La Princesa Sirena
Fa molt, molt de temps,
la Princesa Sirena es va enamorar d'un príncep humà.
Durant anys, el seu amor no va ser correspost.
La sirena no va trigar gaire a fer-se vella i decrèpita.
I va estar totalment sola fins el dia de la seva mort.
Oh, pobre princesa del Regne dels Mars!
A qui li agradaria convertir-se en una dona lletja com ella?
"Fins i tot morta, sóc teva"
M'encanten aquests contes :P
Històries per a no dormir
Anosmic World
Imagina un món estèril, un món sense olors,
Un món asèptic, un món, en definitiva, gris.
On les flors et saluden, però no t'arriben al cor,
On la pluja hi és, però no en pots notar l'existència,
On els boscos no signifiquen més que un reguitzell d'arbres junts,
On els menjars més variats i exquisits han perdut tot el seu sabor, tot el seu gust,
On les persones són inodores, irreals en certa manera,
On imagines nous olors i sabors provant de recordar el què has perdut,
On saps que no hi haurà cap sorpresa sensitiva per al teu cos.
Imagina doncs, un món sense olors,
I sabràs com visc jo.
N'estic fart d'aquesta malaltia...
Feina & cabrejos round one
Bé, avui he acabat una mica fart ja... per no dir fins als collons... Val, jo sóc el treballador, l'obrer si li vols dir així, i tu la jefa, pero coi! Si veus que estic fins al cul de feina i en aquell moment la teva única preocupació és passar les pagines del diari sense que s'arruguin, podries donar un cop de mà leñe! I sortir tu a atendre la gent si estic jo enfilat a una cadira en equilibri inestable i no haver de baixar i pujar cada dos per tres mentre et mires les ungles!
En fi... no hi ha res com ser The Boss i fer el que et passi pels collons. Apa, demà més feina, estic fins al cul aquesta setmana, i les que m'esperen... odio fer inventari i caducitats, no s'acaba maiiiiiiiii. I demà entregar el seguro... el que faltava.
Au, ja m'ha anat bé desfogar-me una mica
Música
Bé, com no sé ben bé què dir, començaré parlant d'una de les meves passions: la música. De fet, fins fa relativament poc la música no significava res per mi excepte passar l'estona, no era d'aquells que es passa el dia escoltant música. Si hi era, doncs bé, i si no, també.
Ara però, no concebo el món sense música, s'ha convertit en una cosa tan essencial com respirar. La necessito, com una droga, tant per evadir-me en els viatges en autobús, com per ballar (una altra de les meves passions que he descobert recentment), com estant a casa llegint, fregant, enfront el pc o el que sigui. Deu ser que per fi l'herència del meu pare i la seva familia s'ha manifestat xD O potser ja hi era i senzillament passava d'ella, que ja pot ser... Ara si que m'agradaria haver continuat amb les classes de piano que una vegada vaig deixar, però en aquella època ja tenia prous maldecaps al damunt (maleïda pubertat...). Ho deixo per una altra vida o per quan em jubili xD
Què em va obrir els ulls a la música? Ho deixo per una altra ocasió, us quedeu amb les ganes :P
En quant a gèneres, sempre m'ha agradat de tot però ultimament tiro més cap al rock, el heavy i el dance/house (i jo que estava viciat als 40 principals!). Com no trobo cap emissora de radio d'aquestes caracteristiques (excepte house/dance) he de tirar del que trobo per internet o del que em passen, aixi que tampoc tinc gaire varietat... Benvingudes siguin les vostres recomanacions.
Per acabar, us deixo una cançó del musical Cats que sempre l'he sentida a casa des de la meva infància: Memory. Com indica la cançó, molt bonica per cert, em porta molts records i té una lletra que una vegada em va arribar al cor i encara ho segueix fent de vegades quan estic sensible (aish):
Memory
Midnight
Not a sound from the pavement
Has the moon lost her memory
She is smiling alone
In the lamplight
The withered leaves collect at my feet
And the wind begins to moan
Memory
All alone in the moonlight
I can smile happy your days ( I can dream of the old days)
Life was beautiful then
I remember the time I knew what happiness was
Let the memory live again
Every street lamp seems to beat
A fatalistic warning
Someone mutters and the street lamp gutters
And soon it will be morning
Daylight
I must wait for the sunrise
I must think of a new life
And I mustnt give in
When the dawn comes
Tonight will be a memory too
And a new day will begin
Burnt out ends of smoky days
The still cold smell of morning
A street lamp dies ,another night is over
Another day is dawning
Touch me,
It is so easy to leave me
All alone with the memory
Of my days in the sun
If you touch me,
Youll understand what happiness is
Look, a new day has begun...
Com m'agradaria poder haver anat a veure el musical quan vaig estar a Nova York... Que bonica és, encara que la canti Barbara Streissand xD.
dijous, 29 de novembre del 2007
1,2,3... Provant
Hola, hola, alguien me oye? A veure com funciona això... Merda informàtica, no està feta per mi xD
En fi, avui m'inicio en el món dels blogs, a veure què tal surt (suposo que amb lo vago que sóc no actualitzare gaire pero en fi... s'intentarà). Proximament la primera entrega!
Mmmm no m'agrada gaire aquest estil, s'haurà de tafanejar entre les opcions del blogger....