------------------------------------------
There is nothing that can save you from Oblivion.
Blog del japo
Be, us deixo el blog que esta escribint lalicia sobre el viatge, jo ja el fare quan torni
http://www.alicianwonderland.blogspot.com/
Ja ne!
dimarts, 12 d’agost del 2008
Big in Japan
Holes a tots! Son les 8 del mati hora japonesa, la una de la nit a on esteu vosaltres. Aqui fot una calor insuportable, un aire calent que no et deixa respirar. Estic a l-hostal esperant que aquelles dos acabin de vestirse i tal, i jo macabo de fotre un bany a lonsen de lhotel que me quedat mmmm superrelaxat.
Be, el viatge en avio va anar be, molt cansat i tal perque nomes vaig dormir una hora la nit abans i durant el vol em va ser impossible dormir mes duna hora. Lavio era bastant comode, teniem pantalles individuals per mirar pelis, jo em vaig empassar el principe caspian, kung fu panda
dijous, 7 d’agost del 2008
Sayonara Beibis!
Ens veiem dintre de dues setmanes, que me'n vaig al Japó demà! Si el meu vol s'estavella i no tinc la sort d'aterrar a l'illa de Lost o una altra de similar, doncs que us vagi bé la vida! xDD
Escrivirem un blog mentre estem allà, però encara no m'han passat la direcció, ja us la posaré
Adéu! Shibuya, Asakusa, Akihabara, Hiroshima, etc. ens veiem d'aquí dos dies
diumenge, 3 d’agost del 2008
Nova etapa
Fa molt que no actualitzo. Massa i tot. Us heu oblidat de mi? M'heu trobat a faltar?
Però tot té una explicació, però aviso! Serà llarga.
L'inici de la història podríem dir que es remonta a fa exactament un any, però la veritat és que s'allunya més en el temps, quan quatre amics estudiants de farmàcia vam decidir buscar pis i anar-nos-en a viure junts. A una la vam perdre pel camí, però sempre serà recordada com la quarta inquilina que viu dins els nostres cors xD I, buscant buscant, vam trobar un pis que s'allunyava de les merdes que havíem vist abans i que va donar serenitat als nostres cors agitats per la desesperació d'estar quasi a l'agost i no haver trobat res de res. I així, un 28 de juliol de 2007, ens van donar les claus del nostre pis. Sempre recordaré el moment quan vam entrar els tres (bé, érem quatre però el quart no havia desembutxacat res pel pis xD) i quasi em salten les llàgrimes al veure la diferència amb els altres pisos que havíem vist: una cuina molt i molt decent, els dos banys reformats i el millor de tot... arcades i sostres ovalats! xD Apart d'un nom senyorial de carrer: Evarist Arnús, financer que devia ser famós al seu poble nomes xD Vaig sentir que podia fer d'aquest pis la meva llar, el meu refugi, el meu racó compartit amb les meves amigues. Però... la realitat ha estat ben diferent.
Em vaig quedar l'habitació petita (de fet la que més m'agradava) i me la vaig fer meva bastant ràpidament. Vaig posar les meves coses, em vaig comprar una taula i me la vaig pintar amb el simbol del ying-yang que sempre m'ha encantat, em vaig comprar una catifa vermella, em vaig comprar una llitera d'Ikea... M'encantava la meva habitació, i de fet em continua agradant, segueix sent la part de la casa que més m'agrada.
Però una cosa és el que imagines i l'altre el que és en realitat. El pis que en un principi va semblar acollidor, a l'agost era un forn on no passava gens d'aire. Però bé, vaig pensar, ja passarà la calor. I efectivament, va arribar el fred. El fred GELANT. Tot i no haver estat un hivern gaire fred, aquest pis semblava una nevera cada cop que entraves. Tot i ser petit, no hi havia manera que es calentés la casa de cap de les maneres. Per què? Us preguntareu. Senzill. Simplement, al pis no entra ni una gota de llum del sol, només una escletxa finíssima al matí que només puc veure els caps de setmana perquè els altres dies treballo. Efectivament, a partir de les 4 de la tarda al pis has d'encendre les llums de qualsevol lloc per poder veure alguna cosa, fet que va causar que rebategéssim el pis amb el nom de "La Caverna". I això la veritat és que a mi m'ha matat lentament, ja que casa dels meus pares és un àtic on totes les habitacions són exteriors i els hi dóna el sol. Pensava que podria viure així, però m'he adonat que no puc. M'he adonat que mai he considerat aquest pis "casa meva" perquè és un lloc on si pogués triar no hi viuria. A tot això, se li ha de sumar uns veins fills de puta que s'estan xerrant fins les tantes de la matinada i que no ens han deixat dormir durant tot aquest estiu, uns altres que no paren de discutir, uns altres que ens espien; el bar de davant que s'ha reconvertit en un bar de moteros de Harleys i que a les dues de la matinada se'n van del bar i les motos no fan precisament poc soroll, etc.
I així, vam arribar al març, quan l'Alicia va dir que marxava i en substitució seva va entrar el Sergi. Ja llavors havíem decidit que un any més no aguantàvem aquí, i així li vam dir al Sergi, que es va mostrar d'acord a buscar pis amb la Meri i amb mi, cosa que vam posposar fins al juny perquè és llavors quan hi han més oferta de pisos. La convivència amb el Sergi, a qui jo no coneixia de res, al principi em preocupava una mica perquè no sabia si ens avindríem o no, però al final ha resultat que és encara més friki que jo xDD Clar, ser informàtic és el que te xDD La veritat és que ens hem acoplat bastant bé els tres tot i tenir uns horaris de feina molt dispars que fan que ens vegem molt poc entre setmana. Però, tot i així, el pis seguia sent igual de... odiós és la paraula. Al principi potser era molest, però al final t'acabes cabrejant perquè estàs pagant un dineral per un pis que no s'ho val, i això fot molt.
I com qui no vol la cosa, va arribar juny. La Meri estava enfeinada amb els examens de la carrera i el Sergi també ho estava amb el projecte, així que em vaig encarregar jo d'anar buscant pisos, trucant i tal i si podien els altres dos, venien a veure'l amb mi. Encara tenia el record de l'infern que va ser buscar pis l'any passat, però aquest any ha estat molt pitjor. Cap pis dels que vaig veure era decent, CAP. Tots eren una merda, potser vaig veure en tot el mes de juny com... 15-20 pisos, i això només jo, que els altres també en van anar a veure ells sols.
I va passar juny i va arribar juliol. Estàvem desesperats, jo ja estava mentalment destrossat i preveient que ens quedariem un altre any en aquest zulo. I de sobte, cert estudiant de publicitat amb interessos doblatgístics amb inicials J.A. em va dir que li aniria bé buscar pis a Barcelona perquè havia de fer un curs i unes pràctiques a la meva estimada tot i que calorosa ciutat natal. I se'm va encendre la llum. Vaig proposar-li que vingués amb nosaltres, i li va semblar bé. Vaig dir-li al Sergi i a la Meri, i també els hi va semblar bé. Així que vam començar a mirar pisos de quatre persones i el primer que vam anar a veure... Oh deu meu! És... la glòria! No em vull fer il·lusions després d'haver viscut el que he viscut en aquest pis, però el pis de quatre és... brutal. Exterior, amb llum, amb terrassa, les habitacions grans, sense veins tocant a la paret, un sisè pis, amb vistes a un parc... i tot pel mateix preu que estava pagant ara! No ens ho vam pensar gaire i li vam dir que ens el reservés, i més tard vaig anar amb el Joan Albert a veure'l perquè no havia vingut abans i també li va agradar.
I ahir, dia 24 de juliol de 2008, vam firmar els 4 el contracte del nou pis en el qual espero poder viure sense congelar-me, sense fregir-me, i amb 3 companys que li donin una calidesa a la casa que faci que la pugui considerar, per fi, casa meva.
Adéu Evarist Arnús, and thanks for all the fish!
Però tot té una explicació, però aviso! Serà llarga.
L'inici de la història podríem dir que es remonta a fa exactament un any, però la veritat és que s'allunya més en el temps, quan quatre amics estudiants de farmàcia vam decidir buscar pis i anar-nos-en a viure junts. A una la vam perdre pel camí, però sempre serà recordada com la quarta inquilina que viu dins els nostres cors xD I, buscant buscant, vam trobar un pis que s'allunyava de les merdes que havíem vist abans i que va donar serenitat als nostres cors agitats per la desesperació d'estar quasi a l'agost i no haver trobat res de res. I així, un 28 de juliol de 2007, ens van donar les claus del nostre pis. Sempre recordaré el moment quan vam entrar els tres (bé, érem quatre però el quart no havia desembutxacat res pel pis xD) i quasi em salten les llàgrimes al veure la diferència amb els altres pisos que havíem vist: una cuina molt i molt decent, els dos banys reformats i el millor de tot... arcades i sostres ovalats! xD Apart d'un nom senyorial de carrer: Evarist Arnús, financer que devia ser famós al seu poble nomes xD Vaig sentir que podia fer d'aquest pis la meva llar, el meu refugi, el meu racó compartit amb les meves amigues. Però... la realitat ha estat ben diferent.
Em vaig quedar l'habitació petita (de fet la que més m'agradava) i me la vaig fer meva bastant ràpidament. Vaig posar les meves coses, em vaig comprar una taula i me la vaig pintar amb el simbol del ying-yang que sempre m'ha encantat, em vaig comprar una catifa vermella, em vaig comprar una llitera d'Ikea... M'encantava la meva habitació, i de fet em continua agradant, segueix sent la part de la casa que més m'agrada.
Però una cosa és el que imagines i l'altre el que és en realitat. El pis que en un principi va semblar acollidor, a l'agost era un forn on no passava gens d'aire. Però bé, vaig pensar, ja passarà la calor. I efectivament, va arribar el fred. El fred GELANT. Tot i no haver estat un hivern gaire fred, aquest pis semblava una nevera cada cop que entraves. Tot i ser petit, no hi havia manera que es calentés la casa de cap de les maneres. Per què? Us preguntareu. Senzill. Simplement, al pis no entra ni una gota de llum del sol, només una escletxa finíssima al matí que només puc veure els caps de setmana perquè els altres dies treballo. Efectivament, a partir de les 4 de la tarda al pis has d'encendre les llums de qualsevol lloc per poder veure alguna cosa, fet que va causar que rebategéssim el pis amb el nom de "La Caverna". I això la veritat és que a mi m'ha matat lentament, ja que casa dels meus pares és un àtic on totes les habitacions són exteriors i els hi dóna el sol. Pensava que podria viure així, però m'he adonat que no puc. M'he adonat que mai he considerat aquest pis "casa meva" perquè és un lloc on si pogués triar no hi viuria. A tot això, se li ha de sumar uns veins fills de puta que s'estan xerrant fins les tantes de la matinada i que no ens han deixat dormir durant tot aquest estiu, uns altres que no paren de discutir, uns altres que ens espien; el bar de davant que s'ha reconvertit en un bar de moteros de Harleys i que a les dues de la matinada se'n van del bar i les motos no fan precisament poc soroll, etc.
I així, vam arribar al març, quan l'Alicia va dir que marxava i en substitució seva va entrar el Sergi. Ja llavors havíem decidit que un any més no aguantàvem aquí, i així li vam dir al Sergi, que es va mostrar d'acord a buscar pis amb la Meri i amb mi, cosa que vam posposar fins al juny perquè és llavors quan hi han més oferta de pisos. La convivència amb el Sergi, a qui jo no coneixia de res, al principi em preocupava una mica perquè no sabia si ens avindríem o no, però al final ha resultat que és encara més friki que jo xDD Clar, ser informàtic és el que te xDD La veritat és que ens hem acoplat bastant bé els tres tot i tenir uns horaris de feina molt dispars que fan que ens vegem molt poc entre setmana. Però, tot i així, el pis seguia sent igual de... odiós és la paraula. Al principi potser era molest, però al final t'acabes cabrejant perquè estàs pagant un dineral per un pis que no s'ho val, i això fot molt.
I com qui no vol la cosa, va arribar juny. La Meri estava enfeinada amb els examens de la carrera i el Sergi també ho estava amb el projecte, així que em vaig encarregar jo d'anar buscant pisos, trucant i tal i si podien els altres dos, venien a veure'l amb mi. Encara tenia el record de l'infern que va ser buscar pis l'any passat, però aquest any ha estat molt pitjor. Cap pis dels que vaig veure era decent, CAP. Tots eren una merda, potser vaig veure en tot el mes de juny com... 15-20 pisos, i això només jo, que els altres també en van anar a veure ells sols.
I va passar juny i va arribar juliol. Estàvem desesperats, jo ja estava mentalment destrossat i preveient que ens quedariem un altre any en aquest zulo. I de sobte, cert estudiant de publicitat amb interessos doblatgístics amb inicials J.A. em va dir que li aniria bé buscar pis a Barcelona perquè havia de fer un curs i unes pràctiques a la meva estimada tot i que calorosa ciutat natal. I se'm va encendre la llum. Vaig proposar-li que vingués amb nosaltres, i li va semblar bé. Vaig dir-li al Sergi i a la Meri, i també els hi va semblar bé. Així que vam començar a mirar pisos de quatre persones i el primer que vam anar a veure... Oh deu meu! És... la glòria! No em vull fer il·lusions després d'haver viscut el que he viscut en aquest pis, però el pis de quatre és... brutal. Exterior, amb llum, amb terrassa, les habitacions grans, sense veins tocant a la paret, un sisè pis, amb vistes a un parc... i tot pel mateix preu que estava pagant ara! No ens ho vam pensar gaire i li vam dir que ens el reservés, i més tard vaig anar amb el Joan Albert a veure'l perquè no havia vingut abans i també li va agradar.
I ahir, dia 24 de juliol de 2008, vam firmar els 4 el contracte del nou pis en el qual espero poder viure sense congelar-me, sense fregir-me, i amb 3 companys que li donin una calidesa a la casa que faci que la pugui considerar, per fi, casa meva.
Adéu Evarist Arnús, and thanks for all the fish!
divendres, 25 de juliol del 2008
Ja sóc fitoterapeuta!
Ja m'ha arribat! El títol del primer curs que faig del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. La veritat és que el tema de la fitoteràpia (pels que no ho sabeu, la fitoteràpia és la teràpia mèdica de malaties a base de plantes) m'interessa bastant, de fet a la carrera ja vaig agafar una optativa dedicada a aquest tema. Ara, el fet que el curs sigui gratuït i no presencial aka online no hi té res a veure, res de res... :xiu:
Tot s'ha de dir, aquest curs el vaig començar al gener molt il·lusionat i tal, i vaig fer 2 dels 15 mòduls que hi havien. I bé, tots sabem què passa... després d'un període de feina, es necessiten unes vacances no? I diguem que les meves van ser una mica... llargues xD Un dia obro no se perquè el correu no desitjat (no l'obro mai) i em trobo un mail del Col·legi dient-me que o envio els resultats dels altres mòduls o ja se m'acaba el plaç d'entrega del curs. Resulta que ja havien passat els 6 mesos de plaç màxim xD
Primera reacció: Fase de Negació ---> Hi havia plaç màxim?
Segona reacció: Fase de Sorpresa ----> OSTIA PUTAAAAAAA!!
Tercera reacció: Fase de Desesperació ---> ON COLLONS VAIG GUARDAR EL CD DEL CURS?!!!!!!
Total, a buscar el cd del curs que vés a saber per on estava. Em vaig passar TOT el cap de setmana (i quan dic tot, és TOT, quasi no vaig dormir res) davant l'ordinador fent el curs aquest, i en dos dies em vaig convertir en tot un expert en plantes xDD Al final vaig poder acabar-ho tot a temps, a les 4 del matí d'un diumenge, i ho vaig enviar. Quina va ser la meva sorpresa que en arribar a casa el dilluns següent, em trobo un altre mail del Col·legi dient-me que encara no havia acabat el curs, que havia de resoldre 5 casos pràctics més que estaven penjats a la web del curs. Nooooooorlllll!
Però bé, en definitiva, la veritat és que el curs no es feia gaire pesat i estava molt ben explicat i eren bastant catxondos els casos pràctics que hi havia al final de cada mòdul xD. Ara, la part d'aromateràpia crec que sobra, més que res perquè a mi com a farmacèutic no em serveix de res, primera perquè no es venen olis essencials a les farmàcies, i segona perquè no tinc intenció de fer-me naturòpata.
JA SÓC FITOTERAPEUTA AMB TÍTOL!
Tot s'ha de dir, aquest curs el vaig començar al gener molt il·lusionat i tal, i vaig fer 2 dels 15 mòduls que hi havien. I bé, tots sabem què passa... després d'un període de feina, es necessiten unes vacances no? I diguem que les meves van ser una mica... llargues xD Un dia obro no se perquè el correu no desitjat (no l'obro mai) i em trobo un mail del Col·legi dient-me que o envio els resultats dels altres mòduls o ja se m'acaba el plaç d'entrega del curs. Resulta que ja havien passat els 6 mesos de plaç màxim xD
Primera reacció: Fase de Negació ---> Hi havia plaç màxim?
Segona reacció: Fase de Sorpresa ----> OSTIA PUTAAAAAAA!!
Tercera reacció: Fase de Desesperació ---> ON COLLONS VAIG GUARDAR EL CD DEL CURS?!!!!!!
Total, a buscar el cd del curs que vés a saber per on estava. Em vaig passar TOT el cap de setmana (i quan dic tot, és TOT, quasi no vaig dormir res) davant l'ordinador fent el curs aquest, i en dos dies em vaig convertir en tot un expert en plantes xDD Al final vaig poder acabar-ho tot a temps, a les 4 del matí d'un diumenge, i ho vaig enviar. Quina va ser la meva sorpresa que en arribar a casa el dilluns següent, em trobo un altre mail del Col·legi dient-me que encara no havia acabat el curs, que havia de resoldre 5 casos pràctics més que estaven penjats a la web del curs. Nooooooorlllll!
Però bé, en definitiva, la veritat és que el curs no es feia gaire pesat i estava molt ben explicat i eren bastant catxondos els casos pràctics que hi havia al final de cada mòdul xD. Ara, la part d'aromateràpia crec que sobra, més que res perquè a mi com a farmacèutic no em serveix de res, primera perquè no es venen olis essencials a les farmàcies, i segona perquè no tinc intenció de fer-me naturòpata.
JA SÓC FITOTERAPEUTA AMB TÍTOL!
diumenge, 6 de juliol del 2008
Sant Joan
Així vaig amanèixer el dia d'ahir, amb aquesta cara, mescla de falta de son, alcohol, porros i la trucada inoportuna d'algú a les 9 del matí ¬¬. Si no recordava perquè feia segles que no fumava porros, ara ja ho he tornat a entendre. Primer jijijaja però després em deixen com un zombie però no em puc dormir, és horrorós. Never more. (Nota mental: mai més prendre licor de plàtan, quin fàstic per favor!)
Tot i així, m'ho vaig passar bé. Va ser tranquilet, a Sant Climent, al poble del meu pare, i ahir va ser dia de relax total. En teoria havia d'anar a Altafulla a veure a mon germà, però estava en un estat que no estava per agafar dos trens, així que com la Cristina m'havia convidat a quedar-me, no vaig saber dir-li que no, i al final van acabar venint mon germà i el seu nòvio des d'Altafulla a Sant Climent. Vaig passar el dia a la piscina, prenent sol (bé, quan el deixaven passar els núvols), dinant menjar xinès (mmm), i tot amb un ventet que feia que no passessis calor... i a sobre em van tallar els cabells! Dia rodó!
Em fa ràbia haver perdut la minicresta que portava, però és que allò ja era indomable, ni amb quilos de gomina em podia pentinar xD En fi, sempre em quedarà aquesta foto:
En fi, que gràcies Cristina per haver-me tallat els cabells, per convidar-me a dinar, i per regalar-me un anell horrible (que a més me'l vaig deixar xD) però que tenia el seu encant xD I als demés, merci pel dia d'ahir, m'ho vaig passar molt bé!
Foto de familia vora la piscina. Abaix a la dreta podeu veure la parabòlica que tenen allà xD
PD1: Ja tinc PSP piratejada! A l'arribar a casa meva, el Sergi me la va piratejar amb la seva psp que s'havia portat de Mataró. Moltes gràcies! Ara a pel Bleach 5, el Crisis Core, el Patapon, el Guitaroo man i a per una Memory Stick de 4gb que amb la de 1gb no tiro xD Sergi tiu, m'has obert les portes a un món de possibilitats infinites! :P
PD2: Cada dia estic més viciat a Dexter. Ahir amb la Meri vam veure 2 capítols... Uooo que emocionants! Ja sabem qui és l'assassí del gel! (tot i que ja ho haviem endevinat xD)
PD3: Ah, m'oblidava. L'anell en qüestió és aquest, el de coloraines (l'altre és el que porto sempre però no al peu, clar xD):
Cada cop que el miro el trobo més horrible xD
Tot i així, m'ho vaig passar bé. Va ser tranquilet, a Sant Climent, al poble del meu pare, i ahir va ser dia de relax total. En teoria havia d'anar a Altafulla a veure a mon germà, però estava en un estat que no estava per agafar dos trens, així que com la Cristina m'havia convidat a quedar-me, no vaig saber dir-li que no, i al final van acabar venint mon germà i el seu nòvio des d'Altafulla a Sant Climent. Vaig passar el dia a la piscina, prenent sol (bé, quan el deixaven passar els núvols), dinant menjar xinès (mmm), i tot amb un ventet que feia que no passessis calor... i a sobre em van tallar els cabells! Dia rodó!
Em fa ràbia haver perdut la minicresta que portava, però és que allò ja era indomable, ni amb quilos de gomina em podia pentinar xD En fi, sempre em quedarà aquesta foto:
No es veu gaire bé, però aquell dia m'havia quedat de conya la cresta
En fi, que gràcies Cristina per haver-me tallat els cabells, per convidar-me a dinar, i per regalar-me un anell horrible (que a més me'l vaig deixar xD) però que tenia el seu encant xD I als demés, merci pel dia d'ahir, m'ho vaig passar molt bé!
Foto de familia vora la piscina. Abaix a la dreta podeu veure la parabòlica que tenen allà xDPD1: Ja tinc PSP piratejada! A l'arribar a casa meva, el Sergi me la va piratejar amb la seva psp que s'havia portat de Mataró. Moltes gràcies! Ara a pel Bleach 5, el Crisis Core, el Patapon, el Guitaroo man i a per una Memory Stick de 4gb que amb la de 1gb no tiro xD Sergi tiu, m'has obert les portes a un món de possibilitats infinites! :P
PD2: Cada dia estic més viciat a Dexter. Ahir amb la Meri vam veure 2 capítols... Uooo que emocionants! Ja sabem qui és l'assassí del gel! (tot i que ja ho haviem endevinat xD)
PD3: Ah, m'oblidava. L'anell en qüestió és aquest, el de coloraines (l'altre és el que porto sempre però no al peu, clar xD):
Cada cop que el miro el trobo més horrible xDdimecres, 25 de juny del 2008
Videos dedicats
He decidit fer una entrada decidada a la gent que llegeix aquest blog, però com no sabia com fer-ho, i he recordat que la ran em va dir una vegada que li posés més música meva, ho faré amb música:
* Per a la Steffy. No et posaré música electrònica perquè ja te la coneixes tota, i com he recordat de l'època que estàvem els dos a Catsub que la música negra (sobretot els negres xD) t'agradava et posaré un clàssic de jazz, que tot i que el canta una dona, te veu d'home xD:
Nina Simone - Feelin Good
* Per a la Ran. L'explicació de nedar a l'estany que posaves al teu blog em va fer recordar aquesta cançó:
Ivy - Worry about you
* Per al Jastquins/Jausquins/Juasquins/Jokins/Hawkins/Barreter. Et dedico aquesta per a que un dia deixis de ballar sol a la teva habitació i et vinguis a ballar amb mi al gimnàs (això també va per tu uzu xD):
Debelah Morgan - Dance with me
* Per a l'Uzu. Et dedico aquesta per celebrar la teva entrada al món de la música electrònica. És una de les cançons que més m'agrada, en aquests moments, d'aquest gènere.
David Guetta - Love is gone (2007 remix)
I te'n dedico un altre perquè ara que estàs tan narutarditzat, aquest em va al pèl:
Yoshida Brothers - Risin
* Per al Willi. Aquesta va per tu, que sé que aquesta dona te pone xD
Kate Ryan - Ella Elle L'a
* Per a l'Ayu. Com que fa molt que no sé de tu i pel que sembla has tingut unes setmanes xungues, et deixo dues cançons que són les que més m'han agradat de la teva idol Shinku
Bara no Chikai
Kowareta Sekai
* Per al Cristian. Et dedico aquesta, et trobo a faltar T_T
Queen - You're my best friend
* Per a l'Avals. Com a bon friki, et dedico aquesta:
Zelda Main Theme (tocat amb un instrument anomenat theremin)
* Per al Hers. Va, que sé que t'encanta xD
Tenacious D - The Metal
* Per al Lee. Inspirat pel Persona, et dedico aquesta més pel titol que per la cançó en si xD
Enigma - TNT for the brain
* Per a la Meri, la Sandra i la Alicia. Us dedico aquesta, que ja fa quasi deu anys que ens vam conèixer (excepte amb l'alicia, que fa molt més wapa!)i sé que a vegades us passeu per aquí (encara q no comenteu furciahs ¬¬)
Sober - Diez años
*Per a la meva jefa. Una cançó que et defineix:
Dennis Christopher - Slut
And that's all folks!